Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Laura passa simplement: mira, es tomba, puja, baixa, diu un mot	complimentós	, però no fa cap posat d'enlluernada. Felicita l'oncle per la seva gran
els dos anys de separació han fet que comencin a tractar-se amb paraules	complimentoses	. I en el fons de la seva consciència, s'insinua el remoreig de la
els ulls d'amable desig, i quedà tan dolçament ridícul, tan tendrament	complimentós	, que la tia Paulina pensà: —Això és peix al cove. Isabel es mantingué en
indecorós i pedant. Quan l'amic ens afalagui amb reiterada cortesania	complimentosa	, pensem que havem perdut d'ell el millor afecte. El desarrelament Sempre
la que vós esperàveu la vostra llibertat. —És ben d'agrair —féu el baró,	complimentós	. —El motiu d'aquesta impaciència, jo no sé si ja el sabeu... —insinuà el
de la portera es transformà en una cosa radiant. —Oh, quin donzell tan	complimentós	! —exclamà, tot mirant-se'l amb una gran simpatia. ¿Potser sou algun
El de Girona és més grata-pallers, més tancat, més hipòcritament	complimentós	, més travessat. És una altra riquesa i un altre benestar. L'un menja
el qual gosant-me mirar ja cara a cara i després d'obsequiar-me amb un	complimentós	rendiment, m'acompanyà fins al foyer; la meva estimada cosina
i recomanacions els guanyaren una protecció extremadament eficaç i	complimentosa	de la part del Virrei. La idea que havia emès M. Briolles en un instant
jove; vaig a cercar un lloc digne de tu. Altra volta ens inclinàvem	complimentosos	, plens de mutu respecte i simpatia. El moro amic va instal·lar-me al seu
tota la meva atenció. Està dret al capdamunt de l'escala, acollidor i	complimentós	. S'inclina, amb la mà sobre el cor, somriu dolçament, senyorívol, agafa
Asisa apareix, i altre cop ens encarcarem sobre els peus, i les frases	complimentoses	i els somriures recomencen. El baixà esguarda satisfet les seves dones,
del pati que adés s'enjoiava de dones i d'infants, no trobo sinó l'amo	complimentós	i el brollador solitari." Aquestes paraules d'un home que ha viscut
m'anomenés minyó tan sovint i amb una negligència que tenia ben poc de	complimentosa	, era gairebé de la meva mateixa edat. Semblava molt més gran que jo,
Ell, en aquest indret, va venir en ajut d'ella i digué en to consolador i	complimentós	: —Camil·la, estimada, és ben sabut que els vostres sentiments familiars
notà el canvi que havia fet Aspriu. Mai no havia estat gaire loquaç ni	complimentós	; però ara era mut i desatent. A penes si en preguntar-li alguna cosa
aquí l'amor!" sentim davant de certes dones, només al primer somriure	complimentós	i a la primera reverència ceremoniosa. "Heus aquí l'amistat!" pensem
amb una gran cabellera rinxolada i pentinada a la merovíngia. Molt	complimentós	, però havent de fer grans esforços perquè la seva natural vehemència no
i el tamborí, seia a taula, s'encarava amb el meu pare com un gat mesquer	complimentós	que la sap llarguíssima, i, entre els papers que es treia de la cartera i
mare, i la seva dignitat de gran cuinera, reputant criminal l'escarafall	complimentós	davant d'una galantina autèntica, que ella s'havia pres el treball de
joventut, quan a la Rambla es passejaven dues senyoretes exuberants i	complimentoses	que ell i els seus amics havien batejat amb el nom de /La Carnisseria
cop. El professor Amelung representava una mitja edat, era alt, untuós,	complimentós	i una mica solemne. Tenia les faccions i la gesticulació d'un semita del
lo fill que ix de una universitat aprén á esser pulit, dissimulat y	cumplimentós	, á fora los altres germans seus segueixen tan freschs y senzills com
recelós, un pic vermellenca la galta polida, i un to	complimentós	. I quan veu que li aboquen la beguda, fa així, com un
pena...!) Baró. Es una romansa plena [(No mólt efectuos, sino	cumplimentós	.)] d' una ingenuitat que encanta, ¿Cóm se titula, Lluiseta?
T'ho dic i ho ets. Si volguessis ésser meva, ja veuries que en sóc, de	complimentós	i delicat! Res de llana a filar, res de tela a teixir. Feina? Cap! Bon
Lluïsa i Ramon desapareixen per l'esquerra. Pausa.)] Agent [(	Complimentós	.)] Estimava molt el seu oncle, senyoreta? Xeixé. Molt més del
a la viuda Roig. "Si la mamà no hagués sigut tan fluxa, ni ell tan	cumplimentós	, no tindríam aquest tascó entre nosaltres; l'excursió hauría acabat tan
veure que les altres callavan dissimulant malament una certa impaciencia.	Cumplimentosa	sempre, la Pilar li preguntà, no obstant, per en Rossendo, li demanà
—Noya, casi res puch dírten, perque la visita fou mólt curta y mólt	cumplimentosa	, per lo qual no puch dir en veritat ni tant solament que m' he fet
d' avuy, sempre 'm para be, y que l' aprecio y li faig bona rebuda	cumplimentosa	perque se 'm figura veure un dia feyner mudat ab lo vestit del diumenje.
per no donarli una importancia que pera mí ja no tenia, la saludava	cumplimentós	y cortés, axis com á n' el mitx-fadrí, ja son futur; ressarcintme de mas
de dos, confits y ramells de festas y manyaguerías, á la quitxalleta	cumplimentosa	que 's posa devant y pèls costats d' ella y son espós. Las parellas de
temporada á fora, disposat á ésser lo més ben educat, obsequiós y fins	cumplimentós	ab la gran familia d' elements naturals que l' acull y 'l festeja. Fentse
donzella si en aquell moment no hagués entrat á la botiga un senyor molt	complimentós	á quí l' agent per desentendres de la minyona li allargá la má dihentli,
damunt d' en Carlets, aixis que aquest entrava y 'l veya tan	cumplimentós	y tan atent y que parlava ab tanta finesa, no gosava dirli res, y las
tinch lo gust de saludarla... ¡Marqués! qué tal? —Vosaltres sempre	cumplimentosos	. —Venim per dirte si vols formar part al palco pels balls de máscara? —Te
més aviat millor. Avelí Jo no tinc gaire gana. Pep [(	complimentós	)] Passin, si són servides, passin. Enriqueta [(somrient, a tots
de cintes vàries y de flocs cenyida, ab una inclinació	complimentosa	a un idolàtric parlament convida! Una boirina
grat. Va fer una reverència irònica i abandonà el despatx mormolant un	complimentós	ja em conec el camí; Don Rafel es va estar immòbil una bella estona. Feia
següent, la Roseta de Cadolla vol fer el mateix que la gent eixerida i	complimentosa	, els quals en saludar un foraster, pregunten educadament per la família.
li diria el minyó, segurament. Perquè el sociòleg anava a la seva. Molt	complimentós	, molt cortès, però a la seva. I tanmateix en tenia ganes, el senyor
desaparició, el 1958. Tant l'un com l'altre eren bruscos, de conversa poc	complimentosa	, però en Ton tenia quelcom de delicat, gràcia segurament del seu
antiga, falcat, ara, per la inèrcia fidel d'un servei més o menys	complimentós	. El dolor, si dolor hi hagué, baixà als inferns sense deixar cap rastre.
si us plau...», Mary Wallace es va sobresaltar. Un home amb actitud	complimentosa	era al seu costat. El vigilant li deia simplement que a les sis tancaven
de professionals il·lustres. Arribat el moment, va comparèixer cortès i	complimentós	com cal, amb dues ampolles de Marfil Alella. Jo no sé si, en aquells
comprar-me la gelera i la rentadora. No vaig haver de perdre el temps en	complimentoses	divagacions perquè ella, que era llesta, imaginava que l'havia anat a
arrodonides i sonores com còdols de Don Benito, les paraules polides i	complimentoses	de Rosendo, les paraules vehements de Toni Murlà i les paraules conformes
Tenia en gran estima Aurora. En els seus afectes era molt exagerat, i tan	complimentós	, tan abnegat i generós, que sempre tenia Aurora amb lai al cor. No la