DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
comprendre M 4 oc.
comprendre V 19786 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb comprendre Freqüència total:  19790 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

i essencial acabament", va dir Arístocles a Euforió. "Aleshores varen comprendre que els governava una divinitat sorda i cega per als pobres homes,
a la moderació, a l'ordre i a la llei. Durant la Titanomàquia, Themis va comprendre de seguida que li convenia de pactar amb Zeus. Endevinem que, més o menys
sota el domini de Posidó, l'altre germà. Després de meditar-hi, he comprès que l'escassetat d'aquestes i d'altres matèries és un dels fonaments
costa gens de parlar i de parlar-se amb pulcra propietat—, però mai no he comprès com harmonitzava sense dany, amb viu plaer, les seves mesures, al
altres mares, va ordenar que matessin tots els fills de cada una d'elles. Comprendràs que, per bonica i reina que fos, no podia realitzar aquest disbarat sense
el corromput orfe. El vell senyor, bregat en tota llei d'afers, el va comprendre aquest cop sense esforç, amb una llum meridiana. "El preu no importa,
hores de vol sense haver-se mogut mai del ponte delle Guglie, va comprendre que no tindria part en aquell clar negoci i se n'apartava amb disgust.
estranya, aliena a ell, ja enemiga. No podia entendre, com mai no ho comprèn ningú, quin crim havia comès. El seu pensament s'aturava en el mur,
"És una dansa còsmica", va aclarir Pulcre Trompel·li. "Ah!", no comprenien les senyores. I totes dues esguardaven amb una certa curiositat la figura
no l'és, i hi guanyaríem, l'ombra beneïda, quítia d'humanes passions, em comprendrà i m'absoldrà, i entretant jo em comportaré amb dignitat, botxí i reu
." "Aquest noi no hi és tot", va reflexionar la vella senyora. "I no comprenc per què m'amoïno tant per ell, quan el nostre parentiu és força llunyà."
no tenia ni família", va indicar la senyora Magdalena Blasi. "Així es comprèn que tallés, si actua de franc", s'enriolava la senyora Marigó. "Però
terrible delicte. Tal vegada llavors, en el fons de la seva consciència, comprengué per què les pedres del seu carrer, les cases, les parets no l'havien
el seu origen camperol— del seu marit. Joan del Santo, en vista d'això, comprengué clarament que les coses no podien continuar d'aquella manera, que calia
de saber-se buscar a través de les espines. Ah, si ella l'hagués sabut comprendre! Sabent-lo tractar, era un infant. Manuel l'advertí: —Per què no et
havia esvanit totalment, i Mila li hauria dit: "No et recordo, però ara comprenc que feia temps, que feia anys que et coneixia." I hauria afegit, encara:
del qual podria tal vegada emparar-se. Això no obstant, no va trigar a comprendre que en la tempesta en què es debatia les seves branques resultaven
veuries tristeses i alegries, glòries i misèries. Però acabaries per comprendre que la humanitat és la mateixa a totes bandes, que la vida es desenrotlla
la nafra, i sofrir la tristesa de la desil·lusió: només aleshores sabem comprendre que darrera les coses no hi ha res i que tot és en les coses. Torna-te'n
en nom de tots que tornis al col·legi: totes et trobem a faltar."" Mila comprengué que també la professora desitjava el seu retorn. Es canvià de seguida de
que ell la sentí al fons del seu ésser com un ressò de seguretats. I la comprengué, millor que si li hagués parlat. —No, no me la diguis —contestà—. La
l'altar d'una de les naus laterals, apartats de l'altra gent —l'infant no comprenia encara per què s'apartaven—, i mare i fill elevaven llurs precs a Déu.
de la vida, de tot allò que endevinava ja, sense, però, arribar-ho a comprendre. Maria Àgueda, en vista d'allò que havia passat a l'escola, l'envià
de l'exterior, àvida de saber. Tino Costa acabà per cansar-se d'ell, comprenent que no tenia ja res per a ensenyar-li; però en la seva ànima portava ja
i veure's obligat a parlar-hi. Tal vegada Màrius ho endevinaria i el comprendria. Fou ara, després d'aquesta tornada, quan Tino Costa conegué l'ancià
pregar que passés. Tots et miraven aquella nit, Mila; però només jo et comprenia. —I amb veu més apagada i lenta, prosseguí: —No sé què hauria donat
que si n'hi ha per a tu... —remarcà ella. —No, no... no em comprens —la interrompé ell, amb calor—. Un dia t'ho explicaré punt per punt, i ho
—la interrompé ell, amb calor—. Un dia t'ho explicaré punt per punt, i ho comprendràs tot. Abans m'has de conèixer més, has d'estimar-me més... —Encara més?
Tino Costa havia callat, doncs, davant les paraules de l'ancià. Ell comprenia molt bé que a la seva ment les coses es presentaven sota un ordre distint
de com es presentaven a la pròpia. Veié clarament que l'ancià no el comprendria mai; no podia comprendre la seva preocupació —preocupació, per altra
a la pròpia. Veié clarament que l'ancià no el comprendria mai; no podia comprendre la seva preocupació —preocupació, per altra banda, completament personal,
del balcó, l'amenaçà, com si jugués amb un infant, i pujà al pis. Mila va comprendre ja que el padrí venia disgustat. El sentí pujar les escales. Al contrari
realment foll, com es deia per Santa Maria. Quim Bisa llavors no el comprenia, però no per això deixava d'alimentar per ell un sincer afecte.
de l'amic llegeix la preocupació que el turmenta i sap que ell no el comprendria. No; no el comprendria, i tal vegada hauria fins i tot de sentir-se
la preocupació que el turmenta i sap que ell no el comprendria. No; no el comprendria, i tal vegada hauria fins i tot de sentir-se escandalitzat de veure'l amb
tenia tants motius per a sentir-se preocupat. No: Quim Bisa no sabria comprendre-la, aquesta exaltació d'una nit qualsevulla de la vida, en què l'oblit ve
la seva culpa... —I callà de sobte, i es digué una vegada més: "No em comprendrà". En canvi, a l'ancià professor li havia fet tota la confessió feia a
dels lligams que el subjectaven, i es sentí a l'instant abatut, comprenent la inutilitat del seu esforç. De seguida, Tino Costa suavitzà: —L'estimo,
en què per primera vegada ha sentit flaquejar la seva fe en ell, Mila comprèn que és aquesta fe allò que la sostenia; que mancar-li aquesta fe és com
la sort de Mila com el qui més: era que la compadia; que, coneixent-la, comprenia que el cas no tenia remei. A part d'això, tia Càndia trobava també plaer
és incapaç d'endevinar els veritables sentiments del seu fill; incapaç de comprendre que si no s'encara amb ella per explicar-li per què se'n va, per abraçar-
vegada l'infant, en la seva innocència, i per fortuna seva, no les pogué comprendre. Llavors Maria Àgueda —¿com ho permeté Déu, i com va poder néixer-li de
aquest suport —l'únic que li oferia la vida— se li arrabassava. Mila la comprenia bé l'amargor de la seva mare, però no podia fer res per ella. Aquesta
en una dolorosa suspensió de tots els seus sentits, com si no acabés de comprendre, com si no cregués en allò que veia. Per què no es llançava ell als seus
maquinalment cap a casa seva, atordida, com fora de seny, sense acabar de comprendre el que li succeïa, com si es mogués encara entre les ombres del terrible
que vàrem trobar-nos som en companyia". A Mila li semblava que no havia comprès encara tota la veritat que s'encloïa en aquelles paraules, i es
i en els seus sentiments es trobava plenament justificada. Però, Mila comprenia el dolor del seu pare; patia pel dolor del seu pare; per això, quan ell
la dispesera li digué que no havia volgut saber res d'ella, ell havia comprès molt bé el que li volia significar. Abans que allò, Tino Costa hauria
—No, desgraciadament no el va matar. La monja el mirà esverada, sense comprendre'l bé; però no volgué insistir. Aquell ésser estrany, aquell home de
romàs apagada a la seva ànima. Ell, segons el padrí, havia acabat per comprendre que allò era una follia, que el bé de Mila estava en que la deixés, que

  Pàgina 1 (de 396) 50 següents »