×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb comprendre |
Freqüència total: 21416 |
CTILC1 |
i essencial acabament", va dir Arístocles a Euforió. "Aleshores varen | comprendre | que els governava una divinitat sorda i cega per als pobres homes, | a la moderació, a l'ordre i a la llei. Durant la Titanomàquia, Themis va | comprendre | de seguida que li convenia de pactar amb Zeus. Endevinem que, més o menys | sota el domini de Posidó, l'altre germà. Després de meditar-hi, he | comprès | que l'escassetat d'aquestes i d'altres matèries és un dels fonaments | costa gens de parlar i de parlar-se amb pulcra propietat—, però mai no he | comprès | com harmonitzava sense dany, amb viu plaer, les seves mesures, al | altres mares, va ordenar que matessin tots els fills de cada una d'elles. | Comprendràs | que, per bonica i reina que fos, no podia realitzar aquest disbarat sense | el corromput orfe. El vell senyor, bregat en tota llei d'afers, el va | comprendre | aquest cop sense esforç, amb una llum meridiana. "El preu no importa, | hores de vol sense haver-se mogut mai del ponte delle Guglie, va | comprendre | que no tindria part en aquell clar negoci i se n'apartava amb disgust. | estranya, aliena a ell, ja enemiga. No podia entendre, com mai no ho | comprèn | ningú, quin crim havia comès. El seu pensament s'aturava en el mur, | "És una dansa còsmica", va aclarir Pulcre Trompel·li. "Ah!", no | comprenien | les senyores. I totes dues esguardaven amb una certa curiositat la figura | no l'és, i hi guanyaríem, l'ombra beneïda, quítia d'humanes passions, em | comprendrà | i m'absoldrà, i entretant jo em comportaré amb dignitat, botxí i reu | ." "Aquest noi no hi és tot", va reflexionar la vella senyora. "I no | comprenc | per què m'amoïno tant per ell, quan el nostre parentiu és força llunyà." | no tenia ni família", va indicar la senyora Magdalena Blasi. "Així es | comprèn | que tallés, si actua de franc", s'enriolava la senyora Marigó. "Però | terrible delicte. Tal vegada llavors, en el fons de la seva consciència, | comprengué | per què les pedres del seu carrer, les cases, les parets no l'havien | el seu origen camperol— del seu marit. Joan del Santo, en vista d'això, | comprengué | clarament que les coses no podien continuar d'aquella manera, que calia | de saber-se buscar a través de les espines. Ah, si ella l'hagués sabut | comprendre | ! Sabent-lo tractar, era un infant. Manuel l'advertí: —Per què no et | havia esvanit totalment, i Mila li hauria dit: "No et recordo, però ara | comprenc | que feia temps, que feia anys que et coneixia." I hauria afegit, encara: | del qual podria tal vegada emparar-se. Això no obstant, no va trigar a | comprendre | que en la tempesta en què es debatia les seves branques resultaven | veuries tristeses i alegries, glòries i misèries. Però acabaries per | comprendre | que la humanitat és la mateixa a totes bandes, que la vida es desenrotlla | la nafra, i sofrir la tristesa de la desil·lusió: només aleshores sabem | comprendre | que darrera les coses no hi ha res i que tot és en les coses. Torna-te'n | en nom de tots que tornis al col·legi: totes et trobem a faltar."" Mila | comprengué | que també la professora desitjava el seu retorn. Es canvià de seguida de | que ell la sentí al fons del seu ésser com un ressò de seguretats. I la | comprengué | , millor que si li hagués parlat. —No, no me la diguis —contestà—. La | l'altar d'una de les naus laterals, apartats de l'altra gent —l'infant no | comprenia | encara per què s'apartaven—, i mare i fill elevaven llurs precs a Déu. | de la vida, de tot allò que endevinava ja, sense, però, arribar-ho a | comprendre | . Maria Àgueda, en vista d'allò que havia passat a l'escola, l'envià | de l'exterior, àvida de saber. Tino Costa acabà per cansar-se d'ell, | comprenent | que no tenia ja res per a ensenyar-li; però en la seva ànima portava ja | i veure's obligat a parlar-hi. Tal vegada Màrius ho endevinaria i el | comprendria | . Fou ara, després d'aquesta tornada, quan Tino Costa conegué l'ancià | pregar que passés. Tots et miraven aquella nit, Mila; però només jo et | comprenia | . —I amb veu més apagada i lenta, prosseguí: —No sé què hauria donat | que si n'hi ha per a tu... —remarcà ella. —No, no... no em | comprens | —la interrompé ell, amb calor—. Un dia t'ho explicaré punt per punt, i ho | —la interrompé ell, amb calor—. Un dia t'ho explicaré punt per punt, i ho | comprendràs | tot. Abans m'has de conèixer més, has d'estimar-me més... —Encara més? | Tino Costa havia callat, doncs, davant les paraules de l'ancià. Ell | comprenia | molt bé que a la seva ment les coses es presentaven sota un ordre distint | de com es presentaven a la pròpia. Veié clarament que l'ancià no el | comprendria | mai; no podia comprendre la seva preocupació —preocupació, per altra | a la pròpia. Veié clarament que l'ancià no el comprendria mai; no podia | comprendre | la seva preocupació —preocupació, per altra banda, completament personal, | del balcó, l'amenaçà, com si jugués amb un infant, i pujà al pis. Mila va | comprendre | ja que el padrí venia disgustat. El sentí pujar les escales. Al contrari | realment foll, com es deia per Santa Maria. Quim Bisa llavors no el | comprenia | , però no per això deixava d'alimentar per ell un sincer afecte. | de l'amic llegeix la preocupació que el turmenta i sap que ell no el | comprendria | . No; no el comprendria, i tal vegada hauria fins i tot de sentir-se | la preocupació que el turmenta i sap que ell no el comprendria. No; no el | comprendria | , i tal vegada hauria fins i tot de sentir-se escandalitzat de veure'l amb | tenia tants motius per a sentir-se preocupat. No: Quim Bisa no sabria | comprendre | -la, aquesta exaltació d'una nit qualsevulla de la vida, en què l'oblit ve | la seva culpa... —I callà de sobte, i es digué una vegada més: "No em | comprendrà | ". En canvi, a l'ancià professor li havia fet tota la confessió feia a | dels lligams que el subjectaven, i es sentí a l'instant abatut, | comprenent | la inutilitat del seu esforç. De seguida, Tino Costa suavitzà: —L'estimo, | en què per primera vegada ha sentit flaquejar la seva fe en ell, Mila | comprèn | que és aquesta fe allò que la sostenia; que mancar-li aquesta fe és com | la sort de Mila com el qui més: era que la compadia; que, coneixent-la, | comprenia | que el cas no tenia remei. A part d'això, tia Càndia trobava també plaer | és incapaç d'endevinar els veritables sentiments del seu fill; incapaç de | comprendre | que si no s'encara amb ella per explicar-li per què se'n va, per abraçar- | vegada l'infant, en la seva innocència, i per fortuna seva, no les pogué | comprendre | . Llavors Maria Àgueda —¿com ho permeté Déu, i com va poder néixer-li de | aquest suport —l'únic que li oferia la vida— se li arrabassava. Mila la | comprenia | bé l'amargor de la seva mare, però no podia fer res per ella. Aquesta | en una dolorosa suspensió de tots els seus sentits, com si no acabés de | comprendre | , com si no cregués en allò que veia. Per què no es llançava ell als seus | maquinalment cap a casa seva, atordida, com fora de seny, sense acabar de | comprendre | el que li succeïa, com si es mogués encara entre les ombres del terrible | que vàrem trobar-nos som en companyia". A Mila li semblava que no havia | comprès | encara tota la veritat que s'encloïa en aquelles paraules, i es | i en els seus sentiments es trobava plenament justificada. Però, Mila | comprenia | el dolor del seu pare; patia pel dolor del seu pare; per això, quan ell | la dispesera li digué que no havia volgut saber res d'ella, ell havia | comprès | molt bé el que li volia significar. Abans que allò, Tino Costa hauria | —No, desgraciadament no el va matar. La monja el mirà esverada, sense | comprendre | 'l bé; però no volgué insistir. Aquell ésser estrany, aquell home de | romàs apagada a la seva ànima. Ell, segons el padrí, havia acabat per | comprendre | que allò era una follia, que el bé de Mila estava en que la deixés, que |
|