DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
comptar M 2 oc.
comptar V 12479 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb comptar Freqüència total:  12481 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

homes recolzen els seus varis conceptes del que són les riqueses. I hi compten, per sort, els conreus i les arbredes, que arrelen en les voltes i en les
parlat una altra vegada d'aquestes últimes i de les anteriors. Forkys compta de segur amb més descendència, però a la meva edat la memòria flaqueja, i
esforç, amb una llum meridiana. "El preu no importa, les despeses no compten. Alça't, segueix-me, apressa't. Viatjarem en un avió de model
ciutat ran del mar. Els bons i pintorescos costums s'han perdut, ja no compten", es lamentava la senyora Tecleta Marigó. "Les testes són les dels seus
no ens enganya. I us sentireu potser més propers a Déu, existeixi o no, compti o no per a molts, per a pocs o per a ningú, que l'estadística no ens
la menuda la llegenda. "Set canyes?", va comentar la meva àvia. "Jo hi compto sis canons." "El nombre és objecte de controvèrsia", defugia Pulcre,
No vaig parar orelles als capciosos suggeriments de Naupli, i Egist no compta, és un xitxarel·lo. Per a una dona, quedar-se asseguda dia rera dia a
el demà dels néts. Per a nosaltres, ni un tast d'engruna, res: només compten els néts. Sí, ho endevinen, perspicaços, la foto del meu. Tendre,
Ell, que caigui sota el pes d'una solemne imprecació, i en aquest punt compto amb la sol·lícita eficàcia del meu pare. Jo, únic eix i motor d'aquest
aturonades prop del mar, ni quasi llum al meu davant, perquè els anys compten. Però no heu de témer que acompanyi amb escarafalls i gemecs la justa,
i cases a Santa Maria. Al celler del seu antic casal hi havia vins que comptaven un segle, i les golfes sobreeixien de tota varietat de fruits. La gent,
! Saps el que dius? On vas a parar! —I el de Manuel del Santo, que no ho comptes? Tot el del seu padrí serà per a ella. Sense comptar els seus pares, que
del Santo, que no ho comptes? Tot el del seu padrí serà per a ella. Sense comptar els seus pares, que també tenen la seva part. —Però, tu saps el que té el
d'altes inquietuds, l'havia empès a fugir del poble quan a penes comptava quinze anys, per a no tornar-hi sinó a les seves vellúries. Un bon dia
cosa, Mila. S'acosten les festes. Altres anys, molt abans d'aquest temps comptaves ja els dies que faltaven, plena d'il·lusió. La primera cosa de què em
esdeveniments del poble en un to reposat i tranquil; en un perill podia comptar amb ell fins a la mort; almenys, un dia ho pogué fer. (Avui, davant de
potser els dos propietaris més importants de Santa Maria. El vell Borrat comptava també entre els seus béns la seva ravera de bous, que a l'estiu
sense moure's, percebia talment l'intens bategar del seu cor, que podia comptar-ne les palpitacions. Va posar-se la mà sobre el pit, a l'indret del cor
saber per quin instint —tal vegada perquè entre els seus ascendents es comptaven mariners—, Tino Costa es dirigia cap al moll. El mar sempre, i ja des de
en camí. La seva impaciència s'havia fet encara més viva, més ardent, i comptava els dies, comptava les hores, els minuts... Temia que arribés el seu pare
impaciència s'havia fet encara més viva, més ardent, i comptava els dies, comptava les hores, els minuts... Temia que arribés el seu pare i la volgués
una punta de bogeria als ulls, en el racó més llòbrec de casa seva, que compta i torna a comptar el seu tresor: palpa les monedes, les acaricia, les
als ulls, en el racó més llòbrec de casa seva, que compta i torna a comptar el seu tresor: palpa les monedes, les acaricia, les contempla, amb una
realitat constatable. "¿Que no és una humanitat "biologitzada" la que compta amb criatures sorgides d'un semen vitrificat?, ¿en la qual cada dia hom
si els amidem amb un "criminal de guerra" vulgar. Cap d'ells no compta amb els privilegis de poder i de seguretat que són propis del "criminal
perquè el nacionalisme hi tingués, més tard, una fluència esponerosa. Comptat i debatut, probablement el catalanisme polític no ha aconseguit mai el
la pressió autobiogràfica subsisteix, sotja, perdura, insalvable. I si, comptat i debatut, madame Bovary no fos Flaubert —la relació es pot predicar de
esfera impassible i unes busques incessants, que li ho mesuren —que li ho compten. Els metafísics contemporanis han insistit sovint en la condició
arreu— les virtuoses declaracions oficials. Avui, la majoria dels Estats compten amb una severa legislació contra les manifestacions ultranceres del
seus avantpassats. La teoria d'una progressiva dissolució dels costums ha comptat, tothora i a tot arreu, amb partidaris en abundància. El passat que la
quarts de 4. Els primers han estat breus, però en el darrer he comptat 23 explosions ben clares. Ara la guerra es viu fins i tot en
Wellington. Aquests dies espero rebre llibres i revistes d'Anglaterra. Compto el temps que falta. Vindran el /Criterion\, el suplement
un paquet de queviures obsequi del PEN Club: amb aquest no hi comptava. Quin goig feia la taula! Aquesta abundor, després de tantes privacions,
de punxar el braç de la malalta amb tot d'injeccions que un company seu compta greument: —...tres, quatre, cinc, sis, set... El cardiòleg, que s'ha
cotó que cobreixen el terra del quiròfan. Els dos infermers de la taula compten meticulosament els fulls signats pels testimonis i un d'ells n'agafa un
. —Jo ho sóc més —fa l'altra veu—. Quatre punts. —Són deu —compta ell—. Quants se'n necessita perquè em deixin en llibertat? —No se sap,
tot de mausoleus de pedra fosca, tancats i barrats a excepció del tercer comptant des de les escales, la proa enfonsada d'un vaixell amb un ull de bou
que remenen amb unes grans pales rodones. —Aquests són els qui compten? —pregunta ell. —No. Aquestes fosses ja són classificades i ara les
llindar, els ulls fits en el rellotge, l'altra mà una mica alçada, com si comptés els minuts. —Ara —diu. Salta al carrer, apunta el revòlver cap a la
sota el líquid fred que els mossega les carns entresuades i el caporal compta lentament fins a trenta. —Panxa a terra! —diu aleshores. Tots els homes
sobre ells mateixos amb un gest lent i enrampat, i el caporal segueix comptant amb una regularitat de rellotge de sorra. —Dem... peus! —crida als trenta
branda la testa, fastiguejat per la seva recalcitrància. —Les opinions no compten, aquí. —No és una opinió. Un ofici no és una opinió. Excedit, l'home
de poques excepcions, els moneders s'han refugiat a la part alta, on compten i recompten bitllets oliosos damunt les tauletes plenes de pesades pedres
a engrossir les pileres de les tauletes. En tres llocs diferents, els compten a tota velocitat i els van distribuint a la renglera de captaires a canvi
i la pressió rebenta en formes inesperades i puerils. Ells ja hi deuen comptar. —Sí. Això, diuen, us acorrala cap a formes no viables de conducta. —Però
en tot de pensaments que l'obliguen a moure els dits d'una mà com si comptés quelcom. Li examina el rostre, agradable i bell, la línia ovalada de la
la noia. —Un... heretge? —gairebé s'ennuega ell. —Sí, cada dia els compto i avui... —Aleshores riu, abalança una mica el cos, i la faldilla acaba
damunt, on de primer li examina els mitjons verds amb molta atenció, li compta les estrelles. —Quinze —diu, girant-se—. Quina badada! —Sí, una
dormir. —Els de quinze estrelles també? —Quinze, en tenia? —Ella les hi ha comptades. —Tots, em penso —reflexiona ella—. Només sé el que diuen. —Es desvia
la fosca amb la seva mirada. —Sou molts, encara? Algú, una xicota, compta ràpidament i contesta: —Quatre. —No —fa el seu company—. Tres. Jo n'

  Pàgina 1 (de 250) 50 següents »