×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb comuna |
Freqüència total: 368 |
CTILC1 |
i que, en rebre'l de mans del carceller que es retira, l'introdueix a la | comuna | , una peça també molt vasta, amb tot de cabines arrenglerades contra la | dóna instruccions: —Recolliu tot el que pugueu i aboqueu-ho a la darrera | comuna | . Després destapeu els forats. Aquesta gent caguen tant que sempre els | còmodament assegut i amb els pantalons abaixats. —Ja sabeu que a les | comunes | dels subalterns només ens podem ajupir —rondina l'home, malhumorat. | cap a la galleda que reposa entre el pixum, la recull i torna cap a les | comunes | , prop de les quals s'atura, bocabadat. —Què fa? —pregunta, assenyalant la | les cuixes que ni pot ajuntar, grosses i boterudes contra la fusta de la | comuna | . A la fi, la veu afemellada mormola: —No ho podeu dir... Ell fita de l' | disposat que m'hagin de tornar a rescatar. La dona també ha abandonat la | comuna | i corre cap a la roba enllefiscada, prop de la qual s'atura en sentir la | l'hospital —explica ell. L'altra ensuma, l'examina també. —Fas fortor de | comuna | ... —Sí. M'hauria de canviar. —Deixa'l entrar —diu la dona a l'altra | lloc preferent 1 —repeteix monòtonament—. El comandant... A la | comuna | ? —fa mentre la nou del coll li circula amunt i avall—. Sabeu si espera un | però, opta per anar-les obrint totes i es troba successivament amb la | comuna | i un lavabo, aquest darrer ocupat, perquè hi ha la criadeta que es | obligatòries, numerar els ossos dels morts, administrar justícia en una | comuna | , construir casernes subterrànies... L'home es passa la mà per la cara | fos, respecte d'Espanya tota, el que era i és per a França, la " | Commune | " de París. Encara passo per això, que d'aquella estació en pogués eixir | en sang, amb una crueltat que deixa molt enrera l'aixafament de la " | commune | " de París de 1871, les revoltes proletàries, s'alcen els | de l'evolució directa de Rússia devés el socialisme a través de la " | comuna | " rural, sense passar per la fase capitalista, com els països | popular que determinà la caiguda del segon Imperi, la proclamació de la " | commune | ". Les dictadures existeixen mentre hi ha motius d'ordre econòmic i | Així, entre la dictadura de Napoleó III i la de Thiers, el botxí de la " | commune | ", en essència no hi ha cap diferència. I el mateix podríem dir dels | I quan, el 18 de març del 1871, París proclama la | commune | , els termes del problema es modifiquen fonamentalment, i Marx i | en la lluita contra les tropes prussianes. La guerra contra la | commune | obrera no era pas la mateixa cosa que la guerra defensiva amb el segon | àvia del senyor Rector del Mercadal, i la senyora Tuies, patrona d'una | comuna | d'estudiants. Totes tres contemplaven el cel amb posat de consternació i | d'aigua amb sifó que ha modernitzat i ha inodorat la tradicional | comuna | . /Water closet\ ben aviat semblà massa evident i quedà reduït a | d'un barril de margarina. A la vora dreta del prat han construït una gran | comuna | general, un edifici sòlid i cobert. Però això és per als caloios, | al principi, essent reclutes, quan a la caserna havíem d'utilitzar la | comuna | general. No hi ha portes, i vint homes estan asseguts l'un al costat de | els xerroteigs de tota mena, hem trobat l'expressió "xafarderies de | comuna | ". Aquests llocs són, en el servei, els recons on es fa la xerrameca, els | penjant d'un pal, que aguantàvem entre tots dos, el cubell ple de | comuna | . Amb això ve Himmelstoss, tot llampant, que anava a passeig. En passar | a casa. En veu baixa, dic: —Albert! —Què? —Saps on és la | comuna | ? —Em sembla que és a l'altre costat, a la dreta de la porta. —A | enriquit, però a nosaltres, la disenteria ens crema els budells. Les | comunes | estan sempre plenes de gent ajupida. Hom hauria de mostrar a la gent que | més bufona perquè tens els cabellets escabellats com una escombreta de | comuna | . Digues, pallufo! pa-llu-fo, pa-llu-fo... Pel sant del papà has de saber | llurs treballs amb una certa normalitat. Més tard (1793) fou la | Comuna | de París qui els prengué sota la seva protecció, i la mesura del meridià, | següent: certificat del municipi d'on venia; salconduit expedit per la | Comuna | de París, el 1792; proclama del poder executiu confirmant la | nombre d'infanticidis ignorats i impunes gràcies als pous morts i a les | comunes | . Antigament, els hospitals que hi havia a Barcelona —els de Santa | A la part del damunt hom col·loca el recipient que serveix de | comuna | , i abans de retirar-les, són tapades hermèticament, tot procurant de | despeses. Un dels més notables exemplars d'aquestes federacions n'és la | Comuna | del Camp de Tarragona, que es constituí en 1305, amb la | de les altes valls —que és potser on més es conserva— en diuen cambreta o | comuna | . A la fi obren a can Jantet i encenen el foc per fer unes costelles a la | orins i altres, convé barrejar-les, abans de llençar-les a la | comuna | , amb una solució concentrada de sulfat de coure, formol o licor de | de coure. (caparrós blau). Càustic, però enèrgic desinfectant per a | comunes | , orinals, etc.. El mateix pot ésser dit de la calç viva. | hipoclorit de calci i 100 d'aigua. És un fort desinfectant per a | comunes | i altres llocs fortament bruts. Modernament el Dr. Carrell ha preconitzat | arrugats, convertits en boles, que després desarrugava per anar a la | comuna | . I era amb una estranya fruïció que els rebregava contra el meu | fusteria. Solíem fer conillers, algun envà de finestra, una tapadora de | comuna | , un armari de cuina... Però la nostra feina principal era adobar i | Ultra els copets a la paret amb els quals es mantenen les converses, la | comuna | , que arreu serveix per a un sol objecte, a la presó, a més de passar-hi | d'incomunicació, el mateix servei màgic del telèfon, i "telèfon" i no | comuna | és el seu nom arreu de la presó. I aquest "telèfon" feia, en aquella | habitacions donaven a una galeria, on hi havia el pou, el safareig i la | comuna | , amb sortida al jardí. Aquestes cases tenien totes terrat, mai teulada, | l'arbre, entre silvestre i bordenc. 2. Artell Sinònims: Flocal, | Comuna | . Floració homogama o homogamo-proterógina, des del final de gener a la | per l'excreta d'alguns portadors de gèrmens i també amb la letrina o | comuna | , de la que tant ús ne fa l'agricultura empleant-la com adob. En la terra | un poc. Tant en olivers de secà com de regadiu, es pot emplear la | comuna | com adob. La comuna porta, com a elements fertilitzants, nitrogen i algo | en olivers de secà com de regadiu, es pot emplear la comuna com adob. La | comuna | porta, com a elements fertilitzants, nitrogen i algo de fosfats; per lo | nitrogen i algo de fosfats; per lo tant, si empleéssim sols | comuna | per adobar els olivers, els faltaria un dels elements nutritius, i per | de Març, o mig Abril, segons es presentava la vegetació, es tirava la | comuna | en petits clots fets sota la baumada de l'arbre, que es tapaven | es tapaven immediatament, llaurant-se al cap de uns quants dies. Amb la | comuna | donaven a l'oliver nitrogen i algo de fosfat, i amb la cendra que quedava | de la seva metamòrfosi, els quals eren destruïts. De modo que l'adob amb | comuna | és convenient per l'oliver, però a condició que s'hi facin formiguers, | per sota la baumada de l'arbre i colgar-los després amb l'aixada. La | comuna | es posa de la mateixa manera. Els adobs químics s'acostumen a posar | residuals amb tancaments hidràulics; perquè, en moltes cases, les | comunes | estan emplaçades dins de les cuines, i en altres comuniquen amb la cuina, |
|