×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb comunió |
Freqüència total: 2762 |
CTILC1 |
"Pobre, me'l represento i miro guarnit, amb quatre rals, de Primera | Comunió | , que els capellans de les últimes fornades, de moment escassos però | Et casares de dol, com de dol vares rebre, al poble, la primera | Comunió | . De dol sempre, el dol sobre el teu cos en els dies solemnes. | com aquells cinturonets que porten les nenes el dia que fan la primera | comunió | . Llurs uniformes són dues camises i una samarreta, i encara una de les | amb una criatura menjada de viu en viu i acaben sempre amb una mena de | comunió | general. El yacht, en el cas dels Vanderbilt, és molt superior als seus | Lo primer, Tonina, és lo primer. Ja és segur que convé dur-l'hi, sa | comunió | ; però ¿on és s'adreç de combregar? ¿Què dius? ¿Que Dona Obdúlia no té | sala: quan eren llargues, quan eren curtes. I els nens van fer la primera | comunió | . Tots vam estrenar vestit. La senyora Enriqueta va venir a ajudar-me a | va dir que una amiga seva del col·legi que també havia fet la primera | comunió | aquell matí, tenia el seu pare que se n'havia anat a la guerra, que | era possible que s'hagués preparat juntament amb elles per fer la Primera | Comunió | , i les hagués tingut de veïnes en el dormitori del col·legi. Ja hem dit | pels darrers espetecs de pólvora de la primera guerra civil. Va fer la | comunió | amb un mirinyac petitet que li arribava sota genoll, i del mirinyac | de les terciàries franciscanes i, als dits, els rosaris de la primera | comunió | . Quan el notari Martí i Beya llegí el testament de la tia Paulina, don | perfecte." El món de Ferran era el món exclusiu del col·legi, des de les | comunions | resplendents i teatrals, fins a la pilota llançada amb tota la mala fe | que li penjava del coll una cadeneta d'or amb la medalla de la Primera | Comunió | . Ferran va arrancar-se el darrer senyal d'esclavatge; vacil·là un moment, | La relació entre home i realitat pren, en ells, un gir passional: hi ha | comunió | , hi ha simpatia, en el sentit etimològic del mot. Un paisatge de | el fa i de l'home que el rep, establint entre ambdós una oportunitat de | comunió | salvadora. I diguen el que vulguen els seus debel·ladors | de blonda, i un sospir resignat li fa tremolar la medalleta de la primera | Comunió | damunt la ruixa que li adorna el pit. Així que el cotxe se n'ha anat amb | el llavi tot aombrat de pèl moixí!, els rínxols ingenus de la primera | Comunió | i la malícia als ulls dels desvaris adolescents. Després, a catorze anys, | és "conjuntiu", car institueix una unió —en aquest cas es pot dir una | comunió | — o, en tot cas, una relació orgànica entre dos grups —que es confonen, al | sentits segons que el sacrifici sigui expiatori o representi un ritu de | comunió | : és a dir, o bé del sacrificant al sacrificador, del sacrificador a la | má, l' un encara ab faldilletas y l' altre vestit de figurí de primera | comunió | . Tancavan la comitiva, feixugas com duas ocas, tirat enrera 'l cos y | meu esperit devers un món poètic, somniós i resplendent on l'amor era una | comunió | de les ànimes, una fusió harmoniosa dels esperits i no pas una abraçada | semblar massa petulant, de religiós i filosòfic. Jo havia fet la primera | comunió | amb una extrema fervor. La meva propensió a poetitzar les coses m'havia | tocar amb un cos dur i s'arrupeix dintre la closca. Però encara cercava | comunió | . Vaig caure en un panteisme delirant. L'aire que respirava em deixava un | anhels de l'ànima nostra, em deixà, a la llarga, insatisfet, com una | comunió | imaginària o una còpula irreal, entre somnis. Aquella alegria meva sense | les millors expansions del ginebrí. Més aviat vaig reconèixer la meva | comunió | amb la naturalesa, el meu panteisme, en les primeres cartes de Werther. I | en trobar-me sol enmig de les muntanyes, no es produïa aquella misteriosa | comunió | entre el meu esperit i l'esperit paternal, l'esperit de Déu, que jo havia | del marit o de la muller, o pel casament dels fills, o per la primera | comunió | de l'infant. En aqueixes ocasions, festes diguem-ne privades, trobareu | rococó: el dedicat a la Verge del Roser. En la capella de la | Comunió | , avui desapareguda, hi havia un altar plateresc que era una filigrana, | social econòmica, cadascun del seu punt de mira, amb molts punts de | comunió | i amb una llosa fonamental de què no s'han sabut alliberar ni els uns ni | pots elevar la teva criatura fins a unió o | comunió | deífica. Jo, conversant, no aixeco aquestes bèsties, | joves italians a la lluita nacional i a l'alliberació. I a poc a poc, en | comunió | amb l'ànima del poeta, canviaren l'esclavatge en llibertat. Vaig sentir | de grup, dels nens enfront dels grans, per exemple. Com a vehicles de | comunió | . Els emblemes sagrats. L'acte de senyar-se. La genuflexió. Emblemes | profecies, de visions i d'altres medis de la mateixa mena, assoleixen una | comunió | recíproca amb els déus. El sol, la lluna i els estels els és possible de | i separant-me del món dels vius, em tancaren dins la més estreta | comunió | amb la morta.] [Tota l'atmòsfera de la sala estava impregnada de la mort; | mateix de la terra he fogit en va. I sempre, i sempre, en secreta | comunió | amb la meva ànima, jo repetía les meves preguntes: "Quí és? —d'on ve? | Déu i d'acarar-se amb Déu, convé invocar aquesta obra de pietat i de | comunió | amb Déu que desplega aquest lema: "Tota ànima que s'enlaira, enlaira el | digna de l'eterna passió damnada; o la pietat de Nella, digna de l'eterna | comunió | comprensiva i redemptora. La una i l'altra veritables realitzacions que | pregar. "El soroll que priva la pregària és el soroll que no provoca cap | comunió | real, que atabala els sentits i assassina les disposicions d'atenció | d'atenció profunda de l'ànima". Però hi ha sorolls que obren una | comunió | amb la natura: com el soroll de la pluja o d'una tempesta, la remor del | aglomeració urbana, han de fer l'esforç d'acollir-los tots amb esperit de | comunió | . Cal ser pacients: capacitat d'aguantar, de patir, sense | als ronyons dels qui tenen bona salut". Això que diu Sciascia entre | comunió | i conducta, ¿no ho podríem dir entre pregària i vida, entre oració i | Ga 2: 17; 2Tm 2: 1,10). D'aquí el valor de | comunió | i modal d'aquesta relació personal, ascendent, del creient amb el Senyor. | si caminem en la llum, com que ell és llum, el coneixem, estem en | comunió | amb ell. En canvi, ens diu que estem en comunió els uns amb els | coneixem, estem en comunió amb ell. En canvi, ens diu que estem en | comunió | els uns amb els altres. Precisament perquè ell és llum, és la llum, ens | fa comprendre encara més la nostra feblesa. I això fa que ens posem en | comunió | compassiva amb la feblesa dels altres, acollint-la, sense rabejar-nos-hi, | estimant-la. Podríem formular gairebé una llei: perquè hi hagi | comunió | en la confiança —base de tota relació— cal que hi hagi una comunió en la | hagi comunió en la confiança —base de tota relació— cal que hi hagi una | comunió | en la feblesa. La pregària, que posa en contacte d'amor la nostra feblesa | feblesa i la feblesa assumida per Jesucrist, ens fa capaços d'unir en | comunió | d'amor la feblesa que sentim amb la dels altres que veiem. El contacte | de malva, no hi ha més diferència que de grau i de nombre. Tot és lliga, | comunió | i jerarquia. No cleda, ni confusió, ni divorci. Germà tu, home, que me n' | , si no ve, no sen planyen. La seva gloria és la que hem dit: aquesta | comunió | amb els llocs que han sigut sols a descobrir, aquet donar-se de la llum i | de tantes llengües forasteres, podem comptar-los en la germanívola | comunió | de nostra llengua... Llengua única i llengua diversa en cada regió, com |
|