DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
comunitat F 15698 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb comunitat Freqüència total:  15698 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

"partit", "equip", etcètera, hi ha consciència d'estar reunits en comunitat: en "la gent", no. Les acumulacions humanes, circumstancials i amorfes,
tampoc no vam ser un poble frustrat: tampoc no vam ser una comunitat destruïda o apagada. Els nostres historiadors acostumen a conferir
a desterrar el gust per l'humor llicenciós. I si el folklore de qualsevol comunitat n'està ple, les minories cultes no deixen de participar-hi, i ho fan
excitable, serà un incentiu òptim per a l'esforç de l'individu dins la comunitat. La peresa és letal: una aspiració a l'oci confortable produirà, per
els uns als altres en la nostra condició d'individus i de membres d'una comunitat. Per això, en aquest moment, quan per primera vegada en els annals de la
de ferro, a una obediència absoluta als principis que informen la nostra comunitat, podrem continuar subsistint i proporcionant dies de glòria al món.
procrear, per exemple? —No, sempre que siguin sanes i integrades a la comunitat. Tampoc no poden procrear les nostres, si no ho són. No us heu de deixar
Menor, a Sírope, diuen. És un home curiós, que van haver d'expulsar de la comunitat dels fidels perquè va seduir una noia. És clar que després li ho van
consciència, la paraula greu i precisa, sentiment de comunitat. Aquest no és un text didàctic: és, més bé, un poema
coses, com el sentiment de la pàtria, sentiment de comunitat. No és millor ni pitjor el temps, car tot el temps és temps
desenvolupa determinades energies, de les quals es beneficien aquelles comunitats. Un poble de passadís està sempre en situació històrica perillosa, i això
fou aquesta. El concepte del servei social de la terra —servei entre la comunitat social dels pagesos, de bon antuvi—, desaparegué entre els massissos
els lligui a una molt esquifida visió del món sense gaires vincles amb la comunitat a la qual pertanyen. Però no podem rectificar aquesta malformació mentre
històrica posà al costat seu o sota la seva fèrula en una mateixa comunitat política. Com direm després, potser cap altra minoria dirigent, si no que
les seves energies en un propòsit molt superior a les forces de qualsevol comunitat minoritària europea. En els horitzons actuals de la societat catalana la
de la seva història. Els sacerdots sorgeixen de totes les llenques de la comunitat nacional, sense excloure'n cap, i així transparenten a cada instant les
poble, sinó que a Catalunya l'Església ha emparat el naixement de la comunitat i aquesta, viceversa, l'ha reformada i endegada, en moments dificilíssims
Espanyes, i a Montserrat foren introduïts monjos castellans perquè les comunitats catalanes, entre elles la del gran monestir benedictí, havien quedat
eclesiàstica. En els segles dels Àustries totes les preocupacions de les comunitats són de mena pràctica. Fins i tot en el conreu del camp viuen de la
Ordes tradicionals foren refermades amb l'establiment en el país de noves comunitats forasteres, posades sota la dinàmica mental castellana del Barroc. La
d'importància. Ni en saben ni els interessa, perquè per a la vida de la comunitat és suficient la producció d'unes quantes bones finques i la percepció
barrades quan demana treball als monestirs i convents. Ni les mateixes comunitats tenen facultat per a desprendre's dels béns que els sobren, però que la
posteriors a la pèrdua de vocacions, a la deserció dels membres de les comunitats. Quelcom semblava romput en la dinàmica eclesiàstica, i aquest sentiment
del qui fou bisbe d'Elna. Com a bon català, Eiximenis no considerava la comunitat com una agregació d'individus naturalment ingenus, sinó com un conjunt de
el maridatge d'ambdós pobles. Fixats els principis intangibles de la nova comunitat política, maduraren a poc a poc, però amb una seguretat que palesa llur
matemàtic dels factors espirituals i polítics comportats per un segle de comunitat catalano-aragonesa. Malgrat el predomini de l'element català, s'hi
malgrat la decepció històrica posterior: no haver trobat en la comunitat sorgida de la crítica peripècia del segle XV la correspondència
del darrer mig segle, no dubto gens a posar com a exemple la Comunitat britànica. Doncs bé, sense cap mena d'orgull de campanar els nostres
castellà a l'Amèrica, tan poc favorable al desenvolupament de comunitats pactistes, que, com les anglo-saxones, haurien permès la florida
perfeccionament col·lectiu. La llibertat d'acció que a cada membre de la comunitat hispànica medieval donava el fet de sentir-se solidari d'una mateixa
la catalana. De bon antuvi, digueren els catalans, cal que bastim una comunitat moderna basada en el treball. Continuant, doncs, la tendència que ja
època. Les cordes de la lira. Durant els quatre segles d'existència d'una comunitat hispànica efectiva, castellans i catalans hem maldat per fer-nos un
mentalitat, horitzons i ritme de vida són essencials en el joc de la comunitat; sense elles no existiríem, ni castellans ni catalans. I així, veient que
I si poguéssim estendre-la arreu d'Espanya, i entre tots plegats fer una comunitat moderna, pràctica i eficient, justa, pacífica i tolerant, podríem
aprofitar-se d'algunes gangues que li haurien estat impossibles en una comunitat de coneixences. Leocàdia guaitava Guillem amb aquells ulls tan inflamats
el paraigua sota el braç i la mirada distreta. Els altars de les diverses comunitats afectes a la casa, varen encendre els millors ciris per als funerals. El
dels infants li torna la confiança; els somriures i la prudència de la comunitat fan que es senti emparada i lliure alhora. L'abadessa, una parisenca que
com si es sentís tota buida i desemparada vora el dolç somriure de la comunitat. Pensa que aquelles criatures que la volten entre jocs i rialles deixen
d'Apollinaire, una música de Strawinski. Explica aquesta impressió de comunitat, de semblança, d'unitat en l'anhel, que hi ha entre totes les grans obres
els qui l'escolten tenen en comú, allò que és, diríem, individual de la comunitat que formen, i no pas de cada individu. La "ficció" de l'orador és que s'
gent notòria del camp intel·lectual, grans i joves. El tema era "Poble i comunitat" —referent, és clar, al nostre país. El fet d'haver-hi estat convidat m'
a representant —més o menys in partibus infidelium— d'una certa comunitat sud-americana d'escriptors, nascuda de poc o potser encara en gestació,
m'hi faig un embull. Per primera vegada a la vida em trobo entre una comunitat en la qual els infants de deu anys no em superen en matemàtiques, però em
la planta és associada a un animal —com a aliment, o per contacte, o per comunitat d'hàbitat—; ha estat revelada pels déus; algú n'ha ensenyat l'ús; hom l'ha
aperiòdica, que se'ns havia manifestat com a característica de la comunitat dels vivents i de la comunitat dels morts. La mateixa oposició formal
manifestat com a característica de la comunitat dels vivents i de la comunitat dels morts. La mateixa oposició formal existeix entre els aranda d'una
en el terreny de l'organització social i del pensament religiós, les comunitats australianes procediren com les societats pageses d'Europa en matèria de
del XIX. No hi havia pas ningú que discutís el fet que cada comunitat hagués de tenir el seu vestit i que, tant per als homes com per a les
noia i s'hi volgué casar. Aquesta noia era l'única del seu sexe en una comunitat d'homes, car un home l'havia concebuda després d'haver estat punxat per
en què tenen el privilegi de moure's. Per aquesta raó formen una comunitat independent de la nostra, però que, pel fet d'aquesta mateixa

  Pàgina 1 (de 314) 50 següents »