×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb conèixer |
Freqüència total: 53549 |
CTILC1 |
vexatori ignorar el nostre origen matern, a tall d'expòsites. I això que | coneixem | el passat, el present i el futur, segons el que el burler de Zeus ens | fins que va cedir de grat la comesa a Apol·lo. Va guardar la mesura i | coneixia | els seus límits, les seves fites, la qual cosa l'honora i l'enalteix, | els quals, en esdevenir en un moment desesperada perennitat de pedra, | coneixeràs | com és de dura, sempre, apresa de cor però no repetible a l'atenció | i comences a saber l'ofici, treballant amb eficàcia i àgil esforç, | coneixes | també com es comporten els quatre Vents", va dir aquella tarda | matar, un germà i una germana, l'una o l'altre, o potser plegats. Vas | conèixer | també, embriac, la ceguesa, i ni l'habilitat del ferrer no va servir la | que t'agraden els gossos i els cavalls", va dir Arístocles a Euforió. " | Coneixes | els seus costums, les seves qualitats i els seus defectes. Aquestes | alhora, i l'emplenaria, per assossegar-lo, de delicades atencions. Jacint | coneixia | , però, el seu destí, perquè el déu era poderós, força estrabul·lat, i el | —ah!— el cor i que fan créixer i florir les plantes. Pulcre Trompel·li en | coneix | nou, però els atenencs, estalviadors, les varen reduir a tres, els noms | la pot buscar en un text prestigiós, que no citarem. Qui la vulgui | conèixer | per meditar-la, que es limiti a veure, sense il·lusions ni temença, com | vaga de referir-nos a les diverses festes que li dedicaven a Atenes, que | coneixem | força bé. El seu culte és místic en la quietud de l'orfisme, desordenat, | el seguien mentre vagarejava. Errant sense pausa i sense fatiga, va | conèixer | pam a pam aquella terra, que ressonava de crits i de fines melodies. | haver arribat a la seva illa, a la fi de la seva navegació. Mai més no | coneixeré | ningú com ell, tan astut i tan home, un home de debò. Ho era tant, que | de tu la tristesa. Més plena i més feliç, perquè, quan s'escaigui, | coneixeràs | el goig suprem de la maternitat." I després d'esclatar-li als llavis, | perversos barroers sovint confonen. Penèlope Després de tornar-se a | conèixer | i de dormir, marit i muller, quan el palau era fosc i en silenci, varen | amb la seva típica rialleta de conill, a aquesta veritat elemental. "I | coneix | vostè les raons dels seus maldecaps?", va preguntar la senyora Magdalena | afavorir i, sobretot, a les meves excel·lents col·laboradores. Ara les | coneixerà | ." I s'alçava per acomiadar, pompós i vacu, el client, alleujat per | impressió personal sense valor, i encara a estones d'insinceritat rebel: | conec | l'acatament que es deu al geni. Algun cop, en els escassos moments que al | a preguntar-me per Teoclimen? Et torno a prometre que ni el vaig | conèixer | . Guardaria cap secret per a tu? Ni per a ningú, jo, un llibre obert que | els pescadors surtin a sardinals", va sospirar el bon pare. I tothom | coneix | el diferent resultat de la doble aventura. Ara Ara és la imprecació | rebudes. Jo no enganyo, ordeno. És fàcil de manar-los, pobra gent, | conec | els meus sotmesos, i el que desitjo és sempre la meva suprema raó. | la memòria dels veïns, dels quals a penes en quedava ja cap que l'hagués | coneguda | . I era allí, en aquell portal, on Mila sortia a esperar que passés ell. | del que passava a l'exterior no la impressionava. Deien, els qui la van | conèixer | , que era una noia més aviat alta, prima; el seu cutis era blanc i | com si pertanyés a una altra raça. La vella Càndia del Noro, que la | coneixia | de petita i l'estimava, la comparava sempre a l'aigua del torrent: "Quan | Maria Tino Costa, que anava pel món des de feia anys i que Mila a penes | coneixia | . II Tu no tens casa; tu no tens ànima;| tens un cavall,| corre que | alguns anys que faltava d'allí. L'antic barquer havia mort; el nou, no el | coneixia | , car aquests barquers procedien gairebé tots de poblets de mar, i Tino | el deu haver portat? —Però, després del que ha fet, com gosa tornar? —No | coneix | temor de Déu, però ja li arribarà l'hora. —És un escàndol! —I a ella | que veia acostar-se fatalment li partia l'ànima. Ell, Joan, era bo —si el | coneixia | ell!—, estimava la seva muller, o si més no, l'havia estimada. Era esquerp | veieren acostar-se lentament devers allí. —Vénen a veure la vacada: la | coneixerem | . —Diuen que és molt bonica. —I és bona i senzilla: no es dóna de menys | seves orelles. Sentia també la veu de la vella Càndia del Noro, que la | coneixia | de petita i l'estimava. "La vida és això, Mila: la vida és Tiago de | el seu nom. Mila aquella nit, la que seguí a l'arribada d'ell, sense | conèixer | -lo, hi pensà moltes vegades, i, el que era pitjor, en els seus pensaments | seu caminar amb un punt de fanfarró o de presumit, en el qual, els qui el | conegueren | , descobrien els trets del seu pare, aquell soldat de les guerres civils, | "No et recordo, però ara comprenc que feia temps, que feia anys que et | coneixia | ." I hauria afegit, encara: "Que feia temps que t'esperava. I ve't aquí | la distància i del fred, no podien penetrar en la seva ànima. Ell l'havia | conegut | uns quants anys abans; l'ancià aleshores vivia sol. La seva filla, | de Santa Maria. Mil vegades Tino Costa s'havia dit que potser si l'hagués | conegut | abans, aquell home hauria aconseguit d'imprimir una ruta diferent a la | hauria aconseguit d'imprimir una ruta diferent a la seva vida. Quan el va | conèixer | ja era tard. Ell a la filla, personalment, no l'havia ja coneguda: quan | el va conèixer ja era tard. Ell a la filla, personalment, no l'havia ja | coneguda | : quan ell arribà al poble la noia s'havia casat feia poc i se n'havia | era com un far que irradiava en aquella nit una intensa claror. Quan el | conegué | , Tino Costa es trobava en un d'aquells moments gairebé tràgics, tan | seves branques resultaven insuficients. Al cap de poc temps d'haver-lo | conegut | , veient-lo passar, Tino Costa es digué: "El guardaré per al dia de les | una antiga cançó apresa dels llavis de la vella Càndia del Noro, que la | coneixia | de nena i la volia. Quan Mila, essent una nena, anava a casa d'ella a | li contava sempre contes antics i meravelloses llegendes. Així havia | conegut | Mila les més belles històries d'amor, els contes més encisadors. Així | les més belles històries d'amor, els contes més encisadors. Així havia | conegut | la història de Flores i Blancaflor, que la feia estar en silenci llargues | Ara, aquesta nit, Mila, ja crescuda i convertida en dona, després d'haver | conegut | Tino Costa, pensava en la noia d'aquella història, en la Catarineta de la | Maria la persona que posseïa més antecedents sobre aquella família i | coneixia | amb més detall tot l'entrellat dels fets que havien portat els únics | —un fadrí d'un poble veí—, que havia tingut relacions amb ella abans de | conèixer | Antoni Costa, es parlava d'una entrevista haguda per aquells dies entre | i el comprendria. Fou ara, després d'aquesta tornada, quan Tino Costa | conegué | l'ancià Baldà, el nou professor de Santa Maria, pel qual, amb el temps, | en poble pregonant els seus ungüents meravellosos; la noia, ningú no la | coneixia | . Un diumenge al matí, durant les festes del poble, varen plantar llur | li transcorrien així, com en un somni. Mila, a poc a poc, havia anat | coneixent | -lo, identificant-se cada vegada més amb ell, i alhora que descobrí els | Un xic més enrera, cap a la part esquerra, hi havia Rita d'Albo —ja la | coneixes | . Havia tingut relacions amb un foraster. D'aquestes relacions nasqué un | Mila, a través de converses i d'allò que d'ell li havien referit, anà | coneixent | -lo més de dia en dia; així sabé de la seva vida, des de la seva fosca | Un dia t'ho explicaré punt per punt, i ho comprendràs tot. Abans m'has de | conèixer | més, has d'estimar-me més... —Encara més? —li digué ella somrient, però |
|