×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb conca |
Freqüència total: 2308 |
CTILC1 |
indiscutible de l'antiguitat. Però jo endevino qui sóc de debò, trista | conca | , fadrina de cara allargassada i dura. L'ingenu i lleial nuvi? Un pobre | d'Electra, en patir, sospito, d'una inflamació crònica de l'histèric, | conca | sense remei que comença a ser, vinga escridassar-se, i no s'apaivaga fins | hiperbòlic, fantasmal i palpable, de què parlo. Fa molts segles que la | conca | mediterrània ha deixat de monopolitzar les inicials virtuts creadores, i | de les antologies literàries de les llengües naturals o postisses de la | conca | . En uns altres llocs, l'autoritarisme es recolza en d'altres mèrits: el | cranis que ja comencen a pelar-se, la carn els penja dels ossos i per les | conques | buides els circulen petites formes que s'amaguen en sentir l'impacte de | que semblen haver-se afinat, a punt d'agredir-lo vampíricament, per les | conques | buides i impúdiques que s'aprofundeixen cap a cervells ja inexistents... | car tots dos empal·lideixen, els ulls comencen a sortir-los de les | conques | , les mans es fan més i més nervioses, fins que la consulta degenera en | mentre la noia, també incorporada i amb els ulls que li surten de les | conques | , diu sordament: —Tu? Riu amb un esclafit gairebé histèric i les sines se | allí en lo cap torçat, en un pam de llengua fora; els ulls fora de les | conques | , i amb aquella ganyota a la cara, que feia espant de mirar (tornava als | amb els seus ulls dolorosos i immòbils, cada dia més enfonsats dins les | conques | , més dolorosos. A la nit, els fills, després de plegar del treball, | el coixí; només els ulls, cada vegada més apagats, més enfonsats en les | conques | , delataven la vida. Tot allò que quedava en aquell ésser es reflectia en | cap mena d'orgull de campanar els nostres avantpassats organitzaren la | conca | occidental de la Mediterrània durant el segle XV amb una | pare dels que vindran i aniran omplint de cabanes les valls i les | conques | . Jo només viuré en llur memòria com un miserable que va malversar en un | dolces, i en Vilagut s'oblidava mirant-les fent | conca | per al fruit d'un vas glaçat o arrencant-ne amb els dits, a | d'un riu, un ritme joiós canti i dansi al mateix compàs de l'aigua. Les | conques | fluvials són alegres, són els paratges més dolços d'un país. Les aigües | gent que hi treballa i la que va i ve amb més afluència que enlloc per la | conca | d'un gran riu. Tot fa pensar que el corrent d'aigua és una benedicció de | alegre i acollidora. Quan, després d'uns quants dies de fer camí per la | conca | d'un gran riu, te n'allunyes i ja no sents la remor de l'aigua a les | Una bella xardor em muntava als pòmuls, sentia l'escalforeta a les | conques | dels ulls, l'espurneig de les meves ninetes em feia veure les coses | set. Encara fent tentines s'adreçà a la font, darrera la garita. Féu | conca | amb totes dues mans i s'esbandí la cara. L'aigua li regalava coll avall: | el gran monestir de la Mare de Déu. Serè, somrient, aïllat del món, en la | conca | d'aquesta alta gorja verda, harmonitzant sàviament la noblesa del cim i | gos apallissat. S'havia amagrit, els ulls se li havien enfonsat en llurs | conques | , cremaven. Es tombà, em va donar una mirada, agafà una pedra. —Què fas | acudiren mosques saballoneres a dipositar llurs ous als narius, a les | conques | dels ulls i a les comissures dels llavis. Queia el crepuscle. El cel, cap | de veure la seva pal·lidesa. Em va mirar molta estona, callat, amb les | conques | dels seus ulls, que no tenien ulls; només dues boletes de terra. —Què | als vostres cossos tebis i vivents! Les llàgrimes brollaren de les | conques | dels seus ulls, i les boletes de terra esdevingueren fang. Però al cap | cant anyorat. Es el cant de la terra abundosa, que vibra en les | conques | i cales del mar, amb la fulla de plata armoniosa... I | Jo creuria que la font i la pedrera de la felicitat s'amaguen en les | conques | del Carlit. Les mil flors que hi neixen, tan airejades i medicinals, com | Oswald Heer, s'assembli a l'extingida flora terciària d'Europa. Totes les | conques | d'aigua dolça, preses en conjunt, formen una àrea reduïda comparada amb | Resum del capítol present i de l'anterior. Com que els llacs i les | conques | dels rius estan separats els uns dels altres per barreres de terra, hom | espècies s'estenen sovint àmpliament i quasi capriciosament; perquè dues | conques | fluvials tindran alguns peixos en comú i alguns de diferents. Uns pocs | de serralades contínues, que en un període primerenc havien de partir | conques | fluvials i impedir-ne per complet el transvasament, sembla menar a la | amb majestat la mà, cecs hieràtics que no es mouen ni aparten de llurs | conques | atrofiades els raïms de mosques. Porta Nova, a Ponent; oberta cap al | cautament endavant, amb els braços estesos, i els ulls botint-me de les | conques | , en l'esperança de copçar algún feble raig de llum. Vaig caminar unes | males obres ho esmerses en fins profitosos, encara podràs penjar alguna | conca | gloriosa an els teus hàbits de peregrí. Ta darrera voluntat així ho fa | joiosa la malícia, miren tèrbols i desconfiats del fons de les obagues | conques | . Tot ho has perdut, fins les dues retorçades banyes, corona del teu | El públic l'escolta silenciós considerant gravement la tristor de ses | conques | buides. Però de sobte canvia l'escena: un vent sospitós se n'entra per | del mostatxo sever. Els ulls, apagats i closos, s'amaguen al fons de les | conques | ombrívoles. Mireu-li tot el cos, rígid, eixut, quina finor i quina | Coronada de neus i cenyida d'escumes, Catalunya se li apareixeria com una | conca | natural on han vingut a confluir les aigües mares de l'Occident. Les | de lluny, no era altra cosa sinó la pròpia capital de tota l'admirable | conca | , Barcelona, cap i casal de Catalunya. Una ciutat desproporcionada, més | En lloc de la crosta malaltissa, arrapada al front d'aquesta bella | conca | geogràfica, albiraria un sens fi de fogars lluminosos, bellament | infinites prades y costaruts boscatges qu'adornen la bonyeguda y virolada | conca | qu'hem vingut escalant tan halo-halo. La puresa del ayre, la claror | de raons i de fets. L'interès econòmic —un ferrocarril, un port, una | conca | minera—, o l'interès estratègic —un riu, un turó, una cadena de | anorreats, feixugament anorreats, el front atuït, els ulls fora de les | conques | , sense habilior de plorar, ni de gemegar, ni de moure's, ni de complir | La ruta és ampla, però només se n'aprofita la meitat. No fa pendent, fa | conca | . La llenca que no s'aprofita serva el llot ressec de molts hiverns. Unes | a còdol en les parets foranes, i s'hi ha fet una pastera que treu sa | conca | enfora el carrer. En els baixos hi ha corral i pallissa; i en el pis, per | lentitud, dins d'aquell quadro grandiós, amb el poble al fons de la | conca | i els alterosos puigs per testimonis de llur amor, la immensa i llisa | postureries. Llançava la vista al panorama. Que extens! Que esplèndit! La | conca | d'Olot, frondosa i conreada, amb l'alegre vila blanquejant de caseriu, | entra a galop per un coll, i corre victoriosa a ensenyorir-se d'una | conca | , o desapareix enfuretant-se en un tou de bosc amagat. I darrera una | l'altra punta entra la mar en els replegs de la muntanya, i damunt de la | conca | encoixinada d'algues, crea la meravella de les cavorques i cobaumes, i | més enllà del grup, obrien els ulls fins que els semblaven eixir de les | conques | . Moltes de les contalles eren sobre animals, car, tenint allà mateix la | imprescindibles per a l'orientació. Els rius queden reduïts a les seves | conques | inferiors, o fins i tot als ports fluvials on les naus podien abordar. De |
|