Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
conca F 1964 oc.
conca SIG 4 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb conca Freqüència total:  1968 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

indiscutible de l'antiguitat. Però jo endevino qui sóc de debò, trista conca, fadrina de cara allargassada i dura. L'ingenu i lleial nuvi? Un pobre
d'Electra, en patir, sospito, d'una inflamació crònica de l'histèric, conca sense remei que comença a ser, vinga escridassar-se, i no s'apaivaga fins
hiperbòlic, fantasmal i palpable, de què parlo. Fa molts segles que la conca mediterrània ha deixat de monopolitzar les inicials virtuts creadores, i
de les antologies literàries de les llengües naturals o postisses de la conca. En uns altres llocs, l'autoritarisme es recolza en d'altres mèrits: el
cranis que ja comencen a pelar-se, la carn els penja dels ossos i per les conques buides els circulen petites formes que s'amaguen en sentir l'impacte de
que semblen haver-se afinat, a punt d'agredir-lo vampíricament, per les conques buides i impúdiques que s'aprofundeixen cap a cervells ja inexistents...
car tots dos empal·lideixen, els ulls comencen a sortir-los de les conques, les mans es fan més i més nervioses, fins que la consulta degenera en
mentre la noia, també incorporada i amb els ulls que li surten de les conques, diu sordament: —Tu? Riu amb un esclafit gairebé histèric i les sines se
allí en lo cap torçat, en un pam de llengua fora; els ulls fora de les conques, i amb aquella ganyota a la cara, que feia espant de mirar (tornava als
amb els seus ulls dolorosos i immòbils, cada dia més enfonsats dins les conques, més dolorosos. A la nit, els fills, després de plegar del treball,
el coixí; només els ulls, cada vegada més apagats, més enfonsats en les conques, delataven la vida. Tot allò que quedava en aquell ésser es reflectia en
cap mena d'orgull de campanar els nostres avantpassats organitzaren la conca occidental de la Mediterrània durant el segle XV amb una
pare dels que vindran i aniran omplint de cabanes les valls i les conques. Jo només viuré en llur memòria com un miserable que va malversar en un
dolces, i en Vilagut s'oblidava mirant-les fent conca per al fruit d'un vas glaçat o arrencant-ne amb els dits, a
d'un riu, un ritme joiós canti i dansi al mateix compàs de l'aigua. Les conques fluvials són alegres, són els paratges més dolços d'un país. Les aigües
gent que hi treballa i la que va i ve amb més afluència que enlloc per la conca d'un gran riu. Tot fa pensar que el corrent d'aigua és una benedicció de
alegre i acollidora. Quan, després d'uns quants dies de fer camí per la conca d'un gran riu, te n'allunyes i ja no sents la remor de l'aigua a les
Una bella xardor em muntava als pòmuls, sentia l'escalforeta a les conques dels ulls, l'espurneig de les meves ninetes em feia veure les coses
set. Encara fent tentines s'adreçà a la font, darrera la garita. Féu conca amb totes dues mans i s'esbandí la cara. L'aigua li regalava coll avall:
el gran monestir de la Mare de Déu. Serè, somrient, aïllat del món, en la conca d'aquesta alta gorja verda, harmonitzant sàviament la noblesa del cim i
gos apallissat. S'havia amagrit, els ulls se li havien enfonsat en llurs conques, cremaven. Es tombà, em va donar una mirada, agafà una pedra. —Què fas
acudiren mosques saballoneres a dipositar llurs ous als narius, a les conques dels ulls i a les comissures dels llavis. Queia el crepuscle. El cel, cap
de veure la seva pal·lidesa. Em va mirar molta estona, callat, amb les conques dels seus ulls, que no tenien ulls; només dues boletes de terra. —Què
als vostres cossos tebis i vivents! Les llàgrimes brollaren de les conques dels seus ulls, i les boletes de terra esdevingueren fang. Però al cap
cant anyorat. Es el cant de la terra abundosa, que vibra en les conques i cales del mar, amb la fulla de plata armoniosa... I
Jo creuria que la font i la pedrera de la felicitat s'amaguen en les conques del Carlit. Les mil flors que hi neixen, tan airejades i medicinals, com
Oswald Heer, s'assembli a l'extingida flora terciària d'Europa. Totes les conques d'aigua dolça, preses en conjunt, formen una àrea reduïda comparada amb
Resum del capítol present i de l'anterior. Com que els llacs i les conques dels rius estan separats els uns dels altres per barreres de terra, hom
espècies s'estenen sovint àmpliament i quasi capriciosament; perquè dues conques fluvials tindran alguns peixos en comú i alguns de diferents. Uns pocs
de serralades contínues, que en un període primerenc havien de partir conques fluvials i impedir-ne per complet el transvasament, sembla menar a la
amb majestat la mà, cecs hieràtics que no es mouen ni aparten de llurs conques atrofiades els raïms de mosques. Porta Nova, a Ponent; oberta cap al
cautament endavant, amb els braços estesos, i els ulls botint-me de les conques, en l'esperança de copçar algún feble raig de llum. Vaig caminar unes
males obres ho esmerses en fins profitosos, encara podràs penjar alguna conca gloriosa an els teus hàbits de peregrí. Ta darrera voluntat així ho fa
joiosa la malícia, miren tèrbols i desconfiats del fons de les obagues conques. Tot ho has perdut, fins les dues retorçades banyes, corona del teu
El públic l'escolta silenciós considerant gravement la tristor de ses conques buides. Però de sobte canvia l'escena: un vent sospitós se n'entra per
del mostatxo sever. Els ulls, apagats i closos, s'amaguen al fons de les conques ombrívoles. Mireu-li tot el cos, rígid, eixut, quina finor i quina
Coronada de neus i cenyida d'escumes, Catalunya se li apareixeria com una conca natural on han vingut a confluir les aigües mares de l'Occident. Les
de lluny, no era altra cosa sinó la pròpia capital de tota l'admirable conca, Barcelona, cap i casal de Catalunya. Una ciutat desproporcionada, més
En lloc de la crosta malaltissa, arrapada al front d'aquesta bella conca geogràfica, albiraria un sens fi de fogars lluminosos, bellament
infinites prades y costaruts boscatges qu'adornen la bonyeguda y virolada conca qu'hem vingut escalant tan halo-halo. La puresa del ayre, la claror
de raons i de fets. L'interès econòmic —un ferrocarril, un port, una conca minera—, o l'interès estratègic —un riu, un turó, una cadena de
anorreats, feixugament anorreats, el front atuït, els ulls fora de les conques, sense habilior de plorar, ni de gemegar, ni de moure's, ni de complir
La ruta és ampla, però només se n'aprofita la meitat. No fa pendent, fa conca. La llenca que no s'aprofita serva el llot ressec de molts hiverns. Unes
a còdol en les parets foranes, i s'hi ha fet una pastera que treu sa conca enfora el carrer. En els baixos hi ha corral i pallissa; i en el pis, per
lentitud, dins d'aquell quadro grandiós, amb el poble al fons de la conca i els alterosos puigs per testimonis de llur amor, la immensa i llisa
postureries. Llançava la vista al panorama. Que extens! Que esplèndit! La conca d'Olot, frondosa i conreada, amb l'alegre vila blanquejant de caseriu,
entra a galop per un coll, i corre victoriosa a ensenyorir-se d'una conca, o desapareix enfuretant-se en un tou de bosc amagat. I darrera una
l'altra punta entra la mar en els replegs de la muntanya, i damunt de la conca encoixinada d'algues, crea la meravella de les cavorques i cobaumes, i
més enllà del grup, obrien els ulls fins que els semblaven eixir de les conques. Moltes de les contalles eren sobre animals, car, tenint allà mateix la
imprescindibles per a l'orientació. Els rius queden reduïts a les seves conques inferiors, o fins i tot als ports fluvials on les naus podien abordar. De

  Pàgina 1 (de 40) 50 següents »