Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

indiscutible de l'antiguitat. Però jo endevino qui sóc de debò, trista	conca	, fadrina de cara allargassada i dura. L'ingenu i lleial nuvi? Un pobre
d'Electra, en patir, sospito, d'una inflamació crònica de l'histèric,	conca	sense remei que comença a ser, vinga escridassar-se, i no s'apaivaga fins
hiperbòlic, fantasmal i palpable, de què parlo. Fa molts segles que la	conca	mediterrània ha deixat de monopolitzar les inicials virtuts creadores, i
de les antologies literàries de les llengües naturals o postisses de la	conca	. En uns altres llocs, l'autoritarisme es recolza en d'altres mèrits: el
cranis que ja comencen a pelar-se, la carn els penja dels ossos i per les	conques	buides els circulen petites formes que s'amaguen en sentir l'impacte de
que semblen haver-se afinat, a punt d'agredir-lo vampíricament, per les	conques	buides i impúdiques que s'aprofundeixen cap a cervells ja inexistents...
car tots dos empal·lideixen, els ulls comencen a sortir-los de les	conques	, les mans es fan més i més nervioses, fins que la consulta degenera en
mentre la noia, també incorporada i amb els ulls que li surten de les	conques	, diu sordament: —Tu? Riu amb un esclafit gairebé histèric i les sines se
allí en lo cap torçat, en un pam de llengua fora; els ulls fora de les	conques	, i amb aquella ganyota a la cara, que feia espant de mirar (tornava als
amb els seus ulls dolorosos i immòbils, cada dia més enfonsats dins les	conques	, més dolorosos. A la nit, els fills, després de plegar del treball,
el coixí; només els ulls, cada vegada més apagats, més enfonsats en les	conques	, delataven la vida. Tot allò que quedava en aquell ésser es reflectia en
cap mena d'orgull de campanar els nostres avantpassats organitzaren la	conca	occidental de la Mediterrània durant el segle XV amb una
pare dels que vindran i aniran omplint de cabanes les valls i les	conques	. Jo només viuré en llur memòria com un miserable que va malversar en un
dolces, i en Vilagut s'oblidava mirant-les fent	conca	per al fruit d'un vas glaçat o arrencant-ne amb els dits, a
d'un riu, un ritme joiós canti i dansi al mateix compàs de l'aigua. Les	conques	fluvials són alegres, són els paratges més dolços d'un país. Les aigües
gent que hi treballa i la que va i ve amb més afluència que enlloc per la	conca	d'un gran riu. Tot fa pensar que el corrent d'aigua és una benedicció de
alegre i acollidora. Quan, després d'uns quants dies de fer camí per la	conca	d'un gran riu, te n'allunyes i ja no sents la remor de l'aigua a les
Una bella xardor em muntava als pòmuls, sentia l'escalforeta a les	conques	dels ulls, l'espurneig de les meves ninetes em feia veure les coses
set. Encara fent tentines s'adreçà a la font, darrera la garita. Féu	conca	amb totes dues mans i s'esbandí la cara. L'aigua li regalava coll avall:
el gran monestir de la Mare de Déu. Serè, somrient, aïllat del món, en la	conca	d'aquesta alta gorja verda, harmonitzant sàviament la noblesa del cim i
gos apallissat. S'havia amagrit, els ulls se li havien enfonsat en llurs	conques	, cremaven. Es tombà, em va donar una mirada, agafà una pedra. —Què fas
acudiren mosques saballoneres a dipositar llurs ous als narius, a les	conques	dels ulls i a les comissures dels llavis. Queia el crepuscle. El cel, cap
de veure la seva pal·lidesa. Em va mirar molta estona, callat, amb les	conques	dels seus ulls, que no tenien ulls; només dues boletes de terra. —Què
als vostres cossos tebis i vivents! Les llàgrimes brollaren de les	conques	dels seus ulls, i les boletes de terra esdevingueren fang. Però al cap
cant anyorat. Es el cant de la terra abundosa, que vibra en les	conques	i cales del mar, amb la fulla de plata armoniosa... I
Jo creuria que la font i la pedrera de la felicitat s'amaguen en les	conques	del Carlit. Les mil flors que hi neixen, tan airejades i medicinals, com
Oswald Heer, s'assembli a l'extingida flora terciària d'Europa. Totes les	conques	d'aigua dolça, preses en conjunt, formen una àrea reduïda comparada amb
Resum del capítol present i de l'anterior. Com que els llacs i les	conques	dels rius estan separats els uns dels altres per barreres de terra, hom
espècies s'estenen sovint àmpliament i quasi capriciosament; perquè dues	conques	fluvials tindran alguns peixos en comú i alguns de diferents. Uns pocs
de serralades contínues, que en un període primerenc havien de partir	conques	fluvials i impedir-ne per complet el transvasament, sembla menar a la
amb majestat la mà, cecs hieràtics que no es mouen ni aparten de llurs	conques	atrofiades els raïms de mosques. Porta Nova, a Ponent; oberta cap al
cautament endavant, amb els braços estesos, i els ulls botint-me de les	conques	, en l'esperança de copçar algún feble raig de llum. Vaig caminar unes
males obres ho esmerses en fins profitosos, encara podràs penjar alguna	conca	gloriosa an els teus hàbits de peregrí. Ta darrera voluntat així ho fa
joiosa la malícia, miren tèrbols i desconfiats del fons de les obagues	conques	. Tot ho has perdut, fins les dues retorçades banyes, corona del teu
El públic l'escolta silenciós considerant gravement la tristor de ses	conques	buides. Però de sobte canvia l'escena: un vent sospitós se n'entra per
del mostatxo sever. Els ulls, apagats i closos, s'amaguen al fons de les	conques	ombrívoles. Mireu-li tot el cos, rígid, eixut, quina finor i quina
Coronada de neus i cenyida d'escumes, Catalunya se li apareixeria com una	conca	natural on han vingut a confluir les aigües mares de l'Occident. Les
de lluny, no era altra cosa sinó la pròpia capital de tota l'admirable	conca	, Barcelona, cap i casal de Catalunya. Una ciutat desproporcionada, més
En lloc de la crosta malaltissa, arrapada al front d'aquesta bella	conca	geogràfica, albiraria un sens fi de fogars lluminosos, bellament
infinites prades y costaruts boscatges qu'adornen la bonyeguda y virolada	conca	qu'hem vingut escalant tan halo-halo. La puresa del ayre, la claror
de raons i de fets. L'interès econòmic —un ferrocarril, un port, una	conca	minera—, o l'interès estratègic —un riu, un turó, una cadena de
anorreats, feixugament anorreats, el front atuït, els ulls fora de les	conques	, sense habilior de plorar, ni de gemegar, ni de moure's, ni de complir
La ruta és ampla, però només se n'aprofita la meitat. No fa pendent, fa	conca	. La llenca que no s'aprofita serva el llot ressec de molts hiverns. Unes
a còdol en les parets foranes, i s'hi ha fet una pastera que treu sa	conca	enfora el carrer. En els baixos hi ha corral i pallissa; i en el pis, per
lentitud, dins d'aquell quadro grandiós, amb el poble al fons de la	conca	i els alterosos puigs per testimonis de llur amor, la immensa i llisa
postureries. Llançava la vista al panorama. Que extens! Que esplèndit! La	conca	d'Olot, frondosa i conreada, amb l'alegre vila blanquejant de caseriu,
entra a galop per un coll, i corre victoriosa a ensenyorir-se d'una	conca	, o desapareix enfuretant-se en un tou de bosc amagat. I darrera una
l'altra punta entra la mar en els replegs de la muntanya, i damunt de la	conca	encoixinada d'algues, crea la meravella de les cavorques i cobaumes, i
més enllà del grup, obrien els ulls fins que els semblaven eixir de les	conques	. Moltes de les contalles eren sobre animals, car, tenint allà mateix la
imprescindibles per a l'orientació. Els rius queden reduïts a les seves	conques	inferiors, o fins i tot als ports fluvials on les naus podien abordar. De

Pàgina 1 (de 47)

50 següents