Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

en el mur, fràgil i alhora impenetrable, de l'elogi o del blasme i no	concebia	la veritat tenuíssima, dreçada a l'altra banda de la senzillesa d'aquests
engendrada pel sever rei Flègias, va mantenir col·loquis amb Apol·lo i va	concebre	'n Asclepi, nascut, segons una tradició, a Dotis, en aquesta fecunda plana
es refredés. En veure Candi que s'acostava, el noi de la ferreria va	concebre	una idea diabòlica. —Eh! Ve Candi! Veureu com riureu. No digueu res.
pel pensament. L'odiava; l'odiava com tot el poble i, com tot el poble,	concebia	només l'actitud d'ell com un caprici o una fanfarronada. A l'hora de
l'heretat és l'única cosa que hi ha important per a tu. Si poguessis	concebre	la poquesa, als ulls de Déu, de les riqueses que tant estimes!
quan estava, sobretot, a punt de casar-se? No; això, Quim no ho podia	concebre	. Tenien raó els propis pares; tenien raó els parents d'ella; tots tenien
que a contracor, s'hi conformà. Això no obstant, Tino Costa ja havia	concebut	el seu secret designi; de dia en dia les visites s'anaren espaiant, i ara
de la gent. Ja de temps, i malgrat la diferència d'edats, ella havia	concebut	l'esperança que el seu fill es casaria amb Sileta. La realització
aquella il·lusió, i sentia que no podia prescindir de Mila. No podia ja	concebre	que ella no hi anés; havia de pensar que vindria, amb tota la força de la
que l'havia estimat amb un tan gran amor, que ell era encara incapaç de	concebre	'l en tota la seva grandesa, Tino Costa es maleïa per primera vegada
silencis, a voltes més punyents encara. Sí, ell aleshores havia ja	concebut	el propòsit de deixar-la: la seva actitud, les seves paraules, el seu
si voleu, però representatiu. Durant segles, els homes d'Occident no van	concebre	la història d'una altra manera. Per a ells, la vida col·lectiva, la sort
permuta directa, l'avar em sembla inintel·ligible. Ni tan sols el sabríem	concebre	en les primeres etapes de l'evolució posterior, quan —per exemple—
en referir-se a la moral, perquè l'imperatiu de perfecció ètica era	concebut	d'una manera "estàtica". Tradicionalment, en efecte, l'ideal de
de decòrum. El poble d'Israel, pedra de toc de tantes actituds, ¿no va	concebre	el seu Jeovà com una divinitat iracunda, o si més no tendencialment
això el que els altres, els combatents, no acaben de comprendre: ells no	conceben	els termes de la qüestió religiosa del moment sinó en una fórmula
i influeix sobre elles en la mesura que li és permès. I, en realitat, no	concep	la seva literatura desconnectada de les conclusions a què, en
No arribava a imaginar que es pogués amagar una altra causa; no podia	concebre	tanta maldat. Li amollà una mica d'aigua; però, quan va tornar, la
l'ossada; no hi ha política possible sense un grup que l'hagi	concebuda	i que la realitzi. Tots els pensadors actuals estan d'acord en aquests
/Flors de pagesia\, que eren una desventura pública. Ja no es	concebia	espectacle benèfic sense la següent amenaça: "Com a fi de festes, i a
quatre formes de viure assenyalades, però, a més d'accentuar-les, les	concep	com una unitat on queden arrelades totes quatre. Continuïtat, seny,
història en altres indrets, perquè la realitat històrica és generalment	concebuda	com una realitat mortal, mentre que l'europeu entén la història com una
l'esperit sense cos, el món sense temps i sense matèria. El català no pot	concebre	res sense una forma que ho sustenti i ho perfili. La seva preocupació és
els dos quant a la manera d'apreciar-les, consisteix en què el primer les	concep	preferentment com un perfil lluminós i el segon com una substància. En
brusca escissió de qualsevol d'elles en particular i que és impossible	concebre	al català com un ésser que tal vegada pot ésser continu sense ésser, per
desmenjada i afectadament viril: amb desencís repassà allò que ella havia	concebut	feia un parell de mesos i havia deixat estar en el moment que a la seva
temporalitat demostra la força de la raó humana, que ha estat capaç de	concebre	-la i que se'n sent estimulada. El sobrenatural s'allunya, o és allunyat
siguen belles. O dit d'una altra manera: aquells pintors no sabrien	concebre	la bellesa pictòrica pura, separada de la bellesa dels cossos i dels
observador més recent sembla que creu igualment que l'indígena anomena i	concep	només en funció de les seves necessitats: "Em recordo encara de la
nosaltres una forma d'activitat que, en el pla tècnic, permet força bé de	concebre	el que, en el pla de l'especulació, pogué ésser una ciència que preferim
de predeterminat, a causa de l'ús original per al qual ha estat	concebuda	o per les adaptacions que ha sofert amb vista a d'altres usos. Tal com
mitjans disponibles ha d'ésser també implícitament sotmesa a inventari o	concebuda	, per tal que es pugui definir un resultat que serà sempre un compromís
les quals l'artista l'ha pogut percebre "en carn i ossos", somiar-lo o	concebre	'n la idea. Hom diria, més aviat, que el seu ésser immutable està
i de diatomàcies per a l'observador que encara no n'hagués vistos mai.	Concebem	, doncs, que una tal lògica concreta sigui possible. Resten, ara, per
general es pot dir que les denominacions guaraní formen un sistema ben	concebut	i —cum grano salis— que ofereixen una certa semblança amb la
dites "totèmiques" en sentit ampli, és a dir, les que són no solament	concebudes	, sinó viscudes. Cada vegada que uns grups socials són denominats, el
sempre termes que un empobriment previ de la totalitat empírica permet de	concebre	com a distints. "Com oposar" és, en relació amb aquesta exigència
indistintament a tots els membres de la societat: només certs infants són	concebuts	per l'ofici d'un animal o d'una planta, només certs moribunds es
periòdica. I encara no hem acabat. Els arabanna i els warramunga	conceben	els avantpassats totèmics com a personatges únics l'aparença mig humana
evolució no ha estat pas suportada passivament: ha estat volguda i	concebuda	, car poques civilitzacions semblen haver tingut, com l'australiana, el
tòtem propi, els de la mare, del pare i de la mare de la mare—, hom	concep	fàcilment que, sense que canviï semblantment l'esperit de les
la profunda analogia que, arreu del món, el pensament humà sembla	concebre	entre l'acte de copular i el de menjar, fins al punt que un gran nombre
l'error de retenir només el segon aspecte, la qual cosa els ha portats a	concebre	la relació entre l'home i l'animal com a unívoca, en forma d'identitat,
àdhuc si la manera particular amb què cada societat els organitza, o en	concep	el mecanisme, permet d'introduir-hi, en dosis variables, un contingut
teòriques de tals especulacions. Quan la naturalesa i la cultura són	concebudes	com dos sistemes de diferències entre els quals hi ha una analogia
estat compostes de castes "naturals", és a dir, en què la cultura és	concebuda	com a projecció o reflex de la natura, fan de frontissa entre societats
simètrica i inversa de la que les afecta a Amèrica: en lloc de	concebre	les castes sobre un model natural, són els grups totèmics els que són
les castes sobre un model natural, són els grups totèmics els que són	concebuts	sobre un model cultural. La majoria de les denominacions totèmiques que
D'altra banda, el lligam entre bruixot i espècie natural no pot ésser	concebut	lògicament sobre el mateix model que el lligam entre l'artesà i el seu
entre ells relacions de complementarietat i de cooperació. Altrament dit,	conceben	aquestes relacions conforme al model segons el qual —i també en funció de

Pàgina 1 (de 76)

50 següents