×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb concebre |
Freqüència total: 3751 |
CTILC1 |
en el mur, fràgil i alhora impenetrable, de l'elogi o del blasme i no | concebia | la veritat tenuíssima, dreçada a l'altra banda de la senzillesa d'aquests | engendrada pel sever rei Flègias, va mantenir col·loquis amb Apol·lo i va | concebre | 'n Asclepi, nascut, segons una tradició, a Dotis, en aquesta fecunda plana | es refredés. En veure Candi que s'acostava, el noi de la ferreria va | concebre | una idea diabòlica. —Eh! Ve Candi! Veureu com riureu. No digueu res. | pel pensament. L'odiava; l'odiava com tot el poble i, com tot el poble, | concebia | només l'actitud d'ell com un caprici o una fanfarronada. A l'hora de | l'heretat és l'única cosa que hi ha important per a tu. Si poguessis | concebre | la poquesa, als ulls de Déu, de les riqueses que tant estimes! | quan estava, sobretot, a punt de casar-se? No; això, Quim no ho podia | concebre | . Tenien raó els propis pares; tenien raó els parents d'ella; tots tenien | que a contracor, s'hi conformà. Això no obstant, Tino Costa ja havia | concebut | el seu secret designi; de dia en dia les visites s'anaren espaiant, i ara | de la gent. Ja de temps, i malgrat la diferència d'edats, ella havia | concebut | l'esperança que el seu fill es casaria amb Sileta. La realització | aquella il·lusió, i sentia que no podia prescindir de Mila. No podia ja | concebre | que ella no hi anés; havia de pensar que vindria, amb tota la força de la | que l'havia estimat amb un tan gran amor, que ell era encara incapaç de | concebre | 'l en tota la seva grandesa, Tino Costa es maleïa per primera vegada | silencis, a voltes més punyents encara. Sí, ell aleshores havia ja | concebut | el propòsit de deixar-la: la seva actitud, les seves paraules, el seu | si voleu, però representatiu. Durant segles, els homes d'Occident no van | concebre | la història d'una altra manera. Per a ells, la vida col·lectiva, la sort | permuta directa, l'avar em sembla inintel·ligible. Ni tan sols el sabríem | concebre | en les primeres etapes de l'evolució posterior, quan —per exemple— | en referir-se a la moral, perquè l'imperatiu de perfecció ètica era | concebut | d'una manera "estàtica". Tradicionalment, en efecte, l'ideal de | de decòrum. El poble d'Israel, pedra de toc de tantes actituds, ¿no va | concebre | el seu Jeovà com una divinitat iracunda, o si més no tendencialment | això el que els altres, els combatents, no acaben de comprendre: ells no | conceben | els termes de la qüestió religiosa del moment sinó en una fórmula | i influeix sobre elles en la mesura que li és permès. I, en realitat, no | concep | la seva literatura desconnectada de les conclusions a què, en | No arribava a imaginar que es pogués amagar una altra causa; no podia | concebre | tanta maldat. Li amollà una mica d'aigua; però, quan va tornar, la | l'ossada; no hi ha política possible sense un grup que l'hagi | concebuda | i que la realitzi. Tots els pensadors actuals estan d'acord en aquests | /Flors de pagesia\, que eren una desventura pública. Ja no es | concebia | espectacle benèfic sense la següent amenaça: "Com a fi de festes, i a | quatre formes de viure assenyalades, però, a més d'accentuar-les, les | concep | com una unitat on queden arrelades totes quatre. Continuïtat, seny, | història en altres indrets, perquè la realitat històrica és generalment | concebuda | com una realitat mortal, mentre que l'europeu entén la història com una | l'esperit sense cos, el món sense temps i sense matèria. El català no pot | concebre | res sense una forma que ho sustenti i ho perfili. La seva preocupació és | els dos quant a la manera d'apreciar-les, consisteix en què el primer les | concep | preferentment com un perfil lluminós i el segon com una substància. En | brusca escissió de qualsevol d'elles en particular i que és impossible | concebre | al català com un ésser que tal vegada pot ésser continu sense ésser, per | desmenjada i afectadament viril: amb desencís repassà allò que ella havia | concebut | feia un parell de mesos i havia deixat estar en el moment que a la seva | temporalitat demostra la força de la raó humana, que ha estat capaç de | concebre | -la i que se'n sent estimulada. El sobrenatural s'allunya, o és allunyat | siguen belles. O dit d'una altra manera: aquells pintors no sabrien | concebre | la bellesa pictòrica pura, separada de la bellesa dels cossos i dels | observador més recent sembla que creu igualment que l'indígena anomena i | concep | només en funció de les seves necessitats: "Em recordo encara de la | nosaltres una forma d'activitat que, en el pla tècnic, permet força bé de | concebre | el que, en el pla de l'especulació, pogué ésser una ciència que preferim | de predeterminat, a causa de l'ús original per al qual ha estat | concebuda | o per les adaptacions que ha sofert amb vista a d'altres usos. Tal com | mitjans disponibles ha d'ésser també implícitament sotmesa a inventari o | concebuda | , per tal que es pugui definir un resultat que serà sempre un compromís | les quals l'artista l'ha pogut percebre "en carn i ossos", somiar-lo o | concebre | 'n la idea. Hom diria, més aviat, que el seu ésser immutable està | i de diatomàcies per a l'observador que encara no n'hagués vistos mai. | Concebem | , doncs, que una tal lògica concreta sigui possible. Resten, ara, per | general es pot dir que les denominacions guaraní formen un sistema ben | concebut | i —cum grano salis— que ofereixen una certa semblança amb la | dites "totèmiques" en sentit ampli, és a dir, les que són no solament | concebudes | , sinó viscudes. Cada vegada que uns grups socials són denominats, el | sempre termes que un empobriment previ de la totalitat empírica permet de | concebre | com a distints. "Com oposar" és, en relació amb aquesta exigència | indistintament a tots els membres de la societat: només certs infants són | concebuts | per l'ofici d'un animal o d'una planta, només certs moribunds es | periòdica. I encara no hem acabat. Els arabanna i els warramunga | conceben | els avantpassats totèmics com a personatges únics l'aparença mig humana | evolució no ha estat pas suportada passivament: ha estat volguda i | concebuda | , car poques civilitzacions semblen haver tingut, com l'australiana, el | tòtem propi, els de la mare, del pare i de la mare de la mare—, hom | concep | fàcilment que, sense que canviï semblantment l'esperit de les | la profunda analogia que, arreu del món, el pensament humà sembla | concebre | entre l'acte de copular i el de menjar, fins al punt que un gran nombre | l'error de retenir només el segon aspecte, la qual cosa els ha portats a | concebre | la relació entre l'home i l'animal com a unívoca, en forma d'identitat, | àdhuc si la manera particular amb què cada societat els organitza, o en | concep | el mecanisme, permet d'introduir-hi, en dosis variables, un contingut | teòriques de tals especulacions. Quan la naturalesa i la cultura són | concebudes | com dos sistemes de diferències entre els quals hi ha una analogia | estat compostes de castes "naturals", és a dir, en què la cultura és | concebuda | com a projecció o reflex de la natura, fan de frontissa entre societats | simètrica i inversa de la que les afecta a Amèrica: en lloc de | concebre | les castes sobre un model natural, són els grups totèmics els que són | les castes sobre un model natural, són els grups totèmics els que són | concebuts | sobre un model cultural. La majoria de les denominacions totèmiques que | D'altra banda, el lligam entre bruixot i espècie natural no pot ésser | concebut | lògicament sobre el mateix model que el lligam entre l'artesà i el seu | entre ells relacions de complementarietat i de cooperació. Altrament dit, | conceben | aquestes relacions conforme al model segons el qual —i també en funció de |
|