×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb concedir |
Freqüència total: 5622 |
CTILC1 |
teu marit i els amos dels cims per mi abandonats. En el pacte, ens varen | concedir | que passéssim juntes una tercera part de l'any o, si convenia, sis mesos. | "No, és cert. Aleshores la història fóra, però, inintel·ligible", | concedia | Pulcre. "Bé, al seu temps, Leda va pondre un o dos ous", continuava l' | la seva família, de la seva ciutat i del seu poble." "Que simpàtic!", | concedia | , una mica reticent, la senyora Magdalena Blasi, que es malfiava per | un tros o una mica, en les nostres fàcils citacions. Cassandra "Se'm va | concedir | el do profètic, però ningú no creu el que anuncio", es desesperava | contra el meu plaer, ja d'ordre estètic, però practico l'altruisme", | concedia | l'oncle Nicolau Mutsu-Hito. "Seguiré el seu consell", va decidir, | Blasi. "Doncs miri, no", rectificava Pulcre. "Els déus li varen | concedir | la immortalitat i la varen aparellar, als Camps Elisis, amb Aquil·les." | sembla un bon xicot", contradeia la senyora Magdalena Blasi. "Sí", | concedia | Pulcre. "Algun d'ells era benèvol. Quiró, per exemple." I es disposava | proposava el ram d'olivera de la meva àvia. "Sí que hi retira", | concedia | , apaivagada, la Ignasieta. "Tanmateix, té cara de viudo de mala jeia. | de la seva vocació de màrtir i amb pinyol, l'amic editor. "S'accepta", | concedia | jo, en aparença de grat, embridant la molèstia, perquè aleshores | del seu fredíssim domini intel·lectual, i em nega també la caritat de | concedir | -me un refugi en la mentida molt elaborada d'un trist somni, que només jo, | imagino com aprofitaria el soguer de l'Hades unes vacances, si li eren | concedides | . Pel que fa a l'arriet, esquerp i lleig, d'ullots malèvols, em decantaria | i després, amb veu més apagada, més dolça, prosseguí: "A mi no m'ha estat | concedit | gaudir-la, i sempre me n'ha quedat una nostàlgia. Encara que molt | quan caurà no tindrà ningú per a aixecar-lo. Casa't, doncs, i si Déu et | concedeix | tenir fills gaudiràs de l'única felicitat a què es pot aspirar en aquest | de seguida després el sentia ja com una força invencible. La veuria, sí; | concediria | a la seva ànima aquella darrera il·lusió, i, una vegada això acomplert, | pensar. "Serà —es diu— l'últim record que conservaré d'ella, el glop que | concedeixo | a la meva set. Serà un moment únic a la vida, un moment tal de poder | tornat a Santa Maria. Mila, sentint-lo, s'havia entristit, però no li | concedí | la importància que tenia i que només ara sabia veure. "Que Déu el | sofrir més per ell: com si Déu, a canvi dels seus patiments, hagués de | concedir | -li més prompte la consecució dels seus afanys, i també perquè no pot | anat enfosquint més i més. Mila aquest dia amb prou feines si s'havia | concedit | un repòs. Tenia encara una mica del seu pa i el seu formatge endurits, | baldament sigui per una sola vegada. Mila està segura que ell li ho | concedirà | . Diguin el que diguin, ella sap que en la seva ànima guarda intacte un | Vingué desesperat, com fora d'ell, fustigant la bèstia tot el camí, | concedint | -li i concedint-se a penes descans. Pensava el pitjor; pensava que potser | com fora d'ell, fustigant la bèstia tot el camí, concedint-li i | concedint | -se a penes descans. Pensava el pitjor; pensava que potser no la veuria | res si ara em neguessis això que et demano; si no haguessis fet res i em | concedies | això, tota l'estimació, tota la gratitud i tot l'afecte que sento per tu | disposarà de millors avinenteses. La "ciència" i la "tècnica" li | concediran | —ja ens concedeixen— un domini com mai no l'havia tingut: domini sobre | avinenteses. La "ciència" i la "tècnica" li concediran —ja ens | concedeixen | — un domini com mai no l'havia tingut: domini sobre ell mateix, sobre la | de gener del 1963. Veig que la premsa francesa, aquests dies, | concedeix | espai i solidaritat a unes protestes greument excitades. Per ser més | les molèsties rutinàries i microscòpiques: només ens en demanem —i ens en | concedim | — els uns als altres quan trepitgem el peu del nostre veí, quan donem una | a manar: s'acontenten de parlar, de xerrar. El tirà, de vegades, els | concedeix | una tolerant oportunitat d'esbravar-se en una oposició merament verbal. O | una màscara antigàs. Això esclatarà qualsevol dia." Tot seguit, però, | concedeix | que el conflicte general pot trigar encara un parell d'anys. | estat tallades les comunicacions entre Catalunya i el Sud. El govern ha | concedit | plena autoritat civil al general Miaja per a l'Espanya no catalana. A la | a prop..." El discurs radiat del ministre era pura fantasia, però molts | concedien | gran importància a l'acord anunciat pel doctor Negrín. Jo penso que la | vora els nínxols blancs. El New Statesman diu que no es | concedirà | la bel·ligerància sinó d'acord amb el pla anglès. A França la vaga | classificació pot dependre d'això. Per la meva banda, estic disposat a | concedir | -vos tres punts si obeïu sense històries i tanqueu l'aigua. —Jo també —diu | n'haurien adonat. Ara, potser ha passat desapercebut. —És molt possible — | concedeix | l'altre—, si no ja haurien vingut a demanar-nos explicacions. L'orador | vida de servei. A desgrat d'això, en virtut de les atribucions que em són | concedides | en la meva qualitat de sergent, he disposat la introducció d'un altre | —No l'heu de demanar —li replica l'altre—. El permís és automàticament | concedit | quan el superior us adreça una pregunta. A vestir-se! Surt al vestíbul, | uns passos, esguardant renglera amunt, comenta: —Simpàtic, oi? —Força — | concedeix | ell, encara indignat. —Deu ser la primera vegada que véns, oi? —La | sort, ja ho veig. Però vós ja hi esteu acostumat, a les injustícies. —Es | concedeix | una pausa—. A fer-les, és clar. —Fer-les, que te les | de sant Joan i l'Apocalipsi... També hi enteneu, vós? —Una mica — | concedeix | ell, modest—. A hores perdudes. —Feia mesos que no n'havia oblidat cap. I | els del segle II. —Era un segle ple d'inquietuds i de ferment — | concedeix | ell. —Ben cert. Hermògenes, Marc, Montan, Pròdic, Saturní, els alogians, | banda, com si confiés descobrir una finestra de primer invisible. —Sí — | concedeix | —. Una mica encofurnada. —Jo tinc palpitacions i tot... Potser s'hi | que en sortir me'ls tornarien. Però com que vaig sortir detingut... —Sí — | concedeix | l'altre—, de l'hospital procedeixen. No és la primera vegada que en | ja anava a fregar la paret. En arribar dalt esbufega contingudament, es | concedeix | una pausa i diu: —Anem. Darrera els trets ha quedat un silenci estrany, | amb el seu futur amic, popularitat que ningú no s'hauria entretingut a | concedir | -li, a no ser per culpa de Jeroni, malgrat els dos anys que havia cursat | Jeroni. En una de les cartes a Carolina, Jeroni donà instruccions per | concedir | poders a un tal Jaume Despachs, però el projecte no es portà a terme, | Jeroni Campdepadrós i Vaireda era nomenat tutor de les seves nétes i | concediria | al seu fill l'assignació que cregués pertinent per a la seva personal | interiorment, davant l'èxit de la seva comèdia. —Bé, ja m'ho crec — | concedí | —, però... L'abraçà, amb fredor calculada, i la deixà en més gran | queixes són totes contra el temps que no em compadeix, que no em vol | concedir | , implacable, el que li deman: la de fer caminar enrere el meu rellotge i | corregir, esmenar tants d'errors. Si el temps, però, com en un miracle em | concedís | el do que li deman. Si tornés en aquella hora màgica, li restaria al | Sincerament, sa sentència, més que injusta, fou ridícula: No solament li | concediren | sa separació, sinó que li donaren tota sa raó a ell i sa tutela de sa | experiència vital, nascuda a les muntanyes de la primitiva Marca, quan es | concedien | feus i alous, fou desenvolupada teòricament pels juristes de la plana, de |
|