×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb concepció |
Freqüència total: 6693 |
CTILC1 |
| Els "humanismes" supervivents s'espanten davant d'això. La seva | concepció | de l'home i dels vincles socials és desmentida o defraudada pels fets de | | Durant segles, el món occidental ha viscut el perdó a través de la | concepció | cristiana. No podrem negar, doncs, que, en certa manera, la propensió a | | empordanès reaccioni així davant la qüestió del plagi: en la seva | concepció | de la literatura, exempta de manies transcendents, l'escrúpol de copiar | | Tot això és evident, i ens informa d'una de les causes que estimulen la | concepció | còmica del tema sexual. De tota manera, l'important és allò que dèiem | | —catòlic cent per cent—, la desvirtuava tot d'una en referir-la a la | concepció | del pecat original: del pecat tout court —aquell pecat que | | Creu que la seva estètica és passada de moda, però li interessa la seva | concepció | social jeràrquica, orgànica. Amb tot, opina que, a certs moments | | al nostre poble i a la nostra generació fer-se els capdavanters d'una | concepció | que certament té les seves arrels teòriques en temps remots, però que mai | | es basava, a què obeïa, de què se servia per a arribar a ser... —En una | concepció | diferent de les coses —l'interromp el jutge—. Sempre és el mateix. —No —el | | definitiva d'una mentalitat pròpia i diferenciada. Mentalitat no vol dir | concepció | del món, segons l'alterosa màquina creada per l'idealisme alemany del | | en què ha caigut Catalunya. Tot ho mesuren a través del cristall de les | concepcions | biològiques del segle passat, les quals han tingut una tan greu | | d'aquella Catalunya devastada per tantes calamitats. El primer, la | concepció | germànica, feudalitzant, en què els homes es relacionaven els uns amb els | | el mas remença, el mas dels serfs de la gleva, a una ungla de l'antiga | concepció | colonial romana. De nou semblava que hom retornava a la consideració del | | des del segle XVI ha plogut molt, i no endebades. De l'antiga | concepció | social de la terra a penes en resta res en el nostre dret, i tampoc en el | | de llurs institucions: la Mesta. Les topades entre ambdues | concepcions | del treball —per al castellà, un "castigo divinal"; per al | | llurs privilegis econòmics i socials i, a més a més, disgreguen llur | concepció | espiritual de la vida. Tota minoria creadora triomfant es converteix amb | | com una art diabòlica que calia combatre. I això perquè tota llur | concepció | política reposava en un mecanisme defensiu que, si reeixia a deturar les | | les congestes pirinenques. El pare Pere Gil defineix exactament aquesta | concepció | burgesa escrivint —l'any 1600— que Catalunya tenia | | jacobina— o el fur que venerava —una resta petrificada de passades | concepcions | històriques— amb l'existència efectiva d'unes condicions jurídiques, | | la nostra societat medieval rau exactament en el pactisme, o sigui en la | concepció | que el pacte amb la sobirania ha de regular tota l'ordenació humana i | | social i política, fins a fer-ne una manera d'ésser, fins a esdevenir una | concepció | del món que ha restat insomoguda a través de les vicissituds històriques | | havia assolit uns resultats que revelen el caràcter pràctic de les | concepcions | polítiques de Catalunya. Mentre arreu d'Europa, ara inclosa Anglaterra, | | de reviscolament jacobí del problema de la sobirania, plaçat sobre la | concepció | d'un pacte de mena ben diferent al desenvolupat pel nostre tarannà, no | | Aquest és el millor dels elogis que podem atribuir a la nostra | concepció | política medieval. Imperi i llibertat —imperi en l'obra col·lectiva, | | del General. Aquest subtil mecanisme permeté fàcilment de passar a una | concepció | imperialista mediterrània, en la qual es servessin els principis | | aliè. I és que aquest règim no solament no pretengué d'imposar-los una | concepció | distinta de la vida, sinó que vetllà per mantenir la il·lusió d'una | | entès, perquè, si no, se'ns esmunyiria una condició essencial d'aquesta | concepció | imperialista: que l'imperi estava posat al servei de tots els seus | | capacitat administrativa dels catalans es trobà endogalada per una falsa | concepció | de l'Estat —considerat com un fenomen estranger—, que comportava, en uns | | de la Monarquia un criteri polític i social propi. Haurien desmentit llur | concepció | del món. En el fons, volien ésser ells mateixos, però amb un gran desig | | embadaliment, rebentada i tot o res, eren les tiges mestres de la seva | concepció | . Partint d'aquestes dades hom podia arribar a conclusions ben | | considerable, una reducció, un empetitiment, una continència. Segons la | concepció | grega, és desmesurat el que clama venjança per haver penetrat més enllà | | Conxa era tant més rara en el món que ella vivia i tant més oposada a la | concepció | moderna de l'"elegància", si es considerava que el seu matrimoni no | | en el domicili de Rosa Trènor. L'època de Maria Lluïsa, basada sobre una | concepció | purament econòmica, portava com a conseqüència una certa relaxació del | | dominar per l'home. L'home desplaça Déu, si no del tot ni de tota la seua | concepció | del món, sí del seu centre. El resultat és la instauració de l'home com a | | en veritat, no viuen en el mateix pla, ni amb un ritme acordat: tenen una | concepció | del món —i tot el que se'n segueix— més o menys diferent. Si transplantem | | naturals. La forma "imposada" vindria determinada justament per aquella | concepció | de la realitat que té el pintor. O siga que "estilitzar" és | | serà un dia considerada pels historiadors com el darrer esforç d'una | concepció | vella d'Espanya davant d'una brotada renovadora, que ha resultat | | immoral. Es va imposar perquè corresponia a uns nous temps, a una nova | concepció | del món i de la vida. Per instint, tothom ho va entendre, i per això | | quals ofereix de cop un caràcter acabat. Els aranda prefereixen a aquesta | concepció | la d'una multiplicitat d'avantpassats —per a cada grup totèmic—, però que | | engendren transformacions socials. Només és veritat l'ordre invers: la | concepció | que es fan els homes de les relacions entre naturalesa i cultura és | | societats que els autors clàssics han utilitzat per a il·lustrar llur | concepció | del totemisme —tribus de les planures i tribus del sud-oest— i societats | | concloure aquest capítol, res més apropiat que la il·lustració d'aquesta | concepció | per una teoria indígena. Veritable "Tòtem i tabú" avant la | | d'éssers o d'objectes que mantenien relacions privilegiades. Aquesta | concepció | , avui dia ultrapassada, però que és encara la del sentit comú, no podia | | d'un bosc d'alzines ha hagut de conduir, finalment, a representar en les | concepcions | teològiques el que llurs fenòmens oferien de comú, aquest ésser abstracte | | grup i que tradueix, àdhuc en les seves articulacions més petites, una | concepció | alhora diacrònica i sincrònica de les relacions entre grups culturals i | | empíricament constatades, a diferències suposades en el mode de | concepció | totèmic. Però l'exemple dels omaha i dels osage testimonia una tendència | | més grans que la seva dona perquè, segons les teories indígenes sobre la | concepció | i la gestació, la persona que d'una manera més particular es confon amb | | en la història del pensament: "Mai més, d'ençà d'aquella època, les | concepcions | humanes no han pogut retrobar, a un grau d'alguna manera comparable, | | que expressa unint-se o oposant-se a d'altres unitats. Aquesta | concepció | dels sistemes classificatoris com a sistemes de significació es destacarà | | sacrifici fa intervenir un terme inexistent: la divinitat, i adopta una | concepció | objectivament falsa de la sèrie natural per tal com hem vist que se la | | efecte, l'avantpassat no perd pas el cos pel fet que, a l'instant de la | concepció | , abandona el xuringa (o un d'ells) en profit de la seva propera |
|