Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

en la mateixa estructura d'oposició maneres d'ésser socials o morals:	conciliació	i agressió, pau i guerra, justícia i policia, bé i mal, ordre i desordre,
i els interessos comuns." En l'estela d'aquest esperit visionari de gran	conciliació	de contraris, puc donar entrada al meu següent credo de servei, no de
han volgut venir a sostenir, que el nostre Ramon Llull ha trobat la	conciliació	entre aquests dos bàndols, que com diu equivocadament En Menéndez i
els dos polos eterns de l'enteniment humà, també és cert que aquesta	conciliació	que consisteix en donar a l'universal la mateixa realitat que li volia
i Aristótil buscaven cadahú pel seu cantó i per això els que parlen de la	conciliació	llulliana entre l'hipòtesi platónica i l'abstracció peripatètica, han de
parlar per força del canvi radical de l'objecte de la ciència, perquè una	conciliació	d'aquesta naturalesa només es podia fer canviant el objecte de soca i
quatre mitjants, tres de indirectes i un de directe, que són primera: la	conciliació	de la fe cristiana amb la filosofia pagana, segona; la superioritat de la
pagana, segona; la superioritat de la fe sobre la ciència, tercera: la	conciliació	de la fe amb la realitat dels fets, que és la part capital de la
la mateixa finalitat, i respecte al primer citarem a tall d'exemple la	conciliació	que fa entre Sant Agustí que deia que la matèria de tots els homes ve
que la precedeix en l'ús de la paraula, direm que s'hi fa veure la	conciliació	de la realitat i de la raó amb els dogmes, els sagraments, les profecies,
i les penes del infern i del purgatori, que és un treball de	conciliació	tant o més ben deixat que el de la conciliació entre la filosofia
que és un treball de conciliació tant o més ben deixat que el de la	conciliació	entre la filosofia cristiana i la pagana, i que representa una pila
que representa una pila d'anys de feina i de meditació, perquè ha de fer	conciliacions	tan difícils i atrevides com aquella de la corrupció de les hosties i del
els fonaments de la moral que volia imposar, després d'haver fet les	conciliacions	de la fe cristiana amb la filosofia antiga i amb la realitat dels fets, i
i de la veritat, les falsetats i els errors no solament no poden tenir	conciliació	sinó que n'han d'ésser excluits, perquè fan més nosa que servei. I
el cristianisme i viceversa; segona: que se arriba a intentar una	concil·lició	entre l'un i l'altre; tercera: que abans d'empendre la lluita, entre tots
tan contraris l'un de l'altre, com ho són de la veritat, com si d'aquesta	conciliació	en volgués fer sortir la ciència universal que tots els catalans hem
catòlics i sobretot amb la ciència universal que ell volia trobar en la	conciliació	i que com diu al començament dels apunts publicats als arxius, fent una
que és la que En Llorenç volia trobar en el que nosaltres n'hem dit	conciliació	tomistico-kantiana, perquè si per un cantó proclamava la necessitat de la
no és jove ni és vell i se'n va anar al sepulcre emportant-se aquesta	conciliació	del Nord i del Sud o tot el més emportant-se el secret d'haver-la volgut
que tenia allí a Vilafranca i pensar en les qüestions filosófiques fent	conciliacions	entre la propietat i la filosofia de la conciliació, perquè el que li
filosófiques fent conciliacions entre la propietat i la filosofia de la	conciliació	, perquè el que li feia por i tristesa era la manca de conciliació, com ho
de la conciliació, perquè el que li feia por i tristesa era la manca de	conciliació	, com ho demostra el que's diu que va morir de por i de pena pensant en
davant dels ulls l'ombra de l'intel·ligència llatina, proposant-li una	conciliació	i aixis podem dir que en aquesta intenció palesa hi ha el primer símptoma
necessàries de tots els ideals exòtics que cal acceptar per a fer la	concil·liació	més gran que s'ha vist i que es pot veure i que serà la que nosaltres
conciliadores sinó que com hem dit està posat en la punta més alta de la	conciliació	que si no pot arribar a conciliar tots els pensaments del món amb el
equivocats menys el català i entre l'erro i la certesa no hi pot haver	conciliació	definitiva i per això l'Ors amb tot el seu geni que ha sigut el més gran
ha concil·liat totes les filosofies del món que s'han tirat de cap a la	concil·liació	com si les hi haguessin obert les portes de la unió, que és una cosa que
història i així la nostra pàtria ultra tenir filosofia pròpia ha vist la	concil·liació	de totes les filosofies estrangeres lligades de peus i mans les unes amb
venir poc temps després d'ell, no solament va buscar la Sumpèctica en la	conciliació	de les dugues filosofies contràries sinó que quan va volguer definir la
que altifica les intencions de /La Revue des jeunes\ i corona la	conciliació	del "què ha d'ésser" amb el "què pot ésser". El secret del reeximent,
tipus de democràcia cristiana. Desitgem, per conseqüència, la	conciliació	de les classes, l'harmonia, en l'esforç i en el profit, de tots els
té un fons d'exquisida cortesia innata i que tendeix naturalment a la	conciliació	, seran molts, i entre nosaltres mateixos, els que somriuran amb
constitució catalana, anaven més enllà dels límits de tota esperança de	conciliació	. En aquesta història, doncs, i entre els admirables discursos que
veure l'Espanya castellana que no havia volgut escoltar les paraules de	conciliació	i només hagués volgut veure l'Espanya catalana que apareixia entre les
al desaigüe. Hi anaren plegats, contents d'aquell silenci d'implícites	conciliacions	, però, ella no havia de tornar... Prop d'allí entre jonqueres i canyars i
en el nostre país el cas general dels navarresos) i fa més difícil tota	conciliació	entre els bàndols en lluita. (Vegi's referent a aquest punt que enllaça
o sigui amb la unitat i la multiplicitat, que tenen com a terme de	conciliació	la totalitat o l'analogia. En tercer lloc apareix la contraposició de
recíproques és un recurs necessari per a llur adequada comprensió. La	conciliació	descansa en el reconeixement d'aquell doble fet revelat d'una manera
i la cultura, prenent aquest darrer mot en el seu sentit més ampli: una	conciliació	dels conceptes de Freud i Adler, sense que cap d'ells perdi la seva
tan desemparada" de 1938, quan l'examen de l'esperit, la	conciliació	i la recerca de Déu, la tendra imprecació a la seva clemència i a la seva
freda o calenta). A tot el que podem aspirar per ara és a la progressiva	conciliació	d'aquests egoismes estatals dels quals tan trista experiència tenim; a
a mort: conspirar contra Cèsar per restaurar el reialme d'Israel. La	conciliació	entre el Crist Rei gloriós de tot el món i el Crist sacrificat era
quasi diríem de la pobresa, de l'absència de tota intenció literària,	conciliació	suprema de la sublimitat amb la humilitat; en llenguatge popular,
el tret característic de l'Home-Déu, ens atreviríem a dir que és aquesta	conciliació	de qualitats aparentment oposades que el lector ja deu haver remarcat. És
en aquest escull, la moralització del mal, altrament dit, la seva	conciliació	amb la bondat de Déu, ha de ser particularment difícil. De seguida
camp hi havia persones de mires temperades que haurien fet possible una	conciliació	. Però el radicalisme de les mesures inicials, i més en un país que
amplitud) s'esforçava, generalment, a trobar i facilitar els camins de la	conciliació	. Els delegats del poder central (veient-hi, segons els casos i el
al foc rasant de l'artilleria. Passats alguns anys, s'arribà a una	conciliació	, que consistia a fer el "torín" d'obra fins a l'alçària permesa per
que es vol guarir. Els principis eren tan oposats, que no hi havia lloc a	conciliació	i hom havia de prendre partit per l'un o per l'altre i agrupar-se en el

Pàgina 1 (de 7)

50 següents