Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
conciliar AI 203 oc.
conciliar V 380 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb conciliar Freqüència total:  583 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

afeccionat —també sense escàndol— a la bona taula i al bon vi, car sabia conciliar molt bé els seus deures religiosos amb aquestes petites satisfaccions que
institucional del cristianisme. Erasme no vacil·la ni s'hi inhibeix: vol conciliar, que és una cosa ben distinta; aspira a la síntesi que integri els valors
l'allunyament de tota la família, la qual rebutjava els seus intents de conciliar-se'n l'afecte. Cert que no en sofria gaire, per tal com no estimava d'amor
mossèn J. Montserrat que a les dotze —que és l'hora que s'acaba la sessió conciliar— seria al Servei de Premsa del Concili. L'espectacle era curiosíssim. És
arreplega arrels, fulles o escorces medicinals, no es descuida mai de conciliar-se l'ànima de la planta dipositant al peu una petita ofrena de tabac, car
com a parts del mateix tot i la llei d'exogàmia ofereix el mitjà de conciliar aquesta oposició equilibrada entre la diversitat i la unitat. Però si els
precedentment citats tenim, doncs, un procediment de formació del nom que concilia les exigències d'un ordre objectiu i el joc —lliure, en part, dins els
diacrònica: són el passat materialment present, i ofereixen el mitjà de conciliar la individuació empírica i la confusió mítica. Hom sap que els xuringa
la turbulència no em deixava fer res de bo. Un sensitiu Però jo no sé com conciliar aquests dos extrems. Recordo que de petit m'agradava molt d'estar sol.
trista, arruïnada. Conversar amb ella no tindria cap sentit. Era urgent conciliar dues imatges que es contradeien: la Mònica d'abans amb la que s'estava
conceptes mecànics en la Física atòmica sembla més aviat adequat per a conciliar els punts de vista, aparentment contradictoris, de la Fisiologia i de la
una ordenació dels processos atòmics que a vegades ha semblat difícil de conciliar amb les lleis de la Termodinàmica, les quals impliquen una tendència
el desenvolupament de formes herbàcies en arbres, etc.— em sembla conciliar-se millor amb l'opinió que els mitjans ocasionals de transport han estat
o la impossibiliten. Els valencians-catalans no troben la manera de conciliar en la llur uns elements —aragonesos, castellans, murcians— que li són
de tot i es va aturar allí on no podia pujar més, ens pregunten com es concilia l'ambició que és una manifestació de l'orgull, amb la santetat, que és
quedar-se parats al mig dels dos extrems contraris, buscarem la manera de conciliar els enemics, provant que des de llur punt d'obir, més o menys exagerat i
endavant perquè les teories d'aquest filosop ens agraden molt, sobretot conciliant-les amb la famosa teoria d'En Leibnizt, que serà estudiada en aquest
es dongui a les Universitats catòliques, a les càtedres dels seminaris concil·liars i als exercicis de les oposicions a les canongies de les catedrals i
que si l'objecte de la ciència catalana fundada per En Ramon Llull, concilia l'escola platònica i l'escola aristotèlica, trobant i lligant la
sinó que's presenta com un tercer en discòrdia que no ha de servir per a conciliar i armonitzar els altres, sinó per a demostrar la falsetat de llur punt de
tres mestres, el que li enfondeix més la naturalesa és el que sap conciliar més punts dels que se li atribueixen, i per això si nosaltres, al fer el
com anirem veient, tan aviat es supedita a l'una com a l'altra, com les concília de la manera que pot, acabant per sacrificar el mateix objecte de la
doctrines i els interesos, la filosofia anglesa havia trobat la manera de conciliar la doctrina i l'interès per mitjà de la doctrina utilitària, que era la
que havía llegit a Kant i que va viure mirant de trobar la manera de conciliar-lo amb Sant Tomàs oblidant que són tan contraris l'un de l'altre, com ho
responent als principis kantians i que eren els que ell volia conciliar amb els principis catòlics i sobretot amb la ciència universal que ell
fos un martell, que era un sistema tan poc pràctic com el de volguer-los conciliar perqué entre conciliar dos errors o volguer combatre l'un amb l'altre, no
un sistema tan poc pràctic com el de volguer-los conciliar perqué entre conciliar dos errors o volguer combatre l'un amb l'altre, no hi ha cap diferència a
li donaven diners per a ensenyar-la que és un amor i un éxtasi que no es concílien gaire amb la cara que feia perquè si hem de parlar pel retrat que hi ha
ell que era un esperit conciliador per excelència potser hauria arribat a conciliar la ciència universal i Catalunya fent-ne una ciència catalana perquè ell
que s'ha fet per a unir el Nord i el Sud i després d'aquest himne que ho concilia tot, començant per conciliar dugues coses tan diferentes com la voluntat
Nord i el Sud i després d'aquest himne que ho concilia tot, començant per conciliar dugues coses tan diferentes com la voluntat eternament triomfanta de
queda convertit ipso facto, en una creació de la voluntat que concilia la filosofia septentrional amb la meridional que és la platònica i que
està posat en la punta més alta de la conciliació que si no pot arribar a conciliar tots els pensaments del món amb el català és perquè tots están equivocats
el que ha posat els ulls en un punt més comprensiu, ho ha pogut lligar i conciliar tot menys la ciència catalana mirant com mira més a l'Europa que a
tan gran com la d'En Ramon Llull, perquè negant la realitat ha concil·liat totes les filosofies del món que s'han tirat de cap a la concil·liació
el Dret Romà que la religió admet paralelament a l'ètica cristiana i les concilia en tot ço que pot fins al punt que el programa social catòlic és una
que s'hagin complagut en una caricatura de l'ideal de tots; ni podrem mai conciliar-nos amb els que sense prou fortitud per a esperar el més enllà, de bon
L'herència romàntica i la voluntat absolutament clàssica s'han de conciliar i fondre, desbarbaritzant-nos, reeducant-nos, formant-nos de bell nou. És
millor les realitzacions d'avui que els bons propòsits de demà; cal conciliar, comprendre i respectar; cal respectar les ànimes que tenim a prop. I
Però, aquest coneixement, no és directe. I per això, no podèm conciliar aqueixa idea de lo etern, reconeguda intuitivament pel nostre jo,
odia; del que vol conservar i del que s'esmerça en destruir; del que vol conciliar resolent els conflictes i del que només crea conflictes; del catalanisme
un altre de galant, i fa la seva impressió. ¿Gosaré dir que només el cor concilia les coses contràries i admet les incompatibles? Els homes no s'enrojolen
era vell. En Víctor se n'adonà des d'un principi, però procurà sempre conciliar-ho una mica. Ell estimava follament la seva dona, però no podia ni volia
me'n deia una de les seves; i jo em veia amb grans treballs per a conciliar la meva atenció a la tia Paulina i a la cridòria del malalt. Aleshores jo
inaguantable. Els tres personatges adoptaven actituds que era impossible conciliar; en Melrosada no veia res; la tia Paulina estava satisfeta del primer pas
que haver-ne fet una actualitat al servei de la moda. Rafael Campalans Concilia ordre i entusiasme, voluntat i oci, justícia i benignitat. El primer dia
vaig ficar-me al llit; però, estava massa sobreexcitat per a poder conciliar el son i, volta d'ací, volta d'allà, escolta que escolta el silenci,
ofereixen els suaus colors. Una total harmonía entre rosa i glauca concilía no tan sols les nimbances verdoses del fons del mar i les carns dels
per la terra així que ja no és albiradora! La Polinèsia, però, ho concilia tot, satisfà els vostres desigs contradictoris. Si sou habitants d'una
de burg i natura com de dues entitats antagòniques que l'home mira de conciliar. Hom entra i surt de la ciutat, d'això no se'n pot dubtar. N'entra i

  Pàgina 1 (de 12) 50 següents »