×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb conco |
Freqüència total: 138 |
CTILC1 |
absolut, d'ara endavant, al meu palau, m'ho ben prometo. Sogres, cunyades | conques | , dides, fills, cuineres, noies, esclaus, mossos, criats, majordoms, | llibres publicats en aquella llengua, a pesar de la seva hegemonia. "És | conca | i de Sinera", anunciava a sota veu, al marge d'un conat de nou aldarull, | Quan moriren d'un tifus mon pare i ma mare jo tenia catorze anys. Es | conco | en Toni, que era sa famili' de més a prop que em quedava, em dugué a | jo crec que es pensaven que jo en tenia sa culpa, que s'hagués mort. Es | conco | en Toni me'n dugué a sa possessió on estava d'amo. Però tot i que es meu | no fas feina, te banyarem i te traurem defora." Fins que un dia que es | conco | en Toni anava un poc alegre, me ficà dins un cossi vestida. Me banyà ben | xopa i m'agafà fred. Només pensava en aquella feta i en ses paraules des | conco | en Toni: "Te banyaré i te trauré defora..." I era jo la qui se n'anava | perquè ningú no em feia massa es comptes i no m'impacientaven com a cas | conco | i jo me gonyava ses sopes. Estalviava tot el que podia perquè sa meva | ja m'entén. Ell diu que és de rentar tant. Idò, jo crec que va ésser es | conco | en Toni de tant de dir-me que em banyaria qui m'ho fer aplegar... N'han | de casa seva abraçada amb un home. Era aquest un fadrí madur, gairebé un | conco | , que feia anar moltes noies en doina i no es decidia mai a casar-se. Era | , que no vaig veure d'on sortia, em saludà i se'm posà al costat. Era un | conco | cellaeixut i antipàtic, una mena d'home ferreny, revellit, garrell, | la filla del mestre havíem mig renyit d'ençà de la seva aventura amb el | conco | . A les altres amargors jo afegia romànticament la d'un primer desengany | Pep. Per mi l' amor son camándulas. Xich. Sou un | conco | . Pep. [(amenassantlo)] Mira, mira. Xich. | Xich. Ay, ay; ¿que no sou solter? Pep. Solter, sí, | conco | , no encara. Xich. Al solter si te alguns anys li diuhen conco | conco, no encara. Xich. Al solter si te alguns anys li diuhen | conco | y... Pep. [(enfadat)] Basta. Xich. Donchs parlém | d'arrissada cabellera, i la vídua que enyora cada nit el difunt, i el | conco | amb bissonyé que empaita modistetes, i el senyoràs galta-penjat i | pensant que, si ella seguía essent donzella, ell s'havía quedat | conco | ; que si ella s'havía anat fent vella, ell no havía envellit pas menys; | dels canonges, xantres i alta clerecia, dels advocats, curials, vídues i | concos | , coneix afressaments suaus, pulcres i a cobert de tramuntanades. Ni la | cadascun fruïa del braç d'una donzella, jo, darrera de tothom, com un | conco | avorrit, duia repenjada una mena de senyora escardalenca, mare d'un feix | diaris Al temps de la gran guerra, en un poblet italià, hi havia un pagès | conco | i ric, que va adquirir el costum, mogut per les circumstàncies | de les coses que passen, sense saber de lletra? —És bo de fer —va dir el | conco | sense dents (no li restaven sinó bec i urpes). —És bo de fer. Agafo el | de compte els ingredients i recaptes que entren en la pastissa dels " | concos | " i dels "coco-rois". Finalment, un esbart de nins i brivalls de totes | una mica massa— de tot: "coco-rois", "mandritxo", "quartos", " | concos | ", ensaïmada, coca de patata, galetes de mel i una mena de carquinyolis | un bon xic vells i ara tornen de Palma, on han anat a enterrar-hi una tia | conca | que ha mort sense testament. Aquest fet, pel que sento, ha provocat una | Aquest immoble, que avui és meu, fou llegat a la meva mare per un noble | conco | de cal Martorell, junt amb l'alqueria de Llanars, una possessió senyorial | La Madalena s'hi tornà ben graciosament en atacar el tipus masculí del | conco | , i fins l'Úrsula deixà anar malencònicament, tot recollint les | juntes, qualsevol cosa les feia riure. El Doctor Xercavins que va morir | conco | perquè no hi ha festeig sense un començ de claudicació, i el seu posat | i aquella darrera no podia ésser. El Papalló esdevingué un vell | conco | , com diu la gent. Vingueren les darreries de la tardor, i no hi havia | de la casa que demanaven un seny de dona, perquè l'oncle Pumblechook era | conco | i sense prou confiança en la seva criada. Aquell dia era de mercat, i la | i passava mantega entre les flassades i ho colgava tot en acabat. Era un | conco | ufanós, i la seva finestra, que era oberta, dava a un jardinet i un | avi a la sala i li demanà de cop i volta la mà de la filla petita. Era un | conco | una mica fet, el Capità General, però al cap i a la fi, era un Capità | la Catrina, que el senyor Mateu, regirant-se anguniós en el seu llit de | conco | , no feia més que somniar-la an ella i, un dia o altre, li cauria a | se li havien infligit a raig fet en aquella casa, ¿seria capaç, aquell | conco | estrafet, de girar cua, com si res hagués passat, i deixar-la | a casa unes parentes riques que hi tenien; eren dues germanes, ja d'anys, | conques | i molt devotes. Elles no sabien res —"ni ganes!", com afegien sempre— de | del meu esguard, aclarí): En general, les dones que van a servir | concos | que suposen rics solen alimentar certes esperances... No em refereixo, | , si bé es mirava... Ella sí que mai no havia donat a dir res a ningú. Era | conca | , era beiata... carregada d'escrúpols... mai no havia festejat... | l'estranger, ni per anar a Madrid. Amb el seu germà Enric —tots dos eren | concos | — vivien en un pis grandiós dels porxos d'En Xifrer, al Pla del Palau. La | i censurar-li el retraïment en què ell es confinava: "Acabaràs fet un | conco | , aquí dins", li havia advertit amb un séc de contrarietat a la vora del | va dir-li, amb un pic de reticència: —Et ben asseguro que acabaràs fet un | conco | , aquí dins. —Vols dir?... I acompanyant l'impuls a la paraula, el | l'orgull ressentit, féu, amb veu opaca: —Tens tota la raó. Acabaré fet un | conco | . I va tancar el Ronsard, per tal com la taca ja era eixuta. La mà de la | Com sabém és ja classic en la nostra terra el tipu del onclet o | conco | . El primer grup i la primera secció del segón són els habitants dels | gr.) de polvos de midó. S'aboca dins un motlo i se cou en es fornet. | Concos | Se debaten i pugen 6 ous. Una vegada que estiguen ben pujats, | de la posterma corruptora dels membres sobrers, dels desvagats, dels | concos | , de les avespes humanes recloses allà dalt, en les gabies de la ermita, | darreres planes de la novel·la, en les quals la figura de Bobby, el vell | conco | , pren un relleu molt humà, fan contrast amb les reunions grotesques, les | amb amors de rebotiga i amb anècdotes manifasseres de classe passiva o de | concu | de poblet? Els irlandesos Jonh Synge i Jonh Yeats; —afegim-hi a Munro que | a la vida de Cézanne, és molt superior en interès psicològic. La vida de | conco | de Degas, sacrificada a la seva vocació, correspon a un tipus més | al banc de la plaça del poble nadiu, voltat del senyor rector, la germana | conca | i el fuster, amic d'infantesa—. Hi havia mar picada i jo arrossegava un | ha variat la família. Abans la família del pagès era àmplia (avis, pares, | concos | ...). Ara, quan els pares es fan grans, només queda el fill per treballar. | sovint motivaven que els nuvis no es casessin: així, ell restava | conco | i ella es quedava per a vestir sants. Casament L'acte del casament | monsieur Charles Ferrier, comerciant en pells, i el seu fill; un | conco | , Maurice Leclerc, i les seves dues germanes —Marthe i Marie, bessones—. | feren la volta als pobles, començant per les ciutats. Fadrins, | concos | i vidus, no en faltà cap a veure'ls, i tots s'embadaliren de la bellesa |
|