Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

amb les formes de la naturalesa. El concepte d'un artista-espill —	concomitant	amb el del novel·lista-espill, que adoptà Stendhal sense seguir-lo massa—
La producció d'artefactes materials no és imaginable sense la producció	concomitant	d'artefactes lingüístics, i a l'inrevés. L'home no hauria pogut treballar
en general, les causes a què s'atribueixen els terratrèmols. Fenòmens	concomitants	. Despresa de miasmes XXVII. [1] D'aquest terratrèmol de la
poca fortuna que tingué la institució ha obeït a diverses raons que són	concomitants	. Una d'elles radica en el fet que a Castella l'emfiteusi tingué en totes
d'aire. Per ço que s'esguarda a la fonació, en el seu sentit de "veu"	concomitant	, podem concebir perfectament la seva absència, sense que això vulgui
per a les consonants, sí. Donat, però, que el dit tancament i l'esforç	concomitant	ofereixen un punt de perceptibilitat mínima, que correspon a moviments
per a donar-se a entendre. No hi ha pas dubte que, al principi, el gest	concomitant	de l'expressió, el moviment indicador de les mans, la inclinació
i comprensió limitada. Val a dir, però, que d'altres manifestacions	concomitants	(un retrassament excessiu del caminar i de la dentició, un bavejar
òrgans. Quant a les causes o concauses possibles de caràcter orgànic,	concomitants	de l'ús incorrecte dels dits òrgans, el citat doctor ens ofereix la
interior, segons les vocals veïnes, per a compendre la importància	concomitant	d'aquestes vocals en l'examen i establiment consegüent de normes
circumscrita a la desaparició dels espasmes i dels moviments inquiets,	concomitants	de la pertorbació, romanent, però, el trastorn que, llavors, quedava
però, aquests últims extrems es manifesten notablement afectats i són	concomitants	d'irregularitats pronunciades dels moviments del cos; en el temps i en
el sentiment, que l'acompanya invariablement, es converteix en energia	concomitant	que deprimeix o exalta. La contemplació del món és inseparable d'una
exemple ben plàstic: ¿L'arrelament del vici de renegar en el poble, no és	concomitant	amb l'abandó i incultura de la llengua pròpia i amb el parlar obscenament
la litúrgia d'aquells temps i dels anteriors duu l'empremta d'un culte	concomitant	al Crist i a Maria. En són testimonis els himnes ambrosians de finals del
la rosa, el xarampió, la verola, les barretes i les galteres, i, com a	concomitants	, les malalties de sufocació i d'inflamació. Com que sempre es vol trobar
amorós. Es dirà que allò que és immediat i immediatament viscut té un	concomitant	físic i es mou dintre de l'esquema d'unes coordinades. Probablement és
de primordial importància. I és ben curiós d'anar seguint els dos fets	concomitants	: la ruïna econòmica de Catalunya i la seva ruïna nacional, veient-se així
mantellines, velluts i damassos, mocadors d'abric i adornament i com a	concomitants	, encara que es tractés d'articles que no eren de fabricació pròpia,
ells hi ha una correlació perquè no coneixem llur relació. Els creiem	concomitants	perquè ignorem el lligam que regeix llur successió; paral·lels, perquè
llavors ha esdevingut molt natural de concebre el fet fisiològic com a	concomitant	o paral·lel d'allò que passa a la consciència. Però si el punt de mira
l'organització prèvia de processos fisiològics, el què ens semblava	concomitant	, observat des del propi Jo, ens apareix aleshores sota la
quan l'angor s'ha de despistar dintre un quadre sindròmic digestivopàtic	concomitant	amb manifestacions reals dels dos processos en un mateix malalt. Es
en cas de càlcul del coledoc sofreix una inflamació crònica anterior i	concomitant	que l'atrofia i esclerosa; en cas de neoplàsia, està sana i es deixa
era un producte intermedi, hom pogué pensar que l'hiperuricèmia i la gota	concomitant	fossin resultat d'un excés en la producció de l'àcid úric o bé d'un
fins a un trastorn que motivi una forta cistinúria amb eliminació	concomitant	d'altres àcids amínics. Les dificultats per a aprofitar la cistina i
funcional. En l'estenosi mitral l'absència de bufec presistòlic és un fet	concomitant	de la manca de contracció auricular en la fibril·lació d'aquests
en què hom l'observa, en general necessiten el tractament de l'estat	concomitant	, que preferentment resulta ésser el tractament cardiotònic: la
simpàtica. Però aquest fenomen és afavorit igualment per la descàrrega	concomitant	d'adrenalina. Afavorint l'excitació simpàtica sobre el fetge, i
en germe, i desenvolupades incessantment des de llavors, desordres	concomitants	i consecutius als períodes crítics de la història: guerres i revolucions.
seguida veurem, la irritació, fenomen almenys en molt estreta relació o	concomitant	amb una multiplicació cel·lular, marxa gradualment cap al procés
es presenta en el nostre país als dotze o tretze anys i acostuma a ésser	concomitant	amb la menarquia, aparició de les funcions menstruals.
amb el que ocorre en l'home, en el qual és freqüent l'orquitis	concomitant	. Entre les infeccions cròniques, la tuberculosi i la malària
sembla provenir més de l'èstasi sanguínia i dels trastorns hiperplàsics	concomitants	de la mucosa uterina, que no pas de la situació alta del coll o de la
la clínica. Per regla general, es tracta d'anomalia d'una de les trompes	concomitant	amb petits defectes de constitució de l'úter; úter bicorne amb corn
25 casos completament estudiats trobà, entre els factors locals	concomitants	, la hiperviscositat de les secrecions en 16 casos; el factor
cetosi pronunciada. Com a regla general, en absència d'altres malalties	concomitants	que comportin indicacions dietètiques especials, les racions d'hidrats
l'acció beneficiosa de les aigües sobre un trastorn hepàtic o digestiu	concomitant	es tradueixi indirectament en un millorament de la diabetis. En els
alimentari és conegut i constant. V. Trastorns patològics	concomitants	. Cal recordar sempre la possibilitat que amb la diabetis coincideixin
per al diagnòstic i vigilància del tractament de possibles trastorns	concomitants	, especialment l'hipertiroidisme. 6. Altres exàmens. Ço
(pàg. 54). Malalties o trastorns diversos intermitents o	concomitants	. Des que hom té esment de l'existència d'una malaltia o trastorn
De tots els possibles trastorns o malalties intercurrents o	concomitants	amb la diabetis, pot dir-se que han d'ésser tractats com si el subjecte
hipertensions per urèmia agreujada o no per una insuficiència cardíaca	concomitant	. No voldríem finir el capítol dedicat a l'estudi clínic de la hipertensió
necessària de la raó i àdhuc gairebé s'hi identifica; no n'és un mer	concomitant	com vol Enric Gantès qui al Quodl. IX, q. 6
s'han reclòs dins l'anàlisi de les representacions i han negligit els	concomitants	de qualsevol esdeveniment representatiu. La nostra posició, més
la realitat del sol per /N\, i algunes de les moltes sensacions	concomitants	del complex psicològic, com són llum, calor, forma, per /X\, /Y\
d'un altra canvi en ella mateixa, sinó en tot cas solament un fenomen	concomitant	d'ell, una condició, un mitjà causal, un vehícol. Si es vol parlar d'un
que estiguin travades unes amb altres, tot un exèrcit de fenòmens	concomitants	i resultats secundaris. Sols d'aquesta manera podem adquirir una idea més
etc., totes aquestes coses han d'ésser enteses i mostrades com fenòmens	concomitants	, com manifestacions particularment fortuïtes i curioses de l'accent
de posició. L'otoscòpia és normal si no hi ha cap altra afecció òtica	concomitant	. Per al diagnòstic són necessàries les proves especialitzades.

Pàgina 1 (de 3)

50 següents