Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

els mals—, tema repetit de Dostoievski, amb prou feines necessita d'altra	concreció	que el mer contrast d'actituds tràgiques. Amb tot, el problema
autèntica i intolerable de la bèstia sorpresa en el moment de màxima	concreció	zoològica. La luxúria in actu pot arribar a fer una certa
lluminós i el segon com una substància. En tots els casos, però, la	concreció	constitueix la tendència més evident d'aquestes dues formes de viure, que
tant a l'orgia de la raó com a l'exaltació del sentiment. Ara bé, la	concreció	, que sembla per una banda defugir tot contorn i tota determinació, és,
una realitat on pot recolzar-se amb tota seguretat i confiança. La	concreció	que el català desitja és, doncs, la concreció ferma i angulosa de l'home
seguretat i confiança. La concreció que el català desitja és, doncs, la	concreció	ferma i angulosa de l'home mediterrani més aviat que la profunda i
però, que el català vacil·la perpètuament entre les dues, perquè la	concreció	que emplena la seva vida és tant el perfil i el contorn de les coses com
De manera semblant a la continuïtat, el català aspira doblement a la	concreció	, a una concreció que no sigui massa vaga ni massa precisa, que porti en
a la continuïtat, el català aspira doblement a la concreció, a una	concreció	que no sigui massa vaga ni massa precisa, que porti en el seu si allò que
cabal maridatge de la forma amb la realitat informe, del perfil amb la	concreció	. El fet que el català sigui un dels cultivadors més assidus i afortunats
aversió injustificada, Pere no la raonava; encara no havia aconseguit una	concreció	absoluta; i volia extirpar la incipient mala passió per l'amo Muntanyola,
indistinta i indestriable. Ho dic perquè sé, per experiència, que aquesta	concreció	prematura no sols pot matar el contingut possible de la idea que s'anava
al qual residu, al capdavall, es reduiria la mateixa	concreció	i que seria, per essència, rebel a la significació? Per a un pensament
No es tracta, ara, de mesurar la "normalitat" d'un poble pel grau de	concreció	institucional a part, jurídica i administrativa, en què viu: es tracta de
aquest origen: més encara: "és" en tant que el perpetua en les seves	concrecions	locals. Dir-nos "valencians", en definitiva, és la nostra manera de
un afectuós matís optimista. Si de les generalitats passàvem a la	concreció	comarcal, la cosa s'entenebreix bastant. El regadiu —que és la zona
carlisme, el republicanisme i l'anarquisme havien d'articular-se amb les	concrecions	de signe afí, i també "locals", que es produïen als altres països
dir ben alt aquí i a tot arreu que la ciència catalana té: generalitat,	concreció	i possibilitat, perqué comprèn i conté tota la generalitat concreta
com posar-los a terra, perquè l'escala estava formada pedra sobre pedra i	concreció	sobre concreció, ara guanyant corona d'or, com diu ell mateix, va baixant
terra, perquè l'escala estava formada pedra sobre pedra i concreció sobre	concreció	, ara guanyant corona d'or, com diu ell mateix, va baixant per l'escala de
com ja n'hi ha hagut algun que ho ha provat, a fer abstracció sola, o	concreció	sola, i fes matemàtiques, o física, el declararíem traidor a la pàtria. I
l'Aristòtil acaba estudiant una abstracció, En Llull no es mou mai de la	concreció	i si tant l'un com l'altre volen i demanen que l'objecte de la ciència
cal dir que Aristòtil que era més conseqüent renuncia definitivament a la	concreció	en si mateixa i només admet les qualitats generals de l'ésser, tant si
les qualitats generals de l'ésser, tant si contenen com si no contenen la	concreció	esmentada del que se'n pot deduir que si l'objecte de la ciència catalana
concilia l'escola platònica i l'escola aristotèlica, trobant i lligant la	concreció	i la generalitat, és a base de trobar el verdader objecte de la ciència
europeu i la ciència catalana, que posava tota l'universalitat i la	concreció	que té, al servei del Cristianisme, com ho demostra la Teologia
ho perden per l'altre i quan el plat de la generalitat puja, el de la	concreció	baixa i viceversa, que és el que nosaltres hem dit sempre i del que En
aquesta ciència fonamentada en els descobriments d'En Ramon Llull, la	concreció	de Sibiuda i els treballs de l'escola moderna filosòfica catòlica
ciència compleix les condicions precises d'universalitat, possibilitat i	concreció	, i trobada aquesta ciència només mancava trobar la manera de
és la primera en l'ordre positiu de l'acte de contenir perquè essent la	concreció	positivament rica i plena i l'acepció general de l'ésser buida del tot,
sobre aquests fins però aleshores haurà perdut per sempre llur	concreció	. En el primer cas, la ciència no serà criteri de vida sinó
conjunt social, que atrau i eleva tots els dalers. El catalanisme és una	concreció	sentimental. Ningú com Maragall no féu sentir tan vivament
Sospito que el nostre nacionalisme —no podent-se sostenir damunt cap	concreció	actual, no podent-se satisfer de cap orgull fonamental en proves
d'enginy en els casos més brillants. La humanitat té múltiples	concrecions	i una sola excepció. La d'aquell que no fou ningú perquè cada dia en
escoles. És clar que aquest guany de la catalanitat, per virtut de la	concreció	que opera, anima la producció del nostre poeta amb un escalf d'humanitat
clàssiques del llatí no en parlaré avui perquè cal esperar una major	concreció	del sentit d'escola abans de sistematitzar-les. Al costat dels homes de
dir que en saben massa, d'ell podríem dir que representa la monumental	concreció	de l'home qui no sap res. I, per tant, la genial figuració de
arribem a la plenitud dels nostres designis, a la substantiva	concreció	folgueriana qui, per pudor de la possible expansió catalana, exigia per
on el feix indefinit i indeterminat dels futurs possibles arriba a la	concreció	, a la determinació d'una sola de les possibilitats que enclou, la que es
íntima, vera, que hagi adoptat davant l'Estatut, és a dir, davant la	concreció	legal de la nostra Autonomia. Per a certs partits improvisats o
reclosa. S'estengué per tota la llargada de la Costa i vingué a ésser la	concreció	d'un ambient col·lectiu, un veritable fenomen social. Si Barcelona
la voluntat del legislador. Tot i això, en una gran part no és sinó la	concreció	del dret consuetudinari. La possessió d'un sentit jurídic propi,
obrera davant els problemes fonamentals plantejats al país guanya en	concreció	i consistència. Un d'aquests problemes, i no dels menys importants, era
artistes amb les descobertes científiques. El científic, diu, cerca la	concreció	i la comprovació de la seva idea per sistemes rigorosos i lògics;
de comparances i figuracions (metàfores i imatges) que ajuden a la	concreció	del pensament i desperten la imaginació dels qui llegeixen. Només un
en el sentiment, i que això no li ha estat fàcil. Per a arribar a la seva	concreció	definitiva ha tingut de fer un treball del qual ha sortit l'esforç per
imprecises, que el desig perseguia sense trobar-hi vera forma de	concreció	. El carro, en canvi, era tot ell realitat, era ja la forma suprema
tot de cop el subversiu programa, tampoc n'han mancats... però, una	concreció	precisa que abraci el contingut essencial de l'escola nova, ni una
de diferentes nacionalitats, ha d'oposar resistencies a tot intent de	concreció	sintètica. I les dificultats de resumir un conjunt de tan heterogenia
perquè amb la absencia de tot sacrifici s'arribaría forçosament a la	concreció	que cada ú pot obrar de la faisó que li sembli i, per tant, s'abonaría

Pàgina 1 (de 16)

50 següents