Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

dels qui la senten? Encara no he arribat a l'edat en què pugui veure'm	condemnat	per la naturalesa a una inapetència tan paorosa. Però, si un dia hi
això com en tantes altres esferes i coses, serà aquesta: no censureu, no	condemneu	ningú perquè sigui allò que vosaltres podreu ser en alguna ocasió. Per
infranquejable: el del sentit comú. Cap doctrinari no s'arriscaria a	condemnar	la "tècnica" en bloc. I no s'hi arriscaria, en part, perquè es troba
Els dos esbirros de Hitler, després de la victòria dels Aliats, van ser	condemnats	a mort: més tard, van indultar-los, i la pena capital els va ser
el record de societats i de persones que, especialment sensibles, l'han	condemnat	també a la fosca discreta dels recambrons. Totes les altres activitats
alegrement. Mireu-vos-ho bé: els pecats que totes les morals	condemnen	són sempre els mateixos. Més o menys, són els set pecats capitals de la
una ordre prohibint tota ingerència de l'exèrcit en la política i	condemnant	el cabdillatge, "que és —diu— la característica de l'altra banda".
la rialla. —Aquest xicot és ximple! Mai no s'ha tractat d'absoldre ni de	condemnar	ningú! —No? —En absolut. Únicament de classificar. —Un altre que no sap
cap amb un gest perplex. —Ahir us mostràveu molt sever. Teníeu ganes de	condemnar	-me... —No —diu l'home—. Per què no seieu una estona? —He
que li havia proporcionat Crisafi. Això, però, no fou obstacle per a	condemnar	-lo, excomunicar-lo i desposseir-lo quan es va negar a sotmetre's...
paguen amb la vida i l'expropiació dels béns, altres són graciats o només	condemnats	a pagar una forta suma. El Cavaller de Padrós, que va obtenir la influent
allò que em priva deixar aquesta estovada quietud on em submergeixo,	condemna	'm, perquè tant se me'n dóna. Però si pots entendre que porto la mort dins
endebades conquerir per a la causa dels Borbons, on ell va ser jutjat i	condemnat	a mort per rebel als Borbons, on ara la gent l'aclama, arrencat de la
arravatat la victòria. —No és just el que han fet amb nosaltres. Ens han	condemnat	a la ràbia i a l'enyor. Com podem oblidar tant d'odi? Alçà el cap. Els
la seva abraçada la teva empremta. Això em feia sofrir terriblement. Era	condemnar	-me a mi mateixa al meu propi infern. Saps, als meus companys d'amor no
amb dos fulles de ceba, tants d'hòmens presoners. L'han	condemnat	a mort. Té tres penes de mort. El meu home morí en Porta Coeli.
per uns altres ideals. No obstant això, en aquesta darrera avinentesa fou	condemnat	a les flames el llibre d'un jurista català afecte a l'arxiduc Carles
Dominació que presideix el meu Cercle em va amonestar severament; em va	condemnar	a dos segles i un dia de reclusió i em va suspendre d'agilitat i
Déu és molt bo i ho perdona tot. La baronessa estava segura de no	condemnar	-se, perquè tots els pecats tenen remissió. No l'espantava l'altra vida.
va semblar que totes les circumstàncies el comprometien, i el tribunal va	condemnar	-lo. El suposat assassí, era del tot innocent. Perquè el lector es faci
darrera del dictador i del règim actual com els vells aristòcrates que tu	condemnes	. —Hi van més encara. Hi van perquè els convé; i les dones per vanitat. Com
que entre els germans i les germanes de vegades es produïa una cosa	condemnada	pels moralistes, anomenada incest. Maria Lluïsa va veure possible que
d'Or.] [Tots els cavallers s'indignen i demanen al Rei que En Bernat sia	condemnat	a mort. N' Estel d'Or diu al seu estimat que val més esser fidel a
obrir-li possibilitats "plàstiques" il·limitades, en la pràctica el	condemna	a l'eixarreïment, a la reiteració, a una monstruosa inanitat. Com
li han posat bons tots els amics. —Calla, que si Déu no et té pietat, et	condemnaràs	—afirma la senyora de Torroella; i adreçant-se a l'oncle Llibori: —Que se
que ens deixarà ser feliços. —Vagi-se'n! No sigui el dimoni que em vulgui	condemnar	. —Per culpa meva li han fet el mal i no l'abandonaré, perquè l'estimo
furiosa,— perquè te l'arrencaré de les mans a mossegades. Mal hagués de	condemnar	-m'hi, no te'n gaudiràs. No ha de ser ni per a tu ni per a
, la boca resseca. —Jo ho sóc; si tu m'hi has fet tornar! si faràs	condemnar	-me! Però tant me fa, sols que en Pere no sigui per a tu. No et
altre món que, encara que jo no ho sabia, estava a punt d'acabar-se i era	condemnat	a mort. Ell tampoc no ho sabia. Era el món del segle XIX, que va
les obres que discuteix i amb les quals entaula diàleg, mal que sigui per	condemnar	-les. ¿Com es podria aplicar la raó analítica a la raó dialèctica i
un resultat millor: en tant que la història aspira a la significació, es	condemna	a escollir regions, èpoques, grups d'homes i individus dintre aquests
lo procediment de fer carregar lo mort al derrer qu' arriba, y no	condemnarán	á en Lluís á casarse, sinó á vostés com á calumniadoras.— Va tornar á
per aquella desproporció fatal, filla de la naturalesa, ningú, ningú pòt	condemnar	me á descarregarte á tu pera carregarme á mí més de lo que 'm pertoca. Tu
se morís donya Mercé, produhían ab sa cayguda una suma de pecats que la	condemnavan	sense remisió, y en cambi una veu interior li prometía la cura, la sort
havia compost un sonet deplorant la mort del "gran estadista" i	condemnant	la gesta de l'assassí. Content de la meva obra, vaig mostrar-la a
opuscle motivà un procés contra el seu autor, el qual, descobert, fou	condemnat	per injúria i per infracció de la llei d'impremta. Un exemplar dels
estranya a mi mateix. A moments la veig com la vida d'un altre i la	condemno	. Però, ara com ara, no puc sortir de la meva situació, ni vull. N'espero
a això hem vingut al món! exclamà. És idiota fer aquestes coses. Si em	condemnessin	a picar pedra un any seguit, primer em llançaria al riu. Sort que això
Pep. Digas. Timb· Entreguéulo al poble. Qu' ell	condemni	á n' al culpable. [(Julia no pot contenirse mes y baixa
de la Junta? Pep. No: si 's reuneixen ara. Julia. ¿Y 'l	condempnarán	? Xich. [(ronsejant)] Oh... [(fent l' ignorant)]
Es impossible. No ho creguis. Tots lo veuhen tan culpable, que 'l	condempnarán	á mort per esforsos que jo fassi. Julia. Si arriba aqueix cas
lo fallo, ell corrents aquí vindrá. Julia. Pero, ¿y si á mort lo	condempnan	? Timb· ¡Oh! No m' hi fassis pensar. Julia. No sé perqué
Cosme, no. Sota pretext de ser fidel a una imatge extingida i de	condemnar	les miserables febleses de la carn, feia quinze anys que l'espiava
. —Ja ho veus, Filebe: és la regla del joc. La gent t'implorarà perquè els	condemnis	. Però mira de condemnar-los únicament per les faltes que et confessin:
la regla del joc. La gent t'implorarà perquè els condemnis. Però mira de	condemnar	-los únicament per les faltes que et confessin: les altres no importen a
turmenta gaire. Clitemnestra. —Ets jove, Electra. No és fàcil de	condemnar	una persona jove que encara no ha tingut temps de fer cap mala acció.
obligat a dansar-hi al davant. Egist. —Ai las! Però qui ens ha	condemnat	? Júpiter. —Únicament nosaltres, que tenim la mateixa passió.
terra s'esgruni en trepitjar-la. Orestes. —Que s'esgruni! Que em	condemnin	les roques i que les plantes es marceixin en passar jo! El teu univers
de les doctrines extremes del mecanicisme i del vitalisme. Per una banda,	condemna	com a inadequada qualsevol comparació dels organismes vivents amb les
Morgan. —Teniu un altre amic. Una secta que us detracta i us	condemna	fins a morir. Darwin. —Em detracta i és amic? Morgan.

Pàgina 1 (de 75)

50 següents