Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

—Qui hi ha de pensar? —Tots. I que no us senti més! —Som massa	condescendents	—acaba l'altre. No pot veure les maniobres del cardiòleg que s'ha tornat
diagonalment. —Què us penseu que feu? —els pregunta amb una hostilitat	condescendent	. Ell reposa la pala, hi recalca un peu, els braços plegats sobre el
res que... —Hi ha terra —explica l'home sempre amb la mateixa hostilitat	condescendent	, inalterable—. Si tothom se l'enduu, aviat no en quedarà. Ell passeja
gairebé per a tres hores. L'altre el fita amb una mirada astuta, somriu	condescendent	: —No teniu en compte que potser no caldrà retirar-los tots... Però ell
i de crani pelat que estampa la seva primera rúbrica amb una indiferència	condescendent	. —Excel·lent, excel·lent! —fa el vell mentre retorna la criatura a un
una mica estranyes. —Li pega una llambregada reprovativa—. Sou massa	condescendent	, vós. —De primer no semblava saber-vos greu —reflexiona ell. —No me'n
. L'altre riu. —Ja era hora! Semblava que ho enteníeu tot, vós! —I	condescendent	—: És per als impresos que han d'omplir. Diu que hi perden massa temps.
penetrava a la Gàl·lia de la Il·lustració, de la mà d'un Arquebisbe massa	condescendent	amb els quietistes aprenia la música de les paraules, la carícia del
de prestigi, que aconsella que, en el sant matrimoni, la dona ha d'ésser	condescendent	i ha de pendre una mica de paciència. Amb el costum, Leocàdia va anar
la seva mare, i tenia la mateixa condició de dona limfàtica, apagada i	condescendent	, el seu egoisme de casada i el clima de confort que li netejava els
cap mena de compliment; més aviat els guaità amb aquells ulls, entre	condescendents	i agres, que gasten els cambrers pels clients de poca importància, que
. —Vina a seure una estona amb nosaltres! —Creu, dona! —indica l'amo,	condescendent	, sense mirar-la. I aquella noia borrosa dins les robes de mig dol, seu en
mestressa Muntanyola, la senyora Teresa, que els parlava en aquell to	condescendent	, d'amo bona persona, que és com un repte constant i alhora un senyal de
que ara no pot ni fer. Ningú no pot fer cap gest. Parlà com un germà gran,	condescendent	, però apassionadament adolorit, amb un aire paternal i fraternal alhora,
com seria evitar-ho! Cosme se'l mirà perplex, amb un somriure escèptic i	condescendent	alhora. —Fàcil? —Penso que sí. Hauríeu de fixar-vos en el que passa en
mesura m'has aplacat la set de coneixença, i, amic	condescendent	, em referies allò per mi mateix inescrutable, que he
i que em dicta en els somnis o m'inspira,	condescendent	, uns versos espontanis. De bon principi m'agradà aquest tema
edat, sec, recolzat en el seu gruixut bastó i escoltant amb un somriure	condescendent	un ganàpia cabellut que acabava de tornar de Candia i explicava les
precisió programada. Els cavalls demostren ésser unes bèsties bondadoses,	condescendents	amb la humana debilitat de fer xerinola; participen amb paciència a la
més jove"—, ¿què ha de ser ell, sinó un "vell" més o menys	condescendent	? (Els afeccionats al malabarisme de la semàntica poden allargar la
en la qüestió religiosa. Més que no en els textos legals, l'actitud "	condescendent	" era tangible en l'actuació personal dels governants, en les
del segle XV. Si de vegades els dedicaven un elogi, era un elogi	condescendent	, com el que es dedica a un aprenent, i com aquell que diu: "Per l'època
la partida d'En Serrallonga encalçats pels "Cadells". Només eren un poc	condescendents	amb el nostre guia. Estaven assabentades amb quina mena de caçador
gran respecte i amabilitat. Segur de posseir la veritable doctrina, era	condescendent	amb tothom i no es ficava amb ningú; i, si algun cop li feien broma de
respectar-nos a Europa— i prenent quan convé l'aire de gran "chef"	condescendent	, amable i al mateix temps inflexible, té assegurat un bon acolliment
goig, i amb la franquesa que amb el pagès s'emprenen l'obliguen a ésser	condescendent	. Li tenen la casa enrondada per tots voltants, pengen els nius sota el
dir-li que ell la volia més feinejadora, més amatent amb sa mare, més	condescendent	amb la seva germana. No hauria sabut com dir-li que ella, en lloc
esperança que defallís davant la dificultat i es fes la il·lusió d'un Déu	condescendent	amb el pecat no reparat i disposat a donar el cel a una ànima que ha
Per què no sol·licites que et donin papers de solter de mitja edat	condescendent	? Què et costaria fer el paper de l'home noble que a força de noblesa i
del Senyor Esteve podia alliberar-se d'aquesta ironia	condescendent	que fa eixorca gairebé tota la seva obra literària. Potser hauríem de
agarra les bruixes del cabestre." També quan una persona és massa	condescendent	i deixa que els altres li passin davant, se li diu: "Ves si et quedaràs
pròpia d'un tractat de Teodicea. De la humana direm que era enèrgica,	condescendent	per amor, serena, dreturera, impecable, heroica i sobiranament lliure.
el deure dolorós i davant el pecat contra la llum, es torna blana i	condescendent	enfront de les desventures dels febles: l'entendreixen les turbes (Mt.,
al perseguidor. Sota la fronda dels pins, a la llum misteriosa i	condescendent	del capvespre, l'encalç esdevenia més excitant, més orgíac, més propi
contemplaven amb puerilitat admirativa i temorega, com si fos una deessa	condescendent	que s'hagués escapat de l'Olimp per alliberar-se, mal que només fos uns
la goma. —Si no te la poses, no vinc. Sense dir res, amb un aire	condescendent	, es posà la careta i el bigoti. Ella s'adonà que tenia el front ple de
Busqueu l'home entre els vostres; l'home sà, just, enèrgic i	condescendent	tot a l'hora, l'home fort, i sobre tot l'home de voluntat: busqueu-lo, i
irritable, "quisquillós", disciplinat o no, positivista o idealista,	condescendent	o no, equànime o no, equilibrat o desequilibrat, etc.. 2n·
seus escrits. Les seves manifestacions cavalleresques, i al mateix temps	condescendents	, sobre les dones tenen quelcom d'estrany en un tractat científic. Els
de comparèixer a l'altar tan sovint com nostres cors desitjaríen,	condescendents	amb un costum que sabem que la Iglesia no aprovaría de bon grat, ¿no
callava en son interior. I agraït també als bons monjos, tan delicats i	condescendents	, que tant l'animaven i resaven per ell. Sí. Déu l'havia cridat, i abans
de Déu; no sols en l'ordre de la justícia, sinó també en el de l'amor	condescendent	de Déu envers la llibertat creada. Creà lliures els homes i els respecta
Déu que obra en la història a través d'un poble escollit, el Déu que és	condescendent	amb els homes, sabedor que són febles com el fanc (5,
dominats per llurs impulsos d'aversió i de sospita, i seran molt més	condescendents	amb els errors que cometin els pares en tractar-los. Poden confiar més
pre-adolescent ens trobem que ell no desitja ni accepta les actituds "	condescendents	" dels adults. Així, doncs, si un mestre creu que es guanyarà la simpatia
n'ha de ser la figura adulta més propera. No té per què ser una figura	condescendent	i ha de tenir el nivell d'exigències de l'equip; però a través d'un
col·lectiu, l'acció dels sarraïns ja no hi era abassegadora, sinó	condescendent	. Ben diferent de la situació de la zona occidental, fins a la línia que
herbat o l'ombra d'un floc d'arbres, si li cal descansar. El coll, tot	condescendent	, permet que s'hi bleixi a pler abans de la davallada... Si el cim és un
o no), un artista que converteixi la ciència en "una atractiva i	condescendent	cortesana que intenti anticipar-se a cada desig del seu amant" i un
respecte a la seva legitimitat. Escolta el col·locador d'acudits i somriu	condescendent	tot amagant la seva veu de la sang, incapaç de declarar-se'n més que

Pàgina 1 (de 5)

50 següents