×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb condescendir |
Freqüència total: 56 |
CTILC1 |
i he llegit els llibres que s'inspiren en les gratuïtes llegendes. | Condescendeixo | a qualificar alguns d'ells de bastant notables, però trobo força feixuga | un esguard suficient i culte que el mesura de dalt a baix, i aleshores | condescendeix | a explicar: —Només és una primera aproximació. —Ah! —fa ell, | el culpable d'una alteració en el seu parlament s'arronsa d'espatlles i | condescendeix | a comentar: —Ja es veu que sou nou. I un subaltern. —Un subaltern? — | Amb mà gentil vas agafar la meva; jo vaig | condescendir | , i, des d'aleshores, veig com damunt de la beutat despunten | Només fa deu anys, quinze a tot estirar, que algun jove de sang blava | condescendeix | a casar-se amb l'hereva d'alguna fortuna nova i important, normalment | quant al sexe. Per a evitar la depravació anàrquica, el millor era " | condescendir | ". La "condescendència" —hipotèticament desinhibidora i desalienadora— | de cap manera inclinats a violar, àdhuc en la teva sutza persona, hem | condescendit | a donar resposta a les teves grolleres i desenraonades preguntes. | es digni tenir enginy una vegada al dia; ben lluny d'esperar d'ell que | condescendeixi | als vostres sentiments, que sigui complaent, que us lloï, no esteu pas | semblants, sinó amb un exemple vulgar, palpable gairebé. A veure: | condescendir | , equivocar-se, encegar-se, al·lucinar-se amb els defectes dels amics i | Si descobria en la cua algun client de la casa o algun senyor ben vestit, | condescendia | de treballar una mica més. Llavors hi havia encara l'esperança d'arribar | com tota maledicció havia davallat de l'induït a la revolta per Eva. Eva, | condescendint | a la proposta diabòlica i fent-hi condescendir Adam, introdueix en el món | la revolta per Eva. Eva, condescendint a la proposta diabòlica i fent-hi | condescendir | Adam, introdueix en el món la rebel·lió de l'home contra Déu i la de les | l'havà, tot mirant lliscar els autos pel carrer Chardonnet, el polític | condescendia | a recordar-se que Franklin era nebot seu i llavors, confidencialment, li | més generosa i comunicativa de tots els corrents polítics, els farien | condescendir | a les legítimes cobejances de tota la raça búlgara que ama amb deliri | per l'àpat de la Sabina. La nena dorm i els nens caminen bé. En Joan | condescendeix | a parlar amb l'Edmond de les estrafolàries aventures que el preocupen. | fins i tot en detriment de l'estat. Teòlegs i juristes eminents han | condescendit | a seure als peus de professores de tradició, i hi ha alguns noms femenins | i obeïnt al dictament de sa conciència de cap manera haguessin volgut | condescendir | ? sens dupte que per molt temps hagueren mantingut viva la llaga del | furiós i de cap manera volia tornar ni esperar-se, pero al capdevall va | condescendir | . Al tornar a la tarde ja estava una mica més assossegat, i al trovar-se | de la voluntat del rei, sinó de la voluntat de Déu, qui feia que'l rei | condescendís | a ses demandes. Industria XXXIV La oració dels infants La Santa | cap perjudici i fins podía fer guany de mèrits. Hauría, semblantment, de | condescendir | a vestir-se i adornar-se segons el voler d'altri, mentres no hi hagués | director i anar a confessar-lo a un altre. Mes, considerant que això era | condescendir | amb son amor propi i que, en canvi, si el mortificava, l'ajudaría molt | llur Senyor, que creien ésser el Messies veritable, el Fill de Déu, | condescendint | a un acte complert usualment per baixos servents. ¡Com es fondría el cor, | a la vostra taula, indigne pecador que sóc? Mes veusaquí que haveu | condescendit | a rentar l'ànima meva, no amb aigua, no amb llàgrimes, sinó amb la vostra | celestial eloqüencia no hauría contingut vostre Evangeli, si haguésseu | condescendit | a defensar la vostra causa davant Caifàs, o Pilat, o Herodes! Però, ¿hi | humà, una gràcia de la benignitat divina que així, honorant la seva mare, | condescendeix | amb la nostra petitesa i ens mostra el camí més expedit, l'estímul més | a la salut. Tractar-lo amb certa duresa, sense menar-lo a defalliment. | Condescendir | amb ell sense fer-se'n servidor. El menjar per a calmar l'apetit, el | en lloc de dir-vos cançons. No els podeu cridar a l'ordre, sinó que heu de | condescendir | en allò seu, per sortir-ne amb la vostra. Si són molts, s'embullen, tots | si els catalans es rendien; però el Borbó de cap manera no hauria de | condescendir | a res que signifiqués conservar el règim d'abans. Per altra part, | mai més no podrà reivindicar, i no volent tampoc l'absolutisme borbònic | condescendir | amb les llibertats populars ni permetre l'actuació de congressos, juntes | en un projecte. Condemnar á mort, á costas, per castich de sa mala vida. | Condecendir | á la instancia, als, ab los prechs, en lo ques demana, per' obrar una cosa | encárrechs de Jesús, si Maria no fos tierna y poderosa; si éll no | condescendís | á la sua intercessió? ¿Perqué voldría Jesús que acudissem á ella com á | estats, y posat ja en la sepultura (la que se deixá oberta tot lo dia per | condescendir | á la pietat dels fiels) que continuament baixavan y pujavan, y prenian | havia de resultar minsa i ens fornia molt poca aurèola perquè un gegant | condescendís | a esguardar-nos i menys a pactar amb nosaltres, d'altra banda subjectes | molts catalans. La col·laboració no fou rebutjada, però a res no es | condescendí | a favor de la catalanitat dels neòfits. Al contrari: els alçats deien ben | el cel guanyat. I tots dos organismes acabaren per sucumbir. L'estat no | condescendí | a abandonar-nos una engruna de llibertat, tot acompanyant-la | paraula que jo li adrecés, tenia per ella un valor infinit. Llavors vaig | condescendir | a fer-li cas, a parlar amb ella. La vaig dur a berenar, un diumenge, | lo deber del bon católich es la resistencia á ultransa, y abans morir que | condescendir | . veus aquí lo que hi ha sobre la tant debatuda qüestió del | imposició del vel. [Silenci.] Mare Maria: És difícil de no | condescendir | a aquell desig, ho confesso. Però, en el cas que la vostra Reverència | Cadascú té agafat l'oncle per una mà i no el deixen... Lluïsa [( | Condescendint | .)] Anem-hi. Ramon. [(Anant cap a l'esquerra.)] Quin | (Girant-se a Lluïsa.)] Oi que sí, senyoreta Lluïsa? Lluïsa. [( | Condescendint | .)] Si, home, si; això rai. Baldiri. Serà el nostre viatge de | a dotze per nou; i que tot seguit se'n faci la prova, si vostra senyoria | condescendeix | a respondre. Hàmlet I si responc que no? Osric Em | desprevingut, com alguna vegada ha succehit. Pare. Ab molt gust | condescendiré | á lo quem demanas; y que no olvidis may lo que avuy te diré. Pero antes de | Sant Isidre, que se'n podia fer carrec perquè també havia sigut pagès, | condescendia | i callava. Ells necessitaven guia, un guia que'ls dongués consol | de mon costat, li demaná la permuta d' assiento, mercé á la cual aquest | condescendí | fent una terserilla y saltant d' un bot á sobre del banch, mentres ella, | aquell capritxo per lo qu'havia llegit an els llibres de fisiología, | condescendí | tot-d'una, disposant-se galantment a acompanyarla á aguantar amb dignitat | estar del tot decidit).] Corrém, aném á buscar el farsell! C· [( | Condescendint | per pura complacencia).] Aném á buscarlo. T· Digam quín farsell | importants que l'afecten especialment. »Accepta, concerta, consent, | condescendeix | , acorda, pacta i es compromet sense reserves amb els supraesmentats | —Per favor, Johnny, sense cerimònies, que aquí venim a divertir-nos —va | condescendir | Fornaris. —Exactament, Johnny. Venim a veure què passa en aquest antre de | havia d'ocórrer ocorregué... Li vaig espermar entre les natges on havia | condescendit | , tàcitament, que em fiqués de nou. —Ja veus que te desitgi... Vols dir | als altres, i, per tant, idènticament abastable en la mesura en què ella | condescendís | a fer-se'n, capriciosament, durant uns breus segons. En aquests moments |
|