Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

promogueren a Itàlia en el conreu de les més diverses ciències. És un	condicional	històric que no podem debatre. Però, diguem-ho tot seguit, la caiguda del
Per això no podem dir que la història de Catalunya sigui un perpetu	condicional	, petita relliscada lèxica de Ferrater i Mora. No. La vida dels catalans
que ocorregués allò que després s'esdevingué. [Els fenòmens mentals són	condicionals	. Les causes primeres i segones] El punt de vista en què Descartes va
bé que ells són el pare o la mare, el pirata o el rei, solen usar la forma	condicional	—"Tu series el rei"— que els remet a l'existència actual d'una
representació més realista d'una obra de teatre hi ha sempre implícit un	condicional	com el dels infants quan juguen —"tu series el rei"— que forma
seu cor? Quína proba'n dona, despossehintla ò dexantla ab una possessió	condicional	? L'amor, el ver amor, va fins el sacrifici més extrem: ¿quín sacrifici
present; /is\: passat; /os\: futur; /us\:	condicional	; /u\: imperatiu, etcètera); /a\: qualificatiu
tocava la tanda; per més que la mestressa, fidel servadora de l'incògnit	condicional	, fos amatent en casos semblants a dir-li que la Soledat havia sortit,
s'expressa, encara, en català antic, simplement per la mateixa partícula	condicional	/si\, i el sentit i altres elements lingüístics destrien si es
d'una condició fallida o reeixida, si és una subordinada concessiva o	condicional	. Exemples: "Emperò, sènyer, /si\ jo són àvol, per tot so no·m
(/-int\), futur (/-iré\, /-iràs\, etc.), i	condicional	(/-iria, iries\, etc.); exemples: conduir, conduint,
amb les següents conjuncions subordinants: si les proposicions	condicionals	, quan les temporals, i com les modals (§§ 234-5 i
enunciats els fets que es consideren reals i efectius. b) El	condicional	indica l'acció del verb no com a real sinó com a realitzable. c)
cas de ser real hauria de ser expressada amb el perfet indicatiu o amb el	condicional	simple. 3o· El mode imperatiu només té un temps que és
immediat i no pot subordinar-se a un atre verb. En puritat el futur i el	condicional	simples en la nostra llengua com en castellà, francés, etc., no són
© © © © © © Perfet © © © © © © Futur © © © © © ©	Condicional	© © © © © © Present del Subjuntiu © © © © © © Imperfet
sentireu sentiran partiré partiràs partirà partirem partireu partiran	condicional	cantaria cantaries cantaria cantaríem cantaríeu cantarien batria batries
Participi: valgut Futur valdré valdràs valdrà valdrem valdreu valdran	Condicional	valdria valdries valdria valdríem valdríeu valdrien El present indic., el
tenen irregulars tots els temps simples, excepte el futur i el	condicional	que es conjuguen segons el model de batre. Encara que tots estos
anà anàrem anàreu anaren Futur aniré aniràs anirà anirem anireu aniran	Condicional	aniria aniries aniria aniríem aniríeu anirien Present subj. vaja vages
etc., que s'ouen també per tota la Regió Valenciana. El futur i el	condicional	de caure són regulars. El verb caure és el model dels seus
Bona gent\!" S. Vicent F. Sermons, I, 37. El futur i el	condicional	de dir són regulars. El verb dir servix de model als seus
d'Elx, forma que pot ser admesa en la llengua literària. El futur i el	condicional	de dur són regulars. 205. g) Eixir. Gerundi: eixint
o escrivís, escrivisses..., per a l'imperfet subj.. El futur i el	condicional	del verb escriure són regulars. El verb escriure és el
fiu feres féu férem féreu feren Futur faré faràs farà farem fareu faran	Condicional	faria faries faria faríem faríeu farien Present subj. faça faces faça fem
haguérem haguéreu hagueren Futur hauré hauràs haurà haurem haureu hauran	Condicional	hauria, haguera hauries, hagueres hauria, haguera hauríem, haguérem
les formes haguera, hagueres, etc., eren pròpies del temps	condicional	, essent-hi les de l'imperfet subj. només les formes hagués,
que diuen a l'Horta de València i a atres comarques. El futur i el	condicional	són també regulars. Les formes del present subj. oja, oges, etc.,
poguérem poguéreu pogueren Futur podré podràs podrà podrem podreu podran	Condicional	podria podries podria podríem podríeu podrien Present subj. puga pugues
saps sap sabem sabeu saben Futur sabré sabràs sabrà sabrem sabreu sabran	Condicional	sabria sabries sabria sabríem sabríeu sabrien Present subj. sàpia sàpies
fores fou, fón fórem fóreu foren Futur seré seràs serà serem sereu seran	Condicional	seria, fóra series, fores seria, fóra seríem, fórem seríeu, fóreu serien,
la llengua clàssica les formes fóra, fores, etc., eren pròpies del	condicional	; exemple: "/La bella reina Juno, més de mi que del gran rei Júpiter,
Però encara que s'use l'infinitiu tenir, el futur i el	condicional	han de formar-se damunt l'infinitiu tindre, és a dir, han de
contra la majestat sua\" Tirant c. 27. Però el futur i el	condicional	s'han de formar sempre damunt l'infinitiu vindre, i han de ser
voré veuràs, voràs veurà, vorà veurem, vorem veureu, voreu veuran, voran	Condicional	veuria, voria veuries, vories veuria, voria veuríem, voríem veuríeu,
coses, foren molt contents\" Tirant c. 5. En el futur i	condicional	cal conrear les formes clàssiques veuré, veuràs... i veuria,
les formes amb el radical veu- en l'infinitiu, el futur i el	condicional	. 218. u) Viure. Gerundi: vivint Participi: viscut (o
(o vixqueren, vixquessen) Imperatiu viu vivim viviu El futur i el	condicional	són regulars. És millor escriure /s\ en compte de /x\
volguéreu volgueren Futur voldré voldràs voldrà voldrem voldreu voldran	Condicional	voldria voldries voldria voldríem voldríeu voldrien Present subj. vullga
de dos mesos haurem estudiat tota la gramàtica. e)	Condicional	compost: Es forma amb el condicional d'haver i el participi
la gramàtica. e) Condicional compost: Es forma amb el	condicional	d'haver i el participi del verb corresponent, i assenyala la
caldria expressar-la pel plusquamperfet indic., i si fóra possible pel	condicional	compost; exemples: Mon fill ha guanyat un premi i abans haguera
hauràs cantat haurà cantat haurem cantat haureu cantat hauran cantat	Condicional	compost hauria cantat hauries cantat hauria cantat hauríem cantat hauríeu
simple: seré volgut Futur compost: hauré estat volgut	Condicional	simple: seria volgut Condicional compost: hauria estat volgut
hauré estat volgut Condicional simple: seria volgut	Condicional	compost: hauria estat volgut Present subj.: siga volgut
verbals en les oracions subordinades. 234. a) Proposicions	condicionals	. En les proposicions condicionals que manifesten la possibilitat d'un
234. a) Proposicions condicionals. En les proposicions	condicionals	que manifesten la possibilitat d'un fet no existent en realitat, en què
no existent en realitat, en què el verb de l'oració principal va en temps	condicional	simple, l'atre verb de l'oració subordinada adverbial que expressa la
adverbial que expressa la condició i que és introduïda amb la conjunció	condicional	si (§ 163 c), es pot posar en imperfet de subjuntiu, però
Tirant c. 106. 235. Quan en les proposicions	condicionals	va manifestada la condició en l'oració subordinada amb un verb en

Pàgina 1 (de 10)

50 següents