 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb condicional |
Freqüència total: 459 |
CTILC1 |
| promogueren a Itàlia en el conreu de les més diverses ciències. És un | condicional | històric que no podem debatre. Però, diguem-ho tot seguit, la caiguda del | | Per això no podem dir que la història de Catalunya sigui un perpetu | condicional | , petita relliscada lèxica de Ferrater i Mora. No. La vida dels catalans | | que ocorregués allò que després s'esdevingué. [Els fenòmens mentals són | condicionals | . Les causes primeres i segones] El punt de vista en què Descartes va | | bé que ells són el pare o la mare, el pirata o el rei, solen usar la forma | condicional | —"Tu series el rei"— que els remet a l'existència actual d'una | | representació més realista d'una obra de teatre hi ha sempre implícit un | condicional | com el dels infants quan juguen —"tu series el rei"— que forma | | seu cor? Quína proba'n dona, despossehintla ò dexantla ab una possessió | condicional | ? L'amor, el ver amor, va fins el sacrifici més extrem: ¿quín sacrifici | | present; /is\: passat; /os\: futur; /us\: | condicional | ; /u\: imperatiu, etcètera); /a\: qualificatiu | | tocava la tanda; per més que la mestressa, fidel servadora de l'incògnit | condicional | , fos amatent en casos semblants a dir-li que la Soledat havia sortit, | | s'expressa, encara, en català antic, simplement per la mateixa partícula | condicional | /si\, i el sentit i altres elements lingüístics destrien si es | | d'una condició fallida o reeixida, si és una subordinada concessiva o | condicional | . Exemples: "Emperò, sènyer, /si\ jo són àvol, per tot so no·m | | (/-int\), futur (/-iré\, /-iràs\, etc.), i | condicional | (/-iria, iries\, etc.); exemples: conduir, conduint, | | amb les següents conjuncions subordinants: si les proposicions | condicionals | , quan les temporals, i com les modals (§§ 234-5 i | | enunciats els fets que es consideren reals i efectius. b) El | condicional | indica l'acció del verb no com a real sinó com a realitzable. c) | | cas de ser real hauria de ser expressada amb el perfet indicatiu o amb el | condicional | simple. 3o· El mode imperatiu només té un temps que és | | immediat i no pot subordinar-se a un atre verb. En puritat el futur i el | condicional | simples en la nostra llengua com en castellà, francés, etc., no són | | © © © © © © Perfet © © © © © © Futur © © © © © © | Condicional | © © © © © © Present del Subjuntiu © © © © © © Imperfet | | sentireu sentiran partiré partiràs partirà partirem partireu partiran | condicional | cantaria cantaries cantaria cantaríem cantaríeu cantarien batria batries | | Participi: valgut Futur valdré valdràs valdrà valdrem valdreu valdran | Condicional | valdria valdries valdria valdríem valdríeu valdrien El present indic., el | | tenen irregulars tots els temps simples, excepte el futur i el | condicional | que es conjuguen segons el model de batre. Encara que tots estos | | anà anàrem anàreu anaren Futur aniré aniràs anirà anirem anireu aniran | Condicional | aniria aniries aniria aniríem aniríeu anirien Present subj. vaja vages | | etc., que s'ouen també per tota la Regió Valenciana. El futur i el | condicional | de caure són regulars. El verb caure és el model dels seus | | Bona gent\!" S. Vicent F. Sermons, I, 37. El futur i el | condicional | de dir són regulars. El verb dir servix de model als seus | | d'Elx, forma que pot ser admesa en la llengua literària. El futur i el | condicional | de dur són regulars. 205. g) Eixir. Gerundi: eixint | | o escrivís, escrivisses..., per a l'imperfet subj.. El futur i el | condicional | del verb escriure són regulars. El verb escriure és el | | fiu feres féu férem féreu feren Futur faré faràs farà farem fareu faran | Condicional | faria faries faria faríem faríeu farien Present subj. faça faces faça fem | | haguérem haguéreu hagueren Futur hauré hauràs haurà haurem haureu hauran | Condicional | hauria, haguera hauries, hagueres hauria, haguera hauríem, haguérem | | les formes haguera, hagueres, etc., eren pròpies del temps | condicional | , essent-hi les de l'imperfet subj. només les formes hagués, | | que diuen a l'Horta de València i a atres comarques. El futur i el | condicional | són també regulars. Les formes del present subj. oja, oges, etc., | | poguérem poguéreu pogueren Futur podré podràs podrà podrem podreu podran | Condicional | podria podries podria podríem podríeu podrien Present subj. puga pugues | | saps sap sabem sabeu saben Futur sabré sabràs sabrà sabrem sabreu sabran | Condicional | sabria sabries sabria sabríem sabríeu sabrien Present subj. sàpia sàpies | | fores fou, fón fórem fóreu foren Futur seré seràs serà serem sereu seran | Condicional | seria, fóra series, fores seria, fóra seríem, fórem seríeu, fóreu serien, | | la llengua clàssica les formes fóra, fores, etc., eren pròpies del | condicional | ; exemple: "/La bella reina Juno, més de mi que del gran rei Júpiter, | | Però encara que s'use l'infinitiu tenir, el futur i el | condicional | han de formar-se damunt l'infinitiu tindre, és a dir, han de | | contra la majestat sua\" Tirant c. 27. Però el futur i el | condicional | s'han de formar sempre damunt l'infinitiu vindre, i han de ser | | voré veuràs, voràs veurà, vorà veurem, vorem veureu, voreu veuran, voran | Condicional | veuria, voria veuries, vories veuria, voria veuríem, voríem veuríeu, | | coses, foren molt contents\" Tirant c. 5. En el futur i | condicional | cal conrear les formes clàssiques veuré, veuràs... i veuria, | | les formes amb el radical veu- en l'infinitiu, el futur i el | condicional | . 218. u) Viure. Gerundi: vivint Participi: viscut (o | | (o vixqueren, vixquessen) Imperatiu viu vivim viviu El futur i el | condicional | són regulars. És millor escriure /s\ en compte de /x\ | | volguéreu volgueren Futur voldré voldràs voldrà voldrem voldreu voldran | Condicional | voldria voldries voldria voldríem voldríeu voldrien Present subj. vullga | | de dos mesos haurem estudiat tota la gramàtica. e) | Condicional | compost: Es forma amb el condicional d'haver i el participi | | la gramàtica. e) Condicional compost: Es forma amb el | condicional | d'haver i el participi del verb corresponent, i assenyala la | | caldria expressar-la pel plusquamperfet indic., i si fóra possible pel | condicional | compost; exemples: Mon fill ha guanyat un premi i abans haguera | | hauràs cantat haurà cantat haurem cantat haureu cantat hauran cantat | Condicional | compost hauria cantat hauries cantat hauria cantat hauríem cantat hauríeu | | simple: seré volgut Futur compost: hauré estat volgut | Condicional | simple: seria volgut Condicional compost: hauria estat volgut | | hauré estat volgut Condicional simple: seria volgut | Condicional | compost: hauria estat volgut Present subj.: siga volgut | | verbals en les oracions subordinades. 234. a) Proposicions | condicionals | . En les proposicions condicionals que manifesten la possibilitat d'un | | 234. a) Proposicions condicionals. En les proposicions | condicionals | que manifesten la possibilitat d'un fet no existent en realitat, en què | | no existent en realitat, en què el verb de l'oració principal va en temps | condicional | simple, l'atre verb de l'oració subordinada adverbial que expressa la | | adverbial que expressa la condició i que és introduïda amb la conjunció | condicional | si (§ 163 c), es pot posar en imperfet de subjuntiu, però | | Tirant c. 106. 235. Quan en les proposicions | condicionals | va manifestada la condició en l'oració subordinada amb un verb en |
|
