DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
condol M 394 oc.
còndol M 1 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb condol Freqüència total:  395 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

aquestes dones... —Són veïnes. S'ha mort la mare i venien a donar-nos el condol. La resposta ara es fa esperar una mica, però a la fi arriba, més aviat
un dol apoteòsic. A Palma, dins un saló de ca la baronessa —saló de rebre condols, amb les persianes tancades i totes les cortines corregudes—, Dona Maria
pàl·lids dels oncles, de les ties, dels amics, que bescanvien planys de condol formulari. Anar-se'n, respirar aire blau! Surt sense dir res a ningú, amb
de riure, las minyonas interpretant aquellas imatges ab certa enveja y condol. Com si no fossin prou guapas las catalanas; ¡ara vés si 'ls hi pintaría
m'hauria esclafat la testa damunt el pom de la barana. A les paraules de condol dels companys vaig respondre: —Tota la culpa és meva. El que és per la
cara sobtadament compungida, severa, pronunciaran idèntiques paraules de condol... Els obrers se'l miren amb un punt gairebé commovedor de simpatia.
distància, íntima, tenen lloc els actes amorosos, la lluita, els actes de condol, protecció o afecte. És a dir, la meva pell és tota meva com a embolcall
la destrossa del país de ses afeccions arreu li arrencà exclamacions de condol que'ns arribaven a l'ànima, li feya rodar el cap ab desesperació, no'l
una llàgrima ab la mànega del bras esquer, guaytarem tots nosaltres ab condol aquella casa mitx enrunada, que, com un armari saquejat, permanexía sense
no'm voleu creure; tot vos ho obriré, —diu la presonera, mirantse ab condol a la fillada, que, arraulida a un recó de la sala, no fa sinó plorar.—
que aquesta noia té mal de queixal. Ningú no darà, en veu sorda, un condol a un amic (l'oncle del qual ha mort d'un atac de feridura), en el moment
les desventures sens terme, les tristeses infinides, que, somogut pel condol, vaig allunyar-me d'aquella pintura amarada de crueltat en la seva
conegut, mirarà d'informar-se qui és el difunt i s'acuitarà a donar el condol. La senyora del tren en sabia molt, de portes; ens n'hauria pogut donar
mà. Tristany havia escrit a Joan Antoni una lletra amarada d'indignació i condol. Aquest ni s'havia dignat respondre. Tristany havia decidit no fer mai
pronunciat una mena d'oració fúnebre, lloança de la morta i expressió de condol als parents. Això a ciutat ho fa un capellà, o algú afecte al mort, ací
de la seva mare es va anar sabent— començà a rebre targes i cartes de condol. Una en rebé que s'estargí en la seva ànima. Era de Ferrer, i deia així:
que estàs passant m'ha posat la ploma a la mà per testimoniar-te el meu condol i la llàstima que em fas. no em puc treure del cap la visita que em féreu
la nora preparà el que calia per a la deguda atenció dels participants al condol. Després, va rebre dues dones velles que s'oferien, segons el costum, a
podia donar-se aquestes satisfaccions. Tregué el repertori de paraules de condol i el llançà sobre Joan. S'escoltaren com se digueren, sinó que al fons,
casos la companyia del noi. Caminaren. Tot sortint repetí la cançoneta de condol. Pegà llambregada a les terres i pujà. La tartana s'anà perdent i ell
necessita una motocàmera. Aquell senyor que quan va a una visita de condol s'atabala i pregunta com es troba el mort, i després diu: —Dispensi, ai!
una mantellina, en senyal de dol. Era l'exteriorització espontània del condol que sentia el veïnat de don Antoni, el seu, que durant quaranta
Mercantil, a fi d'anar a casa dels seus pares a expressar-los el nostre condol per l'assassinat del seu fill. 3 Salvador Seguí Salvador
del Batlle, quan era empresonat, i les lletres i telegrames de condol i protesta endreçats respectivament a la senyora vídua del Batlle i al
solament es pogués endolar el paviment de la sala de rebre les visites de condol i posar-hi cortinatges negres; però no era permès de cobrir amb baieta
de color els empal·liaments de dol. Hom deia que en aquestes visites de condol s'obsequiava els visitants amb refrescos i xocolata, cosa que no tindria
de la greu contrarietat del nostre Monarca, i li adreçaren lletres de condol. La primera fou del comte Carles de Valois (fill del rei Felip
Zeni no gosava recordar massa l'escena del dia abans quan donà el condol a la seva cosina. Mai no l'havia tinguda als seus braços; mai, ni ballant
, un dels lacais, gorra en mà, va atansar-se a Innocenci a donar-li el condol en nom propi i dels companys i preguntar-li si estava satisfet de llurs
vice-president del Consell d'Administració, regracià els mots de condol i de justificació pronunciats per Miquel Freixes, i proposà que abans de
inventar-la. Maristany es posà al davant per rebre els testimonis de condol. S'acostà amb això una vella pagesa de Vilafranca, parenta molt llunyana
per a fingir una expressivitat més apropiada per a correspondre al fred condol de les amistats i les enèrgiques estretes de mà que li dediquen les mares
tots s'han alçat, s'acosten a la vídua i li xiuxiuegen unes paraules de condol. Es donen les mans sense estrènyer-les, d'una manera inhàbil, i se'n van.
S'escriuen només postals. Es telefona. Es telegrafia. Telegrama de condol autèntic: "Dolorit. Punt. Profundament dolorit. Quimet". Ningú no té
Perquè lo exposen al perill de mil indiscrecions, ab la cara de condol que posen ordinariament los visitants, ab les preguntes o consells que
la Comissió d'Hisenda de l'Assemblea, Sr. Jaume Estapé, el testimoni de condol per la mort del seu fill. (Sessió del dia 31 de gener de
i això que, d'aquest sant baró, només en tinc el testimoni de la carta de condol, que va escriure a Josep per la mort del seu germà Francesc, on, sota la
i adorablement distret. Es contava que un cop anà a fer una visita de condol, vestit de general, i deixà el sumptuós barret guarnit de plomes en el
el panteó familiar que hi havia fet construir el meu pare. Les visites de condol continuaren a Barcelona, on ens traslladàrem de seguida, i això a mi em
El President de "L'Impuls Liberal", Pau Guix i Fredoner. Cartes de condol Sra. Anna Estivill de Soler. Senyora: La mort del vostre marit ha omplert
company fidel, home i senyor complit. Cregueu, senyora, que el nostre condol no és una expressió formulària, ans un plany autèntic del nostre esperit
la mort del meu amic Soler, m'apresso a adreçar-vos l'expressió del meu condol. Sé que enlloc no podrà ésser tan sentida la seva pèrdua com en
el feia aixafar per un tramvia, i l'autor gairebé no tenia ni un mot de condol per aquell pobre titella que la seva fantasia acabava de suprimir.
i l'infortuni, esment envers els orfes, sol·licitud per als malalts, condol per als que han sofert la privació d'una persona amada, supressió de
tan llastimós i esglaiador de la societat actual en que tot fa tristesa i condol? Perque si donem un repàs a la societat de nostres dies, hi trobarem tot
o caps de dol al davant, que entrava a la casa i rebia el condol de l'acompanyament de dones que havia assistit al funeral. Si els
a saber. La Sofia, demacrada, però amb els ulls brillants, acceptava els condols com si fos la mare de la noia que se'n duien a enterrar. En un racó de la
per França i Anglaterra, aquell dia vam anar tots, un a un, a donar el condol a la delegació de Txecoslovàquia. Era l'any 38 i un dels xicots
cementiri. L'escometien també els altres. Ja estava a punt per rebre el condol. Li besaven la mà, la besaven a cada galta... —Però el capellà no ha
es darrers. —I ara què hem de fer? ¿Hem de somriure o hem de donar es condol? —No m'agrada que facis aquestes bromes. Anem. —Sa marquesa de Tudela mos

  Pàgina 1 (de 8) 50 següents »