Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

aquestes dones... —Són veïnes. S'ha mort la mare i venien a donar-nos el	condol	. La resposta ara es fa esperar una mica, però a la fi arriba, més aviat
un dol apoteòsic. A Palma, dins un saló de ca la baronessa —saló de rebre	condols	, amb les persianes tancades i totes les cortines corregudes—, Dona Maria
pàl·lids dels oncles, de les ties, dels amics, que bescanvien planys de	condol	formulari. Anar-se'n, respirar aire blau! Surt sense dir res a ningú, amb
de riure, las minyonas interpretant aquellas imatges ab certa enveja y	condol	. Com si no fossin prou guapas las catalanas; ¡ara vés si 'ls hi pintaría
m'hauria esclafat la testa damunt el pom de la barana. A les paraules de	condol	dels companys vaig respondre: —Tota la culpa és meva. El que és per la
cara sobtadament compungida, severa, pronunciaran idèntiques paraules de	condol	... Els obrers se'l miren amb un punt gairebé commovedor de simpatia.
distància, íntima, tenen lloc els actes amorosos, la lluita, els actes de	condol	, protecció o afecte. És a dir, la meva pell és tota meva com a embolcall
la destrossa del país de ses afeccions arreu li arrencà exclamacions de	condol	que'ns arribaven a l'ànima, li feya rodar el cap ab desesperació, no'l
una llàgrima ab la mànega del bras esquer, guaytarem tots nosaltres ab	condol	aquella casa mitx enrunada, que, com un armari saquejat, permanexía sense
no'm voleu creure; tot vos ho obriré, —diu la presonera, mirantse ab	condol	a la fillada, que, arraulida a un recó de la sala, no fa sinó plorar.—
que aquesta noia té mal de queixal. Ningú no darà, en veu sorda, un	condol	a un amic (l'oncle del qual ha mort d'un atac de feridura), en el moment
les desventures sens terme, les tristeses infinides, que, somogut pel	condol	, vaig allunyar-me d'aquella pintura amarada de crueltat en la seva
conegut, mirarà d'informar-se qui és el difunt i s'acuitarà a donar el	condol	. La senyora del tren en sabia molt, de portes; ens n'hauria pogut donar
mà. Tristany havia escrit a Joan Antoni una lletra amarada d'indignació i	condol	. Aquest ni s'havia dignat respondre. Tristany havia decidit no fer mai
pronunciat una mena d'oració fúnebre, lloança de la morta i expressió de	condol	als parents. Això a ciutat ho fa un capellà, o algú afecte al mort, ací
de la seva mare es va anar sabent— començà a rebre targes i cartes de	condol	. Una en rebé que s'estargí en la seva ànima. Era de Ferrer, i deia així:
que estàs passant m'ha posat la ploma a la mà per testimoniar-te el meu	condol	i la llàstima que em fas. no em puc treure del cap la visita que em féreu
la nora preparà el que calia per a la deguda atenció dels participants al	condol	. Després, va rebre dues dones velles que s'oferien, segons el costum, a
podia donar-se aquestes satisfaccions. Tregué el repertori de paraules de	condol	i el llançà sobre Joan. S'escoltaren com se digueren, sinó que al fons,
casos la companyia del noi. Caminaren. Tot sortint repetí la cançoneta de	condol	. Pegà llambregada a les terres i pujà. La tartana s'anà perdent i ell
necessita una motocàmera. Aquell senyor que quan va a una visita de	condol	s'atabala i pregunta com es troba el mort, i després diu: —Dispensi, ai!
una mantellina, en senyal de dol. Era l'exteriorització espontània del	condol	que sentia el veïnat de don Antoni, el seu, que durant quaranta
Mercantil, a fi d'anar a casa dels seus pares a expressar-los el nostre	condol	per l'assassinat del seu fill. 3 Salvador Seguí Salvador
del Batlle, quan era empresonat, i les lletres i telegrames de	condol	i protesta endreçats respectivament a la senyora vídua del Batlle i al
solament es pogués endolar el paviment de la sala de rebre les visites de	condol	i posar-hi cortinatges negres; però no era permès de cobrir amb baieta
de color els empal·liaments de dol. Hom deia que en aquestes visites de	condol	s'obsequiava els visitants amb refrescos i xocolata, cosa que no tindria
de la greu contrarietat del nostre Monarca, i li adreçaren lletres de	condol	. La primera fou del comte Carles de Valois (fill del rei Felip
Zeni no gosava recordar massa l'escena del dia abans quan donà el	condol	a la seva cosina. Mai no l'havia tinguda als seus braços; mai, ni ballant
, un dels lacais, gorra en mà, va atansar-se a Innocenci a donar-li el	condol	en nom propi i dels companys i preguntar-li si estava satisfet de llurs
vice-president del Consell d'Administració, regracià els mots de	condol	i de justificació pronunciats per Miquel Freixes, i proposà que abans de
inventar-la. Maristany es posà al davant per rebre els testimonis de	condol	. S'acostà amb això una vella pagesa de Vilafranca, parenta molt llunyana
per a fingir una expressivitat més apropiada per a correspondre al fred	condol	de les amistats i les enèrgiques estretes de mà que li dediquen les mares
tots s'han alçat, s'acosten a la vídua i li xiuxiuegen unes paraules de	condol	. Es donen les mans sense estrènyer-les, d'una manera inhàbil, i se'n van.
S'escriuen només postals. Es telefona. Es telegrafia. Telegrama de	condol	autèntic: "Dolorit. Punt. Profundament dolorit. Quimet". Ningú no té
Perquè lo exposen al perill de mil indiscrecions, ab la cara de	condol	que posen ordinariament los visitants, ab les preguntes o consells que
la Comissió d'Hisenda de l'Assemblea, Sr. Jaume Estapé, el testimoni de	condol	per la mort del seu fill. (Sessió del dia 31 de gener de
i això que, d'aquest sant baró, només en tinc el testimoni de la carta de	condol	, que va escriure a Josep per la mort del seu germà Francesc, on, sota la
i adorablement distret. Es contava que un cop anà a fer una visita de	condol	, vestit de general, i deixà el sumptuós barret guarnit de plomes en el
el panteó familiar que hi havia fet construir el meu pare. Les visites de	condol	continuaren a Barcelona, on ens traslladàrem de seguida, i això a mi em
El President de "L'Impuls Liberal", Pau Guix i Fredoner. Cartes de	condol	Sra. Anna Estivill de Soler. Senyora: La mort del vostre marit ha omplert
company fidel, home i senyor complit. Cregueu, senyora, que el nostre	condol	no és una expressió formulària, ans un plany autèntic del nostre esperit
la mort del meu amic Soler, m'apresso a adreçar-vos l'expressió del meu	condol	. Sé que enlloc no podrà ésser tan sentida la seva pèrdua com en
el feia aixafar per un tramvia, i l'autor gairebé no tenia ni un mot de	condol	per aquell pobre titella que la seva fantasia acabava de suprimir.
i l'infortuni, esment envers els orfes, sol·licitud per als malalts,	condol	per als que han sofert la privació d'una persona amada, supressió de
tan llastimós i esglaiador de la societat actual en que tot fa tristesa i	condol	? Perque si donem un repàs a la societat de nostres dies, hi trobarem tot
o caps de dol al davant, que entrava a la casa i rebia el	condol	de l'acompanyament de dones que havia assistit al funeral. Si els
a saber. La Sofia, demacrada, però amb els ulls brillants, acceptava els	condols	com si fos la mare de la noia que se'n duien a enterrar. En un racó de la
per França i Anglaterra, aquell dia vam anar tots, un a un, a donar el	condol	a la delegació de Txecoslovàquia. Era l'any 38 i un dels xicots
cementiri. L'escometien també els altres. Ja estava a punt per rebre el	condol	. Li besaven la mà, la besaven a cada galta... —Però el capellà no ha
es darrers. —I ara què hem de fer? ¿Hem de somriure o hem de donar es	condol	? —No m'agrada que facis aquestes bromes. Anem. —Sa marquesa de Tudela mos

Pàgina 1 (de 9)

50 següents