Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

que homes i folcs escampin i assegurin per sempre el triomf de la vida.	Condueix	, benèvol, les ànimes dels morts més enllà de l'oceà i de la roca blanca,
de solitud, des de la qual ell inexorablement m'encerclava, m'anava	conduint	a poc a poc —des d'avui de pressa, de seguida— cap a la mort. Per
Parlaven lentament, recalcats a les altes vares de freixe amb les quals	conduïen	les bèsties colpejant-les damunt del tos. Un d'ells, un minyó d'uns vint
del tos. Un d'ells, un minyó d'uns vint anys, fill del pastor major,	conduïa	ara, agafada per les banyes, una vedelleta que volien mostrar a l'amo:
amples deveses, prop de la mar, i a la tardor, de cara a l'hivern, eren	conduïts	a la serra. Amb ocasió de les festes d'un poble veí vuit bous de la
emprengueren la tornada cap a les riberes. Digueren que l'animal que	conduïa	Mates era de mena espantadís; digueren que una de les rodes havia
al tard regressaven els treballadors; regressaven també els pastors, tot	conduint	llurs ramats cap a la cleda; i mil rumors variats —mil harmonies— feien
a ell, no en valoren les exempcions. Totes dues espècies de "sordesa"	condueixen	a prendre per "natural" —just, irremeiable o ferm— allò que només és
pogué mantenir-se dret a la sella, un pollí negre i llustrós, preferia	conduir	el birlotxo per l'Esplanada o la Rambla, i detestava la quietud dels
família havia desconegut. I la idea que ell tenia d'un home refinat el	conduí	fins a comprar llibres, a gastar amb els estudis del seu fill sumes que
i al sofriment físic que nosaltres tenim; i si la gent menestral podien	conduir	el seu fill a l'Esplanada, per veure penjar un reu i no prou segurs del
curiositat, i el seu instint educatiu, duent-lo a remolc de la mà, com si	conduís	un vedell tossut. —És una ciutat gran —li deia la dida amb orgull—. Fixa't
Mossèn Basili arribava, molt sovint a peu, de tant en tant en el calessí	conduït	per en Tai, i s'asseien d'esquena a la llar, de cara a la gran taula de
i potser menys sofista del que es proposava ser. Perquè la fam que el	conduïa	al bosquet, una i altra vegada, rera unes faldilles, era d'idèntica
Jeroni tant de respecte, sinó més aviat a l'embetumada calessa que el	conduïa	a casa Mestre Frigola, a l'equipatge de roba, llibres i sabates que en
però que circumstàncies que ell de cap manera podia preveure, el	conduïen	primer a Barcelona, després a Girona, que va ser de fet la capital de la
causà al seu amic allò que l'obligà fer-ne una acurada lectura, i el	conduí	a un comentari, que, com veurem més endavant, no està exempt d'interès.
construcció del que seria més tard la biblioteca. La compra de llibres el	conduí	a la tertúlia del llibreter Sterling, ja famosa a la ciutat, amb una fama
maldat, hi hem de trobar també tant sofriment que sens dubte l'havien de	conduir	a la salvació, com li conduïen els Sants Olis que mossèn Paulí li
tant sofriment que sens dubte l'havien de conduir a la salvació, com li	conduïen	els Sants Olis que mossèn Paulí li administrava. Jo intentaré, ho dic ja
part del Canal, o sia el pas per les primeres rescloses, amb el vaixell	conduït	per tres màquines elèctriques a banda i banda, les quals actuen sobre uns
va remenar als nostres ulls la seva mola negrosa. La manera amable de	conduir	-se amb nosaltres l'Oceà Pacífic ens anima per a passar els darrers
provincià i tronat, com si hagués vingut amb un vaixell de nàufrags que	conduïa	les més grotesques andròmines de la província francesa: aquells cromos,
i la mandra, i el benestar del clima i del paisatge, fatalment els ha	conduïts	a les zones més tèbies i més impúdiques de l'amor. D'allò que va veure
i reben llur forma definitiva. Creixen, s'encimbellen, semblen	conduir	a alguna cosa ferma i, això no obstant, es desfan com l'onada que trenca
l'estructura feudal. Arreu les necessitats financeres de la monarquia la	conduïren	a recaptar serveis econòmics dels seus pobles bescanviant la recepció de
XV i encara menys el procés unificador que a l'Occident d'Europa	conduí	a la formació dels Estats autoritaris i absolutistes. En veritat, durant
fet, emmarcat per l'òrbita de la intranquil·litat europea contemporània,	conduí	a les posicions revolucionàries d'octubre del 34 i del juliol
aquell nus que el senyor Andreu provava de desfer.	Conduint	ell mateix, a l'hora en punt, va arribar a casa de la seva
Ballava molt, però no massa bé, i era perfecta	conduint	. Les mans, totes vigor, podien fer-se dolces, i en
intel·ligències, afeblir la moral i fer que les passions es desbordin i	condueixin	a crims tan horrorosos com els comesos en les persones de Lluís XVI i
ànsia... I et vindrem a dir com se troba. Júlia. [(Deixant-se	conduir	.)] I m'enganyareu, ja ho sé! No, mare, no; deixeu-me
[(Amb veu lenta i apagada.)] I per què la meva mare ens ha	conduït	a tal afront? Víctor. [(Apropant-se a Ernestina.)] Com ho
En Víctor, recelós, tomba el cap en direcció a Ernestina, però es deixa	conduir	. La porta de la cambra llur es clou suaument. Ernestina es dreça d'un
té agafada per la cintura, encaminant-la a la cambra. Ernestina es deixa	conduir	dòcilment. Es tapa els ulls amb les mans i apoia el cap en el muscle de
que estimen i àdhuc exalten el treball, però aquesta estima i exaltació	condueixen	directament a una divinització del treball mateix, a una submissió total
que viu. L'embriaguesa física o intel·lectual, que en altres homes pot	conduir	a balbuceigs inhàbils o a intuïcions genials, acaba en el català per
qui s'ha limitat a emprar la raó per a definir-lo. En realitat, la raó pot	conduir	a la definició, però no al veritable discerniment i al veritable judici,
Per això el predomini d'aquest tipus de seny en alguns catalans ha	conduït	a qualificar el català d'home poc intel·ligent. I, en efecte, el català
seva visió la boira del concepte. En aquest sentit pot dir-se que el seny	condueix	a la filosofia i que és el principi de tota filosofia. Quan el català
interessant, com d'una vulgaríssima caçadora de cabrits, el comte es	conduïa	amb ella igual que s'hauria conduït si el cel li hagués concedit la
caçadora de cabrits, el comte es conduïa amb ella igual que s'hauria	conduït	si el cel li hagués concedit la gràcia de sopar amb les mòmies de Madame
Aquelles dames i aquells cavallers varen deixar els dos cotxes que els	conduïen	davant del "Lion d'Or", i varen entrar a peu pel carrer de l'Arc del
dóna. N' Estel ho agraeix, i ell, com a recompensa, li demana si voldria	conduir	-lo al "Castell d'Iràs i no Tornaràs". Ella li diu que sí; però que no
va rebre l'ambaixada nupcial, i al tàlem de David fou	conduïda	. Set És una nit ardenta. S'escalona l'host d'Israel
i vacil·lant. Amb les besllums del de matí pausadament la	condueixen	fins al seient desemparat i allà la deixen tot el
trenc d'alba, dolçament em prengueres la mà balba per	conduir	-me per camins de llum. Tu inundares de somnis i perfum
joiosa, rutilant ciutat. Mes tu m'esperaràs vora la porta, per	conduir	-me, per ignots camins, tota voltada d'infinita amor. I en
formes naturals. Impressionisme, fauvisme, cubisme, foren els assaigs que	conduïren	a la convicció de l'existència d'aquesta bellesa a part de la realitat.
Una partida dels inventaris dels béns d'Alfons el Magnànim ens podria	conduir	a creure que, el segon decenni del segle XV, el destrall de

Pàgina 1 (de 141)

50 següents