×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb coneixença |
Freqüència total: 1696 |
CTILC1 |
encara la veu somorta dels consells de Metis i, amb ells, la tèrbola | coneixença | del bé i del mal. Les sangs varen pujar al cap de Zeus i, arrossegada pel | a col·locar, a pesar de la perpètua amenaça de la segura fi, de la lúcida | coneixença | de la nostra radical extinció, la gran massa de pedra dura damunt el cim, | i a les banyes? De les darreres, molts senyors correctes de la nostra | coneixença | en traginen. I ningú no hi té res a dir, si no és en veu baixa." | T'ang! Ploraria." Ariadna Aquesta figura tan ben abaltida és una antigua | coneixença | del comentarista. Però cal confessar per endavant que la història de | que existien al poble. Tino Costa per aquells dies havia fet ja la seva | coneixença | : no els unia encara la profunda amistat que els havia d'unir, però Tino | empeny a "anar sempre més lluny". Cada augment de "progrés" —una nova | coneixença | científica, una nova plasmació tecnològica— en suscita un altre, i la | presència d'aquest nou passatger i, acompanyat del meu kòdak, n'he fet la | coneixença | . Era un exemplar magnífic de /Phaeton cterens\, palmípeda dels | reduïda de quinze o setze feligresos. El Pare Josep desitja fer la meva | coneixença | , perquè és xerraire de mena, i jo era considerat com un hoste sensacional | que no em coneixien, van dir que estaven molt contents de fer la meva | coneixença | i jo els vaig dir que també estava molt contenta de fer la coneixença | coneixença i jo els vaig dir que també estava molt contenta de fer la | coneixença | d'ells, i van dir que en Vicenç, per carta, sempre els parlava de la Rita | aquell moment, ella i el seu marit anaven passant la maroma davant de les | coneixences | ; es deia que els Lloberola estaven una mica atrapadets, però ningú no | d'algunes gangues que li haurien estat impossibles en una comunitat de | coneixences | . Leocàdia guaitava Guillem amb aquells ulls tan inflamats d'orgull i | exactament aquest amic ideal respecte a Frederic; però de totes les seves | coneixences | era el que més s'hi acostava, el que li donava aquesta sensació de repòs, | el pa de l'exili amb els altres aristòcrates. Així ho digué a les seves | coneixences | , mentre el pobre Baró se n'anava a pescar guiules i serrans a Palamós. El | una pitonissa. Les persones que només depenien d'ell, per l'amistat o la | coneixença | , procuraven evitar-lo; sempre tenien tard quan el trobaven pel carrer, o | sovint Bobby Xuclà, perquè Bobby, amb gran estupefacció de les seves | coneixences | , s'havia convertit en el protector de la desconcertant gitana. Teodora | Precisament amb motiu d'una compra d'aquelles pedres, Níobe va fer la | coneixença | de Rosa Trènor, perquè Rosa, si de tant en tant li queia un negoci entre | seguit fins aleshores. El cas de Maria Lluïsa no era únic entre les seves | coneixences | ; si la seva manera de procedir havia engendrat escàndol, la majoria de | venir a sobreposar-se a la imatge que ja en tenia formada. En canvi, la | coneixença | d'en Prat va tenir un resultat completament diferent. No feia gaire temps | escriptor de Guatemala, Miguel Ángel Asturias, i la seva muller. Era una | coneixença | que em feia gràcia. Ell era allí com a representant —més o menys in | desvetllat per les distincions que hom pot introduir-hi. Aquest apetit de | coneixença | objectiva constitueix un dels aspectes més negligits del pensament | com la masticació del betel suposa, en els hanunóo de les Filipines, la | coneixença | de quatre varietats de nou d'areca i de vuit productes de reemplaçament, | gairebé totes, exigeixen una familiaritat íntima amb la flora local i una | coneixença | precisa de les classificacions botàniques. Contràriament a l'opinió | els distingeix de llurs veïns cristians de les planes, resideix en llur | coneixença | inesgotable dels regnes vegetal i animal. Aquest saber no solament | fenomenal de plantes, d'ocells, de mamífers i d'insectes, sinó també la | coneixença | de les habituds i dels costums de cada espècie... El negrito està | més de sis-centes plantes amb nom determinat, "no solament tenen una | coneixença | fabulosa d'aquestes plantes i llurs modes d'utilització: se serveixen de | és sorprenent... que el caçador penobscot del Maine posseeixi una millor | coneixença | pràctica dels costums i del caràcter de l'orignal que el més | efectivament, de les condicions objectives en què han fet aparició la | coneixença | màgica i la coneixença científica. La història d'aquesta darrera és massa | condicions objectives en què han fet aparició la coneixença màgica i la | coneixença | científica. La història d'aquesta darrera és massa curta perquè estiguem | de dos nivells estratègics en els quals la natura es deixa atacar per la | coneixença | científica: l'un aproximativament ajustat al de la percepció i la | car fa accedir millor a les relacions reals entre els dos tipus de | coneixença | científica que hem distingit. El bricoleur és capaç d'executar un | resulta del fet que els seus mitjans, el seu poder i les seves | coneixences | no són mai il·limitats i que, sota aquesta forma negativa, topa amb una | també haurà de començar fent inventari d'un conjunt predeterminat de | coneixences | teòriques i pràctiques, de mitjans tècnics, que restrenyen les solucions | com, en aquesta perspectiva, l'art s'insereix a mig camí entre la | coneixença | científica i el pensament mític o màgic: car tothom sap que l'artista | confecciona un objecte material que és al mateix temps objecte de | coneixença | . Hem distingit el savi del bricoleur per les funcions inverses | Pel que sembla, resulta d'una mena de capgirament del procés de la | coneixença | : per a conèixer l'objecte real en la totalitat sempre tenim tendència a | de conèixer una cosa o un ésser de talla real, en el model reduït "la | coneixença | del tot procedeix de les parts". I fins i tot si es tracta d'una | gorgera de randa en model reduït implica, tal com hem demostrat, una | coneixença | interna de la seva morfologia i de la seva tècnica de fabricació —i si | entre l'esquema i l'anècdota, el geni del pintor consisteix a unir una | coneixença | interna i externa, un ésser i una esdevinença; a produir, amb el seu | animals, van aprendre tots els costums llurs i han fet passar aquestes | coneixences | de generació en generació." (Jenness /3\, pàg. 540.) | als filòsofs per una visió massa teòrica del desenvolupament de les | coneixences | humanes. Res, aquí, no apel·la a la intervenció d'un pretès "principi de | de les religions instituïdes. Les condicions pràctiques d'aquesta | coneixença | concreta, els seus mitjans i els seus mètodes, els valors afectius que la | calgués, que el saber teòric no és incompatible amb el sentiment, que la | coneixença | pot ésser alhora objectiva i subjectiva, en fi, que les relacions | solidària de tot pensament i de tota societat— l'univers sencer de la | coneixença | científica, sobretot en les civilitzacions la ciència de les quals és | mamífers i ocells que freqüenten cada tipus d'hàbitat. En veritat, llurs | coneixences | són tan precises i tan detallades que saben anomenar també els tipus | d'emprendre la recerca de les lleis. Com més se'ns acumulen les | coneixences | , més s'obscureix l'esquema de conjunt, perquè les dimensions es | (Tylor, vol. II, pàg. 246.) A l'estat actual de les | coneixences | , la xifra de dues mil sembla que correspon bé, com a ordre de magnitud, a | dòmino considerant només els valors de les meitats adjacents i que, sense | coneixença | prèvia de la composició del joc, no per això deixarien d'aconseguir que | de la identitat personal. Però d'aquesta manera es tanquen la porta de la | coneixença | de l'home: tota recerca etnogràfica té el seu principi en "confessions" | que provenen de l'actitud més que no pas de l'objecte: del fet que tota | coneixença | de l'altre és dialèctica no es desprèn pas que el tot de l'altre sigui |
|