×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb confés |
Freqüència total: 192 |
CTILC1 |
| un poble feliç entorn, com si això importés, a tu, i a mi, i als restants | confessos | reus, a l'hora dels Novíssims—, i s'endormiscava, aclaparat pels anys. | | sigui digne de penes judicials: el destí de qualsevol Eichmann convicte i | confès | és matèria de debat entre sectors oposats de l'opinió pública. Ningú no | | et consolava una mica. El teu gust no devia ésser tan pecaminós com el | confés | et volia donar a entendre quan et deia que pels sentits se n'entrava el | | en paraules allò significava: "Me'n vaig". —¿Heu enviat a demanar es | confés | ? —Encara no. No volia ordenar res sense Vossa Mercè. Lo primer, he fet | | ha estat això? ¿Què ha succeït? —Pareix que sa tia se mor. Hem avisat es | confés | . A Dona Ramona Curt li semblava malament aquella fredor de la baronessa. | | a veure passar sa gent. —Però si no passa ningú. —Vetlarem si arriba es | confés | . Les filles anaren a seure vora el balcó, des del qual no es veia més que | | netes de cor, joioses, clares. De més a més, ha tingut l'encert que el seu | confés | li reveli, gradualment, el secret d'eliminar els elements de tragèdia en | | pe'l plor. —Y quán los podrém casar? —feu la Madrona á l' orella del | confés | ab veu trencada. —Aquest vespre meteix ha d' esser, aquest vespre meteix. | | Per gran sòrt trucaren á la porta y entrá lo rector de la parroquia ab lo | confés | y 'l sagristá. La Sió portá 'l llum de petroli de la cuyna y 'l tinter á | | 'l llum de petroli de la cuyna y 'l tinter á la cambra de sa mare; lo | confés | assentá 'ls noms, lo rector se revestí de sobrepellís y estola, y | | parets, hont s' estampava l' ombra bellugosa de personas y objectes. Lo | confés | pregá qu' eixissin de l' alcoba tots los qui no tinguessin part en aquell | | ja'l tenim encastat al confessionari, dret com una i devant del | confés | , fentse, per senyal de la creu, tres centes rúbriques dalt a baix de la | | tres centes rúbriques dalt a baix de la cara. —¿Tu també? —li pregunta'l | confés | , aguantantse'l riure: —/Cí, cenyó\, —li contesta'l mico, tot | | trutxa y diu: —¡Oh! ¿y tu? —¿Còm jo? —exclama'l | confés | , guanyat per la ignoscencia entrevessada d'aquell virolet.— Jo no t'haig | | el pare Tudó. —El pare Tudó? —Que potser el coneix? —Conti! És el | confés | d'una amiga meva! —Doncs sí: el pare Tudó va recomanar-me... —I fa | | , i li he parlat d'aquest matrimoni... —Però... Paulina!... —I que és el | confés | de la meva amiga... —Però... per Déu!... —Sí, senyor, sí; és | | la meva amiga... —Però... per Déu!... —Sí, senyor, sí; és el | confés | de la... —Miri, Paulina: vosté em farà tornar boig! Apiadi's de mi!... | | de les seves paraules que era cosa feta. Jo fa tres anys que sóc el | confés | de la vídua Avellana: t'he de dir que és una dona angelical; que s'està | | la vídua Avellana no era esquerpa als teus sentiments; que, sent jo el | confés | de la vídua Avellana, procurés, amb el meu consell, que els vostres | | a la Mare de Déu que hi ha a l'altar del Santíssim de sant Pau; i el meu | confés | , quan li vaig explicar, em va dir que millor, mólt millor que tots els | | t'has errat —assegurà amb gran formalitat la noia— perquè ara que tinc | confès | , que li dic tot, al explicar-li aquelles menes d'enyorances que em | | de poguer-te indicar un gran metge d'ànimes, que fins ara ha sigut el meu | confés | , i que ahir mateix va sortir de Gandía destinat a la Residencia de | | Gloria, vestida de negre, contestava amb breus mots a les preguntes del | confés | ; preguntes que promptament acabaren en una llarga exhortació, en la que | | vegades tot sol, i retornava a casa, lleuger, com l'infant a qui diu el | confés | : —Per penitència, la mare, que et doni xocolata amb melindros. El primer | | que m'estrenyé contra el seu pit i m'implorà com si fos el seu | confés | : em perdones? I certament, jo, noiet de dotze anys, em vaig sentir | | afores fins a esdernegar-lo. Innocenci, d'altra banda, estava convicte i | confés | de la seva ignorància, i es planyia que fossin tantes i tantes les coses | | havia robat albercocs. —Albercocs? que ja n'hi ha? —demanà, estranyat, el | confés | . I el minyó respongué, baixant més encara la veu, per intensificar la | | tres qui n'agafa quatre i només s'acosten a l'església en dia que hi ha | confés | extern. L'òliba casta, a la qual mai podien arribar tals esquits de fang, | | . Mig, només? Si que ha fet camí, en tant poc temps! Bec cervesa amb el | confés | assassí de Pico de la Mirandola, en un bar d'arran del cabalós Magdalena, | | falta d'altre persona, i si lo malalt ho necessita, ans de que arrivi lo | confès | podrà ajudar al malalt, ab alguna consideració curta, clara i sentida, | | cumplir son deure i los saludables efectes que n'ha d'esperar. Quan lo | confès | està ja ab lo malalt, procuri l'infermera deixar-los sols, i ab | | pertany a l'assistència a certs espectacles, presentant l'aprovació d'un | confés | ; aprovació que s'hauria de veure si és tal aprovació, o més aviat una | | pot anar o no s'hi pot anar, han de fer més cas del que els hi diu el | confés | o un altre representant de Jesucrist, que no pas del que els hi diuen els | | La vostra conducta, fills i filles, acomodeu-la als consells d'un bon | confés | , el qual, si veu que no us podeu estar per raons de família d'acompanyar | | En cas de dubte pertocant a juraments, el millor és consultar el | confés | . Els bons cristians han de tenir molt compte amb els juraments, tot | | de fer-los convé demanar consell a persona experimentada, sobretot al | confés | . XIX Tercer manament 1er· Glorificació a Déu | | treballant hores extraordinàries, simulant donacions, valent-se del | confés | , etc.. Quan es fa la restitució valent-se d'una tercera persona, pot | | sol considerar-se lliure a aquell que havia encarregat la restitució al | confés | , perquè es tracta d'un mitjà tan segur, que s'ha de suposar que el | | militar, i en lloc seu ha d'anar-hi un altre. En cada cas consulti's un | confés | docte i discret. 5è· Danys per raó de guerra. En la | | el secret de tomba, és el secret sacramental, que ha de guardar el | confés | . El secret de confessió és de dret natural, de dret diví i | | de dret diví i de dret eclesiàstic; i tan rigorós, que el | confés | , mai per mai, sense permís del penitent, en cap cas, en cap necessitat ni | | damunt d'aquells que han de tenir cura d'ell, o sigui pares, | confés | , mestre i rector. A aquest toca vetllar per tal que cap infant indisposat | | seus diocesans i el Rector els seus feligresos, havent-hi justa causa. El | confés | no pot dispensar, però pot interpretar la llei del dejuni declarant que | | Confessió i commutació de vots; privilegi en virtut del qual el | confés | pot absoldre de tots els pecats, fins dels especialment reservats, i | | de Quaresma i les tres vigílies damunt dites. A més, per la Butlla els | confessos | tenen la facultat de dispensar del dejuni i abstinència mentre hi hagi | | solemnialment matines en sufragi d'ella. I per tal com tu fores el seu | confés | , Ell ha volgut que tu ho veiessis. De la mort de la reina no en dubtis. | | siguin rebudes i tingudes en secret; mes, quan les descobreix a son bon | confés | , o a una altra persona espiritual, que conegui sos enganys i malícies, li | | resolucions i trencant-les amb contraresolucions. Fas preguntes al teu | confés | i no et recordes de les respostes. Abans d'acabar un llibre en comences | | a la esglesia i a casa vostra, sens que us sia menester llicencia del | confés | : amb una paraula, totes les vegades que practicareu lo que més amunt està | | ocasions, hem hagut fins i tot d'apellar a la decisiva autoritat que el | confés | exercia sobre les persones a qui ens referim a fi que deposassin la |
|