DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
confús A 1463 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb confús Freqüència total:  1463 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

el que se'ns amaga, va començar, si és que va començar, d'una manera molt confusa", va dir Arístocles al seu fill Euforió, prou jove per interessar-se
o arribaria nedant a la costa, a escampar-hi una patètica llegenda i un confús temor de bèstia rabiosa? No ho afirmaríem, però hem après, als versos
sensatament per dormir i, esgotada pels crits, somniava, contradictòria o confusa, com li havia d'arribar o de retornar un destí més perillós i vell.
i per la violència de la correguda. "Mano!... Tino!..." I es deturà: confusa davant d'ell, tota astorada. Tino Costa s'havia acabat de rentar i estava
giraven entorn de les fogueres. D'uns carrers llunyans arribava una confusa i alta cridadissa; per l'indret oposat, cap al fons i per damunt de les
inestabilitat i l'ardor del seu temperament, de manera que tots quedaren confusos i estupits. En un poble veí —un poblet coster, amb els seus habitants
aquells anys primers de la seva vida: ara davant d'ell Sileta es sentia confusa i torbada, i a penes aconseguia parlar. Sileta li preguntà per ell en veu
novament del ritu del seu poble: el reconeixia; albirava de nou la massa confusa de les cases i l'arbre gegantí de l'altra vora. Però les aigües creixien;
sumits, o submisos, en la indeterminació d'un grup, d'un magma humà confús i ofuscat. Ni tan sols si ens hi trobem, ni tan sols en el cas d'haver-
lector superficial acostuma a trobar inadmissible el caràcter patètic i confús de molts personatges de novel·la. "L'home no és així", argüeix en la
Però el sexe, en Sade, és —i només— una presència gairebé sinistra, una confusa pretensió diabòlica, en la qual la realitat fisiològica i psicològica,
clars els primers arbres del conreu; les cases, el paller són unes masses confuses. Una mallerenga canta, insistent, monòtona. Jo encara no em trobo bé del
enlairen com a bandera la figura de Largo Caballero. És una situació molt confusa i difícil. Aquests dies es parlava a Barcelona d'un Govern
les ordres personalment. L'actitud del comerciant canvia, fa un gest confús, sembla lliurar un combat amb la seva avidesa instintiva. —Home, jo...
precaució de lligar-se el mocador a la cara. Amb tot i això, les sentors, confuses encara, potser més latents que actuals, el penetren, l'uneixen
d'una llàntia distant, ell li examina la cara humil, el posat una mica confús. Lentament, assenteix: —Està bé. —Em podria comprometre, saps? Els altres
clavat a l'altre extrem de la carrosseria. —És clar. Tot allò que és confús i que per tant pot justificar-se en tots els termes, és condemnat a
assegut en una petita clotada, darrera mateix de les bardisses, una massa confusa on brillen dos ulls. —Em penso que sou els darrers —diu en passar ells.
darrera i tots dos avancen cap a les escales, on els arriba un xiuxiueig confús de veus que va augmentant a mesura que pugen cap al primer pis, a
I ell no va saber què contestar-li. És impossible saber com era ella. Tan confusa, tan vaga, que no és estrany que prengui, tant si ens agrada com no el
La nit s'havia fet espessa sobre les altures. Els mals records vagaven confusos per l'atmosfera, amb el vol maldestre de les rates-pinyades. A poc a poc,
i les humiliacions i les precarietats. El carrer de Ribera era confús i alegre. Això /"Sàpia jo la persona"\ Anònim, S·
Oh sí, també n'hi havia, com hi havia també un sentiment confús de culpabilitat. I la barbaritat de sobte es
de noies flors i fulles, el record que se me'n va, de tan confús, cap al futur, se'm fa desig, i la memòria em verdeja. Punta de
crit i aquesta surt corrent i esverada. Va al seu encalç Andreu, confús.)] /Andreu\ M'he equivocat. Aquí, abans, hi vivia la Xela, oi
Mallorca que anava a desaparèixer. ...Des de la cambra arribava una remor confusa d'anants i vinents; el raig de llum, variant la direcció, es va reflectir
néta d'una dona del poble contemporània d'Isabel II, criada a l'època confusa de fi de segle i amb molta més vanitat que orgull, era, en el
el títol de prínceps de Nemours. A Mallorca tot això estava un poc confús i oblidat; potser, per altra part, era mentida. Els marquesos de Collera
versos en actitud somniosa. Producte del final de segle, indisciplinat i confús, l'esperit de la dama escrivia la paraula "caprici" damunt tot el que
d'un vers clos on se m'han romput les dents (després somrius confús que la nou sigui tan mollassa). Gràcies doncs a tots
Tremolor dels bruscos túnels per on te'm perds: cor confús, aquesta nit faig engrunes amb la traça de record que
amor, com el vell de la mar que desespera la clau confusa amb què el premen els braços interrogants. Mel o
un instant, i es posa en actitud de trencar el son. En Víctor resta confús, mirant-la. Avança un pas per anar a abrigar-la i es repensa. S'asseu
per essència obscur i una mica de distinció en allò que sol ésser bastant confús. Crec fer així, per altra banda, el que fa o pretén fer el català enfront
amb el cap sobre el pallús, i en el desert, amb balbuceig confús, he confegit el salm de les estrelles; i la unció
abstracte, especialment vinculades a pintors independents. Hi havia una confusa insatisfacció davant l'allau no figurativista, la qual anà concretant-se
enginyosa, de pilans i espinetes i aranyes, els dibuixa una interrogació confusa a la qual la gent gran, enemiga, tota somriures de reticència, no respon
renovades més sovint que les soles de les seves sabates. L'anarquia més confusa va guiar-li les disciplines musicals. Això fins que la tia Amèlia, vídua
l'ullet; i la seva mà intenta un afalac atrevit; però Laura es separa, confusa. —Tomàs; si algú ens veiés!... —Aquí, rai; és molt sol. A
de les senyores amigues, li fa lluir els ulls. I també sent un confús desig d'abandonar-se en la confiança d'algú, ella que viu reclosa en la
aquesta hora, tu? —fa la germana de Tomàs. Sent la resposta engargussada, confusa de Beatriu, la neboda pobra, "l'avorrida", tal com la motegen els bons
gerdor els arbres i esmalta els marges de flors anònimes. I Pere tornà, confús, retret com un delinqüent. Ja només el va veure Teresa: el rebé al
rostre, de somriure clar, simple de gest i de paraula. Era un sentiment confús, fet de por i de desig de veure'l; espant per la possibilitat que el
de les mans i les cames; li fa balbucejar mots indestriables. Resta així, confusa, inerme davant els dos germans drets, justiciers, plens de raó. Ells
(cap. 266; V, pàg. 62). Encara que aquest text és confús per raó dels mots "de part", és evident que el batut cobreix
sobre un fons tenyit de blau, que les feia més romàntiques i també més confuses. Una altra vegada retrobo un cert contacte meu amb els fets de la
que hi ha de formulable en una "visió" interna és sempre una petita i confusa part del que aquella "visió" contenia. Però també vull dir que, alhora,
és ja, així i tot, un llibre, encara que només digui coses imprecises i confuses, o almenys poc coherents, i cal un esforç de lucidesa molt fort per
molt que hagi pogut fer el que he fet. Qui sap si és aquesta —la creació confusa, i la crítica lúcida posterior sobre la massa creada— la meva manera
la seva naturalesa lògica modelant, en la greda del futur, un esbós confús del teorema de Gödel. En relació amb cada camp d'història al qual

  Pàgina 1 (de 30) 50 següents »