×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb confederació |
Freqüència total: 872 |
CTILC1 |
| procediments més refinats per evitar aquest confusionisme: hem parlat de | Confederació | catalano-aragonesa, de reis de Catalunya-Aragó, de comtes-reis, de | | en les principals organitzacions de classe: Foment del Treball Nacional, | Confederació | Nacional del Treball. La propaganda, la feren industrials importants i | | sobirà, cau en mans catalanes. Així, les illes eren incorporades a la | Confederació | . El que, primer de tot, sorprèn és, naturalment, la rapidesa amb què es | | objectiu per a reconèixer que l'anexió del regne mallorquí a la | confederació | catalano-aragonesa no modificà realment massa coses ni significà gaire | | sobre la catalanització de Mallorca. Sabem, a més, que Mallorca, dins la | confederació | , mantingué sempre la condició d'apèndix del Principat per la qual cosa | | de la capital aspiraven a "ésser alguna cosa" en la política de la | Confederació | , no tenien més remei que "fer-se valer" com a grup amb "personalitat" | | manera incompleta i elemental. Durant el XIX, el miratge de la | Confederació | medieval servirà, en algun moment, de lleu incentiu —sempre frustrat— | | Itàlia, Portugal, Provença i la nostra, comprenent els territoris de la | Confederació | i Navarra. Els nostres cavallers eren encarregats de la defensa del | | no el tenia. No era pas un estat federal el nostre, era una esfumadissa | confederació | d'estats. Mallorca i València foren poblades de catalans, que hi dugueren | | més i una altra cosa era la federació catalano-aragonesa que formava una | confederació | tan circumstancial com la que avui formen l'Austria i l'Hongria, i una | | de València, Mallorca, Rosselló i Catalunya, entri a integrar la | confederaciò | universal amb el matiç que nosaltres senyalem, que és un matiç intermig | | una folgada forma confederativa. ¿Però vol dir això que els membres de la | Confederació | hagin d'ésser per dins Estats unitaris? No. Pel que toca a l'Estat que | | més pròxima. He dit que no demano pas que es faci de seguida la | Confederació | hispànica dels Estats nacionals. La primera aplicació del federalisme | | federal". L'article 6 de la Constitució suïssa diu: "La | Confederació | garanteix als cantons el respecte a llurs Constitucions, sempre que no | | només en les masses obreres; llegiu els documents de la C. N. T. ( | Confederació | Nacional del Treball), i compareu-los amb la posició dels obrers de | | temporal de Catalunya seria el preludi més afinat. Tota federació o | confederació | pactada dintre un règim més estret, resulta sospitosa de poca | | poder pel proletariat; però els dirigents del partit socialista i de la | Confederació | General del Treball, per motius que no podem examinar aquí, en lloc de | | (pàgina 116-117), una lluita oberta entre el govern i la | Confederació | Nacional de Corporacions Feixistes. Rossoni i els seus lloctinents no | | de totes les tendències se'n declararen adversàries, però mentre la | Confederació | General del Treball Unitària preconitzava la lluita contra l'impost, la | | General del Treball Unitària preconitzava la lluita contra l'impost, la | Confederació | reformista, bo i condemnant-lo verbalment publicava un fascicle en el | | seva expedició. Res, doncs, no justificava l'exclusió dels súbdits de la | Confederació | catalano-aragonesa, com tampoc la concessió a Sevilla del monopoli del | | els sòlids fonaments en què hauran de basar-se en l'esdevenidor les | confederacions | de pobles lliures. L'exemple viu de la Unió de Repúbliques Socialistes | | encesa vocació marinera i mercantil, incorporats l'any 1229 a la | Confederació | catalano-aragonesa, prengueren una part eficient i seguida en la dita | | corrent dir Gran Bretanya que Reialme o Regne Unit, o Suïssa que no pas | Confederació | Helvètica. Alguns mots anagramàtics admeten les normes dels noms | | i llibertats de la Constitució, es va confederar amb Castella, formant la | confederació | general espanyola, sota d'un sol rei i d'una sola corona, perquè les | | Petronilla, filla del rei d'Aragó, la residència nupcial dels reis de la | Confederació | catalano-aragonesa va ser a Catalunya, perquè les hegemonies dels pobles | | millors i quina era la més lliberal de totes, i conclou que era la de la | Confederació | catalano-aragonesa, com hem dit que sostenia En Campmany. No cal que | | gruixuts volums sobre la vida dels prínceps i princeses de l'antiga | Confederació | catalano-aragonesa. Curiós desdoblament! Ell sol pinta un caràcter d'una | | vista. A Palafrugell, l'única força popular real és el sindicalisme de la | Confederació | . Gori dóna una ullada per sobre als diaris, i aviat es fatiga. —Tot això | | conflictes enormes a la llum, l'aigua, les comunicacions i el pa. La | confederació | produeix l'efecte d'un enorme gegant. Salvador Seguí és l'amo. El seu | | persona del monarca, i tal llengua fou l'idioma oficial d'aquella potent | Confederació | , idioma que parlaven els reis, les corts, els jurats, els notaris, els | | entrat en aplicació fórmules federals de varietat riquíssima, des de les | confederacions | o lligues d'Estats, fins a la constitució d'Estats federals. La | | tasca, que fóra llarga, de definir i precisar les diferències entre les | confederacions | generalment aptes per a la unió de pobles de característiques nacionals | | dels pobles d'Europa poguessin, amb el temps, constituir-se en una àmplia | confederació | , o més difícilment encara, en un Estat federal, haurien hagut de passar | | desaparició del qual ha portat tants de mals a Europa; com n'hi ha en la | confederació | helvètica, i en els Estats Units d'Amèrica. Per a tot conglomerat | | Lògicament ha de passar el mateix, així en els Estats federals com en les | confederacions | d'Estats. El que és essencial, no canvia en les innombrables matisacions | | encara de medieval en aquesta època, sobretot a les terres de la nostra | confederació | . Però, qualitativament si més no, estem no en uns inicis —com els anys | | Aquest fet s'esdevé a la cancelleria tan cismarina com transmarina de la | Confederació | catalano-aragonesa, al segle XIV. Hom pot constatar ben | | fins a la darreria del segle XV fou un veritable satèl·lit de la | Confederació | catalano-aragonesa, la llengua catalana va compartir àmpliament el seu ús | | regits per dinasties del casal de Barcelona. Era la parla nacional de la | Confederació | catalano-aragonesa d'ençà de Jaume I el Conqueridor. Podia disputar-li | | diplomàtica internacional, no sols amb els estats satèl·lits de la | Confederació | catalano-aragonesa, sinó encara amb d'altres entitats polítiques i | | on governaven dinasties catalanes: en el nucli peninsular de la nostra | Confederació | (Catalunya i València), en els regnes independents de Mallorca-Rosselló i | | al Piemont pel tractat d'Utrecht, Sardenya fou una extensió de la nostra | Confederació | , o, parlant amb més propietat, de Catalunya. La llengua catalana era la | | tan puixant vitalitat, s'imposà tot seguit com a única nacional en una | confederació | composta de pobles molt diversos. La nostra Confederació no tingué altra | | nacional en una confederació composta de pobles molt diversos. La nostra | Confederació | no tingué altra literatura nacional que la catalana, i aquesta fou | | del XIV, quan la solidaritat lingüística dels dominis de la | Confederació | encara no havia estat mai desmentida, ja apareix la denominació de | | remarcable en el nostre cisma lingüístic. Entre els diversos estats de la | Confederació | , ha manifestat sempre una gran adhesió a la seva pàtria d'origen. El | | (de fet s'hauria hagut de dir Reialme de Catalunya, país dominant en la | Confederació | i identificat amb aquesta en terres estrangeres), en el qual el català | | pas aragonès. No cal dir que a les regions d'Itàlia que pertanyeren a la | Confederació | Catalano-Aragonesa la gent instruïda aprenia i sovint sabia parlar la | | actuació. De dia a la seva escola i de nit a conspirar. El Comitè de la | Confederació | del Treball de Catalunya li confià la seva representació en el Comitè |
|