Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

procediments més refinats per evitar aquest confusionisme: hem parlat de	Confederació	catalano-aragonesa, de reis de Catalunya-Aragó, de comtes-reis, de
en les principals organitzacions de classe: Foment del Treball Nacional,	Confederació	Nacional del Treball. La propaganda, la feren industrials importants i
sobirà, cau en mans catalanes. Així, les illes eren incorporades a la	Confederació	. El que, primer de tot, sorprèn és, naturalment, la rapidesa amb què es
objectiu per a reconèixer que l'anexió del regne mallorquí a la	confederació	catalano-aragonesa no modificà realment massa coses ni significà gaire
sobre la catalanització de Mallorca. Sabem, a més, que Mallorca, dins la	confederació	, mantingué sempre la condició d'apèndix del Principat per la qual cosa
de la capital aspiraven a "ésser alguna cosa" en la política de la	Confederació	, no tenien més remei que "fer-se valer" com a grup amb "personalitat"
manera incompleta i elemental. Durant el XIX, el miratge de la	Confederació	medieval servirà, en algun moment, de lleu incentiu —sempre frustrat—
Itàlia, Portugal, Provença i la nostra, comprenent els territoris de la	Confederació	i Navarra. Els nostres cavallers eren encarregats de la defensa del
no el tenia. No era pas un estat federal el nostre, era una esfumadissa	confederació	d'estats. Mallorca i València foren poblades de catalans, que hi dugueren
més i una altra cosa era la federació catalano-aragonesa que formava una	confederació	tan circumstancial com la que avui formen l'Austria i l'Hongria, i una
de València, Mallorca, Rosselló i Catalunya, entri a integrar la	confederaciò	universal amb el matiç que nosaltres senyalem, que és un matiç intermig
una folgada forma confederativa. ¿Però vol dir això que els membres de la	Confederació	hagin d'ésser per dins Estats unitaris? No. Pel que toca a l'Estat que
més pròxima. He dit que no demano pas que es faci de seguida la	Confederació	hispànica dels Estats nacionals. La primera aplicació del federalisme
federal". L'article 6 de la Constitució suïssa diu: "La	Confederació	garanteix als cantons el respecte a llurs Constitucions, sempre que no
només en les masses obreres; llegiu els documents de la C. N. T. (	Confederació	Nacional del Treball), i compareu-los amb la posició dels obrers de
temporal de Catalunya seria el preludi més afinat. Tota federació o	confederació	pactada dintre un règim més estret, resulta sospitosa de poca
poder pel proletariat; però els dirigents del partit socialista i de la	Confederació	General del Treball, per motius que no podem examinar aquí, en lloc de
(pàgina 116-117), una lluita oberta entre el govern i la	Confederació	Nacional de Corporacions Feixistes. Rossoni i els seus lloctinents no
de totes les tendències se'n declararen adversàries, però mentre la	Confederació	General del Treball Unitària preconitzava la lluita contra l'impost, la
General del Treball Unitària preconitzava la lluita contra l'impost, la	Confederació	reformista, bo i condemnant-lo verbalment publicava un fascicle en el
seva expedició. Res, doncs, no justificava l'exclusió dels súbdits de la	Confederació	catalano-aragonesa, com tampoc la concessió a Sevilla del monopoli del
els sòlids fonaments en què hauran de basar-se en l'esdevenidor les	confederacions	de pobles lliures. L'exemple viu de la Unió de Repúbliques Socialistes
encesa vocació marinera i mercantil, incorporats l'any 1229 a la	Confederació	catalano-aragonesa, prengueren una part eficient i seguida en la dita
corrent dir Gran Bretanya que Reialme o Regne Unit, o Suïssa que no pas	Confederació	Helvètica. Alguns mots anagramàtics admeten les normes dels noms
i llibertats de la Constitució, es va confederar amb Castella, formant la	confederació	general espanyola, sota d'un sol rei i d'una sola corona, perquè les
Petronilla, filla del rei d'Aragó, la residència nupcial dels reis de la	Confederació	catalano-aragonesa va ser a Catalunya, perquè les hegemonies dels pobles
millors i quina era la més lliberal de totes, i conclou que era la de la	Confederació	catalano-aragonesa, com hem dit que sostenia En Campmany. No cal que
gruixuts volums sobre la vida dels prínceps i princeses de l'antiga	Confederació	catalano-aragonesa. Curiós desdoblament! Ell sol pinta un caràcter d'una
vista. A Palafrugell, l'única força popular real és el sindicalisme de la	Confederació	. Gori dóna una ullada per sobre als diaris, i aviat es fatiga. —Tot això
conflictes enormes a la llum, l'aigua, les comunicacions i el pa. La	confederació	produeix l'efecte d'un enorme gegant. Salvador Seguí és l'amo. El seu
persona del monarca, i tal llengua fou l'idioma oficial d'aquella potent	Confederació	, idioma que parlaven els reis, les corts, els jurats, els notaris, els
entrat en aplicació fórmules federals de varietat riquíssima, des de les	confederacions	o lligues d'Estats, fins a la constitució d'Estats federals. La
tasca, que fóra llarga, de definir i precisar les diferències entre les	confederacions	generalment aptes per a la unió de pobles de característiques nacionals
dels pobles d'Europa poguessin, amb el temps, constituir-se en una àmplia	confederació	, o més difícilment encara, en un Estat federal, haurien hagut de passar
desaparició del qual ha portat tants de mals a Europa; com n'hi ha en la	confederació	helvètica, i en els Estats Units d'Amèrica. Per a tot conglomerat
Lògicament ha de passar el mateix, així en els Estats federals com en les	confederacions	d'Estats. El que és essencial, no canvia en les innombrables matisacions
encara de medieval en aquesta època, sobretot a les terres de la nostra	confederació	. Però, qualitativament si més no, estem no en uns inicis —com els anys
Aquest fet s'esdevé a la cancelleria tan cismarina com transmarina de la	Confederació	catalano-aragonesa, al segle XIV. Hom pot constatar ben
fins a la darreria del segle XV fou un veritable satèl·lit de la	Confederació	catalano-aragonesa, la llengua catalana va compartir àmpliament el seu ús
regits per dinasties del casal de Barcelona. Era la parla nacional de la	Confederació	catalano-aragonesa d'ençà de Jaume I el Conqueridor. Podia disputar-li
diplomàtica internacional, no sols amb els estats satèl·lits de la	Confederació	catalano-aragonesa, sinó encara amb d'altres entitats polítiques i
on governaven dinasties catalanes: en el nucli peninsular de la nostra	Confederació	(Catalunya i València), en els regnes independents de Mallorca-Rosselló i
al Piemont pel tractat d'Utrecht, Sardenya fou una extensió de la nostra	Confederació	, o, parlant amb més propietat, de Catalunya. La llengua catalana era la
tan puixant vitalitat, s'imposà tot seguit com a única nacional en una	confederació	composta de pobles molt diversos. La nostra Confederació no tingué altra
nacional en una confederació composta de pobles molt diversos. La nostra	Confederació	no tingué altra literatura nacional que la catalana, i aquesta fou
del XIV, quan la solidaritat lingüística dels dominis de la	Confederació	encara no havia estat mai desmentida, ja apareix la denominació de
remarcable en el nostre cisma lingüístic. Entre els diversos estats de la	Confederació	, ha manifestat sempre una gran adhesió a la seva pàtria d'origen. El
(de fet s'hauria hagut de dir Reialme de Catalunya, país dominant en la	Confederació	i identificat amb aquesta en terres estrangeres), en el qual el català
pas aragonès. No cal dir que a les regions d'Itàlia que pertanyeren a la	Confederació	Catalano-Aragonesa la gent instruïda aprenia i sovint sabia parlar la
actuació. De dia a la seva escola i de nit a conspirar. El Comitè de la	Confederació	del Treball de Catalunya li confià la seva representació en el Comitè

Pàgina 1 (de 18)

50 següents