×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb confegir |
Freqüència total: 602 |
CTILC1 |
| paraules afusellades de fresc i sense discerniment a diccionaris, que es | confegiran | després en el paper, segons unes rares però nècies lleis de pacients, | | amb una vida intermitent d'hores tranquil·les que | confegeixen | , a les eroles, una embriaguesa d'absenta verda | | atmosfera confusionària, absenta i morta, li semblà la més a propòsit per | confegir | una escena en la qual Rosa i Bobby hi feien el paper d'apareguts i | | el pallús, i en el desert, amb balbuceig confús, he | confegit | el salm de les estrelles; i la unció divina he rebuda | | baixos del febrer. Laura!: nom meravellós que, quan esteu sols, només de | confegir | -lo, amb el balbuceig de l'amor, us extasia com si haguéssiu formulat un | | de Déu... Morir! No sentir riure ni parlar ni acompanyar rosaris | confegits | per boques negres de tots els pecats. No haver de veure més el frenesí | | M'han tornat a la memòria paraules d'aquella hora remota. He acabat per | confegir | -les en veu alta: ombra, nit, cel, estrelles... i, com aleshores, m' | | a la cara. A la fi de cada etapa, s'enrotllaven entorn d'una llàntia i | confegien | els manuscrits o encara traçaven amb un compàs figures de tota mena que | | dels sants, us donaria les més doctes referències. Tot | confegint | i espepissant la vida de l'un o de l'altre Guillem, hom arribaria a | | de gresca cedís davant la sensació de perill. Els Turcs i els Cavallets | confegeixen | el simulacre d'una batalla. El record de les lluites medievals n'és | | el coronin de llorer. I nosaltres, la generació immediata al Poeta? | Confegint | els seus versos hem après de llegir català; entonant els seus càntics | | trobar-hi les del nostre. Així engendrà obra viva, obra d'intuïció, no | confegí | fred arromançament com un gramàtic. Ell no pogué limitar-se a la tasca, | | només esforçant la memòria i per l'associació d'idees i de dates, podré | confegir | records dispersos d'un temps i d'un ambient que no gaires dels catalans | | enyoradissa i desitjable. I ningú no hi havia posat esment. Ningú? Cal | confegir | en la intimitat de les hores d'isolament la sentència de Romain Rolland: | | Gran llibre és aquest món, gran llibre sempre obert a qui s'esforça de | confegir | -ne els signes. Tota humana saviesa és continguda i resumida en els seus | | fins prop d'ella. Tenia un aire lamentable de derrota i humiliació. | Confegí | penosament: —No sé el que m'ha passat... Un mal punt... Perdoni'm! | | trobar que no tenia més remei que recórrer al jove. Vaig dir: —Còm ho | confegiu | ? —Confegir què? —La paraula entrevistar. —Oh! Déu meu! Per què | | que no tenia més remei que recórrer al jove. Vaig dir: —Còm ho confegiu? — | Confegir | què? —La paraula entrevistar. —Oh! Déu meu! Per què necessiteu | | què? —La paraula entrevistar. —Oh! Déu meu! Per què necessiteu | confegir | -ho? —No necessito pas confegir-ho: necessito saber què significa. —Bé, | | —Oh! Déu meu! Per què necessiteu confegir-ho? —No necessito pas | confegir | -ho: necessito saber què significa. —Bé, això és una cosa estupenda: | | tanmateix. —En, /en\, ter, /ter\, entre... —Així ho | confegeix | amb una /e\? —És clar que sí! —Ah! això és el que m' | | —Veiam, mon benvolgut senyor: què us proposàveu amb el | confegir | -ho? —Oh! Jo... jo... amb prou feines ho sé. Tinc el /Diccionari | | de cinema. El públic anava entrant a poc a poc, contemplant els llums, | confegint | rètols. A fora, sobre les pedretes dels carrers, sobre les façanes | | que regiren amb lupa recons morts de les obres vives. La dels altres que | confegeixen | les lletres i no penetren l'esperit. La dels qui no saben fer-se la | | i saviesa. Estabilitat i distinció. Govern i evasió. Així aniríem | confegint | la lletania del dolç morir d'aquest mediterrani de la dolça França. Artur | | pels navegants; necessitava molt d'art i molta de ciència per | confegir | i traslladar hàbilment a una zona molt vasta els petits plànols | | estrebada i la maror que ressegueix l'andana plena de gent no li deixa | confegir | les paraules que li barbollegen per dins. Ja no podrien sentir-lo, quan | | assegurava que el noi era negat del tot. No és per dir el que tardà a | confegir | les lletres ni la suor que li regalava del front quan, amb el guix a la | | gaire amb el que havia vist a la tarda, per bé que a estones semblessin | confegir | . Però l'art de l'actor se li revelava de cop i volta: pensava que si ell | | Quina llàstima, quina llàstima, si Tel·lina i jo havíem mig arribat a | confegir | la paraula que ella cantava, amb sa manera abundosa i profunda! Hi havia | | i fins i tot va poder escatir que un d'ells no sabia com havia de | confegir | la paraula "estúpids", i hagué de demanar al seu veí que li ho digués. | | , —segons el sicle del Santuari—, i un hin d'oli d'oliva. Amb això es | confegirà | l'oli sant de la unció, el qual serà un ungüent de drogueria, obra | | que quan es va trobar al restaurant Ducal, assegut a una taula, mirant de | confegir | l'editorial d'un diari del vespre, no sabia pas com havia arribat a | | El mosso recader d'una gran Biblioteca pública, que amb prou feines sap | confegir | , s'intriga per les freqüents discussions dels lectors documentats a | | però, aquesta disposició vectorial pot ésser invertida pel demiürg que ha | confegit | la realitat oculta; n'hi ha prou que en la clau que proporciona al | | partits polítics d'ideologia diferent però l'anagrama dels quals, que cal | confegir | amb lectura onomàstica, resulta molt pròxim: £ Recordo que fa un | | comporten. I com aquesta manera de descriure la realitat acaba per | confegir | una imatge de la realitat substancialment diferent de la nostra. Potser | | i dels mecanismes d'enllaç que el dinamitzen ens seria difícil de | confegir | l'acció ritual, i ens seria difícil, sobretot, plaçar-la d'una manera | | ens duu a indagar una realitat amagada, una realitat que cal | confegir | a partir d'una referència anterior al procés de visualització, però que | | I així successivament fins a aconseguir els milers de fotogrames que | confegeixen | la pel·lícula. Això no tindria res d'extraordinari si el procés fos | | és correcte perquè les regles assenyalen que és ell mateix qui l'ha de | confegir | . Davant una composició que centra la seva força en un nombre reduït de | | una funció que, al costat de la funció estètica, esdevé fonamental per a | confegir | el procés narratiu del drama, la funció informativa. La informació arriba | | judeocristiana. Cal que estiguem al corrent del conjunt de mites que | confegeixen | la proposta d'aquesta religió per tal que puguem descodificar amb una | | de l'espai suficient per a dur-ne a terme l'exposició. Aquest propòsit | confegeix | el primer tipus d'espectacles que fan servir l'espai urbà amb finalitats | | de coses embriagadores. Eugènia repetia la frase, cada cop més complaent, | confegint | -la, allargant l'última síl·laba, procurant que el pessigolleig dels seus | | moure la boca lleugerament enguerxida. Iniciava un mig riure infantívol o | confegia | uns mots en un to amable i commogut, referents a les coses del carrer, | | compàs d'/El llaurador alegre\, de Schumann, cançó que la gran | confegia | al piano i que llavors resultava una ironia de l'atzar. A la fi calgué | | li emplaço el cap amb més comoditat. Té la boca mig oberta; s'esforça per | confegir | alguna paraula. Els llavis són secs, i jo no he portat la cantimplora. | | enamorats. La tendresa amaga una impossibilitat gairebé total per a | confegir | i per a parlar. L'origen d'aquest mutisme és degut i mantingut pels | | em féu aguantar la tabarra. Les pauses foren infinites, la dificultat de | confegir | molt gran, i moltes vegades les paraules sortiren en una atmosfera de |
|