DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
confessar M 1 oc.
confessar V 6180 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb confessar Freqüència total:  6181 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

i ensenyar el marit, amb una veueta de nyeu-nyeu. "M'atribola", es va confessar la víctima. "La desaré." Però no trobava on. Després de regirar sense
estar compostos? Quedarà dintre el no-res algun bri de matèria residual? Confesso que aquests embolics i cabòries no convenen als cervells d'uns simples
ullals, una mirada horrorosa. "No entenc com s'ho engiponen", va confessar, al fons de l'escena, el noi Estengre a Saurimonda, tots dos de tronc com
de debò." Les màquines prosseguien treballant sense repòs. "És clar, ho confesso, que gràcies a diverses circumstàncies que em varen afavorir i, sobretot,
tan ben abaltida és una antigua coneixença del comentarista. Però cal confessar per endavant que la història de l'aquí dormidora és d'una extrema
Quim Bisa li parlà, en efecte, de la seva intenció de casar-se; li confessà el seu amor per Sileta i el propòsit que alimentava de fer d'ella la seva
promès i li preguntà si era veritat que s'havia vist amb ell. Ella li confessà la veritat: li digué que ell li havia fet dir que desitjava veure-la, i
per cansar-se i que les coses s'arranjarien soles. Si no era així, li confessà que ell, per la seva part, no hi veia remei. Se sabia, a més a més
després Màrius deixava la col·locació, i gairebé amb llàgrimes als ulls confessà al seu amic que no podia continuar. A casa seva es produí amb aquest
com una claror de sol, en una aigua tranquil·la. Sense violències. Confessà i combregà; demanà perdó a tothom, ell que no tenia res a fer-se perdonar
. Jo, per la meva banda, tampoc no els estimo gaire més... Però a tu t'ho confessaré tot... Parlen malament de mi a causa d'aquella noia amb la qual me'n vaig
i en un rapte d'ira i de sinceritat hauria caigut als peus de Mila confessant-li la veritat; tal vegada hauria besat el sòl on ella posava la planta i
aquella idea. —Fes-ho, Mila. Ell no et dirà res. Es moriria abans de confessar que li dol haver fet el que va fer, però jo sé que li dol i que aquest
... Quan era petit... Un dia jugava, i li vaig pegar. Càndia... A tu t'ho confessaré... Li vaig pegar. No volgué tastar res en tot el dia... Ara li ho diré:
a algú. És, aquest, un desig consolador. No hauríem de tenir vergonya de confessar-ho. La vida està muntada de tal manera que, en realitat, moltes coses
religiosa: obligats a la caritat per vot i per vocació, els jesuïtes confessen que no poden estar en contra de cap forma de clemència, encara que els
serà, potser, massa espectacular, i l'individu que el sofreix es negarà a confessar-lo i a reconèixer-lo. Però l'atròfia, o com vulguem dir-ho, es
i escriure en francès. Però hi ha més que això. Bé que no s'ho confessin, els estrangers hi vénen també atrets per l'espectacle pul·lulant,
ser acceptat pels seus lectors. No hi ha cap "plagiari" decidit que confessi els seus plagis. Habitualment, quan ens apoderem de conceptes o de
ha hagut uns 1800 morts i uns 3000 ferits (oficialment confessen només uns 300 morts). La ciutat ha canviat d'aspecte. No s'hi
"Ara sí que anem bé —deia un minyó, fill d'un carrabiner, segons després confessava—: a Madrid hem pres la Casa del Basurero i la Casa
Matí: al parc tradueixo un fragment de William Blake. Els diaris no confessen l'ocupació de Santander: al contrari, diuen (comunicat oficial) que les
ens arreceràvem a l'angle del menjador (jo he estat llevat una estona). Confesso que aquesta por dels antiaeris és irracional: només hi ha el perill de la
que sent els batecs del cor encara disparat. —Mai no he passat tanta por —confessa aleshores ell. —No ho semblava. Els has cridat com... com si fossis
allisar. —Ja veig —diu—. No en deveu saber gran cosa, del fluor. —Confesso que no és la meva especialitat. —Què cerqueu, concretament? —En principi,
l'altra banda de llit i, amb la veu fosca, exclama: —Tu! —Sí —confessa, endinsant-se pel llit. —No em toqueu, no em toqueu! —crida la dona
camí per justificar-se i justificar els seus. De passada, ha hagut d'anar confessant moltes debilitats que a mi m'han servit per a estirar de la madeixa. —Es
veurem més endavant, no està exempt d'interès. Es guardà naturalment de confessar que no l'havia llegit i usà el record de la frase inicial amb una
pels carrers a la nit sense fanal, com usar careta, com deixar de confessar i combregar cada mes, com editar pamflets, com fer reunions superiors a
més baixa. Han tancat les portes de les botigues més aviat perquè, cal confessar-ho, tenen por. En té la culpa una notícia que s'ha anat estenent per la
és Carolina, va decidir que es casaria amb el bellíssim heroi. Jo haig de confessar que en el cas de Carolina hauria pres la mateixa resolució. Jeroni
generosa i procura construir la teva felicitat sense mi. Sigues sincera i confessa't que no et faig cap falta. Jo et guardaré un etern agraïment. I encara
per al seu amor casolà i endreçat. I Jeroni es deixava seduir i no sols confessava i combregava, i beneïa les dues pàl·lides i espantades noies, amb un gest
mi t'interessa... No t'ho retrec... Totes les dones que he estimat, i et confés que no són tantes com semblen —amb els dits d'una mà es poden comptar—
el vostre cas, aquesta relació la involucra, a més a més, un nom. T'he de confessar que m'agradares de seguida: em retornares a ella, a les tardes límpides
encara que ella ja mai més no tornés. Fins i tot alguna vegada m'havia confessat que quan em regalava petits objectes —era molt afectada de comprar coses
i gent desenfeinada per evitar l'esguard dels curiosos. Procurava —m'ho confessà una vegada— no fer sempre el mateix camí perquè ningú no la pogués
més agosarada, se n'entrà en algun col·legi tot cercant un fill... I confessà que mitja dotzena de vegades ha intentat endur-se d'un parc, agafada per
de venir aquí per iniciar aquest monòleg i perquè en algun moment, t'ho confés, he tengut el pressentiment que tu també, si eres a Mallorca, triaries
tot el que jo volia oblidar: la teva presència. Els primers mesos, t'ho confés, no m'acostumava a viure tota sola. Sabia, però, que si tornava a casa
He rellegit fa poc l'obra. Als dotze anys no en vaig entendre res. T'ho confés. Ara pens que ningú mai no la podria escriure si intentava que reflectís
altres homes, malgrat que sé el mal que et farà, encara que tu no t'ho confessis obertament. A mi me'n feia quan algú em deia que t'havia vist amb una
al 15 d'agost del 1976. Un capvespre M'ho he de confessar a mi mateixa si per damunt tot vull ésser sincera: Em sent decebuda i
d'altres passatgers que tampoc no conec i que tampoc no m'interessen. Confessar-li fins i tot la por, l'angúnia, el fàstic de viure, dir-li tot
rues com jo. I no som tan vella com per a això. Tenc, no em sap greu confessar-ho, no com altres, cinquanta anys. Vaig néixer l'any 26, li
que hi va anar amb uns amigots, jo crec que de putes, i perdoni. Jo li confés, aquí entre noltros, que no hi entenc molt de lletra, així que amb penes
tenim ascensor. La veritat, no m'agafà sa por que m'esperava. Vol que li confessi una cosa? Tanmateix a vostè no la tornaré veure pus mai. No sé qui és ni
però estic segura que m'entendrà sense prendre-ho malament. Idò li confés que, as cap d'un parell de setmanes de passar ànsia, sa por me fugí de
ha arribat l'hora del teu cant a València. Temies el moment. Confessa-t'ho: temies. Temies el moment del teu cant a València.
que he anat per molts restaurants i he vist menjar gent molt complicada, confesso que mai no havia contemplat dos cavallers que ataquessin uns modestos

  Pàgina 1 (de 124) 50 següents »