×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb confessar |
Freqüència total: 6181 |
CTILC1 |
i ensenyar el marit, amb una veueta de nyeu-nyeu. "M'atribola", es va | confessar | la víctima. "La desaré." Però no trobava on. Després de regirar sense | estar compostos? Quedarà dintre el no-res algun bri de matèria residual? | Confesso | que aquests embolics i cabòries no convenen als cervells d'uns simples | ullals, una mirada horrorosa. "No entenc com s'ho engiponen", va | confessar | , al fons de l'escena, el noi Estengre a Saurimonda, tots dos de tronc com | de debò." Les màquines prosseguien treballant sense repòs. "És clar, ho | confesso | , que gràcies a diverses circumstàncies que em varen afavorir i, sobretot, | tan ben abaltida és una antigua coneixença del comentarista. Però cal | confessar | per endavant que la història de l'aquí dormidora és d'una extrema | Quim Bisa li parlà, en efecte, de la seva intenció de casar-se; li | confessà | el seu amor per Sileta i el propòsit que alimentava de fer d'ella la seva | promès i li preguntà si era veritat que s'havia vist amb ell. Ella li | confessà | la veritat: li digué que ell li havia fet dir que desitjava veure-la, i | per cansar-se i que les coses s'arranjarien soles. Si no era així, li | confessà | que ell, per la seva part, no hi veia remei. Se sabia, a més a més | després Màrius deixava la col·locació, i gairebé amb llàgrimes als ulls | confessà | al seu amic que no podia continuar. A casa seva es produí amb aquest | com una claror de sol, en una aigua tranquil·la. Sense violències. | Confessà | i combregà; demanà perdó a tothom, ell que no tenia res a fer-se perdonar | . Jo, per la meva banda, tampoc no els estimo gaire més... Però a tu t'ho | confessaré | tot... Parlen malament de mi a causa d'aquella noia amb la qual me'n vaig | i en un rapte d'ira i de sinceritat hauria caigut als peus de Mila | confessant | -li la veritat; tal vegada hauria besat el sòl on ella posava la planta i | aquella idea. —Fes-ho, Mila. Ell no et dirà res. Es moriria abans de | confessar | que li dol haver fet el que va fer, però jo sé que li dol i que aquest | ... Quan era petit... Un dia jugava, i li vaig pegar. Càndia... A tu t'ho | confessaré | ... Li vaig pegar. No volgué tastar res en tot el dia... Ara li ho diré: | a algú. És, aquest, un desig consolador. No hauríem de tenir vergonya de | confessar | -ho. La vida està muntada de tal manera que, en realitat, moltes coses | religiosa: obligats a la caritat per vot i per vocació, els jesuïtes | confessen | que no poden estar en contra de cap forma de clemència, encara que els | serà, potser, massa espectacular, i l'individu que el sofreix es negarà a | confessar | -lo i a reconèixer-lo. Però l'atròfia, o com vulguem dir-ho, es | i escriure en francès. Però hi ha més que això. Bé que no s'ho | confessin | , els estrangers hi vénen també atrets per l'espectacle pul·lulant, | ser acceptat pels seus lectors. No hi ha cap "plagiari" decidit que | confessi | els seus plagis. Habitualment, quan ens apoderem de conceptes o de | ha hagut uns 1800 morts i uns 3000 ferits (oficialment | confessen | només uns 300 morts). La ciutat ha canviat d'aspecte. No s'hi | "Ara sí que anem bé —deia un minyó, fill d'un carrabiner, segons després | confessava | —: a Madrid hem pres la Casa del Basurero i la Casa | Matí: al parc tradueixo un fragment de William Blake. Els diaris no | confessen | l'ocupació de Santander: al contrari, diuen (comunicat oficial) que les | ens arreceràvem a l'angle del menjador (jo he estat llevat una estona). | Confesso | que aquesta por dels antiaeris és irracional: només hi ha el perill de la | que sent els batecs del cor encara disparat. —Mai no he passat tanta por — | confessa | aleshores ell. —No ho semblava. Els has cridat com... com si fossis | allisar. —Ja veig —diu—. No en deveu saber gran cosa, del fluor. — | Confesso | que no és la meva especialitat. —Què cerqueu, concretament? —En principi, | l'altra banda de llit i, amb la veu fosca, exclama: —Tu! —Sí — | confessa | , endinsant-se pel llit. —No em toqueu, no em toqueu! —crida la dona | camí per justificar-se i justificar els seus. De passada, ha hagut d'anar | confessant | moltes debilitats que a mi m'han servit per a estirar de la madeixa. —Es | veurem més endavant, no està exempt d'interès. Es guardà naturalment de | confessar | que no l'havia llegit i usà el record de la frase inicial amb una | pels carrers a la nit sense fanal, com usar careta, com deixar de | confessar | i combregar cada mes, com editar pamflets, com fer reunions superiors a | més baixa. Han tancat les portes de les botigues més aviat perquè, cal | confessar | -ho, tenen por. En té la culpa una notícia que s'ha anat estenent per la | és Carolina, va decidir que es casaria amb el bellíssim heroi. Jo haig de | confessar | que en el cas de Carolina hauria pres la mateixa resolució. Jeroni | generosa i procura construir la teva felicitat sense mi. Sigues sincera i | confessa | 't que no et faig cap falta. Jo et guardaré un etern agraïment. I encara | per al seu amor casolà i endreçat. I Jeroni es deixava seduir i no sols | confessava | i combregava, i beneïa les dues pàl·lides i espantades noies, amb un gest | mi t'interessa... No t'ho retrec... Totes les dones que he estimat, i et | confés | que no són tantes com semblen —amb els dits d'una mà es poden comptar— | el vostre cas, aquesta relació la involucra, a més a més, un nom. T'he de | confessar | que m'agradares de seguida: em retornares a ella, a les tardes límpides | encara que ella ja mai més no tornés. Fins i tot alguna vegada m'havia | confessat | que quan em regalava petits objectes —era molt afectada de comprar coses | i gent desenfeinada per evitar l'esguard dels curiosos. Procurava —m'ho | confessà | una vegada— no fer sempre el mateix camí perquè ningú no la pogués | més agosarada, se n'entrà en algun col·legi tot cercant un fill... I | confessà | que mitja dotzena de vegades ha intentat endur-se d'un parc, agafada per | de venir aquí per iniciar aquest monòleg i perquè en algun moment, t'ho | confés | , he tengut el pressentiment que tu també, si eres a Mallorca, triaries | tot el que jo volia oblidar: la teva presència. Els primers mesos, t'ho | confés | , no m'acostumava a viure tota sola. Sabia, però, que si tornava a casa | He rellegit fa poc l'obra. Als dotze anys no en vaig entendre res. T'ho | confés | . Ara pens que ningú mai no la podria escriure si intentava que reflectís | altres homes, malgrat que sé el mal que et farà, encara que tu no t'ho | confessis | obertament. A mi me'n feia quan algú em deia que t'havia vist amb una | al 15 d'agost del 1976. Un capvespre M'ho he de | confessar | a mi mateixa si per damunt tot vull ésser sincera: Em sent decebuda i | d'altres passatgers que tampoc no conec i que tampoc no m'interessen. | Confessar | -li fins i tot la por, l'angúnia, el fàstic de viure, dir-li tot | rues com jo. I no som tan vella com per a això. Tenc, no em sap greu | confessar | -ho, no com altres, cinquanta anys. Vaig néixer l'any 26, li | que hi va anar amb uns amigots, jo crec que de putes, i perdoni. Jo li | confés | , aquí entre noltros, que no hi entenc molt de lletra, així que amb penes | tenim ascensor. La veritat, no m'agafà sa por que m'esperava. Vol que li | confessi | una cosa? Tanmateix a vostè no la tornaré veure pus mai. No sé qui és ni | però estic segura que m'entendrà sense prendre-ho malament. Idò li | confés | que, as cap d'un parell de setmanes de passar ànsia, sa por me fugí de | ha arribat l'hora del teu cant a València. Temies el moment. | Confessa | -t'ho: temies. Temies el moment del teu cant a València. | que he anat per molts restaurants i he vist menjar gent molt complicada, | confesso | que mai no havia contemplat dos cavallers que ataquessin uns modestos |
|