DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
confessió F 1987 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb confessió Freqüència total:  1987 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

passar, Tino Costa es digué: "El guardaré per al dia de les meves grans confessions; m'agenollaré als seus peus i li suplicaré: Escolteu-me: ja que Déu us ha
: Escolteu-me: ja que Déu us ha posat al meu camí, us vull fer la meva confessió; vull comunicar-vos el que turmenta dia i nit la meva ànima. Després
veure per primera vegada vaig escollir-vos per al dia de les meves grans confessions (no ha arribat encara). Aquell dia avançaré cap a vós i m'agenollaré..."
potser l'únic home per qui conservo encara intacte el meu afecte. Era una confessió insòlita en llavis d'ell. Quim Bisa l'esguardà, i el pensament que tal
"No em comprendrà". En canvi, a l'ancià professor li havia fet tota la confessió feia a penes alguns dies. Tampoc l'ancià no era capaç de penetrar al fons
havia notat clarament—, s'havia sentit separat d'ell; però a partir de la confessió semblava àdhuc com si defugís la seva companyia. Tino Costa begué una
el retingué lligat. Tino Costa, mentrestant, havia ja reprès la seva confessió: —Molts records tinc de tu, de després —moltes proves del que ha estat
de bell nou la mare i Sileta, que et veiés a tu i pogués fer-te aquesta confessió. Ho necessitava tant la meva ànima! Déu ha disposat que tornés i que
on dormien els innocents morts sense bateig i els culpables morts sense confessió. Era una peça rectangular, a penes de vint metres en quadre, i el lloc
ofesa de tu? —Mila... Estava aterrit, atordit davant la inesperada confessió, sobretot, pel to amb què li parlava. No sabia què fer ni què dir; es
donar-la. Però també això ho havia de fer. Mila vol morir en pecat, sense confessió i condemnada; Mila vol reposar al costat d'ell, allí en el seu breu
gran quantitat de persones, de totes, les més diverses i contradictòries confessions polítiques, que per una circumstància o altra es troben enfilades a la
Si ens trobéssim potser no caldria iniciar amb to de confidència aquesta confessió i tot seria molt més senzill. Però quan arribi la fosca jo hauré de ficar
de forma al bètic calanyès— que duen moltes tahitianes de certa edat i de confessió protestant. El pareu, que en tahitià vol dir vestit, i era l'únic vestit
quelle blague la Polynésie\!". Després de la dutxa i de les confessions de la mestressa, no esperançàvem gaire cosa del dinar que havíem
era catòlic com la seva mare i es barallava amb els altres minyons de confessió evangèlica, que es miraven les coses espirituals amb una mandra i una
nosa. Sols ets sever amb mi. Vols dir-me alguna cosa després de la meva confessió? No te s'ocorre dir-me res? Víctor. M'has fet molt de mal,
no és pas la mort, la mort darrera. Hom diu. —Demanes confessió? O quin pòstum anhel exposes? —Uxxyzzrru... —Com?
de la frase, que sortia esplomissada. Frederic, al final d'aquesta confessió, s'esverà a ell mateix davant de paraules com aquestes: "Allò, que
anava desistint dels seus projectes melodramàtics i dels seus intents de confessió. "Amb una dona així no hi ha res a fer", pensava Frederic, mentre Maria
—Però les proves, les proves... —Què més prova que la meva pròpia confessió, que el meu propi enviliment? Quan un home s'envileix fins al punt
i de la unió integral amb Déu, a la qual han aspirat alguns místics de confessió monoteista, emprant aquests procediments una mica sàdics. L'altre fenomen
ell callava; però Guillem podia assegurar que existia, i que per pròpia confessió de la mateixa havia conegut els fets. A més a més, donada la posició
de Jesucrist... "La qüestió és saber comprendre aquestes coses i les confessions de Sant Agustí, perquè això no exclou Sant Agustí, ni exclou el
en una epidèmia de còlera. Quan la tia Paulina tenia necessitat d'una confessió important, se n'anava a la Catedral i la feia petar un parell d'hores
que ella havia dut, per expiar els grans pecats del difunt. En les seves confessions, el canonge l'anava esparverant, presentant-la una mica com una dona poc
quan ja creia inassolible el seu desig, va estar a punt de fer una confessió a la Baronessa; intentà explicar amb tot el cinisme la seva doble
per acontentar-se amb comèdies i farses de prostíbul de luxe. Una confessió era indigna d'ella, i, a més a més, Conxa posseïa aquella dignitat
deixat de practicar. Com que jo mai no he fet mal a ningú, les meves confessions són molt curtes, i procuro cercar un capellà que no em conegui i
escrivint el que sé dels altres; he volgut iniciar una història amb unes confessions desordenades, i tot just estic al començament i ja defalleixo; dubto si
havia obrat un miracle per convertir-lo. Ferran es trasbalsà, va fer una confessió horripilant; s'acusà de totes les misèries carnals, mastegant els
Senyor sempre m'ha ajudat. Laura, que començava a estranyar-se d'aquesta confessió incoherent, endevina la profunda raó que n'és l'origen; és la necessitat
perquè troba que el meu nom fa més bonic que el seu! Laura somriu de la confessió pueril. Va i agafa per les mans la cosina i l'obliga a seure davant el
els dilueix l'encís del diàleg sense paraules, que els servia de mútua confessió d'amor. Teresa comprèn bé que la rebutgen de la intimitat, murada
l'esperit en repòs, a la penitència del pare Comerma, sever i dolç, les confessions amb el qual la tornaven a la serenor i a l'alegria de viure. Prou veu
per començar a defensar-se ans que Laura pugui retreure-li la imprudent confessió d'abans. És el moment culminant de la lluita i el més compromès per a
els darrers dies; el retraïment de les amistats; les fetes d'avui; la confessió de Teresa; el martiri de l'ocell. —Que siguin possibles totes aquestes
d'amor de l'estimada mentre no en té la realització o, almenys, la confessió. Perquè va amb por, és lògic que l'enamorada resulti, descrita per ell,
la coneixença de l'home: tota recerca etnogràfica té el seu principi en "confessions" escrites o inconfessades. De fet, Sartre esdevé captiu del seu
y, per medi de respostas intencionadas, anava arrancant novas confessions y enardint poch á poquet al destre galant, portantlo més enllá de lo qu'
tres mesos de torment y d' angoixa, volía sentir de tos llabis aquesta confessió consoladora. —Oh, nó, no t' en vajis Lluís. Ja es inútil callar, jo t'
semblants casos dissimulava pera no arrancar involuntariament dolorosas confessions y solía fingirse més distreta que may de la situació aflictiva que devant
entre 'l trahut de gent y carruatjes que tranzitavan per las Ramblas. La confessió qu' havía de fer l' avergonyía fondament. Sols l' amor que duya á la
d' aquesta escena, torná á renaixer l' esperansa en aquella casa. La confessió produhí á la Toneta aquella tranquilitat d' esperit, aquell plascévol
la pròpia vida moral, el desdoblament fidel de l'ànima; escriure una confessió en esperit, més que no pas en anècdota; unes memòries que
un hom s'hi troba, ningú no té l'ànima prou pura per a perdonar-te'n la confessió. Qui suportarà sense despit la felicitat d'altri? I un mateix, està segur
culpable de la seva misèria. Davant meu mateix, en aquell instant de confessió, no m'era possible d'acusar el pare i la mare, ni les circumstàncies de
li podia fer dir d'on l'havia treta. A la fi, vaig aconseguir una mitja confessió: —Era d'un amant que vaig tenir; jo la guardava. No me'n volia desprendre,
tranquil d'esperit i més home. Les meves explicacions varen comportar una confessió, no pas de la meva passió per la francesa, però sí dels meus neguits,
els meus pensaments. No els hauria pogut enganyar com els altres, i la confessió de les meves intimitats en aquella avinentesa em feia vergonya. Sobretot,

  Pàgina 1 (de 40) 50 següents »