Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

passar, Tino Costa es digué: "El guardaré per al dia de les meves grans	confessions	; m'agenollaré als seus peus i li suplicaré: Escolteu-me: ja que Déu us ha
: Escolteu-me: ja que Déu us ha posat al meu camí, us vull fer la meva	confessió	; vull comunicar-vos el que turmenta dia i nit la meva ànima. Després
veure per primera vegada vaig escollir-vos per al dia de les meves grans	confessions	(no ha arribat encara). Aquell dia avançaré cap a vós i m'agenollaré..."
potser l'únic home per qui conservo encara intacte el meu afecte. Era una	confessió	insòlita en llavis d'ell. Quim Bisa l'esguardà, i el pensament que tal
"No em comprendrà". En canvi, a l'ancià professor li havia fet tota la	confessió	feia a penes alguns dies. Tampoc l'ancià no era capaç de penetrar al fons
havia notat clarament—, s'havia sentit separat d'ell; però a partir de la	confessió	semblava àdhuc com si defugís la seva companyia. Tino Costa begué una
el retingué lligat. Tino Costa, mentrestant, havia ja reprès la seva	confessió	: —Molts records tinc de tu, de després —moltes proves del que ha estat
de bell nou la mare i Sileta, que et veiés a tu i pogués fer-te aquesta	confessió	. Ho necessitava tant la meva ànima! Déu ha disposat que tornés i que
on dormien els innocents morts sense bateig i els culpables morts sense	confessió	. Era una peça rectangular, a penes de vint metres en quadre, i el lloc
ofesa de tu? —Mila... Estava aterrit, atordit davant la inesperada	confessió	, sobretot, pel to amb què li parlava. No sabia què fer ni què dir; es
donar-la. Però també això ho havia de fer. Mila vol morir en pecat, sense	confessió	i condemnada; Mila vol reposar al costat d'ell, allí en el seu breu
gran quantitat de persones, de totes, les més diverses i contradictòries	confessions	polítiques, que per una circumstància o altra es troben enfilades a la
Si ens trobéssim potser no caldria iniciar amb to de confidència aquesta	confessió	i tot seria molt més senzill. Però quan arribi la fosca jo hauré de ficar
de forma al bètic calanyès— que duen moltes tahitianes de certa edat i de	confessió	protestant. El pareu, que en tahitià vol dir vestit, i era l'únic vestit
quelle blague la Polynésie!". Després de la dutxa i de les	confessions	de la mestressa, no esperançàvem gaire cosa del dinar que havíem
era catòlic com la seva mare i es barallava amb els altres minyons de	confessió	evangèlica, que es miraven les coses espirituals amb una mandra i una
nosa. Sols ets sever amb mi. Vols dir-me alguna cosa després de la meva	confessió	? No te s'ocorre dir-me res? Víctor. M'has fet molt de mal,
no és pas la mort, la mort darrera. Hom diu. —Demanes	confessió	? O quin pòstum anhel exposes? —Uxxyzzrru... —Com?
de la frase, que sortia esplomissada. Frederic, al final d'aquesta	confessió	, s'esverà a ell mateix davant de paraules com aquestes: "Allò, que
anava desistint dels seus projectes melodramàtics i dels seus intents de	confessió	. "Amb una dona així no hi ha res a fer", pensava Frederic, mentre Maria
—Però les proves, les proves... —Què més prova que la meva pròpia	confessió	, que el meu propi enviliment? Quan un home s'envileix fins al punt
i de la unió integral amb Déu, a la qual han aspirat alguns místics de	confessió	monoteista, emprant aquests procediments una mica sàdics. L'altre fenomen
ell callava; però Guillem podia assegurar que existia, i que per pròpia	confessió	de la mateixa havia conegut els fets. A més a més, donada la posició
de Jesucrist... "La qüestió és saber comprendre aquestes coses i les	confessions	de Sant Agustí, perquè això no exclou Sant Agustí, ni exclou el
en una epidèmia de còlera. Quan la tia Paulina tenia necessitat d'una	confessió	important, se n'anava a la Catedral i la feia petar un parell d'hores
que ella havia dut, per expiar els grans pecats del difunt. En les seves	confessions	, el canonge l'anava esparverant, presentant-la una mica com una dona poc
quan ja creia inassolible el seu desig, va estar a punt de fer una	confessió	a la Baronessa; intentà explicar amb tot el cinisme la seva doble
per acontentar-se amb comèdies i farses de prostíbul de luxe. Una	confessió	era indigna d'ella, i, a més a més, Conxa posseïa aquella dignitat
deixat de practicar. Com que jo mai no he fet mal a ningú, les meves	confessions	són molt curtes, i procuro cercar un capellà que no em conegui i
escrivint el que sé dels altres; he volgut iniciar una història amb unes	confessions	desordenades, i tot just estic al començament i ja defalleixo; dubto si
havia obrat un miracle per convertir-lo. Ferran es trasbalsà, va fer una	confessió	horripilant; s'acusà de totes les misèries carnals, mastegant els
Senyor sempre m'ha ajudat. Laura, que començava a estranyar-se d'aquesta	confessió	incoherent, endevina la profunda raó que n'és l'origen; és la necessitat
perquè troba que el meu nom fa més bonic que el seu! Laura somriu de la	confessió	pueril. Va i agafa per les mans la cosina i l'obliga a seure davant el
els dilueix l'encís del diàleg sense paraules, que els servia de mútua	confessió	d'amor. Teresa comprèn bé que la rebutgen de la intimitat, murada
l'esperit en repòs, a la penitència del pare Comerma, sever i dolç, les	confessions	amb el qual la tornaven a la serenor i a l'alegria de viure. Prou veu
per començar a defensar-se ans que Laura pugui retreure-li la imprudent	confessió	d'abans. És el moment culminant de la lluita i el més compromès per a
els darrers dies; el retraïment de les amistats; les fetes d'avui; la	confessió	de Teresa; el martiri de l'ocell. —Que siguin possibles totes aquestes
d'amor de l'estimada mentre no en té la realització o, almenys, la	confessió	. Perquè va amb por, és lògic que l'enamorada resulti, descrita per ell,
la coneixença de l'home: tota recerca etnogràfica té el seu principi en "	confessions	" escrites o inconfessades. De fet, Sartre esdevé captiu del seu
y, per medi de respostas intencionadas, anava arrancant novas	confessions	y enardint poch á poquet al destre galant, portantlo més enllá de lo qu'
tres mesos de torment y d' angoixa, volía sentir de tos llabis aquesta	confessió	consoladora. —Oh, nó, no t' en vajis Lluís. Ja es inútil callar, jo t'
semblants casos dissimulava pera no arrancar involuntariament dolorosas	confessions	y solía fingirse més distreta que may de la situació aflictiva que devant
entre 'l trahut de gent y carruatjes que tranzitavan per las Ramblas. La	confessió	qu' havía de fer l' avergonyía fondament. Sols l' amor que duya á la
d' aquesta escena, torná á renaixer l' esperansa en aquella casa. La	confessió	produhí á la Toneta aquella tranquilitat d' esperit, aquell plascévol
la pròpia vida moral, el desdoblament fidel de l'ànima; escriure una	confessió	en esperit, més que no pas en anècdota; unes memòries que
un hom s'hi troba, ningú no té l'ànima prou pura per a perdonar-te'n la	confessió	. Qui suportarà sense despit la felicitat d'altri? I un mateix, està segur
culpable de la seva misèria. Davant meu mateix, en aquell instant de	confessió	, no m'era possible d'acusar el pare i la mare, ni les circumstàncies de
li podia fer dir d'on l'havia treta. A la fi, vaig aconseguir una mitja	confessió	: —Era d'un amant que vaig tenir; jo la guardava. No me'n volia desprendre,
tranquil d'esperit i més home. Les meves explicacions varen comportar una	confessió	, no pas de la meva passió per la francesa, però sí dels meus neguits,
els meus pensaments. No els hauria pogut enganyar com els altres, i la	confessió	de les meves intimitats en aquella avinentesa em feia vergonya. Sobretot,

Pàgina 1 (de 40)

50 següents