Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

privat del repòs de la tomba. Timoner pres en el blau parany del cel, que	confiava	massa en la calma temible del mar, hi va caure en adormir-se, en acte de
l'ajudaran després, i Kedàlion, el seu amic i mestre, l'ha deixat sol.	Confia	ja en la traça del deixeble, una habilitat que esdevindrà prodigiosa en
correspondre a la finor, i perquè no tornin de buit a les redaccions, els	confiaré	un meravellós secret. Quietud, sense soroll, acostin-se, els el diré
per endavant: em feia l'efecte que era com un tresor que se m'havia	confiat	amb l'obligació de restituir-lo. Quan va arribar l'hora em vaig avançar
a ésser la confident dels seus secrets d'amagat de la mare. Mila li havia	confiat	els seus temors, i tia Càndia li prometé fer tot el que pogués per saber
alemanys al costat dels rebels. Li pregunto: "Però vós, és clar,	confieu	en la victòria dels governamentals?" Fa una ganyota: "Si pot deturar-se
París i Londres en tres hores. A Bèlgica estan tranquils, perquè	confien	en la seva neutralitat. Jo li he objectat que no creia en una guerra
mirar-lo amb una expressió interessada i vagament hostil. —Ben cert... Hi	confiem	, és clar... Penja, es passa el mocador per la boca, el desa de nou a la
una curiosa sonoritat. —Tan important és —diu— que no s'hagi pogut	confiar	la seva recollida al servei subaltern? —En efecte —contesta ell
ja hem perdut prou temps. El comissari, però, li toca el braç, l'atura: —	Confio	que no cursareu cap queixa que per excés de zel... —No, no! Es comprèn!
...ningú no fot res! —senten que diu quan s'atansen al cotxe—. I no puc	confiar	-los la caixa, sé que després hi haurà raons. Sabeu perfectament bé que
l'ordenança, també sense aixecar la veu—. He fet una feina a fons. —	Confiem	-hi —diu l'orador—. La darrera vegada vau quedar molt malament. —Hi havia
senten parlar i, amb un filet de veu, pregunta: —Què li passa, ara? —	Confio	que no res. La noia del cementiri m'ha dit que tu sabies on era, al barri
—se sorprèn ell. —Som tan pocs! —M'ho havien dit —repeteix aleshores—.	Confiava	que, si més no, me'n donarien notícies. Una veu d'home, gruixuda,
avanci. Espera... El gira en direcció a les cases d'on han vingut, l'hi	confia	i torna a inclinar-se sobre la pols del camí. L'uniformat s'ha assegut
!... —diu en atansar-s'hi. —Hola! —el saluda la noieta que va	confiar	-li la vella, quan sortia fugint de la casa on va viure amb la mare. —Què
i un tinter. L'altre diu: —Lamentem molt de molestar-los, però	confiem	que la interrupció serà breu, si tots vostès col·laboren degudament...
de ser aquí. Farem tard... —Em podeu deixar —insinua ell. —Cal que us	confiem	personalment a l'encarregat del registre. —Ara obren —fa l'altre, i
. Però l'altre denega, segur; fins i tot somriu. —No us ho cregueu pas.	Confieu	en la meva experiència. —Mira cap a la dona, torna a moure la testa—.
fet, teniu l'obligació de procurar-vos-la i jo, del moment que m'heu estat	confiat	, el deure de fer-vos-la aconseguir. —Mira cap a la porta amb un esguard
tan tancada. Un s'hi asfixia... Ell mira a una i altra banda, com si	confiés	descobrir una finestra de primer invisible. —Sí —concedeix—. Una mica
la capsa de sabates. —No me'n sobra cap, perquè el món no s'acaba avui...	Confiem	-hi —rectifica amb un altre to de veu—. Demà, demà passat, quan sigui,
aquest so. L'Ernest Vilaregut es va quedar molt sorprès quan li vaig	confiar	els meus versos. I em va dir, rodonament: —Però això no són versos, home!
baixà de la calessa per saludar la família i continuà fins a Barcelona on	confiava	trobar vehicle per seguir el viatge fins a Girona, cosa que no va fer, no
i esclats de crueltat metòdica i mesella. No es devia atrevir a	confiar	al correu la seva desesperació o potser coneixia l'entusiasme amb què
que havia promès, després de vèncer una certa resistència d'Erasme que	confiava	en la seva col·laboració personal. Erasme, però, no deixà d'insistir ni
almenys així ho creien tots, en la zona de respectabilitat, i podien	confiar	que així seria per sempre. I vés a saber si no hauria estat així si la
promets salvar-la de les intencions destructores del meu pare a tu te la	confiaré	. —I amb quin orgull i entendridora ingenuïtat devia explicar-li—: —Aquí
i que a la meva edat i en la meva situació és absurd parlar de pudicitat,	confiï	també en la seva discreció a l'hora de transcriure noms. Ben cordialment.
és que sabia que hi havia coses que, no per a ell sinó per als qui en ell	confiaven	, no es podien dir... Pensi que era un líder, me pot ben creure. I fos per
a la seva acceptació. En altres paraules: una mentalitat afaiçonada per a	confiar	en l'excel·lència del sistema. I, en el nostre cas, una predisposició
la gent del país per a una relativa intervenció en la vida pública, foren	confiats	a la noblesa de segona categoria, provinciana i limitada d'horitzons, que
cap als viaranys dels procediments subterranis. Mancà de tacte.	Confià	en els sistemes explosius, bo i descomptant que ell apagaria el foc quan
grand soir No somniàvem cap tombant de l'any, ni	confiàvem	ja que la tardor final, oberta— I és avui. No ens menen
Antònia havia sortit, digué la senyora a l'orella de Na Remei: —Remei,	confiï	en tu. Sa meva única hereva... —Però, Dona Obdulieta, ¡per l'amor de Déu
que la impulsava a carregar amb pedres falses una joia antiga, tot i	confiant	que al costat de les bones passarien per veritables. —Avui han desfilat
perquè jo sé, i t'ho anuncio, que els herois d'allò que	confio	contar-te, són adolescents o molt poqueta cosa més.
fins a la porta de la llar i miraré com se li tanca,	confiant	que una mica empara aquell poder que la reprèn, si bé
vèieu enfilar-se les soques dels roures. Res no hi	confiava	, però et vas girar furtiu, ulls beguts. Un
Lleugera, s'iniciava la pluja d'una nit. Lleugers, es	confiaven	els teus dits entre els meus dits. Un instant menut d'adéu.
te'm perdies. Engany "Digues, per què em vas fer	confiar	en mi?" T'he pogut enganyar, cor tan perplex? "M'has volgut
que s'ha triat. Que no llampegui en el seu ull el retret que no	confiàvem	que fos tan llesta. Una rialla li dirà que poc hem
[(Cedint a un impuls de gelosia.)] Però serà el teu marit, tu t'hi	confiaràs	. Oh, jo no puc avenir-me'n! Jo no capeixo que et profani, ni que
del flam a la mà.)] Merceneta. [(En veu baixa.)] Te'ls	confio	, sents? Dóna'ls-hi algun cop d'ull de tant en tant. Són incapaços de la
! [(L'Ernestina torna a besar-la amb passió.)] Bona nit, Ernestina.	Confio	en tu. [(Posant-se el dit al nas amb aires de graciosa menaça.)]
De lluny se sent venir de sota terra, secret tot negre que	confia	la serra. S'hi enronda un vol de nenes, càntir als dits;
uns breus moments havia semblat definitivament soterrada. L'europeu	confia	en la història, perquè la història —la seva història— és la font
Lloberola. Maria Lluïsa amb el concurs de la seva amiga Teresa, s'havia	confiat	a Rosa Trènor. Rosa no se la va deixar escapar; aquella meravellosa
és quan es sent purificada, lleugera; el somriure li torna al llavi.	Confia	que sabrà endegar el marit, a poc a poc, vers una sendera de discreció,
de demostrar a l'opinió pública la fermesa del seu caràcter inflexible,	confià	a un comptable foraster el lloc que ocupava Jaume en el despatx fins

Pàgina 1 (de 106)

50 següents