DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
confiar M 1 oc.
confiar V 4560 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb confiar Freqüència total:  4561 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

privat del repòs de la tomba. Timoner pres en el blau parany del cel, que confiava massa en la calma temible del mar, hi va caure en adormir-se, en acte de
l'ajudaran després, i Kedàlion, el seu amic i mestre, l'ha deixat sol. Confia ja en la traça del deixeble, una habilitat que esdevindrà prodigiosa en
correspondre a la finor, i perquè no tornin de buit a les redaccions, els confiaré un meravellós secret. Quietud, sense soroll, acostin-se, els el diré
per endavant: em feia l'efecte que era com un tresor que se m'havia confiat amb l'obligació de restituir-lo. Quan va arribar l'hora em vaig avançar
a ésser la confident dels seus secrets d'amagat de la mare. Mila li havia confiat els seus temors, i tia Càndia li prometé fer tot el que pogués per saber
alemanys al costat dels rebels. Li pregunto: "Però vós, és clar, confieu en la victòria dels governamentals?" Fa una ganyota: "Si pot deturar-se
París i Londres en tres hores. A Bèlgica estan tranquils, perquè confien en la seva neutralitat. Jo li he objectat que no creia en una guerra
mirar-lo amb una expressió interessada i vagament hostil. —Ben cert... Hi confiem, és clar... Penja, es passa el mocador per la boca, el desa de nou a la
una curiosa sonoritat. —Tan important és —diu— que no s'hagi pogut confiar la seva recollida al servei subaltern? —En efecte —contesta ell
ja hem perdut prou temps. El comissari, però, li toca el braç, l'atura: —Confio que no cursareu cap queixa que per excés de zel... —No, no! Es comprèn!
...ningú no fot res! —senten que diu quan s'atansen al cotxe—. I no puc confiar-los la caixa, sé que després hi haurà raons. Sabeu perfectament bé que
l'ordenança, també sense aixecar la veu—. He fet una feina a fons. —Confiem-hi —diu l'orador—. La darrera vegada vau quedar molt malament. —Hi havia
senten parlar i, amb un filet de veu, pregunta: —Què li passa, ara? —Confio que no res. La noia del cementiri m'ha dit que tu sabies on era, al barri
—se sorprèn ell. —Som tan pocs! —M'ho havien dit —repeteix aleshores—. Confiava que, si més no, me'n donarien notícies. Una veu d'home, gruixuda,
avanci. Espera... El gira en direcció a les cases d'on han vingut, l'hi confia i torna a inclinar-se sobre la pols del camí. L'uniformat s'ha assegut
!... —diu en atansar-s'hi. —Hola! —el saluda la noieta que va confiar-li la vella, quan sortia fugint de la casa on va viure amb la mare. —Què
i un tinter. L'altre diu: —Lamentem molt de molestar-los, però confiem que la interrupció serà breu, si tots vostès col·laboren degudament...
de ser aquí. Farem tard... —Em podeu deixar —insinua ell. —Cal que us confiem personalment a l'encarregat del registre. —Ara obren —fa l'altre, i
. Però l'altre denega, segur; fins i tot somriu. —No us ho cregueu pas. Confieu en la meva experiència. —Mira cap a la dona, torna a moure la testa—.
fet, teniu l'obligació de procurar-vos-la i jo, del moment que m'heu estat confiat, el deure de fer-vos-la aconseguir. —Mira cap a la porta amb un esguard
tan tancada. Un s'hi asfixia... Ell mira a una i altra banda, com si confiés descobrir una finestra de primer invisible. —Sí —concedeix—. Una mica
la capsa de sabates. —No me'n sobra cap, perquè el món no s'acaba avui... Confiem-hi —rectifica amb un altre to de veu—. Demà, demà passat, quan sigui,
aquest so. L'Ernest Vilaregut es va quedar molt sorprès quan li vaig confiar els meus versos. I em va dir, rodonament: —Però això no són versos, home!
baixà de la calessa per saludar la família i continuà fins a Barcelona on confiava trobar vehicle per seguir el viatge fins a Girona, cosa que no va fer, no
i esclats de crueltat metòdica i mesella. No es devia atrevir a confiar al correu la seva desesperació o potser coneixia l'entusiasme amb què
que havia promès, després de vèncer una certa resistència d'Erasme que confiava en la seva col·laboració personal. Erasme, però, no deixà d'insistir ni
almenys així ho creien tots, en la zona de respectabilitat, i podien confiar que així seria per sempre. I vés a saber si no hauria estat així si la
promets salvar-la de les intencions destructores del meu pare a tu te la confiaré. —I amb quin orgull i entendridora ingenuïtat devia explicar-li—: —Aquí
i que a la meva edat i en la meva situació és absurd parlar de pudicitat, confiï també en la seva discreció a l'hora de transcriure noms. Ben cordialment.
és que sabia que hi havia coses que, no per a ell sinó per als qui en ell confiaven, no es podien dir... Pensi que era un líder, me pot ben creure. I fos per
a la seva acceptació. En altres paraules: una mentalitat afaiçonada per a confiar en l'excel·lència del sistema. I, en el nostre cas, una predisposició
la gent del país per a una relativa intervenció en la vida pública, foren confiats a la noblesa de segona categoria, provinciana i limitada d'horitzons, que
cap als viaranys dels procediments subterranis. Mancà de tacte. Confià en els sistemes explosius, bo i descomptant que ell apagaria el foc quan
grand soir No somniàvem cap tombant de l'any, ni confiàvem ja que la tardor final, oberta— I és avui. No ens menen
Antònia havia sortit, digué la senyora a l'orella de Na Remei: —Remei, confiï en tu. Sa meva única hereva... —Però, Dona Obdulieta, ¡per l'amor de Déu
que la impulsava a carregar amb pedres falses una joia antiga, tot i confiant que al costat de les bones passarien per veritables. —Avui han desfilat
perquè jo sé, i t'ho anuncio, que els herois d'allò que confio contar-te, són adolescents o molt poqueta cosa més.
fins a la porta de la llar i miraré com se li tanca, confiant que una mica empara aquell poder que la reprèn, si bé
vèieu enfilar-se les soques dels roures. Res no hi confiava, però et vas girar furtiu, ulls beguts. Un
Lleugera, s'iniciava la pluja d'una nit. Lleugers, es confiaven els teus dits entre els meus dits. Un instant menut d'adéu.
te'm perdies. Engany "Digues, per què em vas fer confiar en mi?" T'he pogut enganyar, cor tan perplex? "M'has volgut
que s'ha triat. Que no llampegui en el seu ull el retret que no confiàvem que fos tan llesta. Una rialla li dirà que poc hem
[(Cedint a un impuls de gelosia.)] Però serà el teu marit, tu t'hi confiaràs. Oh, jo no puc avenir-me'n! Jo no capeixo que et profani, ni que
del flam a la mà.)] Merceneta. [(En veu baixa.)] Te'ls confio, sents? Dóna'ls-hi algun cop d'ull de tant en tant. Són incapaços de la
! [(L'Ernestina torna a besar-la amb passió.)] Bona nit, Ernestina. Confio en tu. [(Posant-se el dit al nas amb aires de graciosa menaça.)]
De lluny se sent venir de sota terra, secret tot negre que confia la serra. S'hi enronda un vol de nenes, càntir als dits;
uns breus moments havia semblat definitivament soterrada. L'europeu confia en la història, perquè la història —la seva història— és la font
Lloberola. Maria Lluïsa amb el concurs de la seva amiga Teresa, s'havia confiat a Rosa Trènor. Rosa no se la va deixar escapar; aquella meravellosa
és quan es sent purificada, lleugera; el somriure li torna al llavi. Confia que sabrà endegar el marit, a poc a poc, vers una sendera de discreció,
de demostrar a l'opinió pública la fermesa del seu caràcter inflexible, confià a un comptable foraster el lloc que ocupava Jaume en el despatx fins

  Pàgina 1 (de 92) 50 següents »