Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

D'aquí que sigui pudorosa, que faci tot el possible per callar el final	confidencial	de l'alcova dels amants o per envoltar-lo —recordem la delicada escena de
diu desesperadament: —Del comunicat ni una paraula; la seva existència és	confidencial	i no vull que m'empaquetin si... L'altre el tranquil·litza amb un gest,
calor i per la mandra. Són poquíssims els qui mantenen un tracte una mica	confidencial	amb l'orografia del país. Ningú no hi ha encara que hagi escalat la punta
— no sap ben bé amb qui se les heu. Li'n donaràs, de feina! [(	Confidencial	.)] Els teus pares ja li van fallar, i de quina manera li devien
que em distreuen de la feina. [(Sarcàstic.)] De la feina! [(	Confidencial	.)] I ara pinto d'amagat a les parets d'una cova profunda i de mal
les persones que haurien d'anar-hi a seure i dir-se paraules gentils o	confidencials	, i aguantar amb encert una copa ben polida o a llegir un llibre amb bona
d'anar assimilant les veritats que li demostra la germana en aquell to	confidencial	, irresistible quan les diu una persona que sempre ha tingut raó. —És el
més profunda és que Cervantes va ésser el primer que va parlar en un to	confidencial	; és a dir, no pas adreçat a "tots" els lectors, sinó a "cada"
per justícia, cloure aquestes ratlles amb una paraula —ara ja no en to	confidencial	, sinó amb veu de crit— adreçada als dirigents de l'Institut Català de
Plana —hereu en això de Joan Maragall— accedia de bon grat a les	confidencials	lectures dels inèdits. El nostre amic era lent a produir, no sols per
a escriure en l'estil i amb el to que corresponen a una comunicació quasi	confidencial	. És per aquí que realitza, potser sense adonar-se prou del que fa, però
amb mí. Cap Blunt." N'envià una, valent-se de son missatger	confidencial	, a la "reputada muller" de Brick Duffy, i l'altra a la reputada muller
envers el pupitre, parà atenció un instant, i digué en veu circumspecta,	confidencial	: —Tieta: quí és aquesta divina cantant? —És la companyona que jo
que no minvés la seva cordialitat, va desaparèixer una mica aquell to	confidencial	dels primers temps. La conversa amb en Víctor no podia tenir per a mi
sense saber quin li donarà la salut, es lliurà, aquells dies, al diàleg	confidencial	amb en Salvador Puntí, i li féu confessió plenària. En Puntí no creia en
seu pare, en Vinyoles fill trobà reservat amb papers d'ofici i expedients	confidencials	un violí, no és cosa que ens interessi molt. Direm només que aquell violí
a vegades agressives, sibilants com serpents; a vegades insinuadores i	confidencials	amb un aire coquetó de dama limfàtica i obesa. En deu hores a la rodalia
intel·ligent. Així van passant revista i tot d'un plegat ell agafa un to	confidencial	. S'acosta a l'orella d'ella. —Aquell senyor petitet, vermell, tan
posicions: ajaguts als adoquins, agenollats, abraçats o isolats, muts,	confidencials	o oratoris. Hom veu il·luminades per les llums equívoques dels bars i
Zambucco, aleshores, acabant de pegar la balançada, deixà anar en to	confidencial	que jo era el mateix marquès d'Olaguèrio, un senyor feudal de Sardenya,
ulls al cel nítid, transparent i perfumat, i li confiava el seu somriure	confidencial	, i en veu baixa per tal que els nois no la sentissin perquè es reien de
dels temperis. Li semblava que un dia les onades indiscretes li serien	confidencials	i li revelarien els secrets més íntims servats a les criptes submarines.
es consumia de silenci i d'eixut. Si pogués parlar amb algú! Les paraules	confidencials	són com les llàgrimes. Elaborades pels llavis propicis a les grans
cordialitats que el feien comunicatiu amb tothom, aquelles converses	confidencials	del seu ofici i aquelles riallades de victòria que sempre es sentien al
El cap de policia em va dir, insinuant: —¿No us han encarregat cap missió	confidencial	o secreta? ¿No heu emprès mai res contra les lleis? No us reconeixeu
amb el seu darrer bocí darrera la galta, i parlant amb una veu	confidencial	, com si haguéssim estat completament sols,— vós i jo sempre serem bons
us manqués una mena o altra d'empanada, ferrer? —digué el sergent en to	confidencial	. —La meva dona se n'ha adonat al mateix moment en què vós entràveu. No ho
Com més ganyotes i accionats li feia per induir-l'hi, més argumentatiu,	confidencial	i cortès s'entossudia a ésser amb mi. —Heu dut el contracte? —preguntà la
No l'han demanat, i ací em veieu. Faig el que cal que faci, com a agent	confidencial	d'un altre. Ni en reculo ni en passo. Trobant que no podia veure'ns a
i particular, i ens hem esmerçat més d'una vegada en transaccions	confidencials	abans d'aquest dia que som. Els sentiments oficials són altra cosa. Ací
interessant per a l'Elvira, car l'Enric va prendre un inesperat to	confidencial	, semblant al de la nit que es van conèixer. —Com has canviat, Enric! —deia
de la transgressió; i els va fer, des de l'esquetja, amb una suavitat	confidencial	: —Xut! El batle, que no estava avesat que ningú nat del món l'advertís de
del regne. Ja el 1802 Godoy li demanà algunes informacions	confidencials	que després foren rebutjades pel seu caire subversiu, en realitat per
closa. —Compra't el que vulguis com a record. Joan esclata de joia. Diu	confidencial	: —He vist una passatgera... Em sembla que no t'avorriràs. Duu unes
aperitius del país darrera de la barra. En els petits cafès, amb reconets	confidencials	i una excel·lent pastisseria, de Sàsser, s'hi parla, és clar, de
P. D. n'hi haurà prou... —digué el reverend picant-me l'ullet. I després,	confidencial	—: Aquesta gent no calla mai, no acaba mai més. Fa fred, el rosari m'espera
i Castelar foren grans, entranyables amics. Cánovas li confià missions	confidencials	importantíssimes. Quan Angiolillo l'assassinà a Santa Águeda, una de les
no feies cas de mi pel mateix punt, com un recurs? Jo et veig riallera,	confidencial	quan parles amb amistats teves... No pas amb mi, que t'entregires per no
i hostil i, arraulits, agermanats, trobéssim consol en un xiuxiueig	confidencial	. És una conversa banal i dolcíssima. Tota la seva història cap al palmell
És una facultat secreta i, per tant, deliciosa. Tot en ella és reservat i	confidencial	. Es lliga admirablement amb la insondable solitud humana: és l'òrgan de
la d'aquell meu amic que un dia em digué amb un aire vagament misteriós i	confidencial	: —Vols creure que llegir encara és de les coses més divertides que es
De fet, l'intent va reduir-se i ja era molt, a establir un registre	confidencial	en el qual figuressin els noms dels deutors contumaços. Es deia que,
una fitxa per a cada un d'ells. La comunicació deuria ésser absolutament	confidencial	i reservada, però nominativa, amb especificació també dels noms i cognoms
en el candor contemplatiu com en la caldejada contrició, perquè aquest to	confidencial	acabi una mica en cua de gall i en espinguet de trompeta, dedicaré dos
"El Cangrejo", el qual esperava diners i tenia el pap ple de notícies	confidencials	. Per treure'ns feina del damunt, don Clemente em lliurà un feix de
Per enllestir he pensat que podria fer una cosa: escriure-us-en un resum	confidencial	en correspondència —no pas simulada, com la d'una novel·la epistolar,
la vostra amistat, ens atrevim a molestar-vos demanant-vos una informació	confidencial	sobre la Casa el nom de la qual trobareu en la targeta adjunta. Aquesta
continuem llegint el text de la carta —aquesta carta als Filipesos, tan	confidencial	, que ens revela l'exquisidesa del cor de sant Pau, la seva vivència i la
molt més que no pas ells a una mena de realitat íntima, personal, quasi	confidencial	, dintre de la qual esdevé, això sí, un creador poderós i eficacíssim. Per
dels mitjans i dels propòsits i hi conserva una mena de simplicitat	confidencial	, d'una distinció de vegades una mica mondaine, però que

Pàgina 1 (de 7)

50 següents