×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb confondre |
Freqüència total: 4972 |
CTILC1 |
Metis, plena de saviesa i de ciència. La similitud dels noms es presta a | confondre | -les. Potser per evitar-ho, Themis es va apressar a augmentar el llinatge | és prompta i tenaç. Enorme auxiliar de la intel·ligència, no se l'ha de | confondre | amb ella. Hi ha estúpids que reciten de cor els volums aclaparadors de | de colors diversos: maragdes, robins, ametistes, topazis, safirs. Jo els | confonc | , però Persèfone els destria amb una ullada. Els mortals aprecien també el | i va parir bessonada, els corsers d'Aquil·les. Com que el mal es | confon | i barreja tan sovint amb la bondat i la gràcia, les Harpies eren germanes | la còrpora eren de lleó, la posterior li va sortir de drac, la del mig es | confonia | amb el cos d'una jove cabra. Cabrejar no li agradava gens, però amb una | que constava de debò d'una sola part, el doble element integrant fos i | confós | pel bufador i el foc de la compartida passió. "Bravo, bravo, bis, bis!" | empara els ramats, els camins, els mercaders i els lladres, tan fàcils de | confondre | . Porta a l'acte missatges del seu pare on convé. És eloqüent, de paraula | farò senza Euridice, che farò senza il mio ben." Un sàtir "Cal no | confondre | els sàtirs amb els silens. Tanmateix, sembla que Plató no els destriava | a veure, sense il·lusions ni temença, com la seva imatge i el seu camí es | confonen | reflectits en el propi mirall ocult, límpid, fred, sever, incanviable, | només amb els escurçons. L'avís a part, serpents i dracs en realitat es | confonen | ", començava a alliçonar, xau-xau, l'antic pescador Arístocles, pertinaç | i alhora cruel, uns termes que els hegemònics perversos barroers sovint | confonen | . Penèlope Després de tornar-se a conèixer i de dormir, marit i muller, | algun llinatge sencer, almenys les més famoses que recordem. Ara es | confon | amb les Erínies. Em penso que Ara té la missió primordial de | "Perquè el vostre pensament equival, em temo, a les paraules, s'hi ha de | confondre | sense remei, i quan una sobirana il·luminació us fereix de sobte, | Mila del Santo somniava, vivia —a vegades el seu viure i el seu somni es | confonien | —, i tal vegada, de temps en temps, Mila del Santo sospirava com en un | tota llur alegria boja i crepitant que encenia la terra i es fonia i es | confonia | amb la seva sobtada alegria. La cançó s'havia esborrat de la seva ment. | a les orelles, el fereix a l'ànima, i allà en el seu fons, es | confon | amb un altre lament, amb un altre crit més remot, i amb un altre i un | un altre... I la nit sencera s'omple de laments, de crits, de veus que es | confonen | amb el xocar del vent en les altes branques dels arbres. Té un impuls | i els seus pensaments hi passen com núvols en un cel de tempestat. Tot es | confon | en el seu cervell: els seus dies d'ansietat a la masada i les seves hores | aixecats a l'últim bes de la llum; el perfil majestuós de les muntanyes | confonent | -se ja quasi amb el cel; el cel transparent, on anaven sorgint una darrera | jornades de la guerra civil, car aleshores el costum de l'horror ho | confonia | tot en una horrible i sinistra nit en què cap fet concret no destacava. | encara dempeus; el cervell se li enterbolia i davant seu tot anava ja | confonent | -se amb la tenebra. No obstant, no s'acostaven, com si temessin encara que | arrels, i que començaren a desdibuixar-se, a perdre perfil i vèrtebres, a | confondre | 's amb el poble dominant. Quan el "nacionalisme" pren volada, quan el | molins veu gegants, on hi ha pacífics moltons veu una multitud agressiva, | confon | un hostal amb un castell i un bací de barber amb un elm, ataca les | encara era tendre, i unes llàgrimes se li esmunyen dels ulls i es | confonen | amb l'aigua que li espetega contra el cos. La dona torna amb roba neta, | identificació! L'home es redreça, molestat, mormola unes paraules que es | confonen | amb l'estrèpid de frens dels dos vehicles que s'aturen a la porta, i ell | dels ventres, pits, natges i esquenes que es barregen sense acabar-se de | confondre | del tot. Tots han estat llençats al carner sense amor ni preocupació, una | els uns dels altres, aleshores? Oi que a vós no us agradaria que us | confonguessin | amb una dona? —Naturalment. —Doncs? També a nosaltres ens interessa | en un ritme frenètic mentre riu amb un esclafit agut i llarg que es | confon | amb la vibració pàl·lida i cerosa de la seva voluptat. A tocar, la noia | cap pas, només al cap d'uns moments distingeixen la massa grisa que es | confon | amb les canyes de l'altra banda i que desapareix per un forat. —Un gos | En aquell complicat laberint on els blats i els bacallans es saluden i | confonen | les seves olors després d'un llarg viatge, Jeroni Campdepadrós i Vaireda | habilitat que no posseïa davant la doble filera de ciris encesos. I sabia | confondre | 's amb el personatge que el seu apassionat amant exigia a cada moment, | nit, sobre la vall. Dintre, contra el riu, els canyars i les arbredes es | confonien | , s'esborraven entre les ombres. De per totes bandes s'aixecava el cantar | els farts d'allioli de Marsella i totes les angleses de pell desigual que | confonen | les Mil i Una Nits amb la pura pacotilla. Del barri àrab es | data als temps ibèrics o romans; d'altres, als visigòtics. Aquests | confonen | el territori amb la mentalitat, i justifiquen tota acció col·lectiva | Virilitat del país. Hi ha gent entre els nostres contemporanis que, | confonent | els termes de la nostra problemàtica històrica, es planyen de | han fet l'apologia de la gent del desert i de l'estepa. Repetim, han | confós | el sentit de la virilitat, atribuint-la als actes espasmòdics del guerrer | dels senyors pels advocats afeccionats als nous estudis de Dret, pretenia | confondre | —i confongué al capdavall— l'antic colonus romà, privat de terra i | pels advocats afeccionats als nous estudis de Dret, pretenia confondre —i | confongué | al capdavall— l'antic colonus romà, privat de terra i llibertat, | familiars. Aquesta impressió s'estengué tant que els contemporanis | confongueren | l'abrivada individualista de l'època amb una definició persistent del | la tradició, fou considerar l'Edat Mitjana com una època de llibertats. | Confonia | la llibertat que ell defensava —de nissaga jacobina— o el fur que | individualista, ni el totalitarisme democràtic, encara que es pugui | confondre | amb alguna d'aquestes manifestacions típiques dels processos polítics | geohistòrica de l'expansió continentalista: des del poble d'Israel (no | confongueu | , si us plau, els jueus bíblics amb els que naixeren de la Diàspora | de la nostra idiosincràsia i en la boirina de la seva incultura ens | confongui | sota una mateixa designació específica. La història sap mesurar | Callem, fins que ningú, ni jo mateix no el pugui | confondre | encara amb mi. Floral La primavera del cinquanta-dos, les noies | un alè cansat, i uns arbres vius que ja se n'ha fet llenya. Ens | confonem | amb els que s'han quedat, i que ara surten dels balls | molt feroces i sense nas. Vull dir, sense olfacte. No satisfet amb | confondre | idiomes, la inquietud del príncep l'impulsava a barrejar races de cans. | tendències més oposades, però qui no conegués les seves filiacions podria | confondre | 'ls fàcilment; de tal manera es regien per la llei comuna de les frases | en dues entitats independents que feien esforços per trobar-se i | confondre | 's: la poetessa plena d'experiència i cultura que havia llegit tants de | de Flandes", Rosa Leveroni, quan uns nòrdics que Déu | confongui | anaven per embarrancar i ens ho miràvem consternats | blau cobria. Hi havia molts gats que esperaven que es | confondrien | dins la penombra d'aquells dies sota un sol blau: |
|