Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i féu tot el que pogué per reconciliar-se amb la seva muller, per	conformar	-se al seu caràcter. Ella, no obstant això, es mostrà cada dia més
sentia tan de ple en la il·lusió d'aquell viatge, que sa mare acabà per	conformar	-s'hi. I Tino Costa partí amb el seu oncle cap a la mar. El noi s'embarcà
coses i s'entristí; però el creia sincer i, encara que a contracor, s'hi	conformà	. Això no obstant, Tino Costa ja havia concebut el seu secret designi; de
vegin que les coses no tenen remei —pensà—, acabaran també ells per	conformar	-se. Munda ja n'està". I en veu alta, acabà: —Anirem a trobar
per dates... La dona hi fica cullerada, inesperadament: —Ho hem	conformat	tot als vostres costums i procedirs, sense més canvi que una petita
pare, desitjós d'emportar-se'l. La mare, encara que de mal grat, acabà per	conformar	-se, si més no, per callar. El nen era de menys edat que la filla de
de Borabora. Jo vaig comprendre aleshores per què els maoris no s'han	conformat	a acceptar sobre la formació d'aquests paisatges oceànics de mar i pedra
col·lectiva. Ben bé fa cinc segles que marxem d'esma, adés	conformant	-nos amb un migrat paper de circumscripció provincial, adés volent forçar
que era un fet multitudinari, socialment actiu, i amb això ens hem	conformat	tots. Però encara no sabem si fou l'ambient feudal el que activà
castellana com catalana. La gent ha perdut la brúixola de navegar, i s'ha	conformat	amb un modestíssim particularisme, del qual ha procurat eliminar de
que el d'ella, Obdúlia Montcada, la primera dama de Mallorca. No sabia	conformar	-se a deixar la vida sense haver-li tret tot el suc: —¿Què m'importa
època que ni pagant no es trobaven joves dispostos a posar-se'l. Es	conformaven	, doncs, a dansar vestits a l'europea, només que en mànigues de camisa.
de vida, forma que, forjada potser en el curs de la història, acaba per	conformar	tota història. Per això la història i la forma de vida històrica
formal, que penetra l'existència entera i que, per dir-ho així, la	conforma	. El seny és, en canvi, com la ironia, una categoria material, que no
en canvi, com la ironia, una categoria material, que no arriba potser a	conformar	l'existència, però que l'emplena. Per això és possible ésser home
passiva per esperar l'hora d'ell; no gastava escrúpols, no era gelós i es	conformava	a fer papers que un home decidit que vol pagar i vol dominar, no tolera
al coll; fins de gran i tot em besava! No n'he estimat cap més; m'he	conformat	amb tot; sabia que no fóra mai per a mi! Però te li has presentat tu,
i ja que és prerrogativa de cada societat de tornar la hipòtesi plausible	conformant	-hi les regles i les representacions. Al contrari, el sistema del
preguntat pe'l nen, li havían declarat ab por la veritat y s' hi havía	conformat	, no deixant escapar sinó una llágrima térbola que li rodolá cara avall
somni. En canvi, la realitat difícilment ens exalta. En el millor cas ens	conforma	. Era també que cada dia m'anava acostant més a Josep. No en va fem vida
mare havia mort feia quatre anys. Va ser una dona trista però forta, es	conformà	al rude destí dels Aguilera sense doblegar-se mai. M'havia fet prometre
els seus propòsits de submissió concebuts fins aleshores. S'hauria	conformat	amb el paper de criada; només implorava pietat, silenci, que la deixessin
si m'has de dir alguna cosa. Aquesta vegada Mònica no vacil·là: es	conformava	voluntàriament al sacrifici. —Sí: que m'he promès i he promès a Déu ser
no de mi. —M'ha defensat de l'un i l'altre... Escolta, Cosme, em	conformo	a comprendre't. Sé que no tindré disculpa per anys que passin. De fet
El veredicte havia estat pronunciat després de penosos debats, i calia	conformar	-se amb la sentència. Semblava natural i just. Jo vivia subjecte a la
natura del foc i de la llum, i el teu mateix cos et fa traïció, ja que es	conforma	a les meves ordenances. El Bé és dintre teu, fora teu, et penetra com una
igualment; l'ordre jeràrquic no exclou la llibertat, ans s'hi	conforma	. ¿Qui, doncs, amb raó o dret pot arrogar-se la
cap dels éssers que hi habitin, llur grau, condició o estat.	Conforma	't amb l'abundor de coses revelades, no pas únicament
seguiria el seu exemple, una societat en la qual les persones se	conformarien	a una ascensió sempre més pura a la manera dels planetes. Per dir
es faci càrrec de la matriu que postulem. Avui per avui, però, ens hem de	conformar	a detectar cada vegada més la colla d'elements que constitueixen
més o menys sibil·lines, la realitat era que la societat illenca es	conformava	a llur configuració tradicional. Crisi, el que es diu pròpiament crisi,
realitat primera i tindrem que una cosa serà tan més certa, quant més se	conformi	amb aquests primers principis i viceversa i aixís és que si volem saber
les llegendes cristianes estaven en contradicció amb la raó sinó que s'hi	conformaven	, s'havia d'admetre com a deducció que eren certes i per consegüent podien
a través del procés de treball. La naturalesa general del treball:	conformar	, assimilar els objectes naturals a les necessitats humanes, apareix ací,
restauració renaixentista ha de millorar el model que restaura. No pot	conformar	-se a restablir una forma passada. Ha d'anar més enllà, en intensitat i en
extraviarà. Tot haurà de rebre de les seves mans una valor novella. No es	conformarà	a cap regla i voldrà imposar les que ell ha donat. ¿No heu conegut
extrínsec al qual ha d'apropar-se i apropiar-se, i amb el qual ha de	conformar	-se, si de debò vol conèixer-lo tal com exteriorment li fou donat; si
per crear el coneixement i no ens adonem que aquest coneixement no es	conforma	ja amb la realitat d'allò que es troba entorn nostre, perquè ens havem
a la qual aquesta raó ha d'ajustar-se sempre que de debò desitja	conformar	-se a la realitat de les coses i dels homes. El contrast és tan viu que
Lerroux li preguntà si en el cas de poder aconseguir la independència, es	conformaria	amb l'autonomia. Cambó no contestà, i Canalejas s'alçà al banc blau per
haurà de concretar-la i determinar-la. Si l'Estat regional no es	conforma	amb acomodar la Constitució o l'esmena constitucional a les observacions
no era just que amb l'hisenda no hi anés també la collita i que si m'hi	conformava	enviés una altra missiva. Jo vareig respondre tot-seguit que ja ho
perquè en un rampell no en facin una, quan no s'ho tem ningú, l'Aigua s'hi	conforma	, perquè li plau de fer servei. I ja és cosa sabuda de temps antic que no
pugui crear i mantenir sinó destruint altres vides. I és en va no voler	conformar	-s'hi. La collida de bolets haurà estat la darrera sortida agradosa, el
que tot, que la primera afirmació que he fet, és justa. Això és: que no's	conforme	l'artista, per l'acumulació de coneixements concrets (que va
Corneille ens subjecta als seus caràcters i a les seves idees, Racine es	conforma	als nostres; aquell pinta els homes com caldria que fossin, aquest els
de tots. I jo us dic: si volem salvar la nostra cultura, no ens	conformem	més. Rebel·lem-nos! Lluitem! La salut de Catalunya està, en gran part,
que el duel no era considerat amb respecte a Amèrica. Tanmateix, però, es	conformà	amb el meu recaptament. Això explica el fet que, segons totes les
són una de les menes d'ocells més entenimentats que corren. Se saben	conformar	a les circumstàncies de vida, distingeixen el que els és bo del que els
que la pedra de toc de totes les teories es troba en la pràctica, i	conformant	-se amb aquesta idea, el veim des de la seva arribada a Weimar com s'ocupa

Pàgina 1 (de 51)

50 següents