Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

malalta: —Dona Obdulieta, enhorabona. ¿Que no està satisfeta de morir-se	confortada	per... Sense gota d'unció evangèlica, la senyora la interrompé
la ranera dels agònics i el col·lapse final. El frare carmelità que va	confortar	-lo fins a l'últim moment, tingué una frase: "Aquest sant ha mort
lluir al fons immens de la negror. Anhel No basta el pa per	confortar	ma vida ni el sol per arborar ma joventut. No calma
un moment no es va plànyer de la seva sort. Somreia tot morint i encara	confortava	els seus pares amb paraules bones. Va tenir tot el coneixement fins pocs
brutal— li vaig fer que sí amb el cap. Ella em mirà atemorida, i això em	confortà	. Jo no era capaç de res, ni de decidir-me a partir, i feia el valent
—Esperi, li porto un vas de llet. Aquesta petita prova d'afecte la	conforta	. Entra Lluïsa. Bescanvien unes quantes paraules. Lluïsa té el do de
raonaments. El cotxe es deturà enfront d'un cafè. Tenia temps. Beure el	confortaria	. "Cosme, el coneixes de sobres, aquest local! No hi havies entrat mai,
plegats, teníem el costum, sovint, quan les coses no anaven massa bé, de	confortar	-nos amb ironies, entre les quals, el vell adagi de les dues classes de
dies era fàcil de suportar, considerant sobretot que l'airet del ras me	confortaria	a la vegada l'esperit i el cor. La Verge de Núria, com ho declaren els
faci del teu cos pastura." I per més que el sant Cavaller s'esforçava de	confortar	-lo, prometent-li, amb l'ajuda del cel, de tornar-li salva i segura
causa de la seva ruïna. El bon cavaller s'esforçava d'assegurar-la i de	confortar	-la, cregut que plors i sospirs venien d'angoixa i de temença. Però com
defora. Mentrestant les campanes, tot sonant l'oració del matí, em	confortaven	i planyien. "—Pobre petit —em deien les dues veus alternades—. Pobre
i les franquícies que l'emparaven. ¿I qui no recorda com la vostra veu	confortava	i enardia els nostres avis, en la defensa d'aquella Barcelona, baluard
senzill ni delicat en la conversa? El vostre aire lliure i presumptuós em	conforta	i em convenç de tot el contrari. Sou doncs avui tot el que mai fóssiu
els nervis, obre la gana, evita l'esgotament, prevé la neurastènia,	conforta	les cèl·lules, engreixa i dóna virior. Ell eternitza l'estiu en aquell
cosetes i vivint de les seves tristes preocupacions, la dolçor tornà a	confortar	-li l'ànima. Aleshores les relacions foren més cordials; i quan tenia un
tres tragos llargs del gat ple de vi. El bon home s'ha refet, s'ha	confortat	, el vi l'ha posat en joia... I ve't aquí: hi ha un instant que té un carbó
i sa senyera, damunt meu, sigui amor! Retorni'm amb herbes,	conforti	'm amb pomes, car malalta d'amor só jo. Sa esquerra davall mon
quantes hores hi vàrem tornar per buscar-lo i no el vàrem pas trobar.	Confortats	pel que havia passat el vespre anterior, l'endemà al matí marxàrem
sempre /La estrella matutina\ encara que el dia fos molt lluny!	Confortada	per aquests pensaments arribà a la dispesa. La seva habitació era una de
en un dels pilons del portal, com si esperés algú. Tornava a casa	confortat	per uns quants dies... Criatures de nou, de deu anys, deformades,
confiats a París per a l'adquisició de medicaments. 30 de març.	Confortats	per les pròpies paraules del Manifest d'Étienne Cabet, que algú prou
la seva consciència i bon xic infantívola, trobà que una pau innocent la	confortava	. Cada matí després d'orejar i fer el llit, arreglava els ormeigs penjats
il·luminada per l'esperança que sempre somou els esperits dels pescadors,	confortada	pel goig de les guanyades i enriolada per les manyagues i tendreses de la
-se'n algunes parts. II. [1] ¿Què faig? Jo t'havia promès de	confortar	-te contra perills poc freqüents i vet aquí que denuncio pertot amenaces
a la malalta: —Senyora, enhorabona. ¿Que no està satisfeta de morir-se	confortada	per... Sense gota d'unció evangèlica la senyora l'interrompé bruscament:
suposat que era jo qui estava en perill, i no pas ell, i que ell em	confortava	. No parlàrem sinó ben poc. Mentre ens acostàvem al lloc assenyalat, li
que estic a punt de defallir d'amor". Aquell aroma d'hort muntanyenc	confortava	. No enflairen tant les flors d'abril com aquelles pomes de desembre.
de goig com de misteri. Trobarà la contemplació de Déu que el sacia i el	conforta	, amb l'Hòstia, que rep a la boca, com el mateix sant Joan, la invocació al
als fills d'aquesta terra l'orgull d'ésser catalans. La publicació ve a	confortar	els "verdaders fills de llur adorada patria que lluny d'avergonyirse
Sant —la seva dolça companya de vida i de sofrences— l'ajudà a ben morir,	confortant	-lo amb la més pia i misericordiosa assistència. Mort santa, la seva
àngel a Zacarias, com en l'agonia de Jesús, se li aparegué un àngel per	confortar	-lo, com un àngel s'aparegué a sant Josep per esvair-li les preocupacions
tast de la visió beatífica en l'ànima de Maria i en aquella avinentesa?	Confortada	en la seva ment pel lumen gloriae, i situada en la mateixa
avancen i s'imposen. L'activitat de la ment es patentitza a sí mateixa, i	confortats	amb la semblança i imatge que guarda amb el Creador, incita a
cristiana, Lleó XIII, en dir-nos "com les forces naturals de la raó,	confortades	pels auxilis de la revelació, estan en les millors condicions per a
també Jo us consolaré" i afegí que'l séu jou és suau i prometé	confortar	als qui treballen i estàn afadigats i premia ja en aquest món als
qui ha dit: "Veniu a mí tots els qui treballeu i esteu afadigats i jo us	confortaré	". El qui està unit amb la voluntat divina disfruta ja en aquest món
aquesta perfecció, és tan agradosa aquesta plenitud: la possessió sempre	conforta	—© ©— que, per la llengua, ni per als qui la parlen, ja no es
als nostres ulls el seu cor de sant són les adreçades als màrtirs per	confortar	-los en llurs captiveris i turments, i als clergues perquè tinguessin cura
sempre davant la vista. Si vestia clàmide militar era amb la bona fi de	confortar	els coratges d'aquells cristians que veia que defallien a causa dels
per tal que aquesta Nostra benedicció els serveixi de consol i els	conforti	en aquests moments de prova i els obtingui del Senyor la fortalesa
parts del nostre terrer havem de procurar que hi vagin estols d'ánimes a	confortar	se pera les lluites de la vida. Les associacions eucarístiques deurian
astucies i violencies, li escrigué una carta en la qual s'esforçava per	confortar	-la en aquell duríssim combat, com si fos una bona amiga qui compatía ses
i molt més el perill de faltar a la divina vocació. Aquesta carta	confortà	la donzella, qui estava a punt de caure i d'aquesta manera resistí i
ss). En aquells moments de desconcert, el record de la seva glòria els	confortaria	i els donaria confiança. Aquell qui, a Getsemaní, semblava abandonat de
sanes i substancioses, que ens alimentaven joiosament l'esperit i ens	confortaven	, ens n'havem oblidat, o les havem recloses en el més amagat recó de la
per la mà de son Pare, i el porta fins al cap-d'avall. Si parla és per	confortar	-nos, per orar, per perdonar-nos. ¡Quina escola és aquesta per nosaltres! ¡
a son perill. Mira a la dreta i a la esquerra i no hi ha ningú que el	conforti	. És absolutament separat de tota simpatía humana. Son Pare celestial
malaventures. Mira a la dreta i a la esquerra, i no hi ha ningú que el	conforti	. Apar com si la Divina Providencia hagués excluït des d'aquest indret de
la seva Mare benaventurada i les piadoses dònes, que un poc l'haurien	confortat	, per tal que així fos més complert l'abandonament. III.

Pàgina 1 (de 6)

50 següents