×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb confortar |
Freqüència total: 261 |
CTILC1 |
malalta: —Dona Obdulieta, enhorabona. ¿Que no està satisfeta de morir-se | confortada | per... Sense gota d'unció evangèlica, la senyora la interrompé | la ranera dels agònics i el col·lapse final. El frare carmelità que va | confortar | -lo fins a l'últim moment, tingué una frase: "Aquest sant ha mort | lluir al fons immens de la negror. Anhel No basta el pa per | confortar | ma vida ni el sol per arborar ma joventut. No calma | un moment no es va plànyer de la seva sort. Somreia tot morint i encara | confortava | els seus pares amb paraules bones. Va tenir tot el coneixement fins pocs | brutal— li vaig fer que sí amb el cap. Ella em mirà atemorida, i això em | confortà | . Jo no era capaç de res, ni de decidir-me a partir, i feia el valent | —Esperi, li porto un vas de llet. Aquesta petita prova d'afecte la | conforta | . Entra Lluïsa. Bescanvien unes quantes paraules. Lluïsa té el do de | raonaments. El cotxe es deturà enfront d'un cafè. Tenia temps. Beure el | confortaria | . "Cosme, el coneixes de sobres, aquest local! No hi havies entrat mai, | plegats, teníem el costum, sovint, quan les coses no anaven massa bé, de | confortar | -nos amb ironies, entre les quals, el vell adagi de les dues classes de | dies era fàcil de suportar, considerant sobretot que l'airet del ras me | confortaria | a la vegada l'esperit i el cor. La Verge de Núria, com ho declaren els | faci del teu cos pastura." I per més que el sant Cavaller s'esforçava de | confortar | -lo, prometent-li, amb l'ajuda del cel, de tornar-li salva i segura | causa de la seva ruïna. El bon cavaller s'esforçava d'assegurar-la i de | confortar | -la, cregut que plors i sospirs venien d'angoixa i de temença. Però com | defora. Mentrestant les campanes, tot sonant l'oració del matí, em | confortaven | i planyien. "—Pobre petit —em deien les dues veus alternades—. Pobre | i les franquícies que l'emparaven. ¿I qui no recorda com la vostra veu | confortava | i enardia els nostres avis, en la defensa d'aquella Barcelona, baluard | senzill ni delicat en la conversa? El vostre aire lliure i presumptuós em | conforta | i em convenç de tot el contrari. Sou doncs avui tot el que mai fóssiu | els nervis, obre la gana, evita l'esgotament, prevé la neurastènia, | conforta | les cèl·lules, engreixa i dóna virior. Ell eternitza l'estiu en aquell | cosetes i vivint de les seves tristes preocupacions, la dolçor tornà a | confortar | -li l'ànima. Aleshores les relacions foren més cordials; i quan tenia un | tres tragos llargs del gat ple de vi. El bon home s'ha refet, s'ha | confortat | , el vi l'ha posat en joia... I ve't aquí: hi ha un instant que té un carbó | i sa senyera, damunt meu, sigui amor! Retorni'm amb herbes, | conforti | 'm amb pomes, car malalta d'amor só jo. Sa esquerra davall mon | quantes hores hi vàrem tornar per buscar-lo i no el vàrem pas trobar. | Confortats | pel que havia passat el vespre anterior, l'endemà al matí marxàrem | sempre /La estrella matutina\ encara que el dia fos molt lluny! | Confortada | per aquests pensaments arribà a la dispesa. La seva habitació era una de | en un dels pilons del portal, com si esperés algú. Tornava a casa | confortat | per uns quants dies... Criatures de nou, de deu anys, deformades, | confiats a París per a l'adquisició de medicaments. 30 de març. | Confortats | per les pròpies paraules del Manifest d'Étienne Cabet, que algú prou | la seva consciència i bon xic infantívola, trobà que una pau innocent la | confortava | . Cada matí després d'orejar i fer el llit, arreglava els ormeigs penjats | il·luminada per l'esperança que sempre somou els esperits dels pescadors, | confortada | pel goig de les guanyades i enriolada per les manyagues i tendreses de la | -se'n algunes parts. II. [1] ¿Què faig? Jo t'havia promès de | confortar | -te contra perills poc freqüents i vet aquí que denuncio pertot amenaces | a la malalta: —Senyora, enhorabona. ¿Que no està satisfeta de morir-se | confortada | per... Sense gota d'unció evangèlica la senyora l'interrompé bruscament: | suposat que era jo qui estava en perill, i no pas ell, i que ell em | confortava | . No parlàrem sinó ben poc. Mentre ens acostàvem al lloc assenyalat, li | que estic a punt de defallir d'amor". Aquell aroma d'hort muntanyenc | confortava | . No enflairen tant les flors d'abril com aquelles pomes de desembre. | de goig com de misteri. Trobarà la contemplació de Déu que el sacia i el | conforta | , amb l'Hòstia, que rep a la boca, com el mateix sant Joan, la invocació al | als fills d'aquesta terra l'orgull d'ésser catalans. La publicació ve a | confortar | els "verdaders fills de llur adorada patria que lluny d'avergonyirse | Sant —la seva dolça companya de vida i de sofrences— l'ajudà a ben morir, | confortant | -lo amb la més pia i misericordiosa assistència. Mort santa, la seva | àngel a Zacarias, com en l'agonia de Jesús, se li aparegué un àngel per | confortar | -lo, com un àngel s'aparegué a sant Josep per esvair-li les preocupacions | tast de la visió beatífica en l'ànima de Maria i en aquella avinentesa? | Confortada | en la seva ment pel lumen gloriae, i situada en la mateixa | avancen i s'imposen. L'activitat de la ment es patentitza a sí mateixa, i | confortats | amb la semblança i imatge que guarda amb el Creador, incita a | cristiana, Lleó XIII, en dir-nos "com les forces naturals de la raó, | confortades | pels auxilis de la revelació, estan en les millors condicions per a | també Jo us consolaré" i afegí que'l séu jou és suau i prometé | confortar | als qui treballen i estàn afadigats i premia ja en aquest món als | qui ha dit: "Veniu a mí tots els qui treballeu i esteu afadigats i jo us | confortaré | ". El qui està unit amb la voluntat divina disfruta ja en aquest món | aquesta perfecció, és tan agradosa aquesta plenitud: la possessió sempre | conforta | —© ©— que, per la llengua, ni per als qui la parlen, ja no es | als nostres ulls el seu cor de sant són les adreçades als màrtirs per | confortar | -los en llurs captiveris i turments, i als clergues perquè tinguessin cura | sempre davant la vista. Si vestia clàmide militar era amb la bona fi de | confortar | els coratges d'aquells cristians que veia que defallien a causa dels | per tal que aquesta Nostra benedicció els serveixi de consol i els | conforti | en aquests moments de prova i els obtingui del Senyor la fortalesa | parts del nostre terrer havem de procurar que hi vagin estols d'ánimes a | confortar | se pera les lluites de la vida. Les associacions eucarístiques deurian | astucies i violencies, li escrigué una carta en la qual s'esforçava per | confortar | -la en aquell duríssim combat, com si fos una bona amiga qui compatía ses | i molt més el perill de faltar a la divina vocació. Aquesta carta | confortà | la donzella, qui estava a punt de caure i d'aquesta manera resistí i | ss). En aquells moments de desconcert, el record de la seva glòria els | confortaria | i els donaria confiança. Aquell qui, a Getsemaní, semblava abandonat de | sanes i substancioses, que ens alimentaven joiosament l'esperit i ens | confortaven | , ens n'havem oblidat, o les havem recloses en el més amagat recó de la | per la mà de son Pare, i el porta fins al cap-d'avall. Si parla és per | confortar | -nos, per orar, per perdonar-nos. ¡Quina escola és aquesta per nosaltres! ¡ | a son perill. Mira a la dreta i a la esquerra i no hi ha ningú que el | conforti | . És absolutament separat de tota simpatía humana. Son Pare celestial | malaventures. Mira a la dreta i a la esquerra, i no hi ha ningú que el | conforti | . Apar com si la Divina Providencia hagués excluït des d'aquest indret de | la seva Mare benaventurada i les piadoses dònes, que un poc l'haurien | confortat | , per tal que així fos més complert l'abandonament. III. |
|