DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
confraria F 1533 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb confraria Freqüència total:  1533 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

tots ells, serien un espectacle en el qual ja no podria prendre part, una confraria en la qual ja no li seria permès prendre candela, s'aniria fonent en ell,
la màquina de les cristal·litzacions estètiques dels nostres gremis, confraries i associacions diverses. El corporativisme vencé a les ciutats
va fer passar el gust de creure's que era alguna cosa important dintre la confraria del cinisme. El més lamentable de tot plegat era allò, aquell malentès,
estirar-se en el seu llit, dins una alcova que feia tuf de pell de be, de confraria dels Dolors i d'aigua de colònia barata. Frederic anava acostumant el nas
Algun general de la situació, o algun ancià marquès president d'una confraria piadosa, quan sortien de les projeccions obscenes del pis de Rosa Trènor,
si és menjar fi. —No us hi encaparreu més —adverteix el secretari de la confraria de Sant Lluís, un afeccionat a les adolescents que encara verdegen.— Per
en pública subhasta, l'adquirí Bernat Savila, el qual en féu present a la confraria del gremi de cotoners de Barcelona el dia de Sant Martí (11 de
el dia de Sant Martí (11 de novembre) del 1437. La confraria la prestà a la reina Maria de Castella, muller d'Alfons el Magnànim, i no
legalitzava, davant notari, la seva antiga donació de l'espasa a la confraria del gremi dels cotoners de Barcelona. Desfeta la vida gremial, l'espasa
un dia de camí, una classificació anàloga es basa en l'organització en confraries religioses, cadascuna de les quals pot infligir un càstig sota forma de
i la dolçaina, i els pendons: roig, verd, blanc, segons el sant, segons la confraria... El grup de pendonistes farà amb les vergues i les teles exercicis i
llepolies. És que tot el poble intervé en la festa de l'endemà. Totes les confraries ajuden a fer la festa més grossa. Totes les confraries envien a la
Totes les confraries ajuden a fer la festa més grossa. Totes les confraries envien a la processó llurs majorals, i aquests han d'aconvidar els
de les aigüeres en rostària. Tot seguit les peanyes amb el sant de la confraria corresponent, aquelles imatges de gúbia local, abarrocades i ingènues,
creu alçada i els pendons. Acompanyen la processó els majorals d'algunes confraries i el poble devot. Les dones vestixen ja teles clares. Camí de la Solana
vergonya de plorar, no, però davant els homes. Els homes som una mena de confraria, i no ens avergonyim. Però davant les dones ens hem de mostrar sempre
santantonades no les organitzen ni l'ajuntament ni la parròquia, sinó la confraria de Sant Antoni. A la confraria hom hi accedeix així que es casa: tots els
ni l'ajuntament ni la parròquia, sinó la confraria de Sant Antoni. A la confraria hom hi accedeix així que es casa: tots els habitants masculins del
caldria estudiar detingudament. Durant el primer any de pertànyer a la confraria els nous confrares assumeixen algunes obligacions: per exemple, portar a
l'any. L'endemà de Sant Antoni, o sigui, el 18 de gener, la confraria celebra assemblea general. El lloc de concentració és l'església, on se
morts durant l'any, i tot seguit passa a debatre's l'ordre del dia. La confraria compta amb quatre majorals, els quals podríem dir que en constitueixen
una votació a fi d'escollir els quatre majorals que hauran de dirigir la confraria durant els dotze mesos següents. La fita més important de l'actuació dels
casa d'un dels majorals on hi havia els vestits, que són propietat de la confraria. Després tothom s'encamina al vestíbul de l'ajuntament nou, des d'on
que hi ha a la ciutat. De manera paral·lela, bé que més modesta, les confraries de Sant Vicent duen a terme una tasca semblant a fi de commemorar
popular— existeix una Junta Central Vicentina. I en els barris on hi ha Confraria de Sant Vicent aquesta posseeix un local de reunió que rep el nom de
esperit de la menestralia i la petita classe mitjana de la ciutat. La confraria vicentina d'aquest barri, per exemple, compta uns tres-cents cinquanta
que té un altar de més prestigi. Ja que la culminació dels afanys de cada confraria consisteix a alçar un altar en honor de Sant Vicent i representar-hi,
de manera perenne a la defensa de la llengua entre els infants. Les confraries vicentines, com les comissions de falles, donen a València una densa vida
en alguna dependència de la parròquia, sigui en algun magatzem de la confraria. Alguns imiten un retaule de fusta, amb les pintures corresponents,
setmana abans de la representació pública dels "miracles" les diverses confraries es presenten a concurs i les obretes, que tenen una durada oscil·lant
Abans de la representació La persona a qui la junta directiva de la confraria confia la direcció de l'espectacle observa uns mesos abans els xiquets i
major. Els clavers ostenten, en certa manera, la representació de la confraria en els moments en què és necessari un cert ringo-rango: en les
Podran sobreviure aquestes associacions gairebé gremials, aquestes confraries mig lliurades a la devoció, mig al xeflis, a l'empenta de la televisió i
Però una part de la noblesa restà al costat del pretendent austríac. La Confraria de Sant Jordi li comunicava el 8 d'octubre de 1706
a les cruentes penitències que els aissaua, adeptes a una confraria de Meknes, al Marroc, s'infligeixen en llurs mesquides. Si us tempten,
llec i democràtic? I aquesta mena de societat completa que son les Confraries, intervenint alhora la vida religiosa i la civil, és que no té molt de
etc.,— semblen haver estat els més explendorosos per la vida de les confraries del Roser. Ultimament, la popularització dels espectacles i dels balls ha
y de fesonomía apagesada y les místiques banderes de les míseres confraríes penjant d'abdós costats, me commovía per sa senzillesa y candor. El
per regalar una casulla o per pintar un pendó destinat a una determinada confraria. La varen fer presidenta honorària de no sé quines filles de Maria. Això
tècnic. La devoció als mestres primitius, principi fonamental de la confraría, era natural que afalagués una de les meves afeccions més cares; però la
a París en la darrera Universal, no podíen titular-se'n, d'adeptes de la confraría: els uns, com Millais, per haver-se'n ja sortit; els altres, la immensa
de corporació, en 1889 ja no en restava ni ombra, de la famosa confraría. Però, així i tot, la major part de les pintures angleses apareixíen als
de la Reial Academia de Londres, amb tot i no haver format mai part de la confraría prerrafaelita, seguía sistemàticament certes tendencies que un temps
sense figures varen ésser més tard molts dels adeptes a la confraría. En la personalitat del gran païsatgista Turner pot dir-se que s'hi
ample de coll i poderosa musculatura, declarà: —Aquest any toca a la Confraria de Sant Elm portar la Creu. —Almenys pesa sis arroves. —Ja ho pots ben
hi havía moltes misses cantades de /Salve Radix\, oficis de confraría y de sants, á mes dels rosaris cantats y novenes; y jo a mes del guany, hi
porta una atxa encesa o apagada. D'aquests passos n'hi ha que són de confraria, més o menys brillant, més o menys obscura, i d'altres que marxen a
mitologia, tradicions, tabús, creències d'ultratomba, fórmules màgiques, confraries, oracions, balls, etcètera, etc.. Com dic, el dictamen es va aprovar i
del Semontà; a un balcó de la plaça les banderes negres i arnades de la Confraria anuncien la mort d'un veí, i a baix, a cada banda de la porta, el Tato
tornar als temps antics, a l'Edat Mitjana, a l'època dels gremis i de les confraries, o sigui a l'època dels sindicats, a la misèria, a la fam, a les pestes

  Pàgina 1 (de 31) 50 següents »