×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb confraternitzar |
Freqüència total: 26 |
CTILC1 |
franc, directe, obert. La seva superabundància de vida el porta a | confraternitzar | amb tothom. Aviat es fa rotlle al seu entorn. Creixams dóna lliure curs a | gent és més reservada, no obre el cor al turisme i està menys disposada a | confraternitzar | amb la tropa. A més, el tracoma es menja plàcidament els ulls d'una bona | perdut la rigidesa dels primers moments i, acostumats al tragí guerrer, | confraternitzen | aviat en jocs i cantades o trapelleries fins al punt que, més d'un cop, | Vull dir que la llum és indirecta, que és la llum més eficaç per a | confraternitzar | i crear un comú denominador de clientela i de servei per aconseguir que | taula o gaudir amb l'exòtica elaboració de la seva és una manera de | confraternitzar | , és a dir, una feina civilitzadora. Potser la més directament plaent... | terreny de la realitat, per tal d'evitar l'enfrontament pagès-obrer, tot | confraternitzant | amb els treballadors de ciutat, lluitant junts. Francament, el futur | conquerides també ells hi tenien part. No cal dir si poble i joglars | confraternitzaven | i com devia viure ufanosa la cançó èpica. El nostre excels Ramon Lull, | a despenjar alguns cortinatges i trencar quatre cadires. En sortir ja | confraternitzaven | amb els guàrdies que custodiaven l'edifici, cosa que influí prou perquè | servit pel reboster Enric Miracle. L'acte serví a pleret per | confraternitzar | les autoritats civils i militars de la ciutat. El festival organitzat pel | els hebreus la comunitat que, en tolerància ecumènicament plurilingüe, | confraternitzava | damunt el vell territori de Konilòsia —terra de conills— o Península | un símbol del Portugal nou que aquests dies hem pogut descobrir: el poble | confraternitzant | amb uns soldats que tenen els fusells florits de clavellines. Dediquem | tornaven de l'exili, que celebrava un 1 de maig de la llibertat | confraternitzant | joiós amb els soldats que alçaven fusells florits de clavellines. | les gusarapes, al confort del carreró intestí sense sortida. Abans, però, | confraternitza | , per solaçar els potentats de Pèrsia, a la saragata dels meus rigodons. | incompleta de fotos.)] Me'n vaig amunt. No vull que algú em descobreixi | confraternitzant | amb un element sospitós. [(Pere desapareix. Jaume engega la ràdio. | presentacions o inauguracions a què anava, invariablement havia de | confraternitzar | amb algun pintor. Els més modestos li demanaven que els escrivís la | Maite buscà recer en un rogle de conegudes mentre Butxana i jo preferírem | confraternitzar | amb els cambrers alleugerint-los la safata. Carlota Max xerrava | Cap d'Any: els polítics conservadors i els periodistes més o menys afins | confraternitzen | entre bastidors, mentre la mestressa de casa de Sussex o el comptable | que es fa ressò dels gèneres a l'interior de l'espècie humana. | Confraternitza | el poble per mitjà de la pàtria (masculí feminitzat), que defineix com a | ningú, o sigui que deixava ben clara, em vaig dir, la seva voluntat de no | confraternitzar | amb nosaltres. Tothom va atribuir aquell canvi físic espectacular a | cada individu, i coneixent la tendència que té el jovent a barrejar-se i | confraternitzar | , sé, per tots aquests motius, que, per més que la nostra institució | d'impostos, hi ha renunciat, perquè ningú no el pugui acusar d'haver | confraternitzat | massa amb els macedonis. [5] Li fa saber que, durant l'època | quals «el més perillós que havien llençat eren epítets»—, alguns guàrdies | confraternitzaren | obertament amb els seus «enemics» i un d'ells llençà a terra les seves | el temps. Dormia com un sot, no em deixava fer ni una capadeta, i després | confraternitzava | amb peluts i amb pardals. Un desastre, vaja! Per més inri, anava al cel, | espanyols de parla castellana amb els quals no ens ha arribat que | confraternitzessin | massa. Tampoc ens han arribat baralles castellanocatalanes, cal dir-ho | als quals engalipava amb el seu aspecte angelical quan intentaven | confraternitzar | amb ella a les festes majors, que els ocupants es van entestar a mantenir | d'entrar a Saragossa, optaren per assentar-se a les terres conquerides i | confraternitzar | amb els veïns dels pobles alliberats. N'hi va haver que col·laboraren en |
|