DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
congeniar V 83 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb congeniar Freqüència total:  83 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

"Ciència" i "tècnica", avui, desplacen o devoren tot allò que no congenia amb elles. La "moral" dels nostres avis serà literalment inutilitzable
de certes persones —repetia—, perquè tenen costums diferents i no podríem congeniar; però ¿per què parlar-ne mal? Mai no hem de voler jutjar es pròxim.
Aurora. Foren presentats a París, a casa de Delfina Girardin, i... Havien congeniat. El capità sentia una gran admiració per la Sand. —S'escrivien
allà dalt, en despoblat. Innocenci, però, comprengué que mai no podria congeniar amb aquells xicots que presumien de disbauxats, que no atinaven a parlar
la gent groga. En el fons era un gran sentimental; per això En Maragall congeniava tant amb el senyor Roura. A Vilafranca es creien que sempre era a
era el més vell i el més íntegre. No anava mai a missa, i, tanmateix, congeniava amorosament amb tots els Sants i Madones locals, i es franquejava amb el
dels menuts donà lloc a la dels pares, i les tres famílies bentost van congeniar. El senyor Ignasi no havia tingut mai fills; aquesta circumstància a
de certes persones, repetia, per què tenen costums diferents i no podríem congeniar, però, per què parlar mal d'elles? Mai no hem de voler jutjar el pròxim.
pausa, penso en la malalta de dalt, i pregunto què ha fet. —Ah! Ella no congeniava amb la cunyada. Dos germans compartien la casa i les mullers
del neoclassicisme. Antoni Canova fou el més gran admirador de Campeny; congeniaren fins al punt de col·laborar i d'aconsellar-se mútuament. Entre els
tabola, o aquest el tingué en Letamendi; aneu-ho a saber! El fet és que no congeniaven i no es podien veure; n'hi havia prou que un digués blanc perquè l'altre
. I si la que té no li agrada, la canvia. Fins a quedar satisfet. Fins a congeniar. Heus ací la qüestió. Fins a congeniar amb ella. I ja no es tracta
Fins a quedar satisfet. Fins a congeniar. Heus ací la qüestió. Fins a congeniar amb ella. I ja no es tracta que pugui apropar-se a les dones,
tant si ho vol!—, una dona. Una dona amb la qual, en el cas de congeniar, passaran un dia a la vora. Dos, un mes, un any. Deu anys. I
vostra i que el teatre us venia gran. L'adaptació era total i la gent congeniava; els senyors i les senyores ja no es miraven de cua d'ull. Alguns es
entre rubors de pètals que tremolen: "Ave, gratia plena." Congeniaria amb el Pare Rivadeneyra quant al retrat físic de la Mare de Déu, si no
de la naturalesa humana, racional y lliure. La llibertat y la gracia no congenían ab tals sistemes; la naturalesa humana, opresa y violada, pert la
assimilatíus, y, está clar, sempre'ns havém anat assimilant lo que més congeniava ab lo intim de nostre sér. Lo geni catalá no devía emperó sentirse
al perfect domini de sí meteix. Sant Lluis mes reflexiu que entusiasta, congeniá moltíssim ab la Companyía de Jesús, gran reglamentaria dels moviments y
de Sant Antòn de Barcelona. Allí s'hi anà formant un cercle d'amics que congeniaven en moltes coses, essent el lligam servador de la bona relació i
ànima a les mateixes devocions i a comunes tasques; i, per damunt de tot, congeniant i comprenent-nos... comprenent-nos sempre, perfectíssimament. L'Agulló no
demes. Confóndrerse ab sas rahons, una cosa ab altra, entre 'ls demes. Congeniar ab altre. Congraciarse ab los compañs. Consistir en poca cosa. Consolar á
medis per descarregársen. Aquells marits y mullers, pues, que estudiin lo congeniar lo un ab lo altre, que aguantian cristianament las raresas recíprocas,
(un bon mas i predis solts cadascun d'ells) no va aconseguir que congeniassen, cosa que es va haver de notar i acréixer en els anys que seguiren
cruel galanteria. I moltes més coses afegí la muller: que es veu que no congeniaven; que els homes proven la seua adhesió a una promesa precisament en les
Cassana, enorme, glacial en aquelles misses matineres de l'hivern. Així congenià bastant amb altres senyores devotes de la vila, i s'arriscava en vetles,
á que los propis bens estigan efectes. Segon: que en lo cas de no congeniar los referits esdevenidors conjuges ab los espresats donadors y que estos
lo cas que no pogues o no volgués colocarse en matrimoni ó no poguessen congeniar ab los de la casa, que tinga esta obligació de pagar á dita Maria, si
lo que defugía de conversarne. Després de repetides visites, acabí per congeniar, en quant era possible, ab aquell caràcter enfellonit pels anys y les
no passaba d' una conveniencia... Pero, y en honor á la veritat, sino congeniaban prou, y si presentaban mes del que era, llevat del cercle dels vehins,
senyora del jutge, i, allò que més l'encuriosia, segons ella, com havíem congeniat. Conscient que no s'ho creuria li vaig contar la veritat. Desconeixia que
com á dubtós escriuhen son nom Isidor, Orosi y 'ls altres historiadors.] [Congenían donchs sols ab totas las antigas historias ja que d' ellas se desprenen
delit de criar que sent la mare pel primer fill. La Lluïsa i jo no havíem congeniat i encara que jo procurava fer les coses al seu gust, no ho encertava mai.
entendre a fons la seva mirada. Sé, això sí, que fins aquell dia havíem congeniat de debò. A partir de la nit d'aquell diumenge es va tornar més cautelosa,
relacions amb el pare, i que jo, ben mirat, encara era un pipioli... Congeniàvem, he dit. Sí, sobretot quan callàvem i ens miràvem sense dir-nos res... La
tus.)] D'èpoques diferentes, vull dir. Mary. No hi fa res. Congeniarem tot seguit. Jo m'emmotllo a tots els caràcters, i quan sigui la seva
M'he passat un grapat d'anys treballant per als rics i al final he congeniat amb ells. No són mala gent, es diferencien dels altres perquè no els cal
podia anar al temple i esplaiar-se amb el prebost, tot i que sabia que no congeniaven... L'oncle anava i venia. 12 «Perdó...» va dir el sentinella, que
paciència del món, perquè mai, des que el meu pare tenia 14 anys, havien congeniat. Devia ser en aquell viatge que es decidí el destí de les hisendes: a la
que no tenia terres i es deia si vivia del contraban i del joc. Havien congeniat des que el vell tenia tant temps per passar l'estona i duia la bossa
detestava, i tampoc no va estar gaire xerrador. I dies a venir fins va congeniar una mica amb en Blau, que va instal·lar un cavallet al saló i va pintar
al terme de Pollença. El sogre és un home de negocis que ben aviat va congeniar amb el seu gendre. De fet, fins i tot participà en algun negoci de
Oasis Airlines, Air Broker International i Banestur—, amb el qual congenià ràpidament. El banquer no dubtà a entrar en el grup, amb un total de prop
el 1975. Els nobels Monod i Jacob gairebé per força congeniaren amb la posició chomskiana més que no pas amb la piagetiana. Basta
honesta i reposada, però curta de gambals i d'escassa sensibilitat; no congeniàvem. Així que em vaig estimar més de donar-li una suma que li permetés de
plaer que experimentava per primera vegada: el de conviure amb gent que congeniava amb mi en gustos, sentiments i principis. M'agradava de llegir el que
que justifica les aparences. Per això, els principis del bon pensar solen congeniar amb les normes del bon vestir. En una escena prototípica del món de P. G.
literatura llatinoamericana a diverses universitats nord-americanes. Vam congeniar i aviat l'ajudaria a traduir col·laboracions per a la revista
Voltaire se'n va riure... Per al cristianisme, tot i les dificultats de congeniar un Déu bo amb tants mals al món, i més en els seus fills, continua
Ungría qui va portar els teus pares a la tertúlia. De seguida vàrem congeniar. Era estupenda, la Cecília, ja ho crec. Sempre disposada a fer el bé

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »