×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb congeniar |
Freqüència total: 83 |
CTILC1 |
"Ciència" i "tècnica", avui, desplacen o devoren tot allò que no | congenia | amb elles. La "moral" dels nostres avis serà literalment inutilitzable | de certes persones —repetia—, perquè tenen costums diferents i no podríem | congeniar | ; però ¿per què parlar-ne mal? Mai no hem de voler jutjar es pròxim. | Aurora. Foren presentats a París, a casa de Delfina Girardin, i... Havien | congeniat | . El capità sentia una gran admiració per la Sand. —S'escrivien | allà dalt, en despoblat. Innocenci, però, comprengué que mai no podria | congeniar | amb aquells xicots que presumien de disbauxats, que no atinaven a parlar | la gent groga. En el fons era un gran sentimental; per això En Maragall | congeniava | tant amb el senyor Roura. A Vilafranca es creien que sempre era a | era el més vell i el més íntegre. No anava mai a missa, i, tanmateix, | congeniava | amorosament amb tots els Sants i Madones locals, i es franquejava amb el | dels menuts donà lloc a la dels pares, i les tres famílies bentost van | congeniar | . El senyor Ignasi no havia tingut mai fills; aquesta circumstància a | de certes persones, repetia, per què tenen costums diferents i no podríem | congeniar | , però, per què parlar mal d'elles? Mai no hem de voler jutjar el pròxim. | pausa, penso en la malalta de dalt, i pregunto què ha fet. —Ah! Ella no | congeniava | amb la cunyada. Dos germans compartien la casa i les mullers | del neoclassicisme. Antoni Canova fou el més gran admirador de Campeny; | congeniaren | fins al punt de col·laborar i d'aconsellar-se mútuament. Entre els | tabola, o aquest el tingué en Letamendi; aneu-ho a saber! El fet és que no | congeniaven | i no es podien veure; n'hi havia prou que un digués blanc perquè l'altre | . I si la que té no li agrada, la canvia. Fins a quedar satisfet. Fins a | congeniar | . Heus ací la qüestió. Fins a congeniar amb ella. I ja no es tracta | Fins a quedar satisfet. Fins a congeniar. Heus ací la qüestió. Fins a | congeniar | amb ella. I ja no es tracta que pugui apropar-se a les dones, | tant si ho vol!—, una dona. Una dona amb la qual, en el cas de | congeniar | , passaran un dia a la vora. Dos, un mes, un any. Deu anys. I | vostra i que el teatre us venia gran. L'adaptació era total i la gent | congeniava | ; els senyors i les senyores ja no es miraven de cua d'ull. Alguns es | entre rubors de pètals que tremolen: "Ave, gratia plena." | Congeniaria | amb el Pare Rivadeneyra quant al retrat físic de la Mare de Déu, si no | de la naturalesa humana, racional y lliure. La llibertat y la gracia no | congenían | ab tals sistemes; la naturalesa humana, opresa y violada, pert la | assimilatíus, y, está clar, sempre'ns havém anat assimilant lo que més | congeniava | ab lo intim de nostre sér. Lo geni catalá no devía emperó sentirse | al perfect domini de sí meteix. Sant Lluis mes reflexiu que entusiasta, | congeniá | moltíssim ab la Companyía de Jesús, gran reglamentaria dels moviments y | de Sant Antòn de Barcelona. Allí s'hi anà formant un cercle d'amics que | congeniaven | en moltes coses, essent el lligam servador de la bona relació i | ànima a les mateixes devocions i a comunes tasques; i, per damunt de tot, | congeniant | i comprenent-nos... comprenent-nos sempre, perfectíssimament. L'Agulló no | demes. Confóndrerse ab sas rahons, una cosa ab altra, entre 'ls demes. | Congeniar | ab altre. Congraciarse ab los compañs. Consistir en poca cosa. Consolar á | medis per descarregársen. Aquells marits y mullers, pues, que estudiin lo | congeniar | lo un ab lo altre, que aguantian cristianament las raresas recíprocas, | (un bon mas i predis solts cadascun d'ells) no va aconseguir que | congeniassen | , cosa que es va haver de notar i acréixer en els anys que seguiren | cruel galanteria. I moltes més coses afegí la muller: que es veu que no | congeniaven | ; que els homes proven la seua adhesió a una promesa precisament en les | Cassana, enorme, glacial en aquelles misses matineres de l'hivern. Així | congenià | bastant amb altres senyores devotes de la vila, i s'arriscava en vetles, | á que los propis bens estigan efectes. Segon: que en lo cas de no | congeniar | los referits esdevenidors conjuges ab los espresats donadors y que estos | lo cas que no pogues o no volgués colocarse en matrimoni ó no poguessen | congeniar | ab los de la casa, que tinga esta obligació de pagar á dita Maria, si | lo que defugía de conversarne. Després de repetides visites, acabí per | congeniar | , en quant era possible, ab aquell caràcter enfellonit pels anys y les | no passaba d' una conveniencia... Pero, y en honor á la veritat, sino | congeniaban | prou, y si presentaban mes del que era, llevat del cercle dels vehins, | senyora del jutge, i, allò que més l'encuriosia, segons ella, com havíem | congeniat | . Conscient que no s'ho creuria li vaig contar la veritat. Desconeixia que | com á dubtós escriuhen son nom Isidor, Orosi y 'ls altres historiadors.] [ | Congenían | donchs sols ab totas las antigas historias ja que d' ellas se desprenen | delit de criar que sent la mare pel primer fill. La Lluïsa i jo no havíem | congeniat | i encara que jo procurava fer les coses al seu gust, no ho encertava mai. | entendre a fons la seva mirada. Sé, això sí, que fins aquell dia havíem | congeniat | de debò. A partir de la nit d'aquell diumenge es va tornar més cautelosa, | relacions amb el pare, i que jo, ben mirat, encara era un pipioli... | Congeniàvem | , he dit. Sí, sobretot quan callàvem i ens miràvem sense dir-nos res... La | tus.)] D'èpoques diferentes, vull dir. Mary. No hi fa res. | Congeniarem | tot seguit. Jo m'emmotllo a tots els caràcters, i quan sigui la seva | M'he passat un grapat d'anys treballant per als rics i al final he | congeniat | amb ells. No són mala gent, es diferencien dels altres perquè no els cal | podia anar al temple i esplaiar-se amb el prebost, tot i que sabia que no | congeniaven | ... L'oncle anava i venia. 12 «Perdó...» va dir el sentinella, que | paciència del món, perquè mai, des que el meu pare tenia 14 anys, havien | congeniat | . Devia ser en aquell viatge que es decidí el destí de les hisendes: a la | que no tenia terres i es deia si vivia del contraban i del joc. Havien | congeniat | des que el vell tenia tant temps per passar l'estona i duia la bossa | detestava, i tampoc no va estar gaire xerrador. I dies a venir fins va | congeniar | una mica amb en Blau, que va instal·lar un cavallet al saló i va pintar | al terme de Pollença. El sogre és un home de negocis que ben aviat va | congeniar | amb el seu gendre. De fet, fins i tot participà en algun negoci de | Oasis Airlines, Air Broker International i Banestur—, amb el qual | congenià | ràpidament. El banquer no dubtà a entrar en el grup, amb un total de prop | el 1975. Els nobels Monod i Jacob gairebé per força | congeniaren | amb la posició chomskiana més que no pas amb la piagetiana. Basta | honesta i reposada, però curta de gambals i d'escassa sensibilitat; no | congeniàvem | . Així que em vaig estimar més de donar-li una suma que li permetés de | plaer que experimentava per primera vegada: el de conviure amb gent que | congeniava | amb mi en gustos, sentiments i principis. M'agradava de llegir el que | que justifica les aparences. Per això, els principis del bon pensar solen | congeniar | amb les normes del bon vestir. En una escena prototípica del món de P. G. | literatura llatinoamericana a diverses universitats nord-americanes. Vam | congeniar | i aviat l'ajudaria a traduir col·laboracions per a la revista | Voltaire se'n va riure... Per al cristianisme, tot i les dificultats de | congeniar | un Déu bo amb tants mals al món, i més en els seus fills, continua | Ungría qui va portar els teus pares a la tertúlia. De seguida vàrem | congeniar | . Era estupenda, la Cecília, ja ho crec. Sempre disposada a fer el bé |
|