Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

"Ciència" i "tècnica", avui, desplacen o devoren tot allò que no	congenia	amb elles. La "moral" dels nostres avis serà literalment inutilitzable
de certes persones —repetia—, perquè tenen costums diferents i no podríem	congeniar	; però ¿per què parlar-ne mal? Mai no hem de voler jutjar es pròxim.
Aurora. Foren presentats a París, a casa de Delfina Girardin, i... Havien	congeniat	. El capità sentia una gran admiració per la Sand. —S'escrivien
allà dalt, en despoblat. Innocenci, però, comprengué que mai no podria	congeniar	amb aquells xicots que presumien de disbauxats, que no atinaven a parlar
la gent groga. En el fons era un gran sentimental; per això En Maragall	congeniava	tant amb el senyor Roura. A Vilafranca es creien que sempre era a
era el més vell i el més íntegre. No anava mai a missa, i, tanmateix,	congeniava	amorosament amb tots els Sants i Madones locals, i es franquejava amb el
dels menuts donà lloc a la dels pares, i les tres famílies bentost van	congeniar	. El senyor Ignasi no havia tingut mai fills; aquesta circumstància a
de certes persones, repetia, per què tenen costums diferents i no podríem	congeniar	, però, per què parlar mal d'elles? Mai no hem de voler jutjar el pròxim.
pausa, penso en la malalta de dalt, i pregunto què ha fet. —Ah! Ella no	congeniava	amb la cunyada. Dos germans compartien la casa i les mullers
del neoclassicisme. Antoni Canova fou el més gran admirador de Campeny;	congeniaren	fins al punt de col·laborar i d'aconsellar-se mútuament. Entre els
tabola, o aquest el tingué en Letamendi; aneu-ho a saber! El fet és que no	congeniaven	i no es podien veure; n'hi havia prou que un digués blanc perquè l'altre
I si la que té no li agrada, la canvia. Fins a quedar satisfet. Fins a	congeniar	. Heus ací la qüestió. Fins a congeniar amb ella. I ja no es tracta
Fins a quedar satisfet. Fins a congeniar. Heus ací la qüestió. Fins a	congeniar	amb ella. I ja no es tracta que pugui apropar-se a les dones,
tant si ho vol!—, una dona. Una dona amb la qual, en el cas de	congeniar	, passaran un dia a la vora. Dos, un mes, un any. Deu anys. I
vostra i que el teatre us venia gran. L'adaptació era total i la gent	congeniava	; els senyors i les senyores ja no es miraven de cua d'ull. Alguns es
entre rubors de pètals que tremolen: "Ave, gratia plena."	Congeniaria	amb el Pare Rivadeneyra quant al retrat físic de la Mare de Déu, si no
de la naturalesa humana, racional y lliure. La llibertat y la gracia no	congenían	ab tals sistemes; la naturalesa humana, opresa y violada, pert la
assimilatíus, y, está clar, sempre'ns havém anat assimilant lo que més	congeniava	ab lo intim de nostre sér. Lo geni catalá no devía emperó sentirse
al perfect domini de sí meteix. Sant Lluis mes reflexiu que entusiasta,	congeniá	moltíssim ab la Companyía de Jesús, gran reglamentaria dels moviments y
de Sant Antòn de Barcelona. Allí s'hi anà formant un cercle d'amics que	congeniaven	en moltes coses, essent el lligam servador de la bona relació i
ànima a les mateixes devocions i a comunes tasques; i, per damunt de tot,	congeniant	i comprenent-nos... comprenent-nos sempre, perfectíssimament. L'Agulló no
demes. Confóndrerse ab sas rahons, una cosa ab altra, entre 'ls demes.	Congeniar	ab altre. Congraciarse ab los compañs. Consistir en poca cosa. Consolar á
medis per descarregársen. Aquells marits y mullers, pues, que estudiin lo	congeniar	lo un ab lo altre, que aguantian cristianament las raresas recíprocas,
(un bon mas i predis solts cadascun d'ells) no va aconseguir que	congeniassen	, cosa que es va haver de notar i acréixer en els anys que seguiren
cruel galanteria. I moltes més coses afegí la muller: que es veu que no	congeniaven	; que els homes proven la seua adhesió a una promesa precisament en les
Cassana, enorme, glacial en aquelles misses matineres de l'hivern. Així	congenià	bastant amb altres senyores devotes de la vila, i s'arriscava en vetles,
á que los propis bens estigan efectes. Segon: que en lo cas de no	congeniar	los referits esdevenidors conjuges ab los espresats donadors y que estos
lo cas que no pogues o no volgués colocarse en matrimoni ó no poguessen	congeniar	ab los de la casa, que tinga esta obligació de pagar á dita Maria, si
lo que defugía de conversarne. Després de repetides visites, acabí per	congeniar	, en quant era possible, ab aquell caràcter enfellonit pels anys y les
no passaba d' una conveniencia... Pero, y en honor á la veritat, sino	congeniaban	prou, y si presentaban mes del que era, llevat del cercle dels vehins,
senyora del jutge, i, allò que més l'encuriosia, segons ella, com havíem	congeniat	. Conscient que no s'ho creuria li vaig contar la veritat. Desconeixia que
com á dubtós escriuhen son nom Isidor, Orosi y 'ls altres historiadors.] [	Congenían	donchs sols ab totas las antigas historias ja que d' ellas se desprenen
delit de criar que sent la mare pel primer fill. La Lluïsa i jo no havíem	congeniat	i encara que jo procurava fer les coses al seu gust, no ho encertava mai.
entendre a fons la seva mirada. Sé, això sí, que fins aquell dia havíem	congeniat	de debò. A partir de la nit d'aquell diumenge es va tornar més cautelosa,
relacions amb el pare, i que jo, ben mirat, encara era un pipioli...	Congeniàvem	, he dit. Sí, sobretot quan callàvem i ens miràvem sense dir-nos res... La
tus.)] D'èpoques diferentes, vull dir. Mary. No hi fa res.	Congeniarem	tot seguit. Jo m'emmotllo a tots els caràcters, i quan sigui la seva
M'he passat un grapat d'anys treballant per als rics i al final he	congeniat	amb ells. No són mala gent, es diferencien dels altres perquè no els cal
podia anar al temple i esplaiar-se amb el prebost, tot i que sabia que no	congeniaven	... L'oncle anava i venia. 12 «Perdó...» va dir el sentinella, que
paciència del món, perquè mai, des que el meu pare tenia 14 anys, havien	congeniat	. Devia ser en aquell viatge que es decidí el destí de les hisendes: a la
que no tenia terres i es deia si vivia del contraban i del joc. Havien	congeniat	des que el vell tenia tant temps per passar l'estona i duia la bossa
detestava, i tampoc no va estar gaire xerrador. I dies a venir fins va	congeniar	una mica amb en Blau, que va instal·lar un cavallet al saló i va pintar
al terme de Pollença. El sogre és un home de negocis que ben aviat va	congeniar	amb el seu gendre. De fet, fins i tot participà en algun negoci de
Oasis Airlines, Air Broker International i Banestur—, amb el qual	congenià	ràpidament. El banquer no dubtà a entrar en el grup, amb un total de prop
i Piaget el 1975. Els nobels Monod i Jacob gairebé per força	congeniaren	amb la posició chomskiana més que no pas amb la piagetiana. Basta
honesta i reposada, però curta de gambals i d'escassa sensibilitat; no	congeniàvem	. Així que em vaig estimar més de donar-li una suma que li permetés de
plaer que experimentava per primera vegada: el de conviure amb gent que	congeniava	amb mi en gustos, sentiments i principis. M'agradava de llegir el que
que justifica les aparences. Per això, els principis del bon pensar solen	congeniar	amb les normes del bon vestir. En una escena prototípica del món de P. G.
literatura llatinoamericana a diverses universitats nord-americanes. Vam	congeniar	i aviat l'ajudaria a traduir col·laboracions per a la revista
Voltaire se'n va riure... Per al cristianisme, tot i les dificultats de	congeniar	un Déu bo amb tants mals al món, i més en els seus fills, continua
Ungría qui va portar els teus pares a la tertúlia. De seguida vàrem	congeniar	. Era estupenda, la Cecília, ja ho crec. Sempre disposada a fer el bé

Pàgina 1 (de 2)

50 següents