×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb congesta |
Freqüència total: 191 |
CTILC1 |
| dia 11 de desembre va nevar bastant (encara queda alguna petita | congesta | als cims pròxims). El 14 vaig anar a Borderiol, on el peu | | i refrescant-se amb begudes refredades per la neu portada de les | congestes | pirinenques. El pare Pere Gil defineix exactament aquesta concepció | | que un esmolet afila. Els estanys llaminers xaropen les | congestes | , ulls de gençana blaus de mortal innocència. El | | amistoses, el cant de garbejar les espigues de blat. Les | congestes | dels cims escampen alenades de frescor per les valls... | | de Comalada, que hom declarava insondable, no és més que el vas d'una | congesta | . Recull sempre les aigües foses i fins s'asseca a l'estiu. Tot això no | | la delícia del riu, si no fos la fredor de l'aigua de neu, baixada de les | congestes | que la serra llunyana encara encaputxen! Fora tricots, fora samarres, | | molins que hi fan fressa, i estanys d'aigua somorta, platges daurades i | congestes | eternes. Tot reduït, tot amuntegat, com en el paisatge d'una meravellosa | | jo vaig eixir, a trenc d'alba, de la ratlla d'Aragó, del peu mateix de les | congestes | de les Maleïdes; i abans del capvespre, el mateix jorn, per a descans del | | despenja d'aquells soberchs turons després d'haverse refregat per les | congestes | qu'esclaten de blancor demunt l'atzur eteri, atenua les caloríes de sos | | fred. Trobant-se a l'extrem del prat es va quedar tot sorprès: una gran | congesta | cobria tota la serra de Costaborda fins a la collada de Toses. Quanta | | tan ben retallada amb la grisor del cel! Era qüestió d'atravessar la | congesta | fins a dalt, i d'allí aviat podria ser a Castellar. Tenia tanta set que | | hi caminava bé: estava tan fet a caminar-hi, a l'hivern, pel poble! La | congesta | omplia moltes sinuositats de la muntanya. Abans de decidir-se a | | bastant suau. Al principi no s'havia adonat que com més s'endinsava en la | congesta | més s'enfonsava en la neu: forta en els seus extrems, per on s'anava | | va poder conseguir-ho en pocs minuts. Un cop a fora del límit de la gran | congesta | , es va posar sota d'un pi per assegurar-se de si en Valentí era viu o mort | | mai no l'has estimat? —preguntà en Boi Delit, sentint que es fonien les | congestes | del seu cor. —Mai, mai. ¿Com hauria pogut estimar-lo si t'he estimat | | aquest riu tan català i transparent que neix en les altes i isardes | congestes | pallareses i mor en braços del Segre, envistes de Camarasa. Prop d'Andaní | | muntanyes, d'haver d'escalar pics, cims i agulles i d'haver de travessar | congestes | i espadats, a risc de deixar-hi els ossos sense cap profit. Com si els | | com si, de ses neus i de ses boires, l'hagués vestida la fada de les | congestes | , mostrava una cara calentona que, entre aquells arreus hivernencs, | | indici, condició, renda; orenga, ungla, congre; angina, enginyer, | congesta | , àngel; enjoiar, injusta, venjar, esponja; enlairar; enllaçar, | | no ens manca. Tenim un país on podem passar de costes blaves fins a | congestes | alpines, tenim paisatgistes excel·lents, tenim escriptors de primer | | en tot de vapors de malva. Un polsim d'iris es fonia entre la neu de les | congestes | . Uns quants estels s'emmirallaven a la lluna de cada bassiol. Ningú no | | s'abatria l'ala de la son, la visió d'uns indrets d'estanys límpids, de | congestes | flamejant al sol, la grandesa de les altures. Va explicar alguns casos | | encara. Amb el cap endarrera, com si s'esllavissés pel pas d'aquelles | congestes | resplendents, la noia proferí, senzillament, allargant les mans | | mateix cràter. Feia positiu fred i es veien les clapes blanques d'alguna | congesta | . Jo no sé quin era el diàmetre de la caldera que constituïa el cràter, no | | novament ets a les regions serenes que voregen | congestes | i boscuries. Amb positura ferma i desinvolta, lleuger et | | alçaries, d'aqueixa regió compresa entre els límits del bosc i el de les | congestes | , durant la bona temporada de l'any, davallant a la regió del bosc a | | les herbes o les molses. L'Isart coratjosament puja fins al límit de les | congestes | per tal d'atrapar les tendres molses que hi creixen amb les aigües de | | dels quals varia amb la situació i el grau d'humitat general de l'any ( | congestes | ). L'element de grandesa i resplendor que les geleres porten a certs | | més freds i humits; i si la muntanya és prou alta arribarem fins a les | congestes | on, a causa del clima ja molt extremat, la neu amassada s'hi manté tot | | sojorn d'alguna fada; dels cims celestials on brillen les | congestes | crues i on un hermità ha bastit la seva ermita veïna del cel; puja | | la bèstia estava extenuada, li va parar una trampa, i el féu caure en una | congesta | . Allí l'heroi l'agafa i se l'emporta al palau d'Euristeu, el qual, en | | llevantins Els cimalls pirenencs més enlairats fan de suport a geleres i | congestes | , la neu de les quals blanqueja tot l'any. Al vessant migjornenc, ben | | pastor alça el braç i, assenyalant el camí per on llisca l'aigua de les | congestes | , diu simplement: "Aquella canal...", hi ha en els dos mots una | | aquesta feble altitud no proporciona ja les desèrtiques solituds, amb les | congestes | , els estanys i el pedregam, que mostra l'alta muntanya central, no deixa | | de Luixon, seguint els viaranys més dreturers entre llacs, muntanyes i | congestes | de neu; després de passar per la Vall d'Aran anaven a parar a la població | | d'un coster exposat al nord, el període sense neu es redueix al mínim ( | congestes | , al. Schneetälchen), o arriba a no existir si la neu a | | és considerable. Les condicions més desfavorables corresponen a les | congestes | dels Alps silicis, és a dir, als llocs on, a l'obac, la neu es fon | | ordenadament en l'espai dins superfícies molt reduïdes. El sòl de les | congestes | és humífer i feblement àcid, sempre ben humitejat per l'aigua de fusió de | | aquesta zona no s'arriba a descobrir en tot l'estiu. La vegetació de les | congestes | ens dóna una idea de com es disposen els nivells altitudinals, a les | | desordenada dels rossolaments en massa, conjuminen joiosament damunt la | congesta | enlluernadora del paper Canson l'arabesc dels desequilibris | | per un pont palanca, ovirant-se a un costat, quasi a dalt del cingle, la | congesta | de La Llosa, on la neu no s'hi fon gairebé mai. El riu passa encaixonat | | amb un rengle de mots rítmics o en prosa neta i pura com l'albor d'una | congesta | , allò que aquella summitat ens fa sentir, podríem fer vibrar d'emoció els | | ha enlleminit els llavis del meu cor. He vist, però, tan blanca la | congesta | , que em fa seguir amunt del rierol: car, quan la mort | | temperatures d'aquest ambient muntanyenc es tradueixen en l'existència de | congestes | i petites geleres. Catalunya, pel fet de trobar-se en plena zona | | Són vaixells catalans, i el riu és el gran riu provençal, vingut de les | congestes | dels Alps: el Roine. 3. Si mireu bé, distingireu, damunt la | | que fins ara havia romàs tancat o intranzitable a causa de les grans | congestes | de neu. * * * [1, 2, 3, 4] Assemblea General de la Unió | | llocs alts i a les obagues poden quedar establerts grans claps de neu i | congestes | que són peculiars de cada contrada. A les proximitats dels llocs on es | | pols, neu dura, en fusió, etc). d) Extensió dels claps de neu o | congestes | visibles a distància. Si és aficionat a la fotografia, la superfície de | | i venir, pujar i baixar fins a trobar una orientació. 10. | Congesta | . El pas de la congesta no és cosa fàcil, afegint-s'hi l'enlluernadora | | fins a trobar una orientació. 10. Congesta. El pas de la | congesta | no és cosa fàcil, afegint-s'hi l'enlluernadora blancor de la neu. |
|