Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

ràfegues sacsejaven de temps en temps els arbres, i una fosca nuvolada es	congriava	damunt les muntanyes del fons. "Potser plogui", es digué. S'aturà i
sulfurosos. Un anunci de no se sabia quins cataclismes imminents semblava	congriar	-se en l'aire. A poc a poc s'acostava l'estrèpit de les aigües; la terra
—diu el cap. El segueix al llarg de l'espadat, sota un cel que ha anat	congriant	uns núvols espessos i negres que devoren les estrelles. Ací, fora de la
desig esperonat per l'estimació que et professo no ha arribat encara a	congriar	la virtut necessària per revelar-me les característiques del parany que
ja ho veus, em vaig escapar de la crema! I és que la ventada que el Poder	congrià	per la realització del càstig, va ser tallada —com si diguéssim— segons
existien. Aina Cohen, ja a punt d'acomiadar-se de l'edat folla,	congriava	verí contra la societat que, després d'haver-li destruït el talent, li
al foc dónen auxili entre el pa i a la taula; i es	congria	la llar amb riures de mainades. Vallcebollera, poble
un treball, casa blanca o vermella,	congriar	la llar, fer créixer els infants i els pujar al sol de la vida,
de l'infinit, queden allà, damunt de la façana que algun boer	congrià	amb cel i sol, enmig d'un tel de pedres, dues aranyes,
flamarada, ràpida tant com vigorosa. Encara en el segle XVI, es	congrien	les causes primeres de la nova disposició cultural europea: si ens
donada la collita de l'hora daurada. Durant el segle del racionalisme, va	congriant	-se a poc a poc la revolució romàntica —com a través del XVII es
d' un contacte freqüent, exaltat per las ilusions que l' imaginació	congría	en los carácters apassionats, inflamat per las dificultats qu' ella veya
passava, en aquells moments, dintre seu, feia més dens el misteri que es	congriava	al meu entorn i que m'espaordia, com si em trobés no pas perdut en la
han bastit llur sojorn més agradívol, i al seu entorn	congrien	un respecte temorós, que li fa de guàrdia angèlica." I
fluïen de llurs ulls, i grans tempestes ja es	congriaven	dintre d'ells, molt dures, passions violentes —ira i odi,
qui ha arribat l'hora. Devia ser mitjanit. Tot de núvols negres s'havien	congriat	al cel, grosses gotes em queien a les mans. Però jo no hi posava esment;
omplint tot l'aire... I avui en mí l'eixám dels somnis se	congría	. En la delicia del matí aneu vos penjolar, brunzentes,
llosa... I el xiprer mitg-foquejat s'enfosqueía, i l'ombra es	congriava	llargament, i he pensat: aquesta ombra no és feta pels vivents!
per al XIX, una potent florida industrial. En principi, ja	congriava	una nova capa burgesa, emprenedora i laboriosa, de la qual cabia esperar
n'hi ha una altra, al llarg de la història del País Valencià, que es	congria	entorn del particularisme local, el nodreix i l'impulsa. En tenim
prosperat tant— sense aquesta predisposició col·lectiva que s'havia anat	congriant	en el segle anterior. Tota iniciativa "localista" que es produeix en
En català parlava aquell "pueblo en gran parte nuevo" que es	congriava	a l'Alacant del XVIII: fins i tot les minories d'ascendència
ardida de la futuritat. El recobrament del passat per la memòria	congria	en personalitat, en individuació, les sensacions disperses. Algunes de
de les consciències que cal renovellar i trasmudar, arrencant l'escorça	congriada	pels segles de subjecció, extirpant les adherències atuïdores, drenant
A les darreries del període dictatorial, donada la forma en què es	congriaven	els esdeveniments i com reaccionava l'opinió popular, resultava
la de la República dins de Catalunya. Doble representació que havia de	congriar	damunt el cap de Lluís Companys les ires del feixisme —absolutista i
i avanço per la segona era de la meva existencia, sento que una ombra es	congría	entorn del meu cervell, i em malfío de la perfecta integritat de la
anaren— i el dia apuntà novament —i les boires d'una segona nit ara es	congriaven	al meu entorn,— i sempre jo seia immòbil dins aquella cambra solitaria; i
en la seva horror i la seva bellesa. Un terbolí s'era probablement	congriat	en el nostre veïnatge; perquè hi havía canvis freqüents i violents en la
el terbolí d'escuma que els seus esforços havíen acabat naturalment per	congriar	en el líquid ja força bollidor per natura. Tota-vegada, el mariner gran
espanyola, el tel de democràcia espanyola que ara com ara es tracta de	congriar	, fos amb Catalunya tan irreductible i malagraïda com la Monarquia, que
coses del món, i sap de cert quan ha de ploure, molt abans que hi hagi	congriada	cap gota de pluja, i coneix les cavernes on són fermats i desfermats els
n'és hora! No esperis que la manca d'amor i la sobra d'enveja acabin de	congriar	la terrible gropada. Desventurats de nosaltres si la ira que cova sota la
Voguen les campanes com en aquells dies llunyans que els grops eren	congriats	per art diabòlica i en cada gra de pedra o calamarsa no fallava
imprudent que després li ha de fer pena, quan el temps és carregós i es	congria	un grop a muntanya. Quantes renyines d'enamorats, quantes disputes de
i el Tribunal Suprem, ell em descrigué la mena de temps que s'havia	congriat	en els pisos enlairats on era l'expedició, i vaig veure que jo estava
que ja s'havía fet crònic en el modo d'ésser de la seva esposa i cunyada,	congriava	un ambient d'agror i sequedat que en và, amb tota la seva paciencia i
"A Furú hi ha carn" circulava arreu del país. Al volt de nosaltres s'hi	congrià	una petita població, un conjunt de famílies que podien semblar un poble.
una vena d'aigua anterior a la font, fluència invisible que es	congria	en les capes permeables de la terra, oculta a la percepció dels nostres
coses, no m'arreli més profundament aquest vici, car una llarga usança	congria	amor tant als béns com als mals. La naturalesa d'aquesta malaltia de
amb la parquedat dels càstigs. El gran nombre dels delinqüents	congria	l'habitud del delicte, i la punició és menys sentida quan l'excés dels
sovint aquests mots eren estroncats per la pressió d'un bes que, durant,	congriava	la força que tornava a fer tens el desig. Entre Ramona i Arnau el ritme
estómacs estranys cocktails aquella nit, mentre la música espanyola es	congriava	, s'estremia, es deixatava, esclatava, es fonia, i Arnau mirava aquelles
deia Sant Gregori que és una tempesta d'ànimes. Aquesta tempesta, que es	congriava	abans de la guerra, s'ha desfet en pluja assaonadora de les consciències
caricatura, i aquesta queda i la paraula vola. Els mals humors, l'agrura	congriada	per la separació de la societat en dues castes, que es miren de reull;
però que semblantment a la pedra negra de la Kaaba, ha sabut	congriar	a llur entorn el sentiment d'una nova nacionalitat. El mitograma, en
per tots, empararà la república tota entera. I mai amb falsos càrrecs no	congriarà	contra ningú l'odi i l'enveja, ans tan fortament s'adherirà a la justícia
propi esperit, una figura semblant a la dels herois que la seva paraula	congria	... I és llàstima que les seves condicions físiques, si tal vegada han
el moment d'esvair-se, una altra, emanació també del mateix silenci, es	congria	al voltant del seu destí esdevingut misteriós: la llegenda, que hom
definitiva vegada, categoria literària. I amb les ombres temeroses que hi	congria	, i els mites tràgics que hi fa reviure, i el misteri vagorós amb què les

Pàgina 1 (de 10)

50 següents