Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

disposició floral), el bonseki (delicat pessebrisme japonès que	conjuminava	exquisits paisatges de miniatura, amb sorra i còdols). El No o
l'escola castellana ha despullat milers de documents i ha regirat i	conjuminat	les fórmules cancelleresques per palesar, primer, el sentit unitari dels
ja no gosen —sense una careta— presentar-nos allò que	conjuminen	obscurament insomnes. Amb tot hi ha homes feliços i
Cal tenir coratge, Júlia! [(Pausa.)] Ara no sé en la forma que es	conjumina	això. Té, veus? [(Li ensenya el que cus.)] L'entevellat; no
matrimoni, convingut precipitadament, era poc sòlid, com si l'haguessin	conjuminat	a la manera de qui mercadeja sense confessar-ho. Pensant-ho bé, ella ¿què
marxa lenta, com si temessin una indiscreció dels arbres de la carretera.	Conjuminen	solucions per sortir sense responsabilitat del mal pas. S'avenen a dir
amb el pare Comerma, per tornar-la a la serenitat d'abans! Fins ja havíem	conjuminat	tot un pla; però de sobte es va saber que vostè i aquell xicot destarotat
quan el cridaven sense obtenir resposta: allà el trobaven dedicat a	conjuminar	objectes rars amb trossos de fusta i un ganivet oscat, absort en el seu
lluny d'ella. Em trastocaré. Abans-d'ahir, no podia dormir i li vaig	conjuminar	una poesia. Et prego que la hi llegeixis perquè vegi quin és el meu
encara anxoves. Els alcoians importen per separat aquestes matèries, les	conjuminen	, i les tornen a vendre. Un procediment semblant deuen fer servir per a
de coses. Perquè no és tant qüestió d'atribucions com de capacitat per	conjuminar	teoria amb èxit pràctic. I encara que tot això sigui innegable i dolent a
a la "classe ociosa" a una correguda pel liderat social a la qual es	comjuminen	el consum ostensible de béns cars, els espectacles d'afermació classista,
tenia aquestes llargues conseqüències. D'altres factors s'hi	conjuminaven	. Al capdavall, les estructures socioeconòmiques dels Països Catalans eren
que sembla que són dues coses incompatibles i que ell les va saber	conjuminar	a la seva manera tancant el sentimentalisme de l'època, en la forma
una reeixida regular, àdhuc quan els meus plans eren més enginyosament	conjuminats	; perquè el meu homònim tenía en el seu caràcter molt d'aqueixa austeritat
¡Pitjor fóra que es condemnés, burranga! Entretant el pubill havia	conjuminat	una baga amb la corda de l'euga, on va encabir-hi el ganxo del ternal.
expressar-lo, amb uns mots ben ajustats que no sap ben bé com ha pogut	conjuminar	. En casos així és quan la poesia acompleix per a l'autor la satisfacció
un espinal. Eren Darzee (l'ocell teixidor) i la seva esposa. Havien	conjuminat	un niu molt bonic només ajuntant un parell de grans fulles, cosint-ne les
a no ser contradita. Qui sap la tendra història que li havia fet	conjuminar	la fotografia del vaixell? Tanmateix, no és tan entenedor com sembla
tant a tornar l'Agneta, precisament avui que ha passat tan bella estona	conjuminant	les coses que li ha de dir? Ella, però, no en sabia res. Les seves amigues
ara mireu si n'és de fina d'enginy la naturalesa o qui sigui, que ens ha	conjuminats	! Ens ha cobert de cap a peus amb un vel atapeït i: "vosaltres mateixos,
—Oi que ho era, naturalment —digué la Falsa Tortuga de Mar. —I com us ho	conjuminàveu	el dia dotze? —Ja n'hi ha prou de lliçons —interrompé el Grifó en un to
l'altre aplec de cortines. I féu cinquanta sivelles de coure, per tal de	conjuminar	la tenda que fos ella una. I féu per a la tenda un teginat amb pells de
i seguint una mena de càlcul particular que ni ell sabia com s'havia	conjuminat	, seguia el fil bastant bé: però quan la partida s'allargava en els
els troba a Dotaïn. Ells, de lluny, l'oviraren i abans d'ell arribar-hi,	conjuminaren	, contra séu, de matar-lo. —Mireu qui ve, l'home dels somnis, se
i l'art narratiu fixat per l'escriptura, on també la línia i el color es	conjuminen	. En alguns moments les dues expressions es combinen de tal manera que és
Aquesta suposició del pirata va donar a en Bau la idea per acabar de	conjuminar	la imaginària història del tresor del Comte. —Mireu que si continueu
ja que el vell pastor de Vallalbera sempre n'hi contava, tenia pasta per	conjuminar	-se la història del tresor, sense parpellejar ni una sola vegada. Per de
i que anava cap a les costes rosselloneses. L'història estava tan ben	conjuminada	que Erbok ja no conservava ni la més lleu sospita que pogués ésser fals
que semblen portades per la mà de Déu, i és el mateix diable que les	conjumina	. Al bo dels seus pensaments, quan més contristada mirava Marianneta cap
i gramàtiques franceses, després de vèncer algunes dificultats, ha pogut	conjuminar	en aquesta llengua els mots necessaris per a compondre una pregunta breu
només quinze anys més jove que Jaquim, el mestre de cerimònies que havia	conjuminat	les festes de les quatre darreres noces del rei, i el feliç encertador de
com resoldràs aquest sobtat problema subjectiu que tens enfront, com	conjuminaràs	la Salpetriere, que és el deure eixut i estricte, amb la dona del
—Ja no trobo pedaços per a tants parracs, ni sé com manegar-m'ho per	conjuminar	-me quatre idees que em serveixin per anar tirant... però encara cremo.
en altres temps. Ell tenia grans dots d'orador. Jo no. Mai no he sabut	conjuminar	bé els meus pensaments, si no és amb la ploma als dits. Aquesta
un llibre: anava estirant records de la meva memòria i els anava triant i	conjuminant	fins que el llibre va quedar ple i acabat. Tot el que t'agradarà —si no
tot cantant-ne les alabances. La tarda, sense necessitat de que ningú	conjuminés	cap programa, fou passada esplèndidament. A les altres barraques van
s'hi aplegaven aquells homes ferotges per organitzar les seves guerres o	conjuminar	els seus projectes. Potser els d'aquesta banda de la vall eren enemics
quadros que hi havia i gairebé tots els mobles. Amb paper d'embalatge van	conjuminar	uns plafons per les parets i allí hi foren posats els dibuixos; un dels
la restricció esmentada; aquells, però, que creguin possible de	conjuminar	la plenitud actual de la visió beatífica amb el joc abstractiu
ells, i qualsevol autor, només que disposi d'un enginy mitjà, és bo per a	conjuminar	-los. Per il·lustrar la nostra exposició havem buidat un opuscle en què
un salari eventual o fix. En la vida catalana totes les directrius que	conjuminen	la seva estructura interna i externa, conflueixen a la formació d'aquell
aparell serveix per [comptar passes]: per a designar aquest aparell, es	conjumina	un nom juxtaposant a la forma verbal [compta] el nom
a plasmar el projecte de reconstrucció, el programa del qual havien	conjuminat	plegats. III. El jove Estudis superiors i distraccions
i dossers del mateix estil malgrat una completa llibertat de motlluració,	conjuminar	el plateresc i el barroc amb elements nous en completa harmonia...
No menyspreem, doncs, la modesta tasca del professor que ha volgut	conjuminar	la docència amb la recerca, la repetició de les meditacions del mestre
la realitat total en el pla intern del coneixement d'hom mateix. Saber	conjuminar	aquestes dues funcions és acostar-se a la intuïció essencial que ens dóna
catalana. Balaguer escriví molt i fou llegit en gran manera. En ell es	conjuminaven	una pseudo-ciència i una fantasia exaltada i ardent que el feien
a la nostra, preveient l'ordre de tots els nostres càlculs, l'ha d'haver	conjuminada	. No faria riure que atribuíssim tals combinacions a l'atzar? Com, doncs,
com quan ens assistia. Aleshores és quan formem metàfores subtils o	conjuminem	aquelles comparacions arbitràries que a força d'explicacions volem fer

Pàgina 1 (de 6)

50 següents