Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

se'ls podrà figurar mai. Tot l'encís i tot el silenci d'aquell matí	conjuraren	a favor d'un capbussó i d'unes quantes braçades dins d'un mar que
I es homos, excitats, aplaudint... Escandalós. En somnis, Dona Obdúlia	conjurava	l'artista: —No ets neboda meva, vés, no et conec, ets una qualsevol...
amb Cosme no es deturaria. Feia anys que en secret l'esperaven! S'havien	conjurat	per enganyar-la. L'amor no era aquella mirada lúbrica que en ser nit
una tercera part dels fills celestes, rebel i enorgullida,	conjurant	-se contra l'Altíssim, i tu i ells alhora foragitats
posar a parlar-li, amb la intenció d'esquinçar la xarxa de la pluja i de	conjurar	la pena. "Estimat, t'escric des d'una ribera solitària de Creta, on hem
tenien els ulls clavats en el pope com si esperessin veure'l afrontar i	conjurar	les potències invisibles. Feia milers d'anys que el magus alçava el braç,
del graner era un degotadís. No hi havia prou gresales i ferrades per a	conjurar	el perill. Si a moments semblava que el ruixat se volgués afluixar, era
direm: "La figa et fau! La figa et fau!". Amb aquest senyal hom la	conjura	. Caminàvem, doncs, sempre endavant, el dit gros entre els que seguien, i
que interpreta el destí de l'home. No en facis cas. L'herba gemada la	conjura	, mentre el teu camí va lligat a la Font de la Sorda. Vet aquí el punt
amb aquesta. L'Honorat i En Bernat feien parlar les pedres entre elles.	Conjuraven	el silenci de l'Aspre amb aquesta geometria de l'espai. Ara voldria
de la història i l'arruament incontenible del temps, que només pot ésser	conjurat	amb aqueixa victòria pírrica que és l'anhel i la consciència de la
que somiava de reeixir; hi ha curtes, molt curtes estones que jo he	conjurat	records que la meva raó lúcida, en una època posterior, m'assegura com no
nens de pit. Per fi i degut a la llestesa de la nena la tragèdia és	conjurada	i totes les amors s'hi vessen entre dolces abraçades. La gent aplaudeix
rancuniosos amb aquell nen que sempre els humiliava amb son menyspreu, es	conjuraren	per jugar-li una mala passada. Remolcaren fins a l'illot l'inexpert, i
molt més greu encara. Aquesta havía de posar, donchs, major fermesa en	conjurar	-lo, y axís l'escena fou molt més violenta encara que la de la vetlla
la terra d'Egipte. I s'emportà Moisès l'ossada de Josep, per ço com ell	conjurava	els fills d'Israel, dient: —"Cert, Déu us visitarà, i aleshores us en
cim de la muntanya; i Moisès pujà. I digué Jahvè a Moisès: —"Davalla, i	conjura	el poble, no sia que ell rompi dret a Jahvè per veure'l, i en caigui una
he trobada gracia, parleu, prec-vos, a oïdes del Faraó, de com mon pare em	conjurà	, dient: Vetaquí, jo mor: dins ma fossa, la que vaig cavar-me en terra
mon pare i tornaré. I digué el Faraó: —Puja-hi i, segons ell te'n	conjurà	, soterra ton pare. I muntà Josep a sepultar son pare. I pujaren amb ell
terra devés la terra que ell jurà a Abraham, a Isaac i a Jacob. I	conjurà	Josep als fills de Israel, dient: —Sí, Deu vos visitarà i us empujareu
Sa esquerra davall mon cap, sa dreta em doni abraçada! Jo us	conjur	, a vosaltres, filles de Jerusalem, per les daines,
a casa de ma mare, a la cambra de la que em concebia. Jo us	conjur	, a vosaltres, filles de Jerusalem, per les daines,
meu em treien el mantell els guardes de les muralles! Jo us	conjur	, a vosaltres, filles de Jerusalem! si trobàveu el meu
I, ¿quina llei d'amat és ton amat, que així tu ens	conjuris	? —Candi i vermell és mon amat, vistent entre deu mil:
Sa esquerra davall mon cap, sa dreta em doni abraçada! Jo us	conjur	, a vosaltres, filles de Jerusalem, ¿per què
lineal i segmentada, per la noció de recorregut pel qual cal avançar tot	conjurant	-ne els perills, per la igualtat jeràrquica de cada una de les fitxes, el
feu un gest amb la mà una mica estrany com si volguéssiu senyalar o	conjurar	un misteri, l'ànima d'Ivonne es sentirà atreta pel gest singular i us
i terrible. Primer, hi ha un xiu-xiu general. Els joves de Vilafant es	conjuren	. Donen un cop d'ull a la situació topogràfica de l'orquestra i surten.
de pit. Per fi i degut a l'aguda llestesa de la nena la tragèdia és	conjurada	i totes les amors s'hi vessen en abraçades enternides. La gent aplaudeix
un condemnat mentre el passat se m'esmuny. Al mateix temps, tinc por de	conjurar	-lo amb massa força perquè no sé què en podria resultar. Sóc un soldat i
li havia ficat a la boca, i sua. Mittelstaedt s'inclina sobre d'ell i el	conjura	amb insistència: —I cal, sobretot, que les petiteses no ens facin oblidar
i en la mar també, que s'acaba. I els peixos perderen la paciència i es	conjuraren	a fer-li una mala passada que l'escarmentés per sempre. Així doncs, un
és la d'ells. Sí, la filla ho sap tot, tot, però amb ell s'ha	conjurat	a aquest silenci feixuguíssim; ella té tota la meravellosa sensibilitat
sortit en defensa de l'honor d'una dama. A darrera hora encara intentava	conjurar	el perill recitant sense convicció alguns poemes del repertori clàssic:
que el classicisme dóna als seus versos no desdiu d'aquest fons greu, que	conjura	el temps i es relaciona amb el cosmos. Al contrari: Costa i Llobera
112, ed. Riquer.) Aquestes expressions sonen com una veu que	conjura	l'adveniment d'uns altres temps. El poeta acabarà per desfer-se dels
una creu en el lloc que s'anomena encara avui la Creueta es deu a haver	conjurat	el capellà de Montgrony els dos fantasmes; però cap recitador no feia
de Caifàs, quan el mal Pontífex, en ús de la seva real autoritat, el	conjura	a declarar si és el Crist, el Fill de Déu vivent, i ell respon
En 1856 els tapers enviaren una comissió a Madrid per a	conjurar	l'atmosfera que es feia a favor de l'exportació del suro. Sembla que, de
que feien cua. Per cert que, en temps moderns, els captaires es van	conjurar	per fer desaparèixer la moneda menuda que hom els donava generalment, i
progrés era tan visible que irritava els poders de l'Estat. Aquests es	conjuraven	a desarticular-les. I en aquesta obra acarnissada no regatejaven mitjans.
seques del món, impulsades per una terrible tramuntana, s'haguessin	conjurat	per ofegar-los sota una allau espantosa. Ja no podien més; les cames
que havia amenaçat els pulmons del meu amic... Aleshores havia pogut	conjurar	-se el perill, no sense esforç, però la repetició no fóra gens
els tràngols, calmes, vents contraris i avaries del velam, que podien	conjurar	-se per a fer interminable un viatge. Hom se n'enduia també a bord
res. Es tracta de què necessites tu. —Qui és? Durant tot el camí he anat	conjurant	fantasmes amables. —Imagina que et conti que sóc la filla gran d'Eva,
no n'havia tingut, perquè era la primera que cap mà protectora no podria	conjurar	. Covard fins d'acceptar la seva por, cometé una primera trampa; en féu
tenen el dret de protegir-se, tot el poble té l'obligació d'ajudar-los,	conjurant	els perills que amenacen la civilització i l'ordre moral per aquestes
esglésies i sots una teuladeta; aquestes servien per a beneir els camps i	conjurar	els mals temps. En claus tenim també exemplars ben remarcables, enc que
Tantes vegades va ocurrir açò, que la tripulació descubrí el jòch, y es	conjuraren	pera ferli una feta. La ocasió es va presentar un día al abandonar un
Jesús de la meua vida, a tú et vullc i no atra còsa. Per a	conjurar	una tempestat Santa Bárbara va per el camp, batejat l' Esperit

Pàgina 1 (de 9)

50 següents