×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb conjurar |
Freqüència total: 448 |
CTILC1 |
se'ls podrà figurar mai. Tot l'encís i tot el silenci d'aquell matí | conjuraren | a favor d'un capbussó i d'unes quantes braçades dins d'un mar que | I es homos, excitats, aplaudint... Escandalós. En somnis, Dona Obdúlia | conjurava | l'artista: —No ets neboda meva, vés, no et conec, ets una qualsevol... | amb Cosme no es deturaria. Feia anys que en secret l'esperaven! S'havien | conjurat | per enganyar-la. L'amor no era aquella mirada lúbrica que en ser nit | una tercera part dels fills celestes, rebel i enorgullida, | conjurant | -se contra l'Altíssim, i tu i ells alhora foragitats | posar a parlar-li, amb la intenció d'esquinçar la xarxa de la pluja i de | conjurar | la pena. "Estimat, t'escric des d'una ribera solitària de Creta, on hem | tenien els ulls clavats en el pope com si esperessin veure'l afrontar i | conjurar | les potències invisibles. Feia milers d'anys que el magus alçava el braç, | del graner era un degotadís. No hi havia prou gresales i ferrades per a | conjurar | el perill. Si a moments semblava que el ruixat se volgués afluixar, era | direm: "La figa et fau! La figa et fau!". Amb aquest senyal hom la | conjura | . Caminàvem, doncs, sempre endavant, el dit gros entre els que seguien, i | que interpreta el destí de l'home. No en facis cas. L'herba gemada la | conjura | , mentre el teu camí va lligat a la Font de la Sorda. Vet aquí el punt | amb aquesta. L'Honorat i En Bernat feien parlar les pedres entre elles. | Conjuraven | el silenci de l'Aspre amb aquesta geometria de l'espai. Ara voldria | de la història i l'arruament incontenible del temps, que només pot ésser | conjurat | amb aqueixa victòria pírrica que és l'anhel i la consciència de la | que somiava de reeixir; hi ha curtes, molt curtes estones que jo he | conjurat | records que la meva raó lúcida, en una època posterior, m'assegura com no | nens de pit. Per fi i degut a la llestesa de la nena la tragèdia és | conjurada | i totes les amors s'hi vessen entre dolces abraçades. La gent aplaudeix | rancuniosos amb aquell nen que sempre els humiliava amb son menyspreu, es | conjuraren | per jugar-li una mala passada. Remolcaren fins a l'illot l'inexpert, i | molt més greu encara. Aquesta havía de posar, donchs, major fermesa en | conjurar | -lo, y axís l'escena fou molt més violenta encara que la de la vetlla | la terra d'Egipte. I s'emportà Moisès l'ossada de Josep, per ço com ell | conjurava | els fills d'Israel, dient: —"Cert, Déu us visitarà, i aleshores us en | cim de la muntanya; i Moisès pujà. I digué Jahvè a Moisès: —"Davalla, i | conjura | el poble, no sia que ell rompi dret a Jahvè per veure'l, i en caigui una | he trobada gracia, parleu, prec-vos, a oïdes del Faraó, de com mon pare em | conjurà | , dient: Vetaquí, jo mor: dins ma fossa, la que vaig cavar-me en terra | mon pare i tornaré. I digué el Faraó: —Puja-hi i, segons ell te'n | conjurà | , soterra ton pare. I muntà Josep a sepultar son pare. I pujaren amb ell | terra devés la terra que ell jurà a Abraham, a Isaac i a Jacob. I | conjurà | Josep als fills de Israel, dient: —Sí, Deu vos visitarà i us empujareu | Sa esquerra davall mon cap, sa dreta em doni abraçada! Jo us | conjur | , a vosaltres, filles de Jerusalem, per les daines, | a casa de ma mare, a la cambra de la que em concebia. Jo us | conjur | , a vosaltres, filles de Jerusalem, per les daines, | meu em treien el mantell els guardes de les muralles! Jo us | conjur | , a vosaltres, filles de Jerusalem! si trobàveu el meu | I, ¿quina llei d'amat és ton amat, que així tu ens | conjuris | ? —Candi i vermell és mon amat, vistent entre deu mil: | Sa esquerra davall mon cap, sa dreta em doni abraçada! Jo us | conjur | , a vosaltres, filles de Jerusalem, ¿per què | lineal i segmentada, per la noció de recorregut pel qual cal avançar tot | conjurant | -ne els perills, per la igualtat jeràrquica de cada una de les fitxes, el | feu un gest amb la mà una mica estrany com si volguéssiu senyalar o | conjurar | un misteri, l'ànima d'Ivonne es sentirà atreta pel gest singular i us | i terrible. Primer, hi ha un xiu-xiu general. Els joves de Vilafant es | conjuren | . Donen un cop d'ull a la situació topogràfica de l'orquestra i surten. | de pit. Per fi i degut a l'aguda llestesa de la nena la tragèdia és | conjurada | i totes les amors s'hi vessen en abraçades enternides. La gent aplaudeix | un condemnat mentre el passat se m'esmuny. Al mateix temps, tinc por de | conjurar | -lo amb massa força perquè no sé què en podria resultar. Sóc un soldat i | li havia ficat a la boca, i sua. Mittelstaedt s'inclina sobre d'ell i el | conjura | amb insistència: —I cal, sobretot, que les petiteses no ens facin oblidar | i en la mar també, que s'acaba. I els peixos perderen la paciència i es | conjuraren | a fer-li una mala passada que l'escarmentés per sempre. Així doncs, un | és la d'ells. Sí, la filla ho sap tot, tot, però amb ell s'ha | conjurat | a aquest silenci feixuguíssim; ella té tota la meravellosa sensibilitat | sortit en defensa de l'honor d'una dama. A darrera hora encara intentava | conjurar | el perill recitant sense convicció alguns poemes del repertori clàssic: | que el classicisme dóna als seus versos no desdiu d'aquest fons greu, que | conjura | el temps i es relaciona amb el cosmos. Al contrari: Costa i Llobera | 112, ed. Riquer.) Aquestes expressions sonen com una veu que | conjura | l'adveniment d'uns altres temps. El poeta acabarà per desfer-se dels | una creu en el lloc que s'anomena encara avui la Creueta es deu a haver | conjurat | el capellà de Montgrony els dos fantasmes; però cap recitador no feia | de Caifàs, quan el mal Pontífex, en ús de la seva real autoritat, el | conjura | a declarar si és el Crist, el Fill de Déu vivent, i ell respon | En 1856 els tapers enviaren una comissió a Madrid per a | conjurar | l'atmosfera que es feia a favor de l'exportació del suro. Sembla que, de | que feien cua. Per cert que, en temps moderns, els captaires es van | conjurar | per fer desaparèixer la moneda menuda que hom els donava generalment, i | progrés era tan visible que irritava els poders de l'Estat. Aquests es | conjuraven | a desarticular-les. I en aquesta obra acarnissada no regatejaven mitjans. | seques del món, impulsades per una terrible tramuntana, s'haguessin | conjurat | per ofegar-los sota una allau espantosa. Ja no podien més; les cames | que havia amenaçat els pulmons del meu amic... Aleshores havia pogut | conjurar | -se el perill, no sense esforç, però la repetició no fóra gens | els tràngols, calmes, vents contraris i avaries del velam, que podien | conjurar | -se per a fer interminable un viatge. Hom se n'enduia també a bord | res. Es tracta de què necessites tu. —Qui és? Durant tot el camí he anat | conjurant | fantasmes amables. —Imagina que et conti que sóc la filla gran d'Eva, | no n'havia tingut, perquè era la primera que cap mà protectora no podria | conjurar | . Covard fins d'acceptar la seva por, cometé una primera trampa; en féu | tenen el dret de protegir-se, tot el poble té l'obligació d'ajudar-los, | conjurant | els perills que amenacen la civilització i l'ordre moral per aquestes | esglésies i sots una teuladeta; aquestes servien per a beneir els camps i | conjurar | els mals temps. En claus tenim també exemplars ben remarcables, enc que | Tantes vegades va ocurrir açò, que la tripulació descubrí el jòch, y es | conjuraren | pera ferli una feta. La ocasió es va presentar un día al abandonar un | Jesús de la meua vida, a tú et vullc i no atra còsa. Per a | conjurar | una tempestat Santa Bárbara va per el camp, batejat l' Esperit |
|