Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

arabe. Jo no sé ben bé quina mena de pobre artificial hi	conrea	l'atracció de forasters, en aquest barri curiosíssim. És possible que hi
supersticions tahitianes, tot el realisme i la fantasia de la mort que	conreaven	els vells maoris, sortia en els nervis ingenus d'aquella família de
gent del país o una expressió religiosa, avui formen part d'un folklore	conreat	per especialistes. Les colles dansaires de Borabora, abans d'una
o contemplaven com esdevenien ermes per la fugida dels colons que les	conreaven	, d'altres creuaven els Pirineus i corrien a cercar refugi en el territori
i serveis, anaven fent pila sobre la seva persona per raó del mas que	conreava	i que considerava com a propi pel fet que el senyor no tingués facultat
ho tenen tot resolt i no se'n preocupen. Els és suficient de	conrear	la pietat popular a través de la impremta. Però no coneixen cap topada
en una insociabilitat aparent, esquerpa i sorruda, mentre, casa endins,	conreem	el jardí dels refinaments més insospitats. És així, per aquest viarany,
me'n vaig a viure amb ella a l'altra banda de la vall. I la terra ja la	conrearàs	tu. Jo també en sé de pasturar, noi tendre! Abel.
ens saluden joiosament. La gent, el cavall, el trot alegre, els camps ben	conreats	, la carretera polida, sense pols, et donen una sensació de benestança, de
que hi ha entre les branques del coneixement, tan diferents, que	conreem	, la lliçó recent que els físics han après respecte a la precaució amb què
per a estimular la gent per tal que no quedés un pam de terreny sense	conrear	, aquella consigna del progrés en la qual es deia que la civilització
la ciència de l'Home. b) Retornar a la Naturalesa. c)	Conrear	la virtut, el coratge i la moral. d) Fer síntesi en lloc de
del jorn novell i veure com les plantes que tu i jo hem	conreat	es desensonyen, els poncemers floreixen, cau la mirra,
dessota. Tal Paradís et dono; posseeix-lo, guarda'l,	conrea	'l, menja'n fruits: pots fer-ho de tots els arbres del jardí,
contrició) que els fruits que un dia l'arbrat del Paradís, ell	conreant	-lo, li hauria produït, quan innocència tenia encar.
sempre més viure, he decidit que surti d'aquest Jardí per	conrear	la terra de què ha estat fet, més escaient contrada."
ja els nostres camps, que ara amb suor imposada caldrà que	conreem	, tot i l'insomni de la passada nit; car, ¿te n'adones?,
jo vinc per treure-te'n i dur-te, lluny d'aquest Jardí, on	conreïs	la terra de què ets fet, lloc que et pertoca." No digué més,
no ens han ofert ni una sola planta que valgués la pena d'ésser	conreada	. No és pas que aquests països, tan rics en espècies, no posseïssin per
de l'art, aquestes petites diferències produeixen una diferència gran en	conrear	les diverses varietats, segurament que en un estat de naturalesa, on els
són perfectament fèrtils. Mr. C. Noble, posem per cas, m'informa que	conrea	brots per a empeltar d'un híbrid de Rhododendron ponticum
que hauria estat notori per als criadors dels planters. Els horticultors	conreen	grans platabandes dels mateixos híbrids, i només estan tractats com
un sentiment de marginalitat que els dugué a recloure's al call,	conreant	les seves particulars tradicions. D'això i dels esdeveniments que es
barcelonins va fer nombrosíssima la plèiade dels poetes que passen a	conrear	l'idioma del país. Van col·locant-se les primeres bases científiques per
els catalans del Principat i després els de València els que passin a	conrear	amb més profit la bella llengua nostrada, cal atribuir-ho a una sèrie de
És "transformar" el que ens interessa. Hem de decidir "què hem de	conrear	i què hem d'esbandir" per tal de refer-nos. I per a prendre-hi una
en el pas successori. I mentre el llaurador tingui un tros de terra per	conrear	, sigui tan petit com vulgueu, no hi renunciarà. S'estimarà més
Els "fadristerns" també heretaven llur part de terra, i s'hi quedaven a	conrear	-la. El minifundi tampoc no era la millor palanca per a proporcionar ajuts
les hores de la seva vida va servir la llengua catalana, flor camperola	conreada	per un hàbil jardiner, car si Verdaguer és un instintiu, està doblat,
pal·liat amb l'esperança enganyadora que tanmateix hi haurà temps de	conrear	, al costat de la vocació convertida en professió, les temptadores
com a soldat alemany. Després? ¿Era d'aquells que, per tradició familiar,	conreaven	l'enyorança francesa i van acceptar amb entusiasme el canvi de ciutadania
també per als altres. Observeu, si més no, com procedeixen els homes que	conreen	les ciències de l'observació, empíriques o experimentals, i les ciències
d'aquesta observació, ens manca la preceptiva que guia els homes que	conreen	la ciència; però no ens manquen models a imitar. Quan els deixebles de
que en res no s'assembla al de les intel·ligències disciplinades que	conreen	la ciència, ni a la manera de pensar socràtica que conreem en forma de
que conreen la ciència, ni a la manera de pensar socràtica que	conreem	en forma de bon sentit. Connaturalitzats amb aquesta nova manera de
lleugera o dura, els artesans que treballen pel seu compte, el pagès que	conrea	les pròpies terres i el masover que mena les d'altri: tot gent que si no
on hi ha veus sostingudes per instruments. És deixar-se enganyar i	conrear	un mal gust això de dir, com se sol fer, que la màquina no és més que un
fortuna, i, quan hom es sent capaç de seguir-los en llur dissort, cal	conrear	-los seguidament i amb confiança fins en llur prosperitat més gran. Si és
un home que se'n prengui la pena; fins i tot un de sol en governa moltes;	conrea	llur esperit i llur memòria, fixa i determina llur religió àdhuc emprèn
una viva amistat que aquells tractes que l'interès del nostre amor ens fa	conrear	. Hom no ama bé sinó una sola vegada, la primera. Les amors que segueixen
nostres. És dolç de veure els amics per gust i per estimació: és penós	conrear	-los per interès: això és sol·licitar. Cal guanyar-se el favor
si és fer-se estimar. El plaer de la companyia entre els amics hom el	conrea	per una semblança de gust pel que fa als costums i per alguna diferència
talment les d'una abadia. Les hortes que el volten són tan fines i ben	conreades	, que en diríeu jardins. Sentiu el gai parlar que surt per portes i
guerrers deixen les armes, i prenen l'arada i la magalla per artigar i	conrear	les grans extensions ermes. Es formen les agrupacions feudals que tenen
encara a poder fincar-se, compra una torreta, aprofitarà les festes per	conrear	el seu hort; aquest fet senzill pren la valor d'un símbol, i és un signe
motora. La mateixa remarca podríem fer per a tots els savis catalans que,	conreant	principalment la ciència aplicada, semblen moure's dintre el radi de
i als quals folleu les covades, les tomaqueres que heu plantat i que heu	conreat	us arribarien sanes i fresques al temps de les collites? I qui diu de la
en el seu any del jardiner anota que el mes de gener és el destinat a	conrear	el temps. Aquest daler és el que cal oposar als qui només violen el
ha les cabanes dels homes i porta una mica de la Flor Roja que ells saben	conrear	, perquè, en el moment que et calgui, et pugui ésser un amic més fort que
al jardí per veure tot el que podia veure-s'hi. Era un jardí gran, a mig	conrear	, amb espessos rosers anomenats "Marescal Niel" (que són alts com

Pàgina 1 (de 34)

50 següents