×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb conrear |
Freqüència total: 1663 |
CTILC1 |
| arabe. Jo no sé ben bé quina mena de pobre artificial hi | conrea | l'atracció de forasters, en aquest barri curiosíssim. És possible que hi | | supersticions tahitianes, tot el realisme i la fantasia de la mort que | conreaven | els vells maoris, sortia en els nervis ingenus d'aquella família de | | gent del país o una expressió religiosa, avui formen part d'un folklore | conreat | per especialistes. Les colles dansaires de Borabora, abans d'una | | o contemplaven com esdevenien ermes per la fugida dels colons que les | conreaven | , d'altres creuaven els Pirineus i corrien a cercar refugi en el territori | | i serveis, anaven fent pila sobre la seva persona per raó del mas que | conreava | i que considerava com a propi pel fet que el senyor no tingués facultat | | ho tenen tot resolt i no se'n preocupen. Els és suficient de | conrear | la pietat popular a través de la impremta. Però no coneixen cap topada | | en una insociabilitat aparent, esquerpa i sorruda, mentre, casa endins, | conreem | el jardí dels refinaments més insospitats. És així, per aquest viarany, | | me'n vaig a viure amb ella a l'altra banda de la vall. I la terra ja la | conrearàs | tu. Jo també en sé de pasturar, noi tendre! Abel. | | ens saluden joiosament. La gent, el cavall, el trot alegre, els camps ben | conreats | , la carretera polida, sense pols, et donen una sensació de benestança, de | | que hi ha entre les branques del coneixement, tan diferents, que | conreem | , la lliçó recent que els físics han après respecte a la precaució amb què | | per a estimular la gent per tal que no quedés un pam de terreny sense | conrear | , aquella consigna del progrés en la qual es deia que la civilització | | la ciència de l'Home. b) Retornar a la Naturalesa. c) | Conrear | la virtut, el coratge i la moral. d) Fer síntesi en lloc de | | del jorn novell i veure com les plantes que tu i jo hem | conreat | es desensonyen, els poncemers floreixen, cau la mirra, | | dessota. Tal Paradís et dono; posseeix-lo, guarda'l, | conrea | 'l, menja'n fruits: pots fer-ho de tots els arbres del jardí, | | contrició) que els fruits que un dia l'arbrat del Paradís, ell | conreant | -lo, li hauria produït, quan innocència tenia encar. | | sempre més viure, he decidit que surti d'aquest Jardí per | conrear | la terra de què ha estat fet, més escaient contrada." | | ja els nostres camps, que ara amb suor imposada caldrà que | conreem | , tot i l'insomni de la passada nit; car, ¿te n'adones?, | | jo vinc per treure-te'n i dur-te, lluny d'aquest Jardí, on | conreïs | la terra de què ets fet, lloc que et pertoca." No digué més, | | no ens han ofert ni una sola planta que valgués la pena d'ésser | conreada | . No és pas que aquests països, tan rics en espècies, no posseïssin per | | de l'art, aquestes petites diferències produeixen una diferència gran en | conrear | les diverses varietats, segurament que en un estat de naturalesa, on els | | són perfectament fèrtils. Mr. C. Noble, posem per cas, m'informa que | conrea | brots per a empeltar d'un híbrid de Rhododendron ponticum | | que hauria estat notori per als criadors dels planters. Els horticultors | conreen | grans platabandes dels mateixos híbrids, i només estan tractats com | | un sentiment de marginalitat que els dugué a recloure's al call, | conreant | les seves particulars tradicions. D'això i dels esdeveniments que es | | barcelonins va fer nombrosíssima la plèiade dels poetes que passen a | conrear | l'idioma del país. Van col·locant-se les primeres bases científiques per | | els catalans del Principat i després els de València els que passin a | conrear | amb més profit la bella llengua nostrada, cal atribuir-ho a una sèrie de | | És "transformar" el que ens interessa. Hem de decidir "què hem de | conrear | i què hem d'esbandir" per tal de refer-nos. I per a prendre-hi una | | en el pas successori. I mentre el llaurador tingui un tros de terra per | conrear | , sigui tan petit com vulgueu, no hi renunciarà. S'estimarà més | | Els "fadristerns" també heretaven llur part de terra, i s'hi quedaven a | conrear | -la. El minifundi tampoc no era la millor palanca per a proporcionar ajuts | | les hores de la seva vida va servir la llengua catalana, flor camperola | conreada | per un hàbil jardiner, car si Verdaguer és un instintiu, està doblat, | | pal·liat amb l'esperança enganyadora que tanmateix hi haurà temps de | conrear | , al costat de la vocació convertida en professió, les temptadores | | com a soldat alemany. Després? ¿Era d'aquells que, per tradició familiar, | conreaven | l'enyorança francesa i van acceptar amb entusiasme el canvi de ciutadania | | també per als altres. Observeu, si més no, com procedeixen els homes que | conreen | les ciències de l'observació, empíriques o experimentals, i les ciències | | d'aquesta observació, ens manca la preceptiva que guia els homes que | conreen | la ciència; però no ens manquen models a imitar. Quan els deixebles de | | que en res no s'assembla al de les intel·ligències disciplinades que | conreen | la ciència, ni a la manera de pensar socràtica que conreem en forma de | | que conreen la ciència, ni a la manera de pensar socràtica que | conreem | en forma de bon sentit. Connaturalitzats amb aquesta nova manera de | | lleugera o dura, els artesans que treballen pel seu compte, el pagès que | conrea | les pròpies terres i el masover que mena les d'altri: tot gent que si no | | on hi ha veus sostingudes per instruments. És deixar-se enganyar i | conrear | un mal gust això de dir, com se sol fer, que la màquina no és més que un | | fortuna, i, quan hom es sent capaç de seguir-los en llur dissort, cal | conrear | -los seguidament i amb confiança fins en llur prosperitat més gran. Si és | | un home que se'n prengui la pena; fins i tot un de sol en governa moltes; | conrea | llur esperit i llur memòria, fixa i determina llur religió àdhuc emprèn | | una viva amistat que aquells tractes que l'interès del nostre amor ens fa | conrear | . Hom no ama bé sinó una sola vegada, la primera. Les amors que segueixen | | nostres. És dolç de veure els amics per gust i per estimació: és penós | conrear | -los per interès: això és sol·licitar. Cal guanyar-se el favor | | si és fer-se estimar. El plaer de la companyia entre els amics hom el | conrea | per una semblança de gust pel que fa als costums i per alguna diferència | | talment les d'una abadia. Les hortes que el volten són tan fines i ben | conreades | , que en diríeu jardins. Sentiu el gai parlar que surt per portes i | | guerrers deixen les armes, i prenen l'arada i la magalla per artigar i | conrear | les grans extensions ermes. Es formen les agrupacions feudals que tenen | | encara a poder fincar-se, compra una torreta, aprofitarà les festes per | conrear | el seu hort; aquest fet senzill pren la valor d'un símbol, i és un signe | | motora. La mateixa remarca podríem fer per a tots els savis catalans que, | conreant | principalment la ciència aplicada, semblen moure's dintre el radi de | | i als quals folleu les covades, les tomaqueres que heu plantat i que heu | conreat | us arribarien sanes i fresques al temps de les collites? I qui diu de la | | en el seu any del jardiner anota que el mes de gener és el destinat a | conrear | el temps. Aquest daler és el que cal oposar als qui només violen el | | ha les cabanes dels homes i porta una mica de la Flor Roja que ells saben | conrear | , perquè, en el moment que et calgui, et pugui ésser un amic més fort que | | al jardí per veure tot el que podia veure-s'hi. Era un jardí gran, a mig | conrear | , amb espessos rosers anomenats "Marescal Niel" (que són alts com |
|