Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

desfà. Morí la meva esposa, i em vaig quedar sol amb la meva filla. Vaig	consagrar	-me a ella: el seu amor, la seva educació, els seus entusiasmes foren les
a ciutat i ingressava en un convent. A partir d'aleshores Antoni Costa	consagrà	la seva existència a la seva filla; a ella va dedicar tot l'afecte de la
de plor, com sempre, el saludarà: "Ets tu, fill meu?" Ell ara li	consagrarà	l'existència. Viuran junts ja per sempre —pensa—, i en la benaurança
plenament, però, una vegada acceptat aquell destí, Sileta s'hi havia	consagrat	en cos i ànima. Fossin quins fossin els seus sentiments, Sileta estava ja
que no fos l'espera d'aquell llaç que —en presència de Déu— havia de	consagrar	-la a un deure per sempre. Parlava menys que abans i, sobretot, somreia
Vici No hi ha res com els versos, com els versos bons, és clar, per a	consagrar	per segles i segles qualsevol ximpleria evident sota un pompós aspecte de
han escoltat el discurset oficial escoltaven el discurs del nou senyor,	consagrat	pels capellans de la tribu, que, si no tocaven el fiscorn i el cornetí
La publicació del seu poema mestre /La camperola\ acabà de	consagrar	-la. El bisbe i tot la felicità. Aina Cohen havia triomfat. Però una
de saber traduir llatí. Però les seves principals energies s'havien	consagrat	a la política, i militava en el partit conservador des que va ser major
des de sa premsa que som noltros, es conservadors castellanistes, qui han	consagrat	sa poetessa; N'Aina Cohen amb ses seves beneitures ja té molts de
celebrar. Per copes poseu-hi calzes, que tots poguem	consagrar	. Floriu vinyes! floriu vinyes! que el vi no hi ha de
tenia un calze com mai més se n'ha vist cap. Cada cop que hi	consagrava	, diu que se'l veia plorar. L'escolà, ajudant de
pel pa blanc donat als gossos i el que vaig a	consagrar	, que potser serà pastura dels cavalls del castellà.—
pastura dels cavalls del castellà.— Cada cop que hi	consagrava	, diu que se'l veia plorar. D'un temps ençà que no plora
se'l veia plorar. D'un temps ençà que no plora Pau Claris en	consagrar	; del dia que Catalunya vencé l'exèrcit reial
l'omplirà: el vi de les nostres venes, el millor per	consagrar	. Pau Claris torna a alçâ el calze, comencem, doncs, a
Pare nostre! Pare del cel estelat, beneïu-la i	consagreu	-la per la nostra llibertat! Enyorant la deslliurança,
penons i banderes i espases per estrenar. En sê al	consagrar	Pau Claris, ja ni es van agenollar. Pau Claris
a la mudança i no podem preveure com pintarà demà. Però aqueixa varietat	consagra	una constant personalíssima, la qual, probablement, no veurem desmentida
via negativa. Tampoc un escriptor —un poeta, un novel·lista— que queda	consagrat	per l'obra mestra que aconsegueix, per molt que n'hagi escrites de
dins l'altre, almenys com a forma privilegiada. El pròxim capítol serà	consagrat	enterament a interpretar de la mateixa manera, és a dir, com a resultat
únicament per les comoditats de l'exposició i perquè aquest llibre els és	consagrat	. De cap manera no volem insinuar que les transformacions ideològiques
que proporcionen la matèria dels sistemes simbòlics als quals han estat	consagrats	els capítols precedents, hom haurà de reconèixer que els pobles dits
de l'etnografia, que és incontestablement una ciència humana i que es	consagra	a l'estudi d'aquestes societats, el pont, demolit amb tant
aixó. Es una part, una part tan sols. N' hi há un altra que sempre vos	consagrará	un recort entusiasta y que sentirá glatir lo cor pera revéureus tan gran
és molt bonic i interessant; però m'agradaria també d'ésser advocat per	consagrar	-me a la política i alleujar els mals de la societat. Probablement no em
pàgines de prosa. Ben cert que la seva tortura moral era de no poder	consagrar	tota la vida a les lletres, però una estrofa ben reeixida el compensava
-m'hi. Un gorkià tot d'una peça. Anirem junts, si voleu. Per tal de	consagrar	l'aliança que acabava d'oferir-me va fer portar beguda per a tots. Davant
molt belles, molt nobles, generoses, profundes, inspirat per ella. Jo hi	consagrava	la meva existència i també l'adorava, feliç de la seva felicitat, i ella
considerava molt fecunda des del punt de vista de l'art a què jo em volia	consagrar	. Així flotava sobre aquest mar d'idees, de sensacions, de confusions, de
seva dona a si mateix s'estima"... "És així com jo l'hauria estimada!	Consagrant	-li la part més digna de mi mateix, la més íntima i pura. ¿En què han
El Pedagog. —¿Com és que no recordes res, minyó ingrat, i jo he	consagrat	deu anys de la meva vida a proporcionar-te records? I tots aquests
de les mosques, del meu germà, de mi mateixa; no em deixis sola i	consagraré	tota la vida a l'expiació. Em penedeixo, Júpiter, em penedeixo...
del problema. El següent Congrés Solvay, l'any 1933, fou	consagrat	als problemes de l'estructura i de les propietats dels nuclis atòmics,
pare entre un simi qualsevol i un home que taca l'honor d'un savi que ha	consagrat	la vida al progrés, preferiria ésser fill d'un modestíssim mico." La
ens havíem jurat, tancats amb clau a la meva cambra, que tota la vida ens	consagraríem	a combatre la injustícia. Grosses llàgrimes corrien dels nostres ulls al
observadors conscienciosos i admirables, Kölreuter i Gärtner, que gairebé	consagraren	llurs vides a aquesta qüestió, sense sentir-se profundament impressionat
humanes, però que no han trobat, encara, l'especificitat pròpia que les	consagrés	com a disciplines científiques. Ben fonamentada, la semiòtica, si algun
qui sap si després pot funcionar com a model semiològic. El temps l'ha	consagrat	, precisament, com una de les alternatives de teoria i pràctica
gremial, i que celebra corporativament, amb un cerimonial precís i	consagrat	pel pas dels anys, les festes en honor dels seus sants patrons. Els
inferida, o inferible. Al capdavall, molts teòlegs —i filòsofs— han	consagrat	bona part dels seus talents a provar l'existència de Déu. Però l'objecte
i viles reials. Les immigracions del XIV i del XV	consagraren	i accentuaren la catalanització de fet. Valencians són alguns dels més
el punt d'obir llullià i es compren que hi hagin hagut homes que hi hagin	consagrat	la vida i la fortuna, de la mateixa manera que es compren que En Llull hi
d'un gestuari familiar, on l'energia és només d'ordre operatori, i es	consagra	aquí a enumerar, allí a transformar, però mai a jutjar ni a significar
com si l'acte literari, supremament ambigu, no donés a llum una creació	consagrada	per la societat més que en el moment que ha reeixit a destruir la
el costum, que havia d'arrelar a la Facultat de Filosofia i Lletres, de	consagrar	a un tema de literatura hel·lènica l'estudi doctoral. És que la nostra
història de les lletres i de la cultura catalanes, Rubió i Lluch s'havia	consagrat	des de molt abans, donant-li les millors hores de la seva joventut ençà:
de Barcelona, ni les revistes, sota el signe del jou i les sagetes, no	consagraren	cap comentari a la vida i a l'obra de Manuel Reventós, a l'ocasió del seu
nosaltres és un amor platònic i llunyà, mentre que el gran traspassat li	consagrava	l'esforç sencer de la seva llarga vida. Fidel als ideals catalans i
de quinze anys que va del seu refugi a Baiona fins a la seva mort fou	consagrat	gairebé exclusivament per Altamira a la tasca americanista i a la revisió

Pàgina 1 (de 34)

50 següents