Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

li mullaven les temples amb l'aigua del riu de l'oblit. La seva	consciència	professional li remordiria, quan, en lloc d'esforçar-se a retornar al
de la corona i del poble, en suprema aliança. Per sort, en morir, la	consciència	no em remordeix de res. Si de cas, em reca tan sols d'haver trepitjat
de repetir que m'han de prolongar el paper? No hi llueixo, és curt. I una	consciència	, una vergonya, perquè la peça porta el nom del meu personatge."
Per això les imprecacions s'escolten amb tanta satisfeta i còmoda	consciència	moral en el teatre i són tan agraïdes per les actrius i els actors que es
culpable d'un terrible delicte. Tal vegada llavors, en el fons de la seva	consciència	, comprengué per què les pedres del seu carrer, les cases, les parets no
món millor que el que se li revelà al seu entorn al seu despertar de la	consciència	, aquella mena d'illes benaventurades on els seus ulls no es veiessin
i fins admiració, que s'havia de convertir gairebé en la veu de la seva	consciència	. En presència seva, escoltant-lo, Tino Costa sempre sentí la tristesa que
continu camí de dolor. A penes ell es retirava, els fantasmes de la seva	consciència	, la imatge del seu pare maleint-la abans de morir s'aixecava al seu
el privava de declarar-li els seus sentiments, li ho privava també la	consciència	del drama ocult que endevinava en la vida d'ella i el convenciment de la
plorar una sola vegada, si no fos essent molt petit, quan no en tenia	consciència	), Maria Àgueda es sentia ja penedida; la mà amb què li havia pegat
no plorava per ell: potser en aquell moment Mila, deixada sola amb la	consciència	d'allò que havia gosat fer, havia pensat en el seu pare i en la seva
, de sentir-la al seu costat en la nit, plena d'amor per ell; i la	consciència	que era la nit darrera feia encara més profunda la seva ventura. Es
que en el fons la turmentés vivament el dolor d'haver-lo ofès, la seva	consciència	, respecte al fet, estava tranquil·la. En aquest sentit ni tan sols havia
principal de la seva fugida despertava en ell una tendra emoció, i la	consciència	d'aquest sentiment l'emplenava d'irritació contra ell mateix. L'amo de
li parla: —Mila, demana-li perdó. Els cops que et donà els porta damunt la	consciència	. D'ençà d'aleshores s'ha fet vell. Mira'l. Mila es col·loca més a prop del
la poden deturar; tampoc la presència del seu pare allí a la vora, ni la	consciència	del dolor que ha de causar-li. El seu cor palpita ja lluny d'aquelles
fosquejar, i en la seva ànima, per damunt dels records, només hi havia la	consciència	d'aquest desig inajornable i una infinita sensació de venciment, un anhel
sabent que la mare dorm —o tal vegada vetlla— allí molt a prop, amb la	consciència	de la seva companyia, millor encara que la mateixa companyia, enmig dels
va aturar-se. A penes refeta del seu esvaniment, a penes restituïda a la	consciència	del que succeïa, obrint-se pas entre les dones que la rodejaven, havia
llançar-se enmig de tots i preguntar a crits; però llavors una resta de	consciència	—un raig de llum que travessà el seu cervell, nascut del desig de
ser monstruosament invulnerable, i més que a res, és invulnerable a la	consciència	de les nostres bestieses privatives. Però, encara que ens avinguem a
del nostre lloc en el temps. L'historicisme ens ha donat plena	consciència	de ser un "episodi": un més en la llarga successió d'"episodis" que
"colla", "societat", "partit", "equip", etcètera, hi ha	consciència	d'estar reunits en comunitat: en "la gent", no. Les acumulacions
posades a contribució; i alhora, les possibilitats d'acció civil i de	consciència	col·lectiva augmentaven en aquestes mateixes capes socials predestinades
de seguir sent virtut: vull dir, a fi d'afirmar-se com a tal virtut en la	consciència	dels homes. Probablement, sí. Però aquest problema excedeix les meves
té un sentit ben raonable. He escrit ara la paraula "alegria" a	consciència	. A l'entranya de tota "venjança" hi ha un nucli d'alegria que jo no em
a favor, és clar, de la pròpia posició, i Erasme sap que la seva	consciència	li dicta, simultàniament i parcial, simpatia i animositat per cada costat
l'ha heretat la moderna cultura europea, i l'ha fet centre de la	consciència	intel·lectual. Només si té garantida la seva llibertat —interior i
als presos comuns, sobretot. La desigualtat de tracte repugna a la seva	consciència	: "Que penser de notre justice?" Jo no diré que aquesta
"criminal de guerra"; cap d'ells no té tan sols la tranquil·litat de	consciència	que podem imaginar en aquest. Dels "crims de guerra" cabria dir allò
un defecte, un dèficit: els altres "sords", en canvi, no tenen	consciència	de la seva "sordesa". I aquesta inconsciència és una nova circumstància
Byron, Stendhal, Shelley, Pound, etc.— van fer la peregrinació amb plena	consciència	. Els tempta, com és natural, el museu, el monument ruïnós, el prestigi de
dues sèries de pobles que acabo d'apuntar entraren en una nova fase de	consciència	política: nosaltres, també. Però nosaltres, abans d'això, abans de
novel·lista consisteix a suplir aquesta distracció, aquest defecte de	consciència	. O Ordre El dilema "desordre-injustícia" ha fet córrer molta
de valor. Les "persones d'ordre", ignares o innocents, solen tenir la	consciència	tranquil·la, quant a aquest punt. És ben probable que el duc Carles
al seu proïsme en tant que proïsme: i escric "proïsme" a	consciència	de la ressonància cristiana del mot. Tendim a establir un buit entre
unes formes de constatació exteriors i rígides: no arribaven a afectar la	consciència	de temporalitat que, més o menys instintiva, tenia l'individu. El fet que
mera coqueteria retòrica. D'altra banda, els civilitzats solen tenir mala	consciència	de ser això, civilitzats... Estarà de sobres apuntar que les al·ludides
pacífic i útil salvatge, pren les armes, adopta el nacionalisme, pren	consciència	de la revolta social, i obliga els seus dominadors —els besnéts dels qui
és, a tot arreu, graciosament àmplia. Hi ha una zona de comportament i de	consciència	, en el ciutadà mitjà de les regions avançades, que oscil·la entre el
com a element equilibrador, regulador de les desviacions de la	consciència	, i l'assoliment del centre pregon de l'ànima, la "individuació".
groga i saborosa. Com pensem, ara, en el menjar! Mai no havia tingut	consciència	com ara del benefici que és el nostre pa de cada dia, del gaudi que hi ha
predominantment un analista, lliurat a la dissecció dels propis estats de	consciència	, més aviat que un líric d'aquells en qui el cant procedeix d'una plenitud
completa en ella mateixa com un arbre, aquell "estat constant de	consciència	activa". Rilke tenia i volia una consciència de tot el que vivia; més
aquell "estat constant de consciència activa". Rilke tenia i volia una	consciència	de tot el que vivia; més que viure —precisava jo— li interessava veure's
sap. Per això preferia la vellesa a la joventut, la maduresa de la	consciència	a les sorpreses de la vida. Era un asceta que rebutjava tot allò que el
que deixa caure contra la seva nuca. —Porc! —sent que diu. Vagament, té	consciència	de la caiguda, de la duresa del terra contra el front, de les mans de
estrictament físiques, pretén d'establir un lligam durador definit per la	consciència	... però els grops són sempre perseguits pels horns, que també
habitació, que torna a atansar-se, va dient: —...tot això ens obliga a una	consciència	de perfeccionament aguditzada, ja que tots els nostres passos s'han
encara s'adrecen a la darrera barraca—. Som pocs, molt pocs, que hem pres	consciència	que ens hem d'unir, que no n'hi ha pas prou amb una actitud altiva i

Pàgina 1 (de 320)

50 següents