×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb consciència |
Freqüència total: 15973 |
CTILC1 |
li mullaven les temples amb l'aigua del riu de l'oblit. La seva | consciència | professional li remordiria, quan, en lloc d'esforçar-se a retornar al | de la corona i del poble, en suprema aliança. Per sort, en morir, la | consciència | no em remordeix de res. Si de cas, em reca tan sols d'haver trepitjat | de repetir que m'han de prolongar el paper? No hi llueixo, és curt. I una | consciència | , una vergonya, perquè la peça porta el nom del meu personatge." | Per això les imprecacions s'escolten amb tanta satisfeta i còmoda | consciència | moral en el teatre i són tan agraïdes per les actrius i els actors que es | culpable d'un terrible delicte. Tal vegada llavors, en el fons de la seva | consciència | , comprengué per què les pedres del seu carrer, les cases, les parets no | món millor que el que se li revelà al seu entorn al seu despertar de la | consciència | , aquella mena d'illes benaventurades on els seus ulls no es veiessin | i fins admiració, que s'havia de convertir gairebé en la veu de la seva | consciència | . En presència seva, escoltant-lo, Tino Costa sempre sentí la tristesa que | continu camí de dolor. A penes ell es retirava, els fantasmes de la seva | consciència | , la imatge del seu pare maleint-la abans de morir s'aixecava al seu | el privava de declarar-li els seus sentiments, li ho privava també la | consciència | del drama ocult que endevinava en la vida d'ella i el convenciment de la | plorar una sola vegada, si no fos essent molt petit, quan no en tenia | consciència | ), Maria Àgueda es sentia ja penedida; la mà amb què li havia pegat | no plorava per ell: potser en aquell moment Mila, deixada sola amb la | consciència | d'allò que havia gosat fer, havia pensat en el seu pare i en la seva | , de sentir-la al seu costat en la nit, plena d'amor per ell; i la | consciència | que era la nit darrera feia encara més profunda la seva ventura. Es | que en el fons la turmentés vivament el dolor d'haver-lo ofès, la seva | consciència | , respecte al fet, estava tranquil·la. En aquest sentit ni tan sols havia | principal de la seva fugida despertava en ell una tendra emoció, i la | consciència | d'aquest sentiment l'emplenava d'irritació contra ell mateix. L'amo de | li parla: —Mila, demana-li perdó. Els cops que et donà els porta damunt la | consciència | . D'ençà d'aleshores s'ha fet vell. Mira'l. Mila es col·loca més a prop del | la poden deturar; tampoc la presència del seu pare allí a la vora, ni la | consciència | del dolor que ha de causar-li. El seu cor palpita ja lluny d'aquelles | fosquejar, i en la seva ànima, per damunt dels records, només hi havia la | consciència | d'aquest desig inajornable i una infinita sensació de venciment, un anhel | sabent que la mare dorm —o tal vegada vetlla— allí molt a prop, amb la | consciència | de la seva companyia, millor encara que la mateixa companyia, enmig dels | va aturar-se. A penes refeta del seu esvaniment, a penes restituïda a la | consciència | del que succeïa, obrint-se pas entre les dones que la rodejaven, havia | llançar-se enmig de tots i preguntar a crits; però llavors una resta de | consciència | —un raig de llum que travessà el seu cervell, nascut del desig de | ser monstruosament invulnerable, i més que a res, és invulnerable a la | consciència | de les nostres bestieses privatives. Però, encara que ens avinguem a | del nostre lloc en el temps. L'historicisme ens ha donat plena | consciència | de ser un "episodi": un més en la llarga successió d'"episodis" que | "colla", "societat", "partit", "equip", etcètera, hi ha | consciència | d'estar reunits en comunitat: en "la gent", no. Les acumulacions | posades a contribució; i alhora, les possibilitats d'acció civil i de | consciència | col·lectiva augmentaven en aquestes mateixes capes socials predestinades | de seguir sent virtut: vull dir, a fi d'afirmar-se com a tal virtut en la | consciència | dels homes. Probablement, sí. Però aquest problema excedeix les meves | té un sentit ben raonable. He escrit ara la paraula "alegria" a | consciència | . A l'entranya de tota "venjança" hi ha un nucli d'alegria que jo no em | a favor, és clar, de la pròpia posició, i Erasme sap que la seva | consciència | li dicta, simultàniament i parcial, simpatia i animositat per cada costat | l'ha heretat la moderna cultura europea, i l'ha fet centre de la | consciència | intel·lectual. Només si té garantida la seva llibertat —interior i | als presos comuns, sobretot. La desigualtat de tracte repugna a la seva | consciència | : "Que penser de notre justice?" Jo no diré que aquesta | "criminal de guerra"; cap d'ells no té tan sols la tranquil·litat de | consciència | que podem imaginar en aquest. Dels "crims de guerra" cabria dir allò | un defecte, un dèficit: els altres "sords", en canvi, no tenen | consciència | de la seva "sordesa". I aquesta inconsciència és una nova circumstància | Byron, Stendhal, Shelley, Pound, etc.— van fer la peregrinació amb plena | consciència | . Els tempta, com és natural, el museu, el monument ruïnós, el prestigi de | dues sèries de pobles que acabo d'apuntar entraren en una nova fase de | consciència | política: nosaltres, també. Però nosaltres, abans d'això, abans de | novel·lista consisteix a suplir aquesta distracció, aquest defecte de | consciència | . O Ordre El dilema "desordre-injustícia" ha fet córrer molta | de valor. Les "persones d'ordre", ignares o innocents, solen tenir la | consciència | tranquil·la, quant a aquest punt. És ben probable que el duc Carles | al seu proïsme en tant que proïsme: i escric "proïsme" a | consciència | de la ressonància cristiana del mot. Tendim a establir un buit entre | unes formes de constatació exteriors i rígides: no arribaven a afectar la | consciència | de temporalitat que, més o menys instintiva, tenia l'individu. El fet que | mera coqueteria retòrica. D'altra banda, els civilitzats solen tenir mala | consciència | de ser això, civilitzats... Estarà de sobres apuntar que les al·ludides | pacífic i útil salvatge, pren les armes, adopta el nacionalisme, pren | consciència | de la revolta social, i obliga els seus dominadors —els besnéts dels qui | és, a tot arreu, graciosament àmplia. Hi ha una zona de comportament i de | consciència | , en el ciutadà mitjà de les regions avançades, que oscil·la entre el | com a element equilibrador, regulador de les desviacions de la | consciència | , i l'assoliment del centre pregon de l'ànima, la "individuació". | groga i saborosa. Com pensem, ara, en el menjar! Mai no havia tingut | consciència | com ara del benefici que és el nostre pa de cada dia, del gaudi que hi ha | predominantment un analista, lliurat a la dissecció dels propis estats de | consciència | , més aviat que un líric d'aquells en qui el cant procedeix d'una plenitud | completa en ella mateixa com un arbre, aquell "estat constant de | consciència | activa". Rilke tenia i volia una consciència de tot el que vivia; més | aquell "estat constant de consciència activa". Rilke tenia i volia una | consciència | de tot el que vivia; més que viure —precisava jo— li interessava veure's | sap. Per això preferia la vellesa a la joventut, la maduresa de la | consciència | a les sorpreses de la vida. Era un asceta que rebutjava tot allò que el | que deixa caure contra la seva nuca. —Porc! —sent que diu. Vagament, té | consciència | de la caiguda, de la duresa del terra contra el front, de les mans de | estrictament físiques, pretén d'establir un lligam durador definit per la | consciència | ... però els grops són sempre perseguits pels horns, que també | habitació, que torna a atansar-se, va dient: —...tot això ens obliga a una | consciència | de perfeccionament aguditzada, ja que tots els nostres passos s'han | encara s'adrecen a la darrera barraca—. Som pocs, molt pocs, que hem pres | consciència | que ens hem d'unir, que no n'hi ha pas prou amb una actitud altiva i |
|