×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb conscient |
Freqüència total: 6417 |
CTILC1 |
en general, i les mateixes evidències quotidianes, ara esdevingudes | conscients | , hi contribuïren força. La sola ressenya de batalles, d'embulls palatins | "perquè"— no tenim res a veure amb "l'indignant". El pecador més | conscient | dels seus pecats s'indigna dels pecats aliens, "i amb tota la raó del | responsabilitats supremes, purificada d'influències estrangeres, però | conscient | de les seves afinitats de raça i de cultura, arribarà a ser, entre el | canvi, el procés d'exploració i d'explicació íntima era més complet i més | conscient | . Així i tot, trobo molt exacta l'observació de Vinyoli sobre la impressió | Precisament perquè no sóc una màquina, perquè sóc una voluntat | conscient | que s'ha identificat amb el seu objectiu... —Perdoneu —el talla l'orador | segueixen amb l'esguard mentre travessa l'habitació una mica encarcarada, | conscient | de les mirades clavades al gruix de les natges, i la mestressa, | i cruel. ELL, com l'anomenava en gairebé totes les cartes, no va ser | conscient | d'haver estat injust amb el fill. Si la més vaga idea d'injustícia hagués | per una invisible i sòlida cortina. I a mesura que s'aniria fent més | conscient | aquesta irreductible diferència, a mesura que les pors, els respectes, | tot bé que li fos refusat, un esperit de conquesta que naixia de la seva | conscient | insuficiència, de la necessitat mai no satisfeta de ser admirat, estimat, | sempre entre pare i fill. Però, ¿és que Pere Grau havia estat mai | conscient | d'aquest abisme? Ell sabia que no. I no sols sabia això. Estava segur que | potser perquè la felicitat no era en ell un estat d'esperit autènticament | conscient | . En l'època que editava el llibre, pels volts de l'Ascensió de | permès d'exercir ni d'admirar. Possiblement ell mateix no va ser prou | conscient | d'aquest estil neogòtic que s'iniciava, ni capaç de captar la continuada | vostè i m'empeny, no sap amb quina força, a parlar-li de la meva història | conscient | com som, però, que no sabré escollir amb precisió les paraules o que | si es vol l'amor assumpte de la seua misèria, de la seua | conscient | misèria, de l'incendi. Mai no serà cap plàcid record: serà una | de prendre's la vida, que es reflecteix en una articulació espiritual | conscient | , en uns costums específics, la prevalença d'uns interessos i d'unes | i l'odi respecte a la nova societat que els envolta. Hem d'ésser | conscients | del paper que exercí l'obrer català des de l'enduriment de 1855, | de la societat catalana a començaments del segle actual. Una minoria | conscient | d'ella mateixa, de la seva puixança intel·lectual i econòmica, de les | un gran mirall. Una modista i dues cambreres treballen i van i vénen, | conscients | de la seva responsabilitat. Remei Huguet, paràsit obligat de tota casa | polítiques? Miri, la veritat, no ho sabia. El marquès estava seriós, | conscient | de la importància d'aquella entrevista: —Vostè, Aina, és una glòria | emoció, i en els moments en què més es pensava estimar-la, la veu, | conscient | de la importància de les paraules que anava a articular, emetia registres | d'ambivalència de Bleuler es complia: a més sorda admiració més antipatia | conscient | . Dona Maria Antònia, sense voler, imposava. La fredor del seu perfil i la | cepell arreu l'amaga. Nits curtes de caminades, llargues de por | conscient | , com una agulla de pi clavada al cim de la closca! | només el millor de cada cosa, sinó una elecció on hi ha sempre una | conscient | renúncia. D'ací que l'actitud mesurada sigui, com hem dit i repetit, tot | l'inevitable estat de desesperació del qual brollava. D'ací que, | conscient | de la tragèdia del món, aquesta ironia s'entesti en temperar-la. La seva | aquestes paraules del vell escriptor florentí tenen una justesa solemne, | conscient | de ressenyar en la seua "llegenda àuria" l'instant auroral, l'inici | fons subconscient, en el dels surrealistes intentarà esbrinar allò que de | conscient | se'ls escapa. Breton creia factible, en el futur, una resolució superior | guerra i les armes de junyir. Aquesta distinció ja apareix molt clara i | conscient | , a començaments del segle XIV, als inventaris de l'armeria i la | surt del marc de la cortesia veritable. Però, sovint, a més, hi apareix, | conscient | o no, el desig d'eclipsar els altres, de deixar a l'ombra aquells qui no | a una mena de primera adolescència prematura o, almenys, a una infància | conscient | ; com si fos cap a la fi del 1908 que jo adquirís la plena | les mateixes conseqüències, i va ésser aleshores que vaig esdevenir | conscient | de com els efectes s'havien iniciat en l'estada al Mont-Dore del | És terrible —amb calor o sense— la distància que hi ha entre la "visió" | conscient | , tan segura, tan indubtable, tan —aparentment— completa que tinc de mi, | també vull dir que, alhora, aquella visió interna persisteix, i en sóc | conscient | , i sé que és incomparablement més clara i més completa que la que puc | visible. Però jo diria que la influència de Poussin apareix —més o menys | conscient | — en d'altres pintors als quals no sé que hagi estat atribuïda. Per | L'objecte sencer de la ciència pura és portar al seu punt més alt i més | conscient | la reducció d'aquell mode caòtic de percebre, que començà en un pla | els etnòlegs de la recerca d'informació sobre sistemes de classificacions | conscients | , complexes i coherents, l'existència dels quals els hauria semblat | espontàniament i imperiosament en la pràctica dels grups, i les regles | conscients | i premeditades per mitjà de les quals aquests mateixos grups —o llurs | que el seu discurs mai no ha estat ni serà el resultat d'una totalització | conscient | de les lleis lingüístiques. Però si, com a subjecte parlant, l'home pot | més aviat hi veiem una verificació, atès que, a parer nostre, l'ésser- | conscient | de l'ésser planteja un problema del qual no deté la solució. La | és derivat, com l'altre, ja que no és més que el mode d'aprehensió | conscient | de processos psicològics i fisiològics discontinus. No contestem pas que | nois. Ell és avui la providència llur. Si les famílies dels nois fossin | conscients | , l'haurien de beneir, li haurien de besar els peus; allí, abans de | una energia dolça; i el mal que li han fet no li permetrà de fer el mal, | conscient | que a la llarga no és mal sinó per aquell qui el fa. I aquesta és | brandava la testa consirosament. L'energumen s'exaltava: —Cal fer l'obrer | conscient | . I, en general, l'obrer no en vol ser, de conscient. Si hem d'esperar | —Cal fer l'obrer conscient. I, en general, l'obrer no en vol ser, de | conscient | . Si hem d'esperar que l'hi faci el temps, no ho serà mai. Doncs, ho | m'havien fet cercar altres companyies. Però ara semblava que, mig | conscient | de la meva davallada moral, no pogués complaure'm sinó amb gent més | de verdor i de joia. Una vegada més tornava a la ciutat afligidíssim, | conscient | d'haver perdut el contacte amb la naturalesa i amb Déu. Jo era potser | podria arribar jo? És que ho sap un mateix? No pots delimitar on acaba el | conscient | , on comença l'irresponsable. S'aixequen larves estranyes de la pregonesa | esperit. No semblen dur en ells res de provençal, almenys d'una manera | conscient | . Són dos "demòcrates", dos "republicans" irreligiosos, plens de | absolutament gratuït, per pur plaer. Si no hagués estat tan viu i tan | conscient | , i, de vegades, tan actiu, diria que era el gust del badoc. Però aquell | enterca de tan cansada del seu pare. "Ell és aquí dins!", s'ha repetit | conscient | que per darrera vegada es trobava en la seva presència. Pensar que reposa | En arribar al replà s'eixugà el front, les mans. Mesurava cada passa | conscient | del seu gest. En tocar amb la punta dels dits la porta del dormitori, el |
|