 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb consentir |
Freqüència total: 1661 |
CTILC1 |
| vell pare com la pròpia mare, lúcids egoistes, freds calculadors, no hi | consentien | , amb irrefutables raons, cal que amb objectivitat ho reconegui. Em veia | | em parlis. Però entra de seguida al palau, a canviar-te de vestit. No | consentiré | que sopis amb aquest mateix, tan modest i amb uns quants rebrecs, en | | Vol donar-me el seu braç? —Sí, et donaré el meu braç. Però no puc | consentir | que te'n vagis sola en una nit com aquesta. El poble et sembla aquí | | pena de mort, era el mateix que l'1 d'octubre de 1957 | consentia | que executessin Jacques Fesch, un jove inadaptat, reu d'haver ferit | | d'acord amb França... o amb Itàlia? Fa un mes, Negrín va dir que, abans de | consentir | la desmembració d'Espanya, valdria més el triomf dels facciosos, | | Entre dos foscants, una hora diària. —És iniciativa vostra o ho | consent | l'amo de la propietat? —Ho consent. L'amor ajuda a fructificar el bosc. | | diària. —És iniciativa vostra o ho consent l'amo de la propietat? —Ho | consent | . L'amor ajuda a fructificar el bosc. —Per què el racioneu a una hora | | manera indubtable. Des de l'atorgació dels Usatges de Barcelona, | consentida | per Ramon Berenguer I "amb acord i ajustament" dels magnats de | | forces, diners i sang?; ¿per què en 1462 el patriciat no pogué | consentir | a acceptar uns objectius semblants —encara potser haurien estat més | | i les mans turmentades, que fugien d'agafar mai més res, de | consentir | a les coses injustes. Tu sofries molt prop de mi, de | | viva del que eren ja des de l'arrel de llurs morts, | consentissin | a fer-se, ells diversos!, iguals en les armes, persuadits per | | per aquells barris. A mi —somrigué amb ironia— em diu cosí. —No li has de | consentir | aquestes familiaritats —digué Dona Maria—, ni està bé que la tractis. Tu | | vaig oposar rotundament: "Tu tens una neboda", li vaig dir, "i no puc | consentir | -ho. Ja saps que aquí és ca teva; disposa com vulguis, però no acceptarem | | , jo no puc avenir-me'n! Jo no capeixo que et profani, ni que tu hi | consentis | ! Ah, els teus escrúpols, Ernestina! Ets ben bé una contradicció, un | | al garatge; un taxi passava més desapercebut en el cas que ella | consentís | a anar a un meublé. Fins que Pat hagué tancat amb clau la porta de | | perquè sap que jo puc dir-li tot. —Però no pas davant meu; jo no ho | consentiria | de ningú del món: ni de tu. —Vols manar-me? —Vull que aprenguis a | | ulls i tot. —El que és jo, i dispensi —insisteix la mitja senyora,— no | consentiria | a casa meva una persona tan poc escrupolosa, que no respecta ni la casa | | i del temor que els inspirava el bisó, els homes cregueren assenyat de | consentir | al casament i recolliren presents, cadascun dels quals havia de | | però el seu col·lega badedgeba "vermell" els hi robà i calgué | consentir | a una repartició segons el color. (Colbacchini.) Tots aquests mites | | pogut deixar en l' ánimo del estudiant. Son temperament apassionat no | consentía | las mitjas tintas; del mateix modo que la treya fora de sí l' ofensa ó la | | vespre meteix ha d' esser, aquest vespre meteix. —Vòl dir? Ja 'ns ho | consentirán | ? No podríam esperar á qu' estés curada?— Lo bon capellá la mirá de cap á | | esdeveniment d'una certa gravetat. Els versos eren fluixets, però tots | consentíem | a trobar-los superiors, a causa, tal vegada, de llur parquedat i del | | junts, jo no t'abandonaré. Aquell to de protecció va irritar-me. —Mai no | consentiré | a ser una càrrega per a tu, vaig dir-li. Vindré al teu costat si veig que | | aquet home té celos de vos... —Potser si... —¿Y 'm creu á mi capas de | consentir | una indignitat á casa meva? —¡Ja ho veyeu!... —Bé, no hi fa rés | | va demanar á la mare, y la mare, veyent que jo 'm moria de ganas de que hi | consentís | , li va dir que sí. Y desde aquell dia l' Alfredo va tenir entrada en la | | Filomena y jo. Pero, com vosté compendrá molt bé, ni la mare ni jo podiam | consentir | semblant sacrifici d' una gent que tants n' habia fet per nosaltres. L' | | kriele leyson. Dona hasta horror el llechir la prensa; es un desbarát el | consentir | ... y al remát es qu' el tindrem que sofrir. Pio. Deixat, hóme... | | cosa". És el destí dels Aguilera. Però no em nega res... Ja ho veus? | Consent | que jo visqui aquí, amb la mamà i els nois... Era imprescindible no | | I com cada vespre, en rigor com sempre, jo era només l'home a qui estava | consentit | contemplar la finestra de vidres de colors de casa teva i tornar-se'n | | una casa de dispeses: ens toleraríem per tal de salvar les aparences; no | consentiria | cap mena de promiscuïtat; cadascú es mantindria al seu lloc, i entre tu i | | no quedés definitivament ressagat... —Ja que després de tants anys has | consentit | parlar-me del meu fill, deixa que et faci un últim prec —va dir | | és qüestió de fe i entusiasme!" Si la volgués creure, si aquella nit | consentís | a acompanyar-la, potser s'adonaria que ni la Mònica de Lluís Alsina ni la | | del poble, de la fàbrica, amb la seva vida enamorada i tremolosa, i que | consentia | a rebre com a muller una dona que en els seus sentiments el traïa i que | | i de Lorena sobre la llur anexió a l'imperi alemany, no hauríen certament | consentit | a esser anexionades. Aquests son fets universalment reconeguts i que no | | que el mal dintre la ment de Déu o l'Home, no essent-hi | consentit | , pot fer-hi estada, i no hi deixa cap màcula; confio | | excel·lir i gens no els importa qui pugui ultrapassar-los-hi, | consento | a no tenir amb tots ells altra disputa". Tal digué, i en | | indrets, cadascun d'ells treballant a part: Adam no hi | consent | , al·legant el perill, de por que l'enemic del qual havien estat | | joves. Si massa conversar, però, t'enutja, jo prou | consentiré | a una breu absència: la millor companyia és de vegades | | tan fàcilment l'entrada i el domini d'un lloc celeste, i, | consentint | -ho, semblo donar més fums als enemics altívols, que | | de quatre Potències, però ara és vídua, les Potències han mort i ella | consent | a acceptar-me per marit. Vull, doncs, que la seva roba de casada tampoc | | rondar entorn de la taula. Quan el seny m'aconsellava de treballar, no hi | consentia | . Quan la intel·ligència desitjava moldre i classificar, les sensacions | | la primera ocasió de fugir que se li oferia. D'altra banda, no hauria mai | consentit | a fer de model, mentre que la cabeca hi consent. Hi consent a desgrat | | banda, no hauria mai consentit a fer de model, mentre que la cabeca hi | consent | . Hi consent a desgrat seu. El cert és que una i altra vegada ha calgut | | hauria mai consentit a fer de model, mentre que la cabeca hi consent. Hi | consent | a desgrat seu. El cert és que una i altra vegada ha calgut que la tornés | | al marge d'un camp on sa mare treballava al jornal. Mai sa mare no havia | consentit | que s'esgarriés fins en aquelles vores, i ell, la cosa és clara, mai no | | : "Aquesta gent sí que és feliç!". Jo no hi vaig fer resposta. Qui calla | consent | , o més aviat: qui calla dubta. El pastor semblava despreocupat, mes el | | no sabéssiu vós com hem de fer. Papagai Tot és fàcil si vós hi | consentiu | . Me'n vaig encontinent al davant del meu senyor, que he deixat amb una | | la part forana, esdevingut insuficient el privilegi de 1241, que | consentia | als illencs fer qualsevol mena d'intercanvi amb els sarraïns, exclòs, | | llurs mans gairebé totes les illes, cal reconèixer que els mallorquins no | consentiren | mai una submissió manifesta. Tal resulta de l'experiència del Comte Mal. | | La transcendència dels interessos econòmics existents avui a les illes no | consent | l'espera pacient. Una Administració provident i paternalista, i la |
|
