×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb conservar |
Freqüència total: 13012 |
CTILC1 |
a retornar, plens de vida, tots els petits déus englotits. O Cronos els | conservava | sencers en el seu ventre, com en un sac, o patia d'estranys i miraculosos | de Tricca, s'escampava per la Tessàlia i arrelava a Epidaure, on es | conserva | , gairebé intacte, el meravellós teatre construït per Policlet el Jove. És | ara de caure, com un catxap, en aquest parany mortal? No diré que no es | conservi | , per l'edat que té, però no val la pena d'enredar-se en un embolic tan | tal vegada en un rapte de descoratjament, les destruí totes; únicament | conservà | la figureta del sant, que a partir d'aleshores tingué sempre prop del | petita finca que deixava a la seva criada, amb l'obligació per a Mila de | conservar | la vella a la casa i proveir, mentre visqués, al seu manteniment. —Què hi | perquè tu ets l'únic amic que em queda, potser l'únic home per qui | conservo | encara intacte el meu afecte. Era una confessió insòlita en llavis d'ell. | , dominar-se? No ho vol pensar. "Serà —es diu— l'últim record que | conservaré | d'ella, el glop que concedeixo a la meva set. Serà un moment únic a la | sense aconseguir-ho, i quedava balandrejant en una lluita aferrissada per | conservar | l'equilibri. Acabà per caure de bocaterrosa al mig del carrer, i quedà | formosa jove, i de l'afecte i la veneració de tots. Fins a l'últim moment | conservà | la seva clara lucidesa, i morí consolant i beneint. També la vida —segons | Morí també Càndia del Noro. Pel que fa a Mila i Tino Costa, no s'ha pogut | conservar | la tomba ni, amb prou feines, el seu record. Poc després de morir ells | el més noble i acreditat sentit d'aquesta última paraula— d'home i dona | conserven | en els llibres de Malraux, de Hemmingway, de Camus, de Silone. Si bé ho | de pintura figurativa o d'arts menors, on en imatges o en realitat es | conserven | testimonis de les formes de seient utilitzades pels nostres avantpassats. | Si sou zelosos de la vostra llibertat intel·lectual, si aspireu a | conservar | la "disponibilitat permanent" que n'és el pressupòsit, heu | tenim dret a unes esperances més somrients. La societat del futur no | conservarà | massa afinitats amb la nostra: això no significa, tanmateix, que els | s'indigna des d'una convicció virtuosa —virtuosa al seu entendre— que | conserva | afermada. En realitat, tothom s'indigna una vegada o altra, ja que tothom | i de confiança materials per tal de poder seguir treballant. A fi de | conservar | l'assistència dels poderosos, i de fornir-se algun recer mitjanament | de totes les coincidències possibles. I es preocupen, al mateix temps, de | conservar | els avantatges que dins el món burgès tenen reservats, sense per això | luteranisme. D'aleshores endavant, l'home de lletres europeu aspirarà a | conservar | l'autonomia, a augmentar-la, erigint-se així davant els poders, les | que no ho és. Una obra literària de fa cinc, deu, vint o més segles, pot | conservar | , més o menys íntegres, els seus al·licients, i això la redimeix de | —esmentaré, per sabut, el nom de Guillaume Apollinaire—, segueix | conservant | el seu prestigi i el seu públic, pren un cert auge inclús. La manera | feréstec, cremat. Però, tornant de La Noguera, veiem uns pollancres que | conserven | al cim uns rams de fulles grogues, d'un groc tan viu que semblen mates de | en Calsamiglia, vaig als cingles de Cerdans. Faigs nus. Els arbres baixos | conserven | algunes fulles seques, rebregades, de color de tabac. "El paisatge —diu | pau! El fum és blau i lent; el Pirineu, d'una grisor blavosa, tot just | conserva | una mica de blancor als cims. 15 gener. Al matí he anat | és de dos a tres comprimits cada dia durant el temps que es vulgui | conservar | l'acció antihistamínica. Ha de millorar els resultats terapèutics en els | indesitjat, per les carns morades o pàl·lides que encara s'obstinen a | conservar | un residu de bellesa, ara repugnant, per les dents i els queixals que | —Sí, en queda alguna. I aleshores cal acudir als plànols vells que es | conserven | a la caixa de la direcció. Però amb les obres i eixamples que s'han anat | una pedra. Aleshores butxaqueja, es treu el certificat de defunció que | conserva | de quan s'escapà de la casa on havia viscut amb la mare, l'allarga a | de veus femenines que després callen, quan una dona entre dues edats, ben | conservada | i conservadorament vestida amb una jaqueta sastre, es retalla al llindar | no ho sembla. Totes semblem més joves que no som perquè no hi ha res que | conservi | tant com l'amor. —I què pensa fer, quan es retiri? —És una noia molt | es toca el cap on semblen vibrar tot d'ales de falcó, el coll on | conserva | morats. —Em pensava que una d'elles em volia matar i he perdut el | L'antiga construcció pren llavors una estranya forma de L. Van | conservar | les dues torres de defensa, i van convertir la que quedava en el vèrtex | rectangulars. Afortunadament, només van enrunar una torre i la casa | conservà | el seu aire de desolació, d'arbitrarietat, però, cal convenir-hi, de | gòtics, un d'ells rectangular, i una porta d'entrada amb arc de mig punt, | conserven | encara la seva inexplicable bellesa. És en aquest moment, més ben dit, | de ser molt més greu satisfer una fam no menys imperiosa que la que ens | conserva | la vida? La puresa que predicava Rovirosa era de tan angèlica naturalesa | hagin suposat que no és altra cosa que un símbol. Dels versos que Jeroni | conservà | i modificà més tard, per cert els únics versos amorosos del poeta, no en | jo en el meu fingit amor per ella. No sé ni com era, ¿bonica, potser? | Conservo | només una vaga imatge d'una noia de cabell rogenc, amb els peus ficats a | i el veien allunyar-se amb aquell caminar ràpid però no apressat que | conservà | sempre. Aquella tarda Jeroni trucà a la cambra d'Erasme. Li portava un | havia estat en un noiet de dotze anys. No podia sospitar que Jeroni havia | conservat | intacta tota la rancúnia acumulada, durant el temps que endebades esperà | ja una mica cansat, a la inconsistent Cinta que intentava endebades | conservar | el seu antic aspecte de dameta fràgil, a l'esposa noble i abnegada, fins | Masramón Vda. Campdepadrós. No he entès mai per què Erasme va | conservar | aquesta carta, si no és com a símbol de tota l'estupidesa, la buidor, la | la buidor, la maldat de Carolina. Devia llegir-la de tant en tant per | conservar | el seu odi per aquella dona estúpida sense engruna d'imaginació. Ell, en | cosa més, però no passava d'això. Era guardador —tirant i tot a avar— i | conservaria | el patrimoni i encara augmentat. Per aquest costat no hi havia perill. | poder fer els meus estudis i seguir després la carrera, però sempre vaig | conservar | la meva afició a la masia, el meu gran afecte per la gent que | cosa que li costà més d'un càstig del seu pare. Un altre record que | conservo | d'aquest meu cosí, record pel qual sento encara remordiment, està lligat | asseguraven que feia més. No es pot dir que la dona fos jove, però | conservava | encara molt d'encís. Era d'un caràcter alegre, tenia el riure sempre als | les seves intervencions fora de to a classe, les preguntes insolents. | Conserv | els seus dibuixos encara, com a resposta a unes qüestions de | alguna cosa, i fores aprenent en un taller d'orfebre. | Conserves | el record com en un cossiol, és un record humil, com un gerani | els altres estiren les cordes. En la feina del mar, els tahitians han | conservat | una puresa mil·lenària; dalt de la piragua executen un art en el qual ni | una gota de fel; limitat, com la immensa majoria dels seus compatriotes, | conserva | una alegria de gínjol a mig madurar i un optimisme a prova de bomba. | o en el progrés ininterromput. Explica l'avenç en la civilització tot | conservant | l'evident caràcter cíclic del desenvolupament de moltes societats. |
|