Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

que siguis un home. Un home de debò, instruït, respectable i digne." "	Considera	que et resultaré murnó", avisava, amb una reminiscència d'honradesa, el
que porta el nom de la fecunda dona —una admirable creació que els antics	consideraven	com el drama tràgic per excel·lència—, l'ex-reina de Troia, en el vers
desordenada, força anàrquica —com al capdavall gairebé tots ho fem—,	considerava	, en la seva situació una mica compromesa, el mite cosmològic de Tiamât:
més els indígenes d'aquell singular país que l'esport sanitós, òptim, de	considerar	-se sempre ofesos. Xim-xim, pluja, xàfec, tempesta, devessall de "cartes
demà, si els déus ho volen, serà el teu marit. No, avui no. No fóra	considerat	decorós, i hem de seguir els costums assenyats de la terra." Però la per
un receptiu grup imaginari, tan respectuós com crèdul, de periodistes. "	Considerin	-me com un model de virtuts domèstiques. Que el paradigma els causa tedi?
esplèndid elogi. Em judiques, en realitat, com un simple missatger? Prou,	considera	'm així, t'ho recomano, et faré menys basarda. El vell també assegurava
en qualitats personals ni en hisenda. Quant a aquesta, la de Candaina era	considerada	com la primera de Santa Maria. Posseïen terres, prats a la ribera,
decepció del seu matrimoni —car també per ella ho havia estat i es	considerava	una víctima de les grolleries del marit—, Munda del Roso continuava
hi hagi pau i veritat en els meus dies. No desitjo res més, i, si bé ho	consideres	, no és pas poca cosa el que desitjo. ¿Has sentit res de més profund que
Amb prou feines s'haurien trobat quatre persones a Santa Maria que no el	consideressin	un perdulari, i els qui no ho deien ho pensaven secretament, àdhuc els
-li de l'ànima un impuls com aquell?—; ella llavors, sense aturar-se a	considerar	si l'infant tenia o no tenia raó (ara estava certa que en tenia), a
Tino Costa, assegut en una cadira, s'havia oblidat ja de Candi i ara	considerava	la noia amb atenció. Sileta era una doneta feta, i la vida havia ja
tan tou ell com son germà. I les invectives més violentes contra el que	consideraven	el culpable de tot tornaven a brollar de les boques. Poc després va
t'he observat. Tots els artistes sou distrets, perquè he de dir-te que et	considero	un artista, més que un artista: un gran artista. Quants que es vanen avui
Començà a despullar-se. Ell, des que eren ací, no l'havia mirada. Ara la	considerà	un moment amb atenció. Tal vegada no era gaire vella, com li havia
era; però reflexionà de seguida. Hi ha per ventura algú al món que pugui	considerar	-se'n? I es recordà d'una reflexió que no sabia si se l'havia feta ell
intens i tan durador, que fa que els dos amants —la dona també, per tant—	considerin	la separació o la no possessió com una gran desgràcia o potser com la més
social" —és secundari la fórmula amb què l'anomenem— mereix ser	considerada	matèria bàsica dels estudis de la història. La investigació ha anat
pròpia experiència, perquè, sense ser allò que se'n diu un pròdig, no em	considero	massa dominat per la concupiscència dels béns materials. Però crec que el
no són inexactes. Però, més que no pas la usura i la gasiveria, cal	considerar	com a més "específic" de l'avarícia el patètic fervor amb què l'avar
naturalesa a una inapetència tan paorosa. Però, si un dia hi arribo, em	consideraré	ben infeliç. La concupiscència —diguin els moralistes el que vulguin— és
l'abstenció i la mortificació. La vida de l'home sobre la terra era	considerada	com una exigència de sacrifici. Ara tothom pensa de distinta manera.
temeraris com vulgueu: mai no serà impossible que un qualsevol veí vostre	consideri	que la vostra valentia és inferior a la seva, i que, per tant, sou
o per unes coses distintes. Conec, per exemple, algunes persones que es	consideren	còsmicament ultratjades perquè el seu cos no s'assembla gens a una
a una compensació, de més a més, a costa de l'individu "particular" que	consideren	culpable de les seves desgràcies terrenals. En un pla més elevat, gairebé
si fossin ajuts o sabotatges; si més no estaven disposats a rebre'ls —a	considerar	-los— així. La postura d'Erasme de Rotterdam era, però, insostenible. Les
expressiva, no són mai per a ell un fi; tampoc, potser, un mitjà; els	considera	indissolubles amb el contingut ideològic que exposen. Ací, com sempre, no
S'esdevé igualment en d'altres ordres de coses, en tots; però m'interessa	considerar	, ara, només, les lectures. Abunda la gent, i entre aquella que solem
físics, en últim terme, no és complet. El sord físic se sap "malalt", i	considera	que el seu defecte és, vertaderament, un defecte, un dèficit: els altres
que ens ofèn pel simple fet d'existir. I una ofensa solament admet de ser	considerada	com a tal —com a ofensa— quan com a tal és sentida: vull
i fins i tot, de vegades, semblava aconsellable o necessari. Ningú no	considerava	que les idees i les paraules que les formulaven fossin "propietat" de
dels recambrons. Totes les altres activitats naturals del cos que	considerem	incompatibles amb la gloriosa superioritat de l'home, són objecte, en una
salvació, i la ideologia positivista s'expandeix, el sexe comença a ser	considerat	des d'un altre angle. Comença a ser-ho: la rectificació té un llarg camí
els impacients, tant si ho són del cos com si ho són de l'esperit,	consideren	que això és pura hipocresia: tartufisme infecte. Els atacs a la moral
i aleshores hom fa els ulls grossos. De tota manera, s'ha igualment de	considerar	que les fronteres del vici no són mai indubtables. Des del punt de vista
de setembre. Un amic de Barcelona diu que els elements militars d'ací	consideren	l'ofensiva d'Aragó com una carta decisiva: hi han enviat —diuen—
les negociacions de pau, i que als consolats de França, Cuba i Suècia	consideren	també que això està a les acaballes. Que costa de copsar la veritat sota
estil, moderades, de la Reichswehr. La premsa d'alguns països	considera	amb inquietud aquests esdeveniments, i es tem un augment de la tensió
nazi, és nomenat ministre de l'Interior. La premsa estrangera ho	considera	el primer pas cap a l'Anschluss. 19 febrer. Ha estat
a mitja cara, estira un dels fulls empaquetats i distretament llegeix: "	Considerant	les circumstàncies agreujants per les quals l'acusat, còmplice del
bis i 00461, apartat a) del paràgraf J;	considerant	també la condició de la víctima, atesa en aquells moments d'incapacitat
d'incapacitat física que no li permetia la defensa de la seva persona;	considerant	, a més, que en el fet s'implica l'afany de lucre en els termes
al seu davant i, maliciosament, diu: —Tornant a la forma, podríem	considerar	... —No, no! —s'apressa a tallar-lo el tercer orador mentre els altres dos
... —Només dia per altre —li recorda el jutge. —Sempre, doncs! Digueu: em	consideràveu	culpable, ahir? —Sí. —Ah! —se sorprèn ell—. I avui? —
—arronsa les espatlles. Ell empeny la caixa cap dins, va avançant. —Ho	considereu	una injustícia de la sort, ja ho veig. Però vós ja hi esteu acostumat, a
de l'any 1712... No us dic de fumar perquè en aquesta casa ho	considerem	de mal gust. —Començo, ara? —pregunta la noia dels ulls verds, que
secrecions tenen un contingut massa àcid —insinua ell. La mestressa ho	considera	llargament abans d'assentir amb ponderació: —És possible. Es pot
els mots inevitables: —Documentació? —La tinc a casa —explica—. Per això	considero	un error haver-me retingut i empadronar-me fora del meu domicili. —El
pel cap alt, permet de passar la mà. —Caldrà desmuntar les de davant —	considera	la dona sense immutar-se—. On teniu l'escala? L'home la treu de darrera la

Pàgina 1 (de 718)

50 següents