DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
consola F 208 oc.
cònsola F 45 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb consola Freqüència total:  253 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

tornà al centre del saló. —¡Oh, Déu meu!, sospirà tocant el marbre d'una consola. Pols... ¡Que sou de descuidades! Noltros també tornarem pols... Calia,
emmudís les llengües. El sacerdot es mirà de coa d'ull en el mirall d'una consola i es trobà en harmonia amb les circumstàncies, tan magre, tan seriós, amb
llum, variant la direcció, es va reflectir un moment dins el mirall d'una consola i encengué els daurats i les púrpures d'un vell sofà. La cerimònia havia
per anar a col·locar-se desgraciadament l'un vora d'una autèntica consola Lluís XVI i l'altre sobre un tapís de qualitat que representava el blasó
fins a l'acabament, que era una sala amb sofà i butaques amb funda i una cònsola, hi havia un passadís. A l'esquerra d'aquest passadís, dues portes, l'una
baixava recte a la plaça de vendre. Tornant cap a la sala, i damunt de la cònsola, el mirall amb adornament de fusta al capdamunt. I dues campanes de vidre
a la botiga a feinejar. Em vaig asseure al sofà amb funda, davant de la consola. En el mirall de la consola veia l'acabament del meu cap, uns quants
vaig asseure al sofà amb funda, davant de la consola. En el mirall de la consola veia l'acabament del meu cap, uns quants cabells només, i a banda i banda
floretes Déu sap després de quants anys. El cargol estava al mig de la consola, i era com si el sentís amb aquell neguit del mar a dintre... buuum...
i de tant en tant estirava una fulla. Un moble va fer crec, potser la consola, potser el sofà, potser la calaixera... a les fosques tornava a veure el
les tenia blanques si feia fred... Vaig deixar el ganivet damunt de la consola i vaig començar a despullar-me. Abans vaig tancar els finestrons i per la
i del setial de les àvies; la mà es posa en els daurats imperials d'una cònsola oblidada en un passadís fosc. —Quina delícia! —diu Laura, no podent
Un esparver dissecat sembla que vulgui volar, allí al damunt de la cònsola, vora un ou d'estruç embellit amb sedes. Un gran cargol marí, retort i
o a llegir un llibre amb bona voluntat. Laura es posa de colzes a la cònsola cenyida d'àligues i cariàtides d'or; el mirall una mica blavós, marcit,
ara que comencen a fluir les visites. Es recalca al marbre de la cònsola, vora unes senyores que parlen baix. Teresa li pregunta si no es troba
mossèn Joan Serra, l'arqueòleg, s'adona de Pere i Laura reclinats a la cònsola de la sala. No els mira i segueix travessant els grups fins a l'alcova de
d'amor inconfusibles; fins avui mateix, a través del mirall de la cònsola. No els calen subterfugis. Quan ell li diu i torna a dir, amb unció, que
dubtós; una taula-centro ab marbre sembrat de papers polsosos, y una consola de caoba; tot el gust indefinible que, fins ara cinch anys, cultivaren
de las cadiras jeyan prendas de cos de la Sra. Pepa, y 'l mirall de la consola reproduhía 'l quinquer de petroli de peu alabastrí y pantalla de dibuix
la de la esquèrra, que será secreta, se supòn condena: á la dreta dos consoles en dos espills grans damunt; enfront dos sillons ó butaques tapisaes de
en algun periòdic, nabaixes, bronches, basíes, etsètera, sobre les consoles.] Essena primera [Serapio, buscant algo per damunt de les consoles. A poc
les consoles.] Essena primera [Serapio, buscant algo per damunt de les consoles. A poc Mersedes.] Serap· Pos siñor, còsa mes rara! Nada, es
topar un manyoc de claus. Els dits, per eliminació, busquen la clau de la consola... És trist haver de pensar en aquestes coses, gairebé absurd, però
constantment els seus cabells. Mònica va córrer a obrir un calaix de la consola; en va treure els prismàtics: buscà un punt de mira entre les escletxes
la cambra de Mònica d'una revolada. Encengué el llum. Es precipità a la consola i començà a obrir calaixos, a furgar entre la roba. Obrí l'armari; palpà
la finestra; hi havia un gran quinqué de porcellana damunt d'una mena de consola amb mirall, i lluïen a la paret dues pintures, present del seu autor,
aquell obgecte? Parlo d'un cert cucurutxo que vaig reparar ja, demunt la consola de caoba d'aquella sala, el primer día de posarhi'ls peus, y que hi vaig
En mitx d'aquell silenci, el tich-tach de la pèndola daurada de la cònsola's va fer sentir, y no sé per què va esferehirme. Va semblarme que treya un
diguem amen. Resurrecció El petit rellotge imperi de demunt de la cònsola tocà ab sò cristallí tres hores; tres drinchs que s'esvahiren en el
la cambrera, que entrava ab una làmpara encesa; la dexà damunt la cònsola, tancà'ls porticons y va retirarse. Llavors, don Nicasi y la María
del sofà, desfogantse novament en plors. El vellet se n'anà al peu de la cònsola, y, posantse les ulleres, llegí per si: "Campo del honor, 11 de abril
plens d'objectes de perfumería; les de mobles vells, amb butaques i cònsoles deslluides; i les de cotillaire, amb figures enflocades amb randes i
de la sala es borraven i confonien. Només el mirall daurat sobre la cònsola, s'afanyava a recollir un reflex de la claror que li venia de fora a
primer s'hauria fet monja que no casar-se amb un home de mar. Damunt la cònsola el mirall sembla reflectir la vibració d'un dring del rellotge. És el
la seva vida era per a elles com la campana de vidre que tenien damunt la cònsola. Esmortia tots els sorolls i trencava els raigs de llum, i com una pols
meu magí la percepció clara del moble, que estava tocant. Devia ésser la consola... Amb tants d'enfarfecs no podia ésser sinó la consola. Però, si
Devia ésser la consola... Amb tants d'enfarfecs no podia ésser sinó la consola. Però, si precisament jo la suposava a la banda oposada! Em vaig trobar
capsa de llumins: a la claror d'aquell petit ble En Sànchez descobrí una consola damunt la qual un canelobre de tres braços mostrava uns bonys de verdet
de la clemència reial XXI. El càstig sol donar dos resultats: o consola el que rebé la injúria, o l'assegura per a l'esdevenidor. La fortuna del
de viure: mobles isabelins de xicaranda, amb incrustacions de nacre, consoles de miralls entelats, amb canalobres de plata, retrats de senyores
i cargols marins que, protegits sota un globus de vidre, ornaven les consoles de les nostres àvies? Però no és pas que fos un esperit retardat ni
hauria passat si fos un altre dia. Al cap d'una estona surt de sota una cònsola, on ha romàs amagat, i se'n va a seure al menjador. Allí creua els braços
de la finestra gòtica amb els altres col·legues. Damunt el marbre de la cònsola de caoba, ventruda i esbalandrada amb un mirall inclinat que tenia la
Però la peça mestra, que li donava un to de generosa opulència, era una cònsola ventrelluda, amb el seu gran mirall inclinat, aparell que, quan l'estat
emmudís les llengües. El sacerdot es mirà de coa d'ull en el mirall d'una cònsola i es trobà en harmonia amb les circumstàncies, tan negre, seriós i amb
llum, variant la direcció, es va reflexar un moment dins el mirall d'una cònsola i encengué els daurats i les púrpures d'un vell sofà. La ceremònia havia
per anar a col·locar-se desgraciadament, l'un vora d'una autèntica cònsola Lluís XVI i l'altre sobre un tapís de certa qualitat, que representava el
d'En Feu, que des dit any i un cop restaurada, està en una artística consola en la sala principal, atregué preferentment la nostra atenció. És en
de la gran toia de roses de cent fulles que fatiga el gerro xinès de la consola amb el pes embriagador de la porpra i el perfum. August, amatent i
havia força butaques, divans, pintures, canelobres i vitrines. Miralls i consoles, miniatures i porcellanes. Una barreja d'estils donava la impressió d'una

  Pàgina 1 (de 6) 50 següents »