DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
consolar V 1352 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb consolar Freqüència total:  1352 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

burxa de la claca i el tifus, també de bona fe fora de seny. "Estengre, consola't i estigues tranquil: és un èxit. Els espectadors tothora responen de
et constrenyia a davallar al regne de les ombres, a treure-la d'allí i consolar-te. El viatge no t'agradava, però l'afecte reprovador dels altres, que no
arna, a davallar a l' Hades, al galop, hala, hala! Una indecència. Miro de consolar-me o almenys de distreure'm per un instant i, amb aquest propòsit,
sentiment, ni que sigui només d'ordre estètic", es mig excusava i mig es consolava el geni, a bon compte susceptible de ser vulnerat per emocions i
Tino Costa no sortí de casa. La seva mare va córrer a casa de Sileta a consolar-la i a mirar si la podia ajudar en alguna cosa. Potser en algun altre
, apa, Mundeta, no ploris més. —Li passà el braç per l'espatlla, bo i consolant-la. —I, creu-me, no li diguis res. Domina com jo el teu
havia estat l'amanyagada i la consolada i on havia ara d'amanyagar i de consolar! Ara, al davant d'ella, recordant-ho, Tino Costa sentí una emoció tan
seria ja mai més. Ni davant les llàgrimes no canvià ell d'actitud: no la consolà ni l'estrenyé. La sostingué senzillament pels braços i li pregà que
sobre el pit. Manuel del Santo va romandre en silenci, sense ànim de consolar-la, sense trobar paraules per dir. —Quina follia, Déu meu! És possible
i tornava a repetir: "Déu meu, on deurà ésser?" Sileta s'esforçava a consolar-la. Ara moltes nits s'hi presentava Quim Bisa, i aquesta era una altra de
gran, i Mila, en la soledat dels camps i de la nit, es sentí contenta i consolada. I es repetí, encara, una altra vegada: "Déu em protegirà". Mila
entre un grup d'homes i dones que la subjectaven, tot tractant de consolar-la. Estigué forcejant i cridant, lívida, fantasmal, com una aparició
n'anava en busca de sa cunyada, a explicar-li el que Mila li havia dit, a consolar-se. Era dissabte, i l'alegria del diumenge es pressentia ja a l'atmosfera
passaren els dies; la vida vingué reclamant els seus drets; els qui no es consolaren moriren, i com els tendres rebrots sobre les ruïnes, una nova vida
de tots. Fins a l'últim moment conservà la seva clara lucidesa, i morí consolant i beneint. També la vida —segons ell— era emprestada, i la restituïa a
d'algun indret. —Us farem un val perquè us ho abonin del fons secret —la consola la tercera veu—. Torneu a seure, ara. Cal enllestir. Ell panteixa contra
i la boca. —No és una mica prematur? —Oi tant! —En fi —es consola l'altre—, ara ja hi sou vós. Ha vingut d'un pèl, oi? —fa
Hi ha regles molt estrictes. Podem pujar quan tot això s'hagi acabat —el consola. Recull la faldilla de sobre el llit—. Deixeu-me vestir, ara. Ell es queda
veure els camals d'unes calces morades cenyides sota els genolls, la consola: —No us ho agafeu així... Estic segur que al vostre despatx tot és més
frase tan clara, ell comprenia a la perfecció per què Calipso no es podia consolar, l'empenyé endavant, l'obligà a endinsar-se en el laberint d'aquella
veia clar com m'estimava aquell cosí. M'acostava a poc a poc a ell, a consolar-lo; ho havia de fer, en efecte, amb precaució procurant no irritar-lo. En
pare el castigava, i li preguntava si li feia mal, i em vaig esforçar a consolar-lo. Ell s'enfurismava com no es pot imaginar amb les nostres bromes; el
va ésser massa fort —quina llàstima que jo no fos allí, aquell dia, per consolar-lo, com ho vaig fer tantes vegades d'infant!—, aquell dia el meu cosí
sinó plorar. Ell, sobreeixint de satisfacció, fumant el seu cigarret i consolant-la, i pensant ja en la tornada, en la segura reconciliació i en la vida
de Crist, vessant-li sobre els peus el vas curull d'ungüents, et consolava una mica. El teu gust no devia ésser tan pecaminós com el confés et volia
... [(A Abel i Nara.)] Per molts anys, joves!... Jo vaig a consolar l'hereu. Ho necessita. Eva. Ai, gràcies, àngel. Quina pena em
senyoretes Gradolí, que escoltaven des de la sala, estaven pàl·lides i es consolaven pensant que no hi havia homes que ho poguessin sentir. Na Remei Huguet
tenia), Aina Cohen plorava. I en la seva tristesa agafava la ploma i per consolar-se no podia fer sinó escriure una nova flor: "flor de card". Capítol
l'endemà d'un excés d'alcohol, quan un pensament em consola: he consumit més que no em prova i el consum (si
entrava al menjador, s'asseia i agafava la seva miqueta de molsa. Consolava en Vicenç dient-li que la Rita era molt jove, un cadell, i en Vicenç li
ell representava alguna cosa. Per a don Tomàs tot havia canviat; per consolar-se de la seva misèria d'aleshores, repetia a cada moment: "Tot això no
notícia de nosaltres mateixos i ens ensenye de comprendre'ns, que ens console i ens esperone. La vanitat de pintar per als museus és massa recent en
la filla, deixa el ganxet i va a donar-li copets a l'espatlla per consolar-la. La Ventura, antiga servent d'una cosina morta (recollida a casa el
sentimental de la família i dels coneguts; però varen tenir la virtut de consolar-la més de pressa. Per altra banda, ningú fins ara no s'havia acostat a
algun d'aquells homes no ha tingut més remei que ser savi o il·lustre per consolar-se d'altres fracassos, per oblidar o per poder resistir la vida. ¿Qui sap
rancuniós contra el seu, per aquell afer del comptable. —El que l'ha de consolar —intervé Teresa, amb veu trencada— és la satisfacció d'haver fet tot el
havia mort tranquil·lament sense voler confessar ni combregar i jo volia consolar la meva pena amb la fortitud de l'amic davant la mort. Però la seva
que no podia resignar-me a la pèrdua d'aquella il·lusió, com que no podia consolar-me de la tristesa del meu cos, totes les fibres del qual enyoraven el cos
afalacs per a mi. Vulgues no vulgues, s'aferrissaren a distreure'm, a consolar-me i "protegir-me". El més confortador era, certament, el mestre
Deliri de lliurar-me a algú, de fer quelcom inaudit, de plorar, d'ésser consolat i de consolar. No recordo haver estat mai posseït d'una tan dolça febre.
a algú, de fer quelcom inaudit, de plorar, d'ésser consolat i de consolar. No recordo haver estat mai posseït d'una tan dolça febre. Quan vaig
no són res: estan tristos quan no tenen un tros de dona; llavors es consolen amb vi o fan porqueries entre ells; ecs! I amb tot això es creuen més
sanch á dolls. Jo, al veure que 'l nen s' habia fet mal, vaig corre á consolarlo; pero 'l molt pillet, era tanta la mala voluntat que 'm tenia, que, al
Are l' un se deu á l' altre de vosaltres dos... La vostra mare ha mort... Consoleuvos pensant que, al reves de molts que aqui descansan, ha deixat lo mon
de ningú: sense pare y sense mare! Timb· Julia, per Deu! [(Consolantla)] Pep. M' afligeixo. Car· Al cor m' entran sas
Timb· M' enterneix lo teu parlar. Tingas calma y esperansa. [(Consolantla)] Julia. No puch! No puch! Timb· Un instant.
vidres del balcó: igual que ella, la llum semblava pidolar permanència, consolar-se d'aquella superfície freda on mantenia els seus últims fulgors. Un
Amèrica. Encara enyorava el seu país, el nostre! ""Tornar-hi a viure? Em consolaria de poder-hi tornar per morir!"". Al capdavall, Mònica, era un solitari
què? Josep es va asseure en un banc. L'abraçada de la seva mare l'havia consolat i distret del seu fracàs. Deixà la cartera als seus peus, es va treure el
. —Què ha passat, senyor Cosme? Què té en Josep? Va deixar-la perquè el consolés i tornà a baix presa d'una inexplicable melangia. Revifà el foc. Tenia

  Pàgina 1 (de 28) 50 següents »